Sessió 5. Nagorno-Karabakh: una frontera del Caucas

⏱ 17 min

2. 📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El Karabakh és la frontera imposada des de fora en versió soviètica: un enclavament armeni que Moscou va posar dins de l’Azerbaidjan el 1921, que es va independitzar de fet amb una guerra el 1994, que va viure vint-i-sis anys congelat i que va desaparèixer en 24 hores el 2023, quan el veí es va fer prou fort, l’aliat va mirar cap a una altra banda i cap resolució de l’ONU no va servir de res.

Una muntanya amb dos noms

Nagorno-Karabakh vol dir «Karabakh muntanyós»: una regió de 4.400 quilòmetres quadrats (tres vegades la comarca del Segrià) al Caucas sud, poblada majoritàriament per armenis cristians des de fa segles, envoltada de terres poblades per azerbaidjanesos, musulmans i de llengua turca. Els armenis en diuen Artsakh. El 1921, quan l’Exèrcit Roig va acabar d’ocupar el Caucas, el buró del partit bolxevic va decidir, amb Stalin de comissari de nacionalitats, que el Karabakh seria de la república soviètica de l’Azerbaidjan, com a regió autònomaregió autònomaRegió autònoma dins d'una república soviètica: tenia govern local i escoles en la seva llengua, però depenia de Bakú; la del Karabakh (NKAO) es va crear el 1923 amb un 94 % d'armenis.. Els motius eren de Moscou: no enemistar-se amb la Turquia de Kemal, i tenir a cada república una minoria que necessités el Kremlin. Mentre va existir la Unió Soviètica, la frontera no importava: era una línia administrativa dins del mateix Estat. Les fronteres interiors de l’URSS es van dibuixar perquè no fossin mai fronteres; quan l’URSS va caure, el 1991, quinze Estats van heretar-les tal com eren, amb les minories al lloc equivocat.

1988-1994: la primera guerra

El febrer del 1988, amb la perestroikaperestroika«Reestructuració»: la política de reformes de Gorbatxov (1985-1991) que va afluixar el control del partit i va permetre que les nacionalitats de l'URSS reclamessin en veu alta., el parlament regional del Karabakh va votar demanar el pas a Armènia. La resposta van ser els pogromspogromsAtacs contra una minoria tolerats o organitzats per les autoritats; el de Sumgait (febrer del 1988), contra els armenis de la ciutat, va ser el primer de l'era soviètica tardana i va fer irreversible el conflicte. contra armenis a Sumgait i després a Bakú, i la fugida creuada: uns 350.000 armenis van sortir de l’Azerbaidjan i uns 200.000 azerbaidjanesos d’Armènia. Quan l’URSS es va dissoldre, el desembre del 1991, el Karabakh va proclamar la independència en referèndum i la guerra va ser oberta: tres anys, uns 30.000 morts, i la matança de Khojali, on les forces armènies van matar més de sis-cents civils azerbaidjanesos el febrer del 1992. El 1993 el Consell de Seguretat va aprovar quatre resolucions, la primera és la de L’Arxiu, que exigien la retirada de les «forces ocupants» dels districtes ocupats: cap no es va complir. L’alto el foc del maig del 1994, negociat per Rússia, va deixar els armenis amb el Karabakh i set districtes azerbaidjanesos al voltant, un 14 % de l’Azerbaidjan, buidats dels seus 600.000 habitants. Cap Estat del món no va reconèixer la República d’Artsakh, ni la mateixa Armènia.

Vint-i-sis anys congelat

Del 1994 al 2020 el Karabakh va ser el conflicte congelatconflicte congelatConflicte en què les hostilitats s'han aturat sense tractat de pau: la frontera de fet no coincideix amb cap frontera reconeguda, i pot tornar a esclatar; l'exemple de manual és el Karabakh del 1994 al 2020. de manual: una línia de trinxeres de 200 quilòmetres, un alto el foc violat cada setmana, un Grup de Minsk de l’OSCE (Rússia, els Estats Units i França) que va negociar durant vint-i-cinc anys sense resultat, i dos Estats que es preparaven. L’Azerbaidjan, amb el petroli i el gas del Caspi, va multiplicar per vint el pressupost militar i va comprar drons a Turquia i a Israel; Armènia, pobra i tancada (Turquia i l’Azerbaidjan tenen les fronteres tancades des dels noranta), depenia de Rússia, que li venia armes i també en venia a Bakú. Un conflicte congelat no és un conflicte aturat: és un rellotge que compta per al que s’arma més de pressa.

2020 i 2023: el desglaç

El 27 de setembre del 2020 l’Azerbaidjan va atacar. En 44 dies, amb els drons turcs Bayraktar que destruïen tancs i defenses antiaèries des de l’aire i amb Turquia al darrere, va recuperar els set districtes i la ciutat de Xuixa, la clau del Karabakh. Van morir uns 7.000 soldats. El 10 de novembre Rússia va imposar un alto el foc a canvi de posar 2.000 soldats de pau al passadís de Lachin durant cinc anys: Moscou tornava al Caucas com a àrbitre. L’Azerbaidjan no va esperar els cinc anys. El desembre del 2022 uns «activistes ecologistes» azerbaidjanesos van tallar la carretera de Lachin i durant nou mesos els 120.000 habitants de l’enclavament van quedar sense menjar ni medicines, amb els soldats russos mirant. El 19 de setembre del 2023 l’exèrcit azerbaidjanès va atacar i en 24 hores el Karabakh va capitular. En una setmana, més de 100.000 armenis, gairebé tots els que hi vivien, van marxar cap a Armènia per la mateixa carretera, amb el que cabia al cotxe. L’1 de gener del 2024 la República d’Artsakh es va dissoldre. La frontera del 1921 tornava a ser la frontera, però sense els que hi vivien.

Rússia, Turquia, l’Iran

El Karabakh és una frontera petita entre tres potències. Turquia és l’aliada de l’Azerbaidjan («una nació, dos Estats») i li va donar els drons i la victòria; Rússia era l’aliada d’Armènia per tractat, però el 2023 estava ocupada a Ucraïna, tenia bones relacions amb Bakú i no va moure els seus soldats; l’Iran, amb vint milions d’azerbaidjanesos a dins, tem un passadís turc per Armènia que el separi del Caucas i va ser l’únic veí que va donar suport als armenis. Armènia va treure’n una lliçó amarga: va congelar la seva pertinença a l’aliança militar russa i va buscar Europa. Una frontera que no s’ha tancat en trenta anys es pot tancar en un dia quan canvia l’equilibri entre els grans: la del Karabakh la va decidir Ankara i la va deixar caure Moscou, no Erevan ni Bakú.

Ahir i avui

El 2025 Armènia i l’Azerbaidjan van rubricar a Washington el text d’un tractat de pau, encara pendent de signar a començament del 2026, que reconeix les fronteres soviètiques de tots dos i obre un passadís per Armènia entre l’Azerbaidjan i el seu enclavament de Nakhitxevan. Els 100.000 desplaçats del 2023 no hi tornaran; els 600.000 del 1994 hi comencen a tornar. La frontera de fet i la frontera reconeguda han acabat coincidint al Karabakh, però no perquè algú l’hagi negociada: perquè un dels dos pobles ja no hi és, i la pregunta és si això es diu tancar una frontera o buidar-la.

3. 📊 Fitxa de dades 6 dades ▶

• · Les paraules: enclavament, territori envoltat completament per un altre Estat; regió autònoma (NKAO), l'estatus del Karabakh dins de la república soviètica de l'Azerbaidjan del 1923 al 1991; conflicte congelat, hostilitats aturades sense tractat de pau (1994-2020); Grup de Minsk, els mediadors de l'OSCE (Rússia, els Estats Units i França) del 1992 al 2020; passadís de Lachin, els cinc quilòmetres de carretera que unien el Karabakh amb Armènia; OTSC, l'aliança militar dirigida per Rússia de la qual Armènia és membre i que no va intervenir; Artsakh, el nom armeni del Karabakh i de la república no reconeguda (1991-2024).
• · Les dates: 5 de juliol del 1921, el buró caucàsic del partit bolxevic deixa el Karabakh a l'Azerbaidjan; 1923, es crea la regió autònoma; 20 de febrer del 1988, el parlament regional demana el pas a Armènia; 27-29 de febrer del 1988, pogrom de Sumgait; gener del 1990, pogrom de Bakú; 2 de setembre del 1991, proclamació de la república; 10 de desembre del 1991, referèndum d'independència; 26 de febrer del 1992, matança de Khojali (613 civils azerbaidjanesos, segons Bakú); 30 d'abril del 1993, resolució 822; 12 de maig del 1994, alto el foc de Bixkek; abril del 2016, la guerra dels quatre dies; 27 de setembre-10 de novembre del 2020, la guerra dels 44 dies; 12 de desembre del 2022, bloqueig de Lachin; 19-20 de setembre del 2023, ofensiva i capitulació; 1 de gener del 2024, dissolució d'Artsakh.
• · La població del Karabakh segons els censos: 1926, 111.700 armenis (89 %) i 12.600 azerbaidjanesos; 1959, 110.100 (84 %) i 18.000; 1979, 123.100 (76 %) i 37.300; 1989, 145.500 (77 %) i 40.700; 2005 (cens d'Artsakh), 137.400 armenis (99,7 %) i cap azerbaidjanès; octubre del 2023, una cinquantena d'armenis que s'hi van quedar. Els desplaçats: 1988-1994, uns 350.000 armenis de l'Azerbaidjan, uns 200.000 azerbaidjanesos d'Armènia i uns 600.000 azerbaidjanesos del Karabakh i dels set districtes; setembre del 2023, 100.632 armenis del Karabakh cap a Armènia (govern armeni, 3 d'octubre del 2023).
• · Les guerres en xifres: la primera (1991-1994), uns 30.000 morts, i els armenis controlen el Karabakh més set districtes, un 14 % de l'Azerbaidjan; la del 2020 (44 dies), uns 7.000 soldats morts (2.900 azerbaidjanesos i 3.800 armenis, segons cada govern), l'Azerbaidjan recupera els set districtes i Xuixa amb drons turcs Bayraktar TB2 i armes israelianes, i Rússia posa 1.960 soldats de pau al passadís de Lachin per cinc anys; la del 2023 (24 hores), unes 200 morts i la capitulació. Pressupost militar de l'Azerbaidjan: 175 milions de dòlars el 2003, 3.700 milions el 2013 (gràcies al petroli i el gas del Caspi); Armènia, uns 600 milions el 2020.
• · Les tres potències: Turquia, aliada de l'Azerbaidjan («una nació, dos Estats»), frontera tancada amb Armènia des del 1993, drons i assessors el 2020; Rússia, aliada d'Armènia per l'OTSC i amb una base a Gyumri, ven armes a tots dos, imposa l'alto el foc del 2020 i no mou els soldats el 2023; l'Iran, amb uns 20 milions d'azerbaidjanesos a dins, contrari a un passadís turc pel sud d'Armènia (el «corredor de Zangezur») i l'únic veí que va donar suport a Erevan. Armènia congela la seva participació a l'OTSC el febrer del 2024. El 8 d'agost del 2025 Armènia i l'Azerbaidjan rubriquen a Washington el text d'un tractat de pau, encara pendent de signatura a començament del 2026, amb una ruta per Armènia entre l'Azerbaidjan i Nakhitxevan.
• · La imatge del cos: el mapa del Karabakh el 2021, amb l'enclavament d'Artsakh en beix, el passadís de Lachin i la línia vermella de l'antiga regió autònoma. La capçalera: famílies armènies pujant a autobusos a Stepanakert el 20 de setembre del 2023, en un fotograma del Ministeri de Defensa rus.

4. 📜 L'Arxiu Resolució 822 del Consell de Seguretat ▶

Font primària per investigar.

1. Resolució 822 del Consell de Seguretat

   Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada per unanimitat (15 vots) a petició de l'Azerbaidjan · 30 d'abril de 1993

   «Reafirmant també la inviolabilitat de les fronteres internacionals i la inadmissibilitat de l'ús de la força per a l'adquisició de territori [...] 1. Exigeix el cessament immediat de totes les hostilitats i actes hostils per tal d'establir un alto el foc durador, així com la retirada immediata de totes les forces ocupants del districte de Kelbajar i de les altres zones de l'Azerbaidjan ocupades recentment; 2. Insta les parts interessades a reprendre immediatament les negociacions per a la resolució del conflicte en el marc del procés de pau del Grup de Minsk de la Conferència sobre la Seguretat i la Cooperació a Europa.»

   El Consell de Seguretat aprova aquest text per unanimitat el 30 d'abril del 1993, a petició de l'Azerbaidjan, quan les forces armènies acabaven de prendre Kelbajar, un districte azerbaidjanès fora del Karabakh que uneix l'enclavament amb Armènia. Parla de «forces ocupants» i mai d'Armènia: Erevan sostenia que la guerra la feien els armenis del Karabakh sols, i Rússia, que tenia interessos amb tots dos, no volia un text que assenyalés un Estat. Les fronteres «internacionals» que declara inviolables són les de l'URSS del 1991, és a dir, la línia del 1921 que posava el Karabakh dins de l'Azerbaidjan. No es va complir: el Grup de Minsk va negociar fins al 2020 sense resultat, i aquell any l'Azerbaidjan va recuperar Kelbajar amb drons.

   ↗ Llegir l'original a Wikisource Traducció de l'anglès · original: «Demands the immediate cessation of all hostilities and hostile acts with a view to establishing a durable cease-fire, as well as immediate withdrawal of all occupying forces from the Kelbadjar district and other recently occupied areas of Azerbaijan»

---

⏱ 18 min

5. ✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes de l'apartat 1 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1. 🧭 Situar · comentari de mapa CE1 · Fonts i recerca històrica 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Un enclavament i un passadís: el mapa del 2021.

Mira el mapa del Karabakh del cos de la lectura. Descriu què és la taca beix, què és la línia vermella i per on es toca l'enclavament amb Armènia. Després explica, amb la segona línia de la Fitxa, què va passar el 2022 i el 2023 a l'única carretera que l'unia a Armènia.

La descripció del mapa i el que va passar a la carretera (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Pots començar: «La taca beix és… i la línia vermella…». Les dates del 2022 i el 2023 són al final de la segona línia de la Fitxa.

2. ✍️ Explicar · telegrama CE1 · Fonts i recerca històrica 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Un telegrama de Stepanakert, 10 de novembre del 2020.

Resumeix en un telegrama el que un habitant armeni de Stepanakert enviaria a un familiar d'Erevan el 10 de novembre del 2020, el dia de l'alto el foc rus: què ha passat en 44 dies, què s'ha perdut i qui vigilarà la carretera. Treu les dades de la quarta línia de la Fitxa, i res que aquell dia no se sabés.

Un telegrama de quinze paraules exactes, amb lloc i data.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Pots començar pel lloc i la data: «Stepanakert, 10-XI-2020:». Després compta les paraules una per una.

3. 🔍 Investigar · comentari de font CE1 · Fonts i recerca històrica 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La 822 amb lupa: qui no s'anomena.

Llegeix la resolució 822 a L'Arxiu i el seu context, i comenta-la com a font en tres passos. FET: què exigeix el punt 1? PARER: quins dos principis sobre les fronteres i la força reafirma el Consell? SENYAL: com anomena els que ataquen, i quin nom d'Estat evita?

El comentari en tres passos (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: El FET és al punt 1 i el PARER, a la primera frase de la cita. Per què evita el nom, ho diu el context. Pots començar: «El Consell exigeix… i reafirma…».

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4. 🧭 Situar · gràfic de dades CE1 · Fonts i recerca històrica 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Cent anys de censos: el gràfic d'un enclavament.

Amb la tercera línia de la Fitxa, dibuixa un gràfic de barres de la població armènia i azerbaidjanesa del Karabakh als cinc censos del 1926 al 2005, amb dues barres per any, escala i títol. Sota, descriu què li passa a la barra azerbaidjanesa entre el 1989 i el 2005, i relaciona-ho amb una data de la segona línia de la Fitxa.

El gràfic de cinc censos amb dues barres, escala i títol, i dues frases sobre el salt.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Decideix l'escala abans de dibuixar: la barra més alta marca on acaba l'eix.

5. ✍️ Explicar · cadena causa-efecte CE7 · Processos contemporanis 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Del 1921 al 2023: la cadena d'una frontera soviètica.

Encadena en sis baules com es passa de la decisió de Moscou del 1921 a la marxa de més de cent mil armenis el 2023, amb la segona i la quarta línia de la Fitxa. A cada fletxa, explica per què una baula porta a la següent. Encercla la baula en què una línia interior de l'URSS es converteix en frontera entre dos Estats.

La cadena de sis baules, amb una explicació a cada fletxa i una baula encerclada.

Com es fa · Explicació causal

1. Escriu on comences i on acabes: el primer fet i l'últim.
2. Fes un paràgraf per pas. Cada un diu què passa i per què.
3. Lliga cada paràgraf amb l'anterior amb un connector de causa: «perquè», «per això», «això fa que». «Després» o «llavors» només diuen l'ordre.
4. Prova de treure un paràgraf. Si el text encara s'aguanta, aquell pas no era una causa.

Està bé si hi ha almenys dos connectors de causa, cada un entre una causa i el seu efecte · cada paràgraf diu un fet de la sessió i no se'n salta cap que calgui per entendre el següent.

💡 Pista: Connectors que lliguen: «i com que», «de manera que». Si pots treure una baula i la següent encara passa, no és una baula.

6. ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics CE5 · Reptes de l'actualitat ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Desmuntant «Rússia, la protectora dels armenis».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què el tòpic és fàcil de creure i desmunta'l amb dues dades del text: una decisió de Moscou del 1921 i el que van fer els soldats russos el 2023. Explica també què hi ha de cert en el tòpic, segons el text. Fes servir el terme «passadís de Lachin».

El tòpic desmuntat amb dues dades i el que hi ha de cert (90-125 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: Rússia és aliada d'Armènia?, i l'ha protegida quan calia? La segona es contesta amb dates, no amb tractats.

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7. 🔍 Investigar · contrast amb el present CE4 · Organització social 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

1994 i 2023: dues fugides, una frontera.

El 1994 van guanyar els armenis i uns 600.000 azerbaidjanesos van fugir del Karabakh i dels set districtes; el 2023 va guanyar l'Azerbaidjan i uns 100.000 armenis van fugir de l'enclavament. Compara els dos moments amb la tercera, la quarta i la cinquena línia de la Fitxa: identifica dues continuïtats i dos canvis, cada un amb una dada o una data. Conclou què va decidir més cada guerra, els exèrcits o els aliats.

El contrast, amb dues continuïtats i dos canvis, cada un amb una dada, i la conclusió (70-90 paraules).

Com es fa · Contrast amb el present

1. Escriu en una frase què deia la font i quan.
2. Dues columnes: aleshores / avui.
3. Marca què ha canviat i què continua igual, i posa un exemple d'avui a cada cosa que continua.
4. Explica per què el que ha canviat ha canviat.

Està bé si distingeixes el canvi de la continuïtat, sense barrejar-los · l'exemple d'avui és concret (un lloc, un any, una xifra), no una generalitat.

💡 Pista: Distingeix continuïtat i canvi sense barrejar-los. Cada exemple, concret: una xifra, un any, un país.

8. 🌍 Participar · decisió raonada CE3 · Relacions i conflictes internacionals 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Ets al govern d'Armènia la nit del 9 de novembre del 2020.

La nit del 9 de novembre del 2020, amb Xuixa perduda, Moscou proposa un alto el foc: Armènia perd els set districtes i Xuixa, conserva Stepanakert i el passadís de Lachin, i soldats russos el vigilaran cinc anys. Ets ministre o ministra del govern armeni i tries: (a) signar aquesta nit; (b) continuar la guerra i demanar a Rússia que compleixi l'aliança; (c) rebutjar-lo i demanar un alto el foc al Grup de Minsk. Decideix i defensa la teva opció amb dues raons que tinguessin sentit aquella nit (quarta i cinquena línia de la Fitxa) i un risc que assumeixes. Res posterior a aquella nit. Fes servir el terme «OTSC».

L'opció triada, amb dues raons i un risc (mínim 125 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Una decisió raonada no és «depèn»: el risc l'has de dir tu.

9. 🌍 Participar · Ahir i avui CE3 · Relacions i conflictes internacionals 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Ahir i avui: el tractat de pau i el corredor.

La cinquena línia de la Fitxa i la lectura expliquen el text de pau que Armènia i l'Azerbaidjan van rubricar l'agost del 2025. Compara'l amb el que exigia la resolució 822 de L'Arxiu el 1993: què se n'ha complert, i de quina manera. Argumenta si una pau que reconeix una frontera després que n'hagin marxat els que hi vivien la tanca o només la buida. Fes servir el terme «enclavament».

La comparació i el teu argument (80-100 paraules).

💡 Pista: Pregunta't si una frontera es tanca quan la reconeixen els Estats o quan hi pot viure la gent que hi vivia.

---

⏱ 2 min

6. 🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se ▶

El Karabakh és un enclavament de majoria armènia que Moscou va deixar dins de l'Azerbaidjan el 1921 com a regió autònoma: una frontera interior que no importava fins que l'URSS va caure. El 1988, amb la perestroika, els armenis del Karabakh van demanar el pas a Armènia; van seguir els pogroms de Sumgait i Bakú, la fugida creuada i, del 1991 al 1994, una guerra amb 30.000 morts, la matança de Khojali i quatre resolucions de l'ONU que ningú no va complir. L'alto el foc del 1994 va deixar els armenis amb el Karabakh i set districtes, buidats de 600.000 azerbaidjanesos, i el conflicte va quedar congelat vint-i-sis anys mentre l'Azerbaidjan comprava drons amb el gas i Armènia depenia de Rússia. El 2020 l'Azerbaidjan va recuperar els districtes en 44 dies amb Turquia al darrere; el 2022 va bloquejar el passadís de Lachin i el 2023, en 24 hores, va prendre l'enclavament: més de 100.000 armenis van marxar en una setmana, amb els soldats russos mirant. La frontera del 1921 torna a ser la frontera, sense els que hi vivien.

🎯 Tres preguntes per verificar ▶

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què el Karabakh va quedar el 1921 dins de la república soviètica de l'Azerbaidjan?

   A. Perquè la majoria dels seus habitants eren azerbaidjanesos, musulmans i de llengua turca B. Perquè el parlament regional va votar unir-se a Bakú per protegir-se dels pogroms C. Perquè Moscou no es volia enemistar amb Turquia i volia minories que necessitessin el Kremlin D. Perquè Armènia hi va renunciar en un tractat amb l'Azerbaidjan a canvi de Nakhitxevan

2. 2. Què va passar al Karabakh entre l'alto el foc del 1994 i la guerra del 2020?

   A. El Grup de Minsk va obtenir un tractat que reconeixia Artsakh com a regió autònoma d'Armènia B. Rússia hi va tenir 2.000 soldats de pau que van vigilar la línia de trinxeres tot el període C. Armènia va reconèixer la República d'Artsakh i la va defensar amb l'ajuda militar de Turquia D. Un alto el foc sense cap tractat, mentre l'Azerbaidjan s'armava amb els diners del gas

3. 3. Com es va acabar la República d'Artsakh el 2023, segons la lectura?

   A. Amb una ofensiva de 24 hores després de nou mesos de bloqueig, i la marxa de gairebé tots els armenis B. Amb una ofensiva que els soldats de pau russos van intentar aturar, sense poder evitar la capitulació C. Amb un referèndum del Grup de Minsk en què els armenis del Karabakh van acceptar tornar a Bakú D. Amb el tractat de pau rubricat a Washington, que va lliurar l'enclavament a canvi d'un passadís

✍️ Abans de tancar la llibreta ▶

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà ▶

Si una frontera que trenta anys de negociacions no van poder tancar es tanca en un dia quan un poble marxa, què hem après: que la força funciona, o que el que no es negocia s'acaba buidant?