Sessió 9. El nou mapa de 1945 i la nova arquitectura mundial

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El mapa d’Europa de després de 1945 es va dibuixar en dues reunions. A Ialta, a Crimea, el febrer de 1945, amb la guerra encara oberta, Roosevelt, Churchill i Stalin van acordar dividir Alemanya en zones d’ocupació, moure Polònia cap a l’oest i convocar la conferència que fundaria l’ONU; Stalin hi va prometre eleccions lliures a l’Europa oriental que el seu exèrcit ja ocupava. A Potsdam, als afores de Berlín, el juliol i l’agost, els protagonistes ja eren uns altres: Truman en lloc de Roosevelt, mort l’abril, i Attlee en lloc de Churchill, que havia perdut les eleccions a mig fer la conferència. Alemanya va quedar partida en quatre zonesquatre zonesZones d'ocupació: Alemanya es va dividir en quatre zones (nord-americana, britànica, francesa i soviètica) i Berlín, dins de la zona soviètica, en quatre sectors. Havia de ser provisional; les tres zones occidentals van formar la República Federal el 1949, i la soviètica, la República Democràtica., i Berlín, dins la zona soviètica, en quatre sectors: una divisió pensada com a provisional que duraria fins al 1990. La frontera oriental d’Alemanya es va fixar als rius Oder i Neisse, la línia Oder-Neisselínia Oder-NeisseLínia Oder-Neisse: nova frontera entre Alemanya i Polònia fixada el 1945 seguint els rius Oder i Neisse. Alemanya hi perdia una quarta part del territori de 1937; Polònia, al mateix temps, cedia a l'URSS els seus territoris de l'est., i Polònia sencera es va desplaçar cap a l’oest, perdent l’est a mans de l’URSS i guanyant terres alemanyes: entre dotze i catorze milions d’alemanys van ser expulsats de Polònia, Txecoslovàquia i Hongria en el desplaçament forçós de població més gran de la història d’Europa, i milers de polonesos i ucraïnesos van ser traslladats a la força en sentit contrari. La Unió Soviètica va quedar amb control efectiu sobre tota l’Europa oriental, on en tres anys s’instal·larien governs comunistes; les eleccions lliures de Ialta no van arribar.

Fora d’Europa, el mapa també es movia. Els imperis colonials britànic, francès i holandès, esgotats per sis anys de guerra i humiliats a Àsia pel Japó, ja no podien sostenir-se com abans: l’Índia seria independent el 1947, Indonèsia proclamaria la seva independència dos dies després de la rendició japonesa, i a Indoxina i a Àfrica començava una onada de descolonitzaciódescolonitzacióDescolonització: procés pel qual les colònies es van convertir en estats independents entre 1945 i els anys setanta; unes noranta nacions noves en trenta anys. És el tema de la càpsula següent. que ompliria les dècades següents. Els Estats Units i la Unió Soviètica, els dos únics països que sortien de la guerra més forts que hi havien entrat, es convertien en les dues potències d’un món que aviat es partiria en dos.

El balanç de la guerra era un continent sencer per refer. A Europa hi havia uns quaranta milions de morts, la meitat civils; Polònia havia perdut un habitant de cada cinc, i la Unió Soviètica, uns vint-i-set milions de persones. Ciutats com Varsòvia, Dresden o Rotterdam eren camps de runes; a Alemanya, la meitat dels habitatges de les grans ciutats estaven destruïts. Uns quaranta milions de persones havien estat desplaçades: expulsats, deportats, presoners alliberats, supervivents dels camps que no tenien on tornar, refugiats que no volien tornar a països ara comunistes. Els aliats van crear camps per a aquestes «persones desplaçades», i alguns van durar fins als anys cinquanta. La fam va tornar l’hivern de 1946-1947, i va ser en aquell context que els Estats Units van llançar, el 1947, un pla d’ajuda econòmica per reconstruir l’Europa occidental, el Pla Marshall, que la Unió Soviètica va prohibir acceptar als països que controlava. La reconstrucció també seria, doncs, una de les primeres fronteres del nou món.

Mentre es dibuixava aquell mapa, es construïa també la primera resposta jurídica a l’odi organitzat. Entre el novembre de 1945 i l’octubre de 1946, un tribunal militar format pels quatre aliats va jutjar, als Judicis de Nuremberg, vint-i-quatre dirigents nazis (Hitler, Goebbels i Himmler s’havien suïcidat) per crims de guerra, crims contra la pau i, per primera vegada en el dret internacional, crims contra la humanitatcrims contra la humanitatCrims contra la humanitat: categoria jurídica creada a Nuremberg per jutjar l'assassinat, l'esclavització o la persecució de poblacions civils, també quan les fa un Estat contra els seus propis ciutadans i encara que fossin legals segons les lleis d'aquell Estat.; dotze van ser condemnats a mort. El tribunal va establir que obeir ordres no eximeix de responsabilitat. A Tòquio, un tribunal semblant va jutjar els dirigents japonesos, tot i que l’emperador va quedar fora. El 26 de juny de 1945, a San Francisco, cinquanta països havien signat la Carta que llegiràs a L’Arxiu, i el 24 d’octubre naixia oficialment l’Organització de les Nacions UnidesOrganització de les Nacions UnidesOrganització de les Nacions Unides (ONU): fundada el 24 d'octubre de 1945 per 51 estats; avui en són 193. Té una Assemblea General on cada estat té un vot i un Consell de Seguretat on cinc membres permanents (els Estats Units, l'URSS, ara Rússia, el Regne Unit, França i la Xina) tenen dret de veto., amb l’objectiu d’estalviar a les generacions futures «la xacra de la guerra». El desembre de 1948, l’Assemblea General va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans, redactada per una comissió que presidia Eleanor Roosevelt: trenta articles amb drets vàlids per a totes les persones, sense cap vot en contra i vuit abstencions. No era una llei, però és el text del qual ha sortit gairebé tot el dret internacional dels drets humans posterior. El mateix any, l’ONU aprovava la Convenció contra el genocidi, que convertia en crim internacional el que la sessió 4 explica. Cap d’aquests textos no ha impedit cap guerra per si sol; però des de 1945 hi ha una llei escrita que diu què no es pot fer a les persones, i un lloc on es pot anar a dir que s’ha trencat.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

9.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La font de L'Arxiu amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix el preàmbul de la Carta de les Nacions Unides a L'Arxiu i separa-hi tres coses, una frase per a cada una. FET: què ha passat «dues vegades durant la nostra vida»? PARER: què es proposen fer els que signen? SENYAL: quina paraula tria el text per anomenar la guerra, i què delata?

Les tres frases (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «El preàmbul recorda que dues vegades... (fet). Els que signen es proposen... (parer). Ho delata la paraula... (senyal)». Qui signa i quan ho diuen l'autor i la data de L'Arxiu; quants països la signen és a la Fitxa de dades.

9.2 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Els tres de Potsdam, en tres passos.

Mira la fotografia del cos de la lectura. DESCRIC: qui hi ha, com van vestits i on són. IDENTIFICO: quin dia és i què hi va passar l'endemà amb un dels tres. DEDUEIXO: què vol dir que tres homes asseguts en un jardí decidissin el mapa d'Europa.

El comentari en tres passos (40-60 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A la fotografia hi ha tres homes: ... ». Els noms, la data i el que va passar l'endemà són al peu de la imatge; el que van decidir, al primer paràgraf de la lectura.

9.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

La línia del temps del nou món.

Ordena i data en una línia del temps sis fets de la Fitxa de dades: Ialta, la Carta de San Francisco, Potsdam, la fundació de l'ONU, els Judicis de Nuremberg i la Declaració Universal dels Drets Humans. Sota cada fet, una frase que digui si dibuixa el mapa o construeix la resposta jurídica.

La línia del temps amb els sis fets datats i una frase curta sota cada un.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença cada frase amb «El [mes i any], ...». Les dates són a la Fitxa; hi pots fer servir «zones d'ocupació» o «crims contra la humanitat».

🎠 Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

9.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La taula de qui hi guanya i qui hi perd.

Classifica en una taula de tres columnes, «Guanya territori o poder», «En perd» i «Canvia de mans», vuit elements de la lectura i de la Fitxa (per exemple: Alemanya, Polònia, la Unió Soviètica, els alemanys de l'est, els imperis colonials, els Estats Units, Berlín, l'Europa oriental). Sota la taula, explica en una frase qui surt més reforçat del mapa de 1945 i per què.

La taula de tres columnes amb els vuit elements repartits, i la frase final.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Connector per a la frase: «el que surt més reforçat és... ja que...». Els fets són al primer i al segon paràgraf de la lectura.

9.5 🔍 Investigar · enigma 📖 La lectura 🧠 El que ja saps 🗣️ En parella

L'enigma de la frontera que va moure un país.

Una frontera de la lectura, cinc pistes: (1) segueix dos rius; (2) es va fixar el 1945; (3) un país hi va perdre una quarta part del seu territori; (4) l'altre país hi va guanyar terres però en va perdre a l'est; (5) milions de persones van ser expulsades d'una banda a l'altra. Deduïu quina frontera és i entre quins dos països, i justifiqueu-ho amb dues pistes.

La frontera, els dos països i la justificació en dues frases.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Connectors: «les pistes... apunten a...», «a més...». Busqueu-la al primer paràgraf de la lectura i a la Fitxa.

9.6 🌍 Participar · manifest 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

El preàmbul que escriuries tu.

Proposa un preàmbul de tres compromisos per a una organització que volgués evitar el que has llegit en aquesta càpsula. Cada compromís comença per «Nosaltres, ...» i respon a un fet concret d'una sessió, que has d'anomenar.

Els tres compromisos, cada un amb el fet i la sessió (60-80 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: El model de frase és a L'Arxiu: «Nosaltres, ..., decidits a...». Els fets són a tota la càpsula.

🎢 Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

9.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmuntant «l'ONU va acabar amb les guerres».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica per què l'ONU no podia impedir les guerres entre grans potències des del mateix dia que va néixer, amb el que diu la lectura del veto al Consell de Seguretat.

L'explicació amb el veto (40-60 paraules).

💡 Pista: Busca a la lectura qui té dret de veto abans d'escriure: sense això, «no podia» és només una opinió.

9.8 🌍 Participar · rellevància històrica 📚 Tota la càpsula 📖 La lectura 👥 En grup

Els tres fets de la càpsula que han d'entrar al llibre del futur.

De les nou sessions d'aquesta càpsula, trieu els tres fets que un llibre de text d'aquí a cent anys hauria de conservar per respondre la pregunta «Fins on pot arribar l'odi organitzat?», i argumenteu per què cada un: què ens ensenya, a quanta gent va afectar i durant quant de temps, i què es perdria si s'oblidés. Ordeneu-los del més al menys imprescindible i digueu quin criteri heu fet servir.

Els tres fets ordenats, el criteri i la justificació de cada un (80-100 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: Abans de triar, poseu-vos d'acord en el criteri: el nombre de morts no és l'únic possible, i la pregunta de la càpsula en suggereix un altre.

9.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura ✏️ Individual

Ahir i avui: l'ONU davant d'una guerra d'ara.

L'ONU va néixer per estalviar «la xacra de la guerra» i el seu Consell de Seguretat encara funciona amb el veto de 1945. Tria un conflicte d'avui que coneguis i que hagi arribat al Consell de Seguretat, i argumenta si el disseny de 1945 hi ajuda o hi fa nosa.

El conflicte concret i l'argument sobre el disseny de 1945 (40-60 paraules).

💡 Pista: Tria el conflicte abans d'escriure res: tot el text en depèn.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Les conferències de Ialta i Potsdam (1945) van dibuixar un nou mapa d'Europa, amb Alemanya dividida en quatre zones i Polònia desplaçada cap a l'oest. Alhora, la comunitat internacional va intentar evitar que l'odi organitzat es repetís: els Judicis de Nuremberg van jutjar els dirigents nazis per «crims contra la humanitat», i l'ONU (fundada el 1945) i la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) van establir un nou marc internacional, tot i que no van poder evitar la Guerra Freda ni molts conflictes posteriors.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què li va passar a Polònia amb el mapa que va sortir de Ialta i de Potsdam?

   A. Va quedar dividida en quatre zones d'ocupació, amb la capital repartida en sectors B. Es va desplaçar cap a l'est: va cedir l'oest a Alemanya i va guanyar terres soviètiques C. Es va desplaçar cap a l'oest: va cedir l'est a l'URSS i va guanyar terres alemanyes D. Va recuperar les fronteres de 1939, un cop expulsats els ocupants alemanys i soviètics

2. 2. Quina novetat van portar els Judicis de Nuremberg al dret internacional, segons la lectura?

   A. El crim de genocidi, pel qual van ser condemnats a mort Hitler, Goebbels i Himmler B. Els crims contra la humanitat, i que obeir ordres no eximeix de responsabilitat C. La Declaració Universal dels Drets Humans, que el tribunal va aplicar als acusats D. El principi que només respon d'un crim qui dona l'ordre, no pas qui la compleix

3. 3. Segons el Desmuntant, per què l'ONU no ha evitat les guerres de les grans potències?

   A. Perquè la Guerra Freda la va buidar: els dos blocs la van abandonar en pocs anys B. Perquè la Carta de San Francisco parlava de drets humans, no de la guerra ni de la pau C. Perquè va néixer sense la Unió Soviètica, que no hi va entrar fins a la mort de Stalin D. Perquè mai no ha tingut capacitat real d'aturar una gran potència que vol la guerra

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

De les nou sessions d'aquesta càpsula, quin fet et sembla que millor explica fins on pot arribar l'odi organitzat?