Sessió 3. El Japó imperial i la guerra al Pacífic

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El Japó dels anys trenta era una monarquia amb parlament on manaven, cada cop més, els militars. L’exèrcit i la marina depenien directament de l’emperadoremperadorEmperador Hirohito (1901-1989): cap de l'Estat japonès des de 1926, considerat d'origen diví. Els militars actuaven en nom seu, i els governs civils no podien controlar l'exèrcit., no del govern, i els oficials joves actuaven pel seu compte: el 1931 van ocupar ManxúriaManxúriaManxúria: regió del nord-est de la Xina, rica en carbó, ferro i terres de conreu. El Japó hi va crear el 1932 l'estat titella de Manxukuo, formalment independent però governat des de Tòquio. sense esperar ordres de Tòquio, i el govern ho va acceptar. Un país petit, sense petroli ni ferro, amb una població que creixia i unes exportacions enfonsades per la crisi de 1929, va trobar en la conquesta la resposta a tots els seus problemes. El discurs oficial ho presentava d’una altra manera: el Japó era el líder natural d’una Àsia que calia «alliberar» dels colonitzadors europeus i reunir en una Gran Esfera de Coprosperitat de l’Àsia Oriental. A la pràctica, substituïa un colonialisme per un altre. El 1937, l’exèrcit japonès va llançar la invasió a gran escala de la Xina. La conquesta va ser d’una violència extrema contra la població civil: el desembre de 1937, quan les tropes van ocupar Nanjing (Nanquín), aleshores capital xinesa, van assassinar durant sis setmanes desenes de milers de presoners desarmats i civils, en una massacremassacreMassacre de Nanjing (desembre 1937-gener 1938): assassinat massiu de civils i presoners xinesos per l'exèrcit japonès a la capital ocupada. Les estimacions van de 40.000 a més de 200.000 víctimes; el tribunal de Tòquio de 1948 en va fixar més de 200.000. que diplomàtics i missioners estrangers presents a la ciutat van documentar i denunciar. Cap potència occidental no va intervenir. La Societat de Nacions ja havia condemnat l’ocupació de Manxúria el 1933, i la resposta japonesa havia estat abandonar-la.

La guerra a la Xina no s’acabava mai. El govern nacionalista de Chiang Kai-shek es va retirar cap a l’interior, els comunistes de Mao Zedong feien la guerrilla al nord, i l’exèrcit japonès, que controlava les ciutats i les vies de tren, no podia controlar el camp. Tòquio va buscar aliats i sortides. El setembre de 1940 va signar amb Alemanya i Itàlia el Pacte TripartitPacte TripartitPacte Tripartit (27 de setembre de 1940): aliança entre Alemanya, Itàlia i el Japó que reconeixia a cada un el seu «espai» (Europa i l'Àsia oriental) i els obligava a ajudar-se si un país que encara no era a la guerra els atacava., que convertia l’Eix en una aliança de tres continents, i el mateix mes va ocupar el nord de la Indoxina francesa, aprofitant que França acabava de caure. L’abril de 1941 va firmar amb Stalin un pacte de neutralitat que li deixava les mans lliures al sud. El camí cap al petroli del sud-est asiàtic estava traçat.

Durant quatre anys, els Estats Units van mantenir una postura oficial de neutralitat, però van anar endurint les sancions. L’estiu de 1941, després que el Japó ocupés la Indoxina francesa, Washington va decretar l’embargament de petroliembargament de petroliEmbargament de petroli (agost 1941): prohibició nord-americana de vendre petroli al Japó, que n'importava el 80 % dels Estats Units. Sense petroli, la flota i l'aviació japoneses tenien reserves per a menys de dos anys., i el govern japonès el va llegir com una amenaça directa: sense petroli no podia continuar la guerra a la Xina. Tenia dues opcions, retirar-se o atacar les colònies riques en petroli del sud-est asiàtic; i atacar-les volia dir guerra amb els Estats Units, que tenien la flota del Pacífic a Pearl HarborPearl HarborPearl Harbor: base naval nord-americana a l'illa d'Oahu, Hawaii, on era ancorada la flota del Pacífic. El 7 de desembre de 1941, 353 avions japonesos la van atacar en dues onades.. El 7 de desembre de 1941, sense declaració de guerra prèvia, l’aviació japonesa va atacar per sorpresa la base, va enfonsar o danyar vuit cuirassats i va matar 2.403 nord-americans en menys de dues hores. L’endemà, Roosevelt es va adreçar al Congrés amb el discurs que llegiràs a L’Arxiu, i els Estats Units van declarar la guerra al Japó el mateix dia. Tres dies després, Alemanya i Itàlia van declarar la guerra als Estats Units: dos conflictes separats, l’europeu i l’asiàtic, es van convertir en una sola guerra mundial. Per a Churchill, que feia un any i mig que esperava l’entrada nord-americana, aquella nit va ser, segons va escriure, la primera en què va dormir tranquil.

En els mesos següents, el Japó va llançar una ofensiva fulminant per tot el sud-est asiàtic i el Pacífic: Hong Kong, les Filipines, Malàisia, Birmània i les Índies Orientals HolandesesÍndies Orientals HolandesesÍndies Orientals Holandeses: l'actual Indonèsia, colònia dels Països Baixos, amb els pous de petroli que el Japó necessitava. Va caure el març de 1942. van caure una rere l’altra, sovint amb guarnicions colonials que es rendien per desenes de milers, com a SingapurSingapurSingapur: fortalesa britànica considerada inexpugnable. Es va rendir el 15 de febrer de 1942 amb uns 80.000 soldats, la capitulació més gran de la història militar britànica. el febrer de 1942. En sis mesos, l’imperi japonès anava de les portes de l’Índia a les illes del Pacífic central, un territori amb desenes de milions d’habitants que passaven, d’un dia per l’altre, sota una ocupació militar sovint tan dura com la que patia la Xina: treball forçat, requises d’arròs que van provocar fam a Indoxina i a Java, i presoners de guerra aliats obligats a construir ferrocarrils a la selva de Birmània, on en van morir milers. Els Estats Units, però, tenien una capacitat industrial que el Japó no podia igualar: mentre les drassanes nord-americanes construïen portaavions a un ritme que cap altre país podia seguir, el Japó, sense petroli, acer ni mà d’obra comparables, ja s’enfrontava, en plena onada de victòries, al problema que acabaria decidint la guerra al Pacífic.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

3.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

La font de L'Arxiu amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix el discurs de Roosevelt a L'Arxiu i separa-hi tres coses, una frase per a cada una. FET: què va passar el 7 de desembre de 1941, i on? PARER: com qualifica Roosevelt l'atac? SENYAL: quina paraula va més enllà de descriure i ho delata?

Les tres frases (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «El 7 de desembre de 1941, el Japó... (fet). Roosevelt diu que l'atac va ser... (parer). Ho delata la paraula... (senyal)». Qui parla, a qui i quan ho diuen l'autor i la data de L'Arxiu; on va ser l'atac, a la Fitxa de dades.

3.2 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El mapa japonès de 1941, en tres passos.

Mira el mapa del cos de la lectura. DESCRIC: quins territoris són vermells i quins tenen cada un dels altres colors, segons el peu de foto. IDENTIFICO: a qui pertanyien el 1941 els territoris rosa, lila, verd i marró. DEDUEIXO: què vol dir que un mapa japonès de 1941 els posi tots dins d'un mateix marc.

El comentari en tres passos, amb els quatre territoris colonials identificats (40-60 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «Al mapa, el vermell és... El rosa és...». Els colors i els propietaris són al peu de la imatge; el nom que el Japó donava a aquell marc és a la Fitxa de dades.

3.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La línia del temps del Japó, de Manxúria a Singapur.

Ordena i data en una línia del temps sis fets de la lectura: l'ocupació de Manxúria, la invasió de la Xina i Nanjing, el Pacte Tripartit, l'embargament de petroli, Pearl Harbor i la rendició de Singapur. Sota cada fet, una frase que digui qui hi actua i contra qui.

La línia del temps amb els sis fets datats i una frase curta sota cada un.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença cada frase amb «El [mes i any], ...». Les dates són a la lectura i a la Fitxa; hi pots fer servir la paraula «embargament».

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

3.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La taula del discurs i la pràctica.

Classifica en una taula de dues columnes, «El que deia la propaganda japonesa» i «El que passava a la pràctica», sis fets o frases de la lectura (per exemple: «alliberar Àsia», Manxukuo, Nanjing, el petroli de les Índies, el treball forçat, el mapa de 1941). Sota la taula, explica en una frase quin criteri has fet servir.

La taula de dues columnes amb sis entrades, i la frase del criteri.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Connector per a la frase: «he posat... a la primera columna perquè...». El nom que la propaganda donava a l'imperi és a la Fitxa de dades.

3.5 🔍 Investigar · intrús justificat 📖 La lectura 🧠 El que ja saps 🗣️ En parella

L'intrús: quatre causes i una que no ho és.

Quatre d'aquestes afirmacions són causes de l'atac japonès de 1941 que dona la lectura; una és falsa. Identifiqueu la intrusa i justifiqueu-ho amb la lectura: (a) el Japó no tenia petroli ni ferro propis; (b) l'embargament li deixava reserves per a menys de dos anys; (c) els militars manaven més que el govern civil; (d) la Unió Soviètica havia declarat la guerra al Japó l'abril de 1941; (e) la guerra a la Xina no s'acabava mai.

L'afirmació intrusa i la justificació amb la lectura, en dues frases.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Connector: «l'intrusa és... perquè la lectura diu que...». Busqueu què va signar el Japó amb Stalin l'abril de 1941, al segon paràgraf.

3.6 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Esquema 1-3-1: per què Pearl Harbor.

Explica en un esquema 1-3-1 per què el Japó va atacar els Estats Units: una idea principal (una frase), tres raons de tres menes que la sostenen (tretes de la lectura) i una conclusió que digui què va canviar al món després del 7 de desembre.

L'esquema 1-3-1: una idea, tres raons i una conclusió, una frase cada una.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Connectors: «la raó principal és que...», «a més...», «en conseqüència...». La conclusió és al final del tercer paràgraf de la lectura.

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

3.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmuntant «la sorpresa total».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica la diferència entre una sorpresa tàctica i una d'estratègica aplicada a Pearl Harbor, amb dos fets datats de la lectura que demostren que la guerra es veia venir.

L'explicació amb la distinció i els dos fets datats (40-60 paraules).

💡 Pista: Busca a la lectura els fets de 1941 anteriors a l'atac abans d'escriure: sense dates, «es veia venir» és només una opinió.

3.8 🌍 Participar · desmentit 📖 La lectura 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Desmentit: «El Japó va alliberar Àsia».

La propaganda japonesa de 1941 deia que el Japó alliberava els pobles asiàtics dels colonitzadors europeus. Desmunta aquesta afirmació en un desmentit: què hi ha de cert (quins territoris eren colònies europees, segons el mapa), què hi ha de fals (què va passar als «alliberats», segons la lectura) i quina paraula del mapa o de la propaganda delata la intenció real.

El desmentit amb el que és cert, el que és fals i la paraula delatora (80-100 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Comença pel que és cert: un desmentit que ho nega tot no convenç ningú.

3.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura ✏️ Individual

Ahir i avui: quan les sancions porten a la guerra.

L'embargament de petroli de 1941 havia de frenar el Japó i va precipitar l'atac. Tria un cas de sancions econòmiques d'avui que coneguis, i argumenta si poden evitar una guerra o acostar-la, comparant-lo amb el de 1941.

El cas concret (qui sanciona a qui) i l'argument, comparat amb 1941 (40-60 paraules).

💡 Pista: Tria el cas abans d'escriure res: tot el text en depèn.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Des de 1931, el Japó va construir un imperi asiàtic per la força (Manxúria, invasió de la Xina, matança de Nanquín), presentat com un «alliberament» de les potències occidentals. El 7 de desembre de 1941, l'atac a Pearl Harbor va convertir aquell conflicte asiàtic en una guerra veritablement mundial, en resposta a l'embargament nord-americà de petroli que el Japó necessitava per continuar la seva expansió.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què diu la lectura de la massacre de Nanjing, el desembre de 1937?

   A. Que estrangers presents a la ciutat la van denunciar, però cap potència no hi va intervenir B. Que la Societat de Nacions la va condemnar i el Japó va respondre abandonant l'organització C. Que va ser obra d'oficials joves que actuaven sense ordres, i Tòquio els va castigar D. Que va empènyer els Estats Units a decretar tot seguit l'embargament de petroli

2. 2. Per què el govern japonès va llegir l'embargament de petroli de 1941 com una amenaça directa?

   A. Perquè anava acompanyat d'un bloqueig naval de la flota nord-americana del Pacífic B. Perquè li tallava el petroli de Manxúria, l'única font pròpia que tenia el país C. Perquè sense el petroli nord-americà no podia continuar la guerra a la Xina D. Perquè els Estats Units hi afegien l'enviament de tropes a la Xina de Chiang Kai-shek

3. 3. Després de Pearl Harbor, què va unir la guerra d'Àsia i la d'Europa en una de sola, segons la lectura?

   A. Que els Estats Units van declarar la guerra al Japó i a Alemanya el mateix 8 de desembre B. Que Alemanya i Itàlia van declarar la guerra als Estats Units al cap de tres dies C. Que el Japó va signar aleshores el Pacte Tripartit amb Alemanya i amb Itàlia D. Que la Unió Soviètica va trencar el pacte de neutralitat i va atacar el Japó

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si els Estats Units no haguessin imposat l'embargament de petroli el 1941, creus que el Japó hauria atacat igualment?