Sessió 3. El Japó imperial i la guerra al Pacífic

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Des de 1931, el Japó ja ocupava Manxúria, al nord-est de la Xina, on havia instaurat un estat titella anomenat Manxukuo, formalment independent però controlat de fet des de Tòquio. El govern japonès va justificar aquella ocupació, i totes les que la van seguir, amb un discurs de superioritat racial i civilitzadora molt semblant, en la forma, al que utilitzava simultàniament el règim nazi a Europa: el Japó es presentava com el líder natural d’una Àsia que calia «alliberar» de les potències colonials occidentals, tot i que en la pràctica el que substituïa era un colonialisme europeu per un altre de japonès. El 1937 va llançar una invasió a gran escala de la resta del territori xinès amb l’objectiu declarat de construir el que la seva pròpia propaganda anomenava una «Gran Esfera de Coprosperitat de l’Àsia Oriental»: en la pràctica, un imperi asiàtic sota domini exclusivament japonès. La conquesta va ser d’una violència extrema contra la població civil, i el desembre de 1937, quan les tropes japoneses van ocupar Nanquín, aleshores capital xinesa, es va desencadenar una matança massiva de civils i presoners desarmats que els historiadors calculen entre dues-centes mil i tres-centes mil víctimes en poques setmanes. La comunitat internacional en tenia constància (diplomàtics i missioners estrangers presents a la ciutat van documentar-ho i denunciar-ho) però cap potència occidental no va intervenir militarment per aturar-ho.

Durant quatre anys, els Estats Units havien mantingut una postura oficial de neutralitat davant el conflicte a l’Àsia, tot i imposar sancions econòmiques cada cop més dures (com l’embargament de petroliembargament de petroliEmbargament de petroli: mesura decretada pels Estats Units el 1941 que tallava al Japó, dependent del petroli importat en gairebé la seva totalitat, un recurs imprescindible per continuar la guerra. de l’estiu de 1941) que el govern japonès va interpretar com una amenaça directa a la seva capacitat de continuar la campanya militar. El 7 de desembre de 1941, sense declaració de guerra prèvia, l’aviació japonesa va atacar per sorpresa la base naval nord-americana de Pearl Harbor, a Hawaii, enfonsant o danyant greument vuit cuirassats i matant més de dos mil tres-cents militars nord-americans en poc més de noranta minuts. L’endemà, Roosevelt es va adreçar al Congrés amb el discurs que llegiràs a L’Arxiu, i els Estats Units van declarar la guerra al Japó el mateix dia; tres dies després, Alemanya i Itàlia, aliades del Japó per l’Eix, van declarar la guerra als Estats Units, convertint definitivament dos conflictes fins llavors separats (l’europeu i l’asiàtic) en una sola guerra veritablement mundial.

En els mesos següents a Pearl Harbor, el Japó va llançar una ofensiva fulminant per tot el sud-est asiàtic i el Pacífic: Filipines, Malàisia, Singapur, les Índies Orientals Holandeses (l’actual Indonèsia, riques en petroli) i Birmània van caure una rere l’altra en qüestió de mesos, sovint contra guarnicions colonials britàniques, holandeses o nord-americanes que es rendien amb desenes de milers de presoners de cop, com va passar a la fortalesa britànica de Singapur el febrer de 1942, considerada fins aquell moment gairebé del tot inexpugnable als ulls de tot l’imperi britànic. Aquella expansió relàmpag, tan ràpida com la Blitzkrieg alemanya que ja coneixes, va donar al Japó el control d’un territori immens, ric en recursos naturals que el país, pobre en matèries primeres pròpies, necessitava desesperadament per continuar la guerra. En qüestió de mesos, l’imperi japonès es va estendre des de les portes de l’Índia fins a les illes del Pacífic central, incloent-hi territoris amb desenes de milions d’habitants que passaven, d’un dia per l’altre, sota una ocupació militar sovint tan dura com la que patia la Xina des de feia anys. Els Estats Units, tanmateix, disposaven d’una capacitat industrial que el Japó no podia igualar de cap manera: mentre la marina nord-americana reconstruïa i ampliava la seva flota a un ritme que cap altra potència del món podia mantenir, el Japó, sense reserves comparables de petroli, acer ni mà d’obra industrial, ja s’enfrontava, encara en plena onada de victòries inicials, al mateix problema estructural que acabaria decidint la guerra al Pacífic uns quants anys després.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

3.1 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

La font de L'Arxiu amb lupa.

Llegeix el discurs de Roosevelt a L'Arxiu. En 40-70 paraules, explica com qualifica l'atac i per què tria aquestes paraules concretes.

💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Roosevelt qualifica l'atac de...».

3.2 🧭 Situar-se · Cronologies i mapes ✏️ Individual

El comentari de la imatge del USS Arizona.

Observa la imatge de la sessió. En 40-70 paraules, explica què li va passar a aquest vaixell i per què és un símbol de l'atac a Pearl Harbor.

💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Aquesta imatge mostra...».

3.3 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

L'esquema 1-3-1 de l'expansió japonesa.

Fes un esquema 1-3-1: 1 idea central («el Japó construeix un imperi asiàtic»), 3 fets que la sostenen (Manxúria, invasió de la Xina, Pearl Harbor) i 1 conclusió pròpia.

💡 Pista: BASTIDA: comença la conclusió així: «Per tant...».

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

3.4 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

Enigma: per què va atacar el Japó?

Amb aquestes pistes (embargament de petroli nord-americà des de l'estiu de 1941 · el Japó depenia gairebé totalment del petroli importat · el Japó ja tenia un exèrcit desplegat a l'Àsia), dedueix en 70-110 paraules per què el Japó va decidir atacar en comptes de negociar.

💡 Pista: Connectors: «amb aquestes pistes, es dedueix que...».

3.5 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

L'intrús justificat.

D'aquests quatre fets (ocupació de Manxúria 1931 · matança de Nanquín 1937 · atac a Pearl Harbor 1941 · Conferència de Ialta 1945), n'hi ha un que no encaixa amb els altres tres. Digues quin és i justifica-ho en 70-110 paraules.

💡 Pista: Connectors: «l'intrús és... perquè els altres tres...».

3.6 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió 🗣️ En parella

Carta des del rol d'un mariner a Pearl Harbor.

En parella, escriviu una carta breu (70-110 paraules) des del punt de vista d'un mariner nord-americà que ha sobreviscut a l'atac, explicant a la família què ha vist aquell matí.

💡 Pista: Connectors: «aquell matí...», «no m'esperava...».

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

3.7 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

Desmuntant «la sorpresa total».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què Pearl Harbor no va ser una sorpresa completa, i acaba amb una frase que comenci: «El que realment va sorprendre va ser...».

💡 Pista: Criteri d'èxit: cal distingir clarament entre sorpresa tàctica (lloc i moment) i sorpresa estratègica (que hi hagués guerra).

3.8 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

Microassaig: Manxúria, Nanquín i Pearl Harbor.

Escriu un microassaig de 3 frases que connecti aquests tres fets (Manxúria 1931, Nanquín 1937, Pearl Harbor 1941) com a etapes d'un mateix procés expansionista.

💡 Pista: Criteri d'èxit: cada frase ha de fer avançar l'argument, no repetir el fet anterior amb altres paraules.

3.9 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Ahir i avui: expansionisme paral·lel sense coordinació.

Alemanya i el Japó van expandir els seus imperis en paral·lel, a banda i banda del món, sense una coordinació militar directa inicial. Escriu, entre 110 i 160 paraules, un exemple actual on dos actors (països, empreses, moviments) actuïn de manera semblant sense coordinar-se explícitament, i explica'n la causa comuna.

💡 Pista: Criteri d'èxit: cal identificar quina causa compartida explica el paral·lelisme, no només descriure'l.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Des de 1931, el Japó va construir un imperi asiàtic per la força (Manxúria, invasió de la Xina, matança de Nanquín), presentat com un «alliberament» de les potències occidentals. El 7 de desembre de 1941, l'atac a Pearl Harbor va convertir aquell conflicte asiàtic en una guerra veritablement mundial, en resposta a l'embargament nord-americà de petroli que el Japó necessitava per continuar la seva expansió.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què va passar a Nanquín el desembre de 1937?

   A. Es va signar la rendició xinesa B. Les tropes japoneses hi van desencadenar una matança massiva de civils i presoners C. Es va fundar l'estat titella de Manxukuo D. Els Estats Units hi van declarar l'embargament de petroli

2. 2. Quina mesura nord-americana va interpretar el Japó com una amenaça directa el 1941?

   A. Una declaració de guerra formal B. L'embargament de petroli C. L'enviament de tropes a la Xina D. Un bloqueig naval total del Japó

3. 3. Què va passar just després de l'atac a Pearl Harbor?

   A. El Japó es va retirar immediatament de la Xina B. Alemanya i Itàlia van declarar la guerra als Estats Units, unint els conflictes europeu i asiàtic C. Els Estats Units van signar la pau amb el Japó D. El Regne Unit es va retirar de la guerra

💭 Per pensar fins demà

Si els Estats Units no haguessin imposat l'embargament de petroli el 1941, creus que el Japó hauria atacat igualment?