Sessió 1. El cas — Gaza, octubre de 2023

⏱ 17 min

2. 📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 7 d’octubre del 2023 i tot el que ha vingut després no s’entén amb la pregunta «qui va començar»: s’entén amb quatre eines, la frontera imposada, la nació sense estat, el conflicte congelat i el dret d’autodeterminació, i aquesta càpsula serveix per aprendre a fer-les servir a Gaza, al Caucas, a Caixmir, als Balcans i a Europa.

El cas

A les sis i mitja del matí del dissabte 7 d’octubre del 2023, uns tres mil combatents de HamàsHamàsMoviment de Resistència Islàmic, organització palestina fundada el 1987 a Gaza; islamista, governa la franja des del 2007 i té un braç armat. La Unió Europea, els Estats Units i el Regne Unit, entre altres, la classifiquen com a organització terrorista. van trencar la tanca que separa la franja de Gaza d’Israel per una trentena de punts i van atacar bases militars, pobles agrícoles i un festival de música. Hi van morir unes 1.200 persones, la majoria civils, segons el govern israelià, i unes 250 van ser segrestades i portades a Gaza. Va ser el dia amb més jueus morts des de l’Holocaust, i el primer atac terrestre a gran escala contra Israel des de la guerra del 1973. La resposta va començar el mateix dia: bombardeigs sobre la franja, l’ordre d’evacuació del nord (el document de L’Arxiu la reclama retirada), el tall d’aigua, electricitat i combustible, i el 27 d’octubre la invasió terrestre. Al cap d’un any, el Ministeri de Sanitat de Gaza, que depèn de Hamàs però les xifres del qual l’ONU fa servir, comptava més de 40.000 morts, la majoria dones i infants; l’Oficina Humanitària de l’ONU (OCHA), 1,9 milions de desplaçats d’una població de 2,2 milions; i el centre de satèl·lits de l’ONU (UNOSAT), dos terços dels edificis danyats o destruïts. Els altos el foc del gener i de l’octubre del 2025 van aturar els bombardeigs sense tancar cap de les preguntes: qui governa Gaza, qui la reconstrueix, i on és la frontera.

Les imatges van recórrer el món: el festival de Reïm, els kibbutzim cremats, els ostatges; i després els barris sencers de la ciutat de Gaza convertits en runa, les cues davant dels forns, els hospitals sense llum, els camions aturats a Rafah. Cada imatge portava un relat, i cada relat començava en una data diferent: el 7 d’octubre, el 2007, el 1967, el 1948. La discussió sobre Gaza és, abans que res, una discussió sobre quin dia comença la història; i triar la data és ja prendre partit.

Quatre eines per llegir una frontera

Per no quedar-se en la discussió de les dates, aquesta càpsula treballa amb quatre conceptes que serviran igual per a Gaza que per als altres casos que estudiarem. El primer és la frontera imposada des de forafrontera imposada des de foraLínia de separació decidida per una potència externa (un imperi, una conferència, una organització internacional) sense el consentiment dels pobles que hi viuen a banda i banda.. Les ratlles del mapa del Pròxim Orient no les van dibuixar els que hi vivien: les va dibuixar el repartiment de l’Imperi Otomà entre Londres i París el 1916, la promesa britànica del 1917 d’una «llar nacional jueva» a Palestina, la partició votada per l’ONU el 1947 i la línia d’armistici del 1949. La segona eina és la nació sense estatnació sense estatPoble amb identitat, llengua o història pròpies que no disposa d'un Estat que el representi ni d'un territori sobre el qual exerceixi sobirania plena.: els palestins són uns catorze milions de persones al món, gairebé sis milions de les quals són refugiats registrats a l’agència de l’ONU que els atén des del 1949, i no tenen cap Estat reconegut amb fronteres, exèrcit ni moneda. La tercera és el conflicte congelatconflicte congelatConflicte en què les hostilitats s'han aturat sense un tractat de pau, de manera que la frontera de fet no coincideix amb cap frontera reconeguda per un tractat i pot tornar a esclatar.: a Gaza no hi ha una frontera, hi ha una línia d’armistici del 1949 i una tanca del 2005, i cap tractat que digui on acaba un país i on en comença un altre. La quarta és el dret d’autodeterminaciódret d’autodeterminacióPrincipi del dret internacional segons el qual els pobles tenen dret a decidir lliurement la seva condició política. És a l'article 1 de la Carta de l'ONU (1945) i a l'article 1 dels dos Pactes de drets humans del 1966., que la Carta de l’ONU proclama i que el Tribunal Internacional de Justícia, el juliol del 2024, va dir que Israel vulnera amb l’ocupació; la mateixa Carta prohibeix adquirir territori per la força, i la mateixa ONU va reconèixer Israel el 1949. Les quatre eines no diuen qui té raó: diuen on mirar.

Tres generacions

A Gaza hi viuen tres generacions del mateix conflicte, i no han vist la mateixa guerra. Els avis van néixer en pobles que avui són el sud d’Israel i van arribar a la franja el 1948, quan era territori administrat per Egipte: la seva paraula és NakbaNakba«Catàstrofe», en àrab: el nom palestí de l'expulsió i la fugida d'uns 700.000 palestins durant la guerra del 1948.. Els pares van créixer sota l’ocupació israeliana, del 1967 al 2005, i van fer la primera Intifada, la revolta de pedres del 1987. Els fills han nascut després del 2007, quan Hamàs va prendre el control de la franja i Israel i Egipte la van tancar: no han sortit mai de 365 quilòmetres quadrats, han viscut quatre guerres abans de la del 2023 (2008, 2012, 2014, 2021) i la meitat tenen menys de divuit anys. A l’altra banda de la tanca hi ha també tres generacions: la dels supervivents de l’Holocaust que van fundar l’Estat el 1948, la que va fer les guerres del 1967 i del 1973, i la que va viure el 7 d’octubre com la prova que la tanca no protegeix. Cada generació hereta una data d’inici diferent, i per això el conflicte no s’esgota: no és una guerra que s’allarga, són tres que se sobreposen.

Què fa el món

El document de L’Arxiu és la resposta de l’Assemblea General de l’ONU vint dies després de l’atac: 120 Estats a favor, 14 en contra, 45 abstencions. Condemna la violència contra els civils palestins i israelians, reclama una treva humanitària, l’entrada d’aigua i menjar, la retirada de l’ordre d’evacuació del nord de Gaza i l’alliberament dels captius, i diu que l’única sortida és la solució de dos Estats. No obliga ningú: el Consell de Seguretat, que sí que obliga, va necessitar cinc setmanes i quatre esborranys tombats per aprovar una primera resolució de pauses humanitàries, i fins al març del 2024 no va demanar un alto el foc. Mentrestant, Sud-àfrica va portar Israel al Tribunal Internacional de Justícia acusant-lo de genocidi (el tribunal va dictar mesures cautelars el gener del 2024 i no ha resolt el fons), i el mateix tribunal va declarar l’ocupació il·legal el juliol. Les grans potències es van repartir: els Estats Units van vetar i van armar; la Xina i Rússia van votar les treves; la Unió Europea no va aconseguir una posició única. Aquesta càpsula no dirà qui té raó a Gaza: dirà què va passar, amb quins documents es pot saber, i quines quatre eines serveixen per veure per què hi ha fronteres que no es tanquen mai.

3. 📊 Fitxa de dades 6 dades ▶

• · Les paraules: frontera imposada des de fora, la línia decidida per una potència externa sense el consentiment dels que hi viuen; nació sense estat, un poble amb identitat pròpia i sense Estat que el representi; conflicte congelat, hostilitats aturades sense tractat de pau, amb una frontera de fet que cap tractat no reconeix; dret d'autodeterminació, el dret dels pobles a decidir la seva condició política (article 1 de la Carta de l'ONU, 1945; article 1 dels dos Pactes del 1966); Nakba, «catàstrofe» en àrab, l'expulsió i fugida d'uns 700.000 palestins el 1948; Intifada, «aixecament», les revoltes palestines del 1987 i del 2000.
• · El 7 d'octubre del 2023 i la resposta, amb qui compta: uns 3.000 combatents de Hamàs entren a Israel per una trentena de punts; unes 1.200 persones mortes, la majoria civils, i 251 segrestades (govern d'Israel). Resposta: bombardeigs des del mateix dia, ordre d'evacuar el nord de Gaza el 13 d'octubre, invasió terrestre el 27; més de 40.000 morts a l'agost del 2024 (Ministeri de Sanitat de Gaza, xifra que l'ONU fa servir), 1,9 milions de desplaçats de 2,2 (OCHA), dos terços dels edificis danyats o destruïts (UNOSAT, setembre del 2024). Alts el foc: del 24 al 30 de novembre del 2023 (105 ostatges alliberats), gener-març del 2025, i des de l'octubre del 2025.
• · Gaza en xifres: 365 km², 41 km de llarg, entre 6 i 12 d'ample; 2,2 milions d'habitants, la meitat menors de 18 anys; 1,7 milions de refugiats registrats a l'UNRWA (l'agència de l'ONU per als refugiats palestins, 1949) i vuit camps; tancada per Israel i Egipte des del 2007; quatre guerres abans del 2023 (2008-09, 2012, 2014, 2021). Els palestins al món: uns 14 milions (Oficina Central d'Estadística Palestina, 2023), 5,9 milions de refugiats registrats a l'UNRWA.
• · Les dates de la frontera: 1916, Londres i París es reparteixen l'Imperi Otomà (acord Sykes-Picot); 1917, la Declaració Balfour promet una «llar nacional jueva»; 1947, l'ONU vota la partició (resolució 181); 1948, Israel proclama la independència i comença la primera guerra; 1949, línia d'armistici (la «línia verda»); 1967, Israel ocupa Cisjordània, Gaza, el Golan i el Sinaí; 2005, retirada dels colons i de l'exèrcit de Gaza; 2007, Hamàs pren el control de la franja.
• · L'ONU davant del 2023: l'Assemblea General vota tres resolucions d'emergència (ES-10/21, 27 d'octubre del 2023: 120 a favor, 14 en contra, 45 abstencions; ES-10/22, 12 de desembre del 2023: 153-10-23; ES-10/23, 10 de maig del 2024: 143-9-25); el Consell de Seguretat aprova la 2712 el 15 de novembre del 2023 (pauses humanitàries) i la 2728 el 25 de març del 2024 (alto el foc durant el ramadà), després de quatre esborranys tombats; el Tribunal Internacional de Justícia dicta mesures cautelars a la demanda de Sud-àfrica per genocidi el 26 de gener del 2024 (sense resoldre el fons) i, en un dictamen consultiu del 19 de juliol del 2024, declara il·legal l'ocupació dels territoris palestins.
• · La imatge del cos: el mapa de la franja de Gaza el 2023, abans de la guerra, amb les zones poblades, els vuit camps de refugiats en verd clar i els límits municipals. La capçalera: un barri de la ciutat de Gaza el 10 d'octubre del 2023, fotografiat per l'agència Wafa.

4. 📜 L'Arxiu Resolució ES-10/21 de l'Assemblea General, «Protecció dels civils i compliment de les obligacions jurídiques i humanitàries» ▶

Font primària per investigar.

1. Resolució ES-10/21 de l'Assemblea General, «Protecció dels civils i compliment de les obligacions jurídiques i humanitàries»

   Assemblea General de les Nacions Unides, desena sessió extraordinària d'emergència; 120 vots a favor, 14 en contra, 45 abstencions · 27 d'octubre de 2023

   «Condemnant tots els actes de violència dirigits contra civils palestins i israelians, inclosos tots els actes de terrorisme i els atacs indiscriminats [...] 1. Reclama una treva humanitària immediata, duradora i sostinguda que porti a un cessament de les hostilitats; [...] 13. Reafirma que una solució justa i duradora del conflicte israelianopalestí només es pot assolir per mitjans pacífics, sobre la base de les resolucions pertinents de les Nacions Unides i d'acord amb el dret internacional, i sobre la base de la solució de dos Estats.»

   L'Assemblea General de l'ONU aprova aquest text el 27 d'octubre del 2023, vint dies després de l'atac de Hamàs, en una sessió d'emergència convocada perquè el Consell de Seguretat estava bloquejat; el presenta Jordània. Condemna la violència contra els civils de les dues bandes però no anomena Hamàs: el Canadà va proposar una esmena que ho fes i no va arribar als dos terços, i per això els Estats Units, Israel i dotze Estats més hi van votar en contra i 45 es van abstenir. Demana una «treva humanitària» i no un alto el foc, perquè la paraula forta no tenia majoria. L'Assemblea recomana però no obliga: la treva va arribar del 24 al 30 de novembre, i la va negociar Qatar, no l'ONU. El text sencer, en anglès, és a la Wikisource.

   ↗ Llegir l'original a Wikisource Traducció de l'anglès · original: «Calls for an immediate, durable and sustained humanitarian truce leading to a cessation of hostilities»

---

⏱ 18 min

5. ✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes de l'apartat 1 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1. 🧭 Situar · comentari de mapa CE1 · Fonts i recerca històrica 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Una franja que no és un territori: el mapa.

Mira el mapa del cos de la lectura i la tercera línia de la Fitxa. Descriu la franja: quina forma i quines mides té, on són les ciutats i els camps de refugiats, i què la toca a cada costat. Després explica per què el peu diu que el que la fa «una franja i no un territori» queda fora del dibuix.

La descripció del mapa i el que queda fora del dibuix (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Pots començar així: «La franja fa… de llarg i… d'ample, i a l'oest hi ha…». Les mides són a la Fitxa; el que no es veu, a l'última frase del peu.

2. 🔍 Investigar · comentari de font CE1 · Fonts i recerca històrica 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La resolució amb lupa: qui condemna, què reclama, què pot.

Llegeix el document de L'Arxiu i el seu context, i comenta'l com a font en tres passos. FET: què reclama el punt 1? PARER: sobre quina base diuen els Estats que ho voten que s'ha de resoldre el conflicte? SENYAL: a qui no anomena la condemna de la primera frase, i per què hi falta?

El comentari en tres passos (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: El FET és al punt 1 i el PARER, al punt 13. Qui no hi surt ho diu el context quan parla de l'esmena del Canadà. Pots començar: «L'Assemblea reclama… però no anomena…».

3. ✍️ Explicar · taula de classificació CE1 · Fonts i recerca històrica 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Quatre eines, quatre files: la taula.

Amb la primera i la quarta línia de la Fitxa, fes una taula de quatre files (frontera imposada · nació sense estat · conflicte congelat · dret d'autodeterminació) i dues columnes: què vol dir, amb paraules teves, i una data o un document que ho mostri a Gaza. A sota, classifica: quina de les quatre eines explica millor per què el conflicte no es tanca?

La taula de quatre files i dues columnes, i una frase de criteri.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Cada eina mira una cosa diferent: no escriguis «hi ha guerra» a totes les files. La frase de sota pot començar: «L'eina que ho explica millor és… perquè…».

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4. 🧭 Situar · gràfic de dades CE1 · Fonts i recerca històrica 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tres votacions, nou barres: l'Assemblea davant de Gaza.

Amb la cinquena línia de la Fitxa, dibuixa un gràfic de barres de les tres votacions de l'Assemblea General (a favor, en contra i abstencions de cada una), amb escala i títol. Sota, descriu el patró: què fa cada barra d'una votació a la següent, i què va passar entre l'octubre i el desembre del 2023 (segona línia de la Fitxa) que ho pugui explicar.

El gràfic de nou barres amb escala i títol, i dues frases sobre el patró.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Mira alhora dues barres, no una: la que puja i la que baixa. Per comparar et serviran «mentre que» i «en canvi».

5. ✍️ Explicar · cadena causa-efecte CE7 · Processos contemporanis 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De la promesa a la tanca: la cadena.

Encadena en sis baules com es passa de la promesa britànica del 1917 a 2,2 milions de persones tancades en 365 km² el 2023, amb les dates de la quarta línia de la Fitxa. A cada fletxa, explica per què una baula porta a la següent. Encercla la baula que va convertir una guerra en un conflicte congelat.

La cadena de sis baules, amb una explicació a cada fletxa i una baula encerclada.

Com es fa · Explicació causal

1. Escriu on comences i on acabes: el primer fet i l'últim.
2. Fes un paràgraf per pas. Cada un diu què passa i per què.
3. Lliga cada paràgraf amb l'anterior amb un connector de causa: «perquè», «per això», «això fa que». «Després» o «llavors» només diuen l'ordre.
4. Prova de treure un paràgraf. Si el text encara s'aguanta, aquell pas no era una causa.

Està bé si hi ha almenys dos connectors de causa, cada un entre una causa i el seu efecte · cada paràgraf diu un fet de la sessió i no se'n salta cap que calgui per entendre el següent.

💡 Pista: Connectors que lliguen: «i per això», «com que», «de manera que». Si pots treure una baula i la següent encara passa, no és una baula.

6. ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics CE5 · Reptes de l'actualitat ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Desmuntant «una guerra de religions de mil anys».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què el tòpic és fàcil de creure, desmunta'l amb tres dates que mostrin que el conflicte és modern (cada una amb el fet o el document que hi va) i explica què es disputa de debò segons el text. Fes servir el terme «frontera imposada».

El tòpic desmuntat amb tres dates (90-125 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: hi ha religió?, i la religió ho explica? La segona es contesta amb dates, no amb opinions.

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7. ✍️ Explicar · reescriptura CE1 · Fonts i recerca històrica 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Les quatre eines sense les seves paraules.

Explica què li passa a algú que ha nascut a Gaza després del 2007 amb les quatre eines de la càpsula, però sense escriure cap d'aquestes paraules: frontera, Estat, congelat, autodeterminació, conflicte. Digues qui va decidir les línies que el tanquen i quan, qui el representa, per què cap tractat no diu on és casa seva i quin dret li reconeix la Carta de l'ONU.

Una explicació de vuit línies com a màxim, sense cap de les cinc paraules i amb una data a cada afirmació.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Si et surt la paraula prohibida, és que encara no has entès el concepte: digues què vol dir de debò.

8. 🌍 Participar · microassaig CE3 · Relacions i conflictes internacionals 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Microassaig: serveix de res una resolució que no obliga?

Argumenta en un microassaig si serveix de res una resolució de l'Assemblea General que no obliga ningú. Una tesi, dues proves (una de L'Arxiu i el seu context, una de la cinquena línia de la Fitxa), l'objecció més forta i la teva resposta, i una conclusió. Fes servir el terme «dret d'autodeterminació».

El microassaig amb tesi, dues proves, objecció, resposta i conclusió (mínim 125 paraules).

Com es fa · Microassaig

1. Escriu la tesi en una frase: què defenses.
2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
4. Tanca dient què queda demostrat i què no.

Està bé si l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.

💡 Pista: Comença per l'objecció: si no la pots contestar, canvia la tesi.

9. 🌍 Participar · Ahir i avui CE5 · Reptes de l'actualitat 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Ahir i avui: el que un alto el foc no canvia.

Segons la segona línia de la Fitxa, a Gaza hi ha un alto el foc des de l'octubre del 2025. Argumenta quina de les quatre eines de la càpsula ha canviat amb l'alto el foc i quina és com el 1949 (quarta línia de la Fitxa). Decideix si, amb el que diu la pàgina, Gaza continua sent una frontera que no es tanca. Fes servir el terme «conflicte congelat».

L'eina que ha canviat, la que no i la teva decisió (80-100 paraules).

💡 Pista: Un alto el foc atura les armes: pregunta't què decideix cada eina que no siguin les armes.

---

⏱ 2 min

6. 🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se ▶

El 7 d'octubre del 2023 Hamàs va matar unes 1.200 persones a Israel i en va segrestar 251; la resposta israeliana va deixar més de 40.000 morts a Gaza en un any segons el Ministeri de Sanitat de la franja, 1,9 milions de desplaçats i dos terços dels edificis danyats. Per llegir-ho sense quedar-se en la discussió sobre quin dia comença la història, la càpsula treballa amb quatre eines: la frontera imposada des de fora (1916, 1917, 1947, 1949), la nació sense estat (14 milions de palestins, gairebé 6 de refugiats registrats), el conflicte congelat (una línia d'armistici i cap tractat) i el dret d'autodeterminació (la Carta de l'ONU, i el Tribunal Internacional de Justícia que el 2024 va dir que l'ocupació el vulnera). L'Assemblea General va condemnar la violència contra els civils de les dues bandes i va reclamar una treva el 27 d'octubre del 2023 per 120 vots contra 14, però no obliga; el Consell de Seguretat, que obliga, va trigar cinc setmanes. A Gaza hi viuen tres generacions del mateix conflicte, i cada una hereta una data d'inici diferent.

🎯 Tres preguntes per verificar ▶

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què la lectura diu que Gaza és un «conflicte congelat»?

   A. Perquè des de la retirada israeliana del 2005 no hi ha hagut cap guerra entre Israel i la franja B. Perquè l'ONU hi va congelar les fronteres el 1967 fins que les dues parts signessin la pau C. Perquè les armes es van aturar el 1949 amb un armistici, i cap tractat no fixa on és la frontera D. Perquè el tractat de pau del 1949 va fixar la línia verda, però cap de les parts no la respecta

2. 2. Per què la resolució ES-10/21, aprovada per 120 vots contra 14, no va aturar els bombardeigs?

   A. Perquè l'Assemblea General recomana però no obliga, i el Consell de Seguretat estava bloquejat B. Perquè Israel la va portar al Tribunal Internacional de Justícia, que encara no n'ha resolt el fons C. Perquè els Estats Units hi van posar el veto, tal com fan quan voten al Consell de Seguretat D. Perquè no condemnava la violència contra els civils israelians, i Israel no la va voler acceptar

3. 3. Què tenen en comú la Declaració Balfour (1917), la partició (1947) i la línia d'armistici (1949)?

   A. Que les van pactar entre ells els representants jueus i àrabs que vivien a Palestina B. Que totes tres formen part del repartiment de l'Imperi Otomà entre Londres i París C. Que totes tres les va votar l'Assemblea General de l'ONU per una majoria de dos terços D. Que són línies decidides des de fora, sense el consentiment dels que hi vivien

✍️ Abans de tancar la llibreta ▶

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà ▶

Si una frontera la van dibuixar fa cent anys uns que no hi vivien, qui té dret a canviar-la avui, i com, sense que hi hagi una altra guerra?