Càpsula 5 · FINS ON POT ARRIBAR L'ODI ORGANITZAT? · #GiH4
Les conferències de Ialta i Potsdam. Cartografia post-1945: la divisió d'Alemanya, l'expansió soviètica per Europa Oriental, els nous Estats, les transferències de població. La línia Oder-Neisse. La descolonització imminent. Els Judicis de Nuremberg. La fundació de l'ONU (1945) i la Declaració Universal dels Drets Humans (1948).
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6CE7
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Entre el febrer de 1945 (a Ialta) i el juliol-agost del mateix any (a Potsdam), els líders de les tres grans potències aliades (Roosevelt o Truman, Churchill i Stalin) es van reunir per decidir com quedaria el mapa d’Europa un cop acabada la guerra. Alemanya va quedar dividida en quatre zones d’ocupació (nord-americana, britànica, francesa i soviètica), amb Berlín, ja dins la zona soviètica, també repartida en quatre sectors administrats per separat, una divisió pensada com a mesura provisional, però que, amb els anys, es convertiria en una frontera política molt més duradora i profunda del que ningú no havia previst inicialment a Ialta. La frontera oriental de Polònia es va desplaçar centenars de quilòmetres cap a l’oest, fins a la línia Oder-Neisselínia Oder-NeisseLínia Oder-Neisse: nova frontera entre Alemanya i Polònia establerta el 1945, seguint el curs dels rius Oder i Neisse, que va desplaçar Polònia sencera cap a l'oest., mentre la Unió Soviètica s’annexionava territoris polonesos orientals: en la pràctica, tot el país es va desplaçar centenars de quilòmetres, arrossegant amb ell milions de persones. Entre dotze i catorze milions llargs d’alemanys van ser expulsats de cop i sense contemplacions dels territoris que passaven a mans poloneses o txecoslovaques, en un dels moviments forçosos de població més grans de la història europea. A canvi de tot allò, la Unió Soviètica quedava amb un control efectiu, militar i polític, sobre pràcticament tota l’Europa oriental (Polònia, Hongria, Txecoslovàquia, Romania, Bulgària), on en pocs anys s’instal·larien governs comunistes afins a Moscou, obrint pas a la divisió profunda del continent sencer en dos blocs enfrontats i armats fins a les dents que definiria, sense pràcticament cap treva real, tota la segona meitat d’aquell segle vint. Fora d’Europa, els grans imperis colonials britànic, francès i holandès, ja molt afeblits econòmicament i militarment per sis anys sencers d’esforç de guerra continuat, començaven a mostrar les primeres esquerdes serioses que, en la dècada següent, portarien a una llarga onada de processos de descolonització arreu de tota Àsia i bona part d’Àfrica, un procés que quedaria fora de l’abast concret d’aquesta mateixa càpsula.
Mentre es dibuixava aquell nou mapa, ple d’arestes noves i fronteres canviades, la comunitat internacional intentava, alhora i amb una urgència evident, establir mecanismes perquè l’odi organitzat que acabaves de veure en aquesta càpsula no es tornés a repetir mai més. Entre el novembre de 1945 i l’octubre de 1946, un tribunal militar internacional format pels quatre aliats principals (Estats Units, Regne Unit, França i la Unió Soviètica) va jutjar, als Judicis de Nuremberg, vint-i-quatre dels principals dirigents nazis supervivents (Hitler, Goebbels i Himmler ja s’havien suïcidat abans de poder ser detinguts) per crims de guerra, crims contra la pau i, per primera vegada en la història del dret internacional, «crims contra la humanitat», un concepte jurídic nou creat expressament per poder jutjar l’extermini sistemàtic que ja coneixes. El 26 de juny de 1945, encara amb la guerra activa al Pacífic, cinquanta països havien signat a San Francisco la Carta que llegiràs a L’Arxiu, i el 24 d’octubre d’aquell mateix any, un cop ratificada per prou governs, naixia oficialment l’Organització de les Nacions Unides, amb l’objectiu explícit d’estalviar a les generacions futures «la xacra de la guerra». Tres anys després, el desembre de 1948, l’Assemblea General de l’ONU aprovaria la Declaració Universal dels Drets Humans, el primer text internacional que proclamava drets bàsics vàlids per a totes les persones del món, independentment del país on haguessin nascut, de la seva religió o de les seves idees polítiques. El text es va redactar sota la direcció d’una comissió internacional presidida per Eleanor Roosevelt, vídua de l’expresident nord-americà, i el van aprovar finalment quaranta-vuit estats diferents sense cap vot directe en contra, tot i que vuit països es van abstenir. Malgrat no ser jurídicament vinculant per si mateixa, aquella declaració s’ha convertit, amb els anys, en el document de referència de la major part del dret internacional dels drets humans desenvolupat després, i encara avui mateix es cita sovint en tribunals i constitucions de tot el món sencer.
Llegeix el preàmbul de la Carta de l'ONU a L'Arxiu. En 40-70 paraules, explica de què volen preservar els pobles de les Nacions Unides les generacions futures.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «El preàmbul diu que volen preservar...».
Observa la imatge de la sessió. En 40-70 paraules, explica què és aquest document i per què es va signar en aquell moment concret de la guerra.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Aquest document és...».
Escriu la definició de «crims contra la humanitat» en una sola frase de màxim 25 paraules, relacionant-la amb els Judicis de Nuremberg.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Els crims contra la humanitat són...».
Fes una taula de 2 files (Ialta · Potsdam) i 1 columna: data i un acord concret pres a cada conferència.
💡 Pista: Connectors: «a Ialta es va decidir...», «a Potsdam es va decidir...».
Feu un diagrama de Venn amb «Carta de l'ONU (1945)» i «Declaració Universal dels Drets Humans (1948)»: 3 característiques exclusives de cada un i com a mínim 2 de compartides.
💡 Pista: Connectors: «els dos textos comparteixen...», «el que els diferencia és...».
Explica, en 70-110 paraules, per què es va fundar l'ONU el 1945, sense fer servir en cap moment la paraula «guerra» ni cap derivat seu.
💡 Pista: Connectors: fes servir descripcions alternatives («el conflicte que...», «els anys de destrucció...»).
Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què la fundació de l'ONU no va posar fi a la possibilitat de noves guerres, i acaba amb una frase que comenci: «La capacitat real de l'ONU per evitar guerres...».
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal citar un exemple concret posterior a 1945 (com la Guerra Freda) que contradigui el mite.
En grup, repasseu les nou sessions d'aquesta càpsula i trieu els 3 fets que considereu més rellevants per entendre fins on pot arribar l'odi organitzat. Justifiqueu cada elecció en 2-3 frases.
💡 Pista: Criteri d'èxit: la justificació ha d'explicar per què aquell fet és més rellevant que altres, no només descriure'l.
L'ONU va néixer per evitar noves guerres, però no ho ha aconseguit sempre. Escriu, entre 110 i 160 paraules, un exemple actual d'un conflicte on institucions internacionals com l'ONU no hagin pogut evitar la violència, i reflexiona sobre per què.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal un exemple concret i una reflexió raonada, no només l'exemple sol.
📌 Per emportar-se
Les conferències de Ialta i Potsdam (1945) van dibuixar un nou mapa d'Europa, amb Alemanya dividida en quatre zones i Polònia desplaçada cap a l'oest. Alhora, la comunitat internacional va intentar evitar que l'odi organitzat es repetís: els Judicis de Nuremberg van jutjar els dirigents nazis per «crims contra la humanitat», i l'ONU (fundada el 1945) i la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) van establir un nou marc internacional, tot i que no van poder evitar la Guerra Freda ni molts conflictes posteriors.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Què es va decidir a les conferències de Ialta i Potsdam el 1945?
2. Què van jutjar per primera vegada els Judicis de Nuremberg, a banda dels crims de guerra habituals?
3. Segons el Desmuntant Tòpics, va aconseguir l'ONU evitar noves guerres entre grans potències?
💭 Per pensar fins demà
De les nou sessions d'aquesta càpsula, quin fet et sembla que millor explica fins on pot arribar l'odi organitzat?
