ideorum

Cerca a Ideorum

Prem Esc per tancar.

Càpsula 10 · PER QUÈ HI HA FRONTERES QUE NO ES TANQUEN MAI? · #HMC

Sessió 8. Catalunya, Espanya i altres conflictes territorials europeus

Nacions sense estat a l'Europa d'avui: el procés sobiranista català, Escòcia i el Brexit, Còrsega, Flandes, i la qüestió kurda (entre Turquia, Síria, Iraq i Iran). Per què algunes ferides territorials no curen.

⏱ 50 min · classe completa CE1 CE2 CE5

El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell.

Una filera de persones amb samarretes grogues agafades de les mans a la vorera d'una avinguda, algunes amb estelades al coll, que s'allarga fins a perdre's al fons entre arbres i fanals; a la dreta, la calçada buida.
El tram 235 de la Via Catalana, l'Onze de Setembre del 2013: una cadena humana de 400 quilòmetres entre el Pertús i Alcanar convocada per l'Assemblea Nacional Catalana, amb 1,6 milions de participants segons la Generalitat. Va ser la segona de les sis Diades massives entre el 2012 i el 2017. Clara Polo Sabat · Wikimedia Commons · CC BY-SA 3.0 · Wikimedia Commons
⏱ 7 min

1. Arrencar la classe

📋 Dinàmica

Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:

  • Si una majoria d'un territori vol marxar d'un Estat i la majoria de l'Estat no vol que marxi, qui creus que ha de decidir? Acceptaries la mateixa regla si el resultat fos el contrari?
  • Sabies que Escòcia va votar la independència el 2014 amb el permís de Londres? Què creus que va passar perquè el 2022 no pogués tornar a votar?
  • Els kurds són quaranta milions de persones repartides en quatre Estats i no han votat mai. Què tenen en comú amb els casos europeus, i què no?

Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:

  1. Reconèixer les nacions sense Estat de l'Europa democràtica (Escòcia, Catalunya, Còrsega, Flandes) com a fronteres que es discuteixen amb regles i no amb tancs, i saber que el dret internacional calla sobre les secessions (TIJ, Kosovo, 2010).
  2. Comparar dos documents oficials que contesten al revés la mateixa pregunta: l'ordre britànica del 2013 que permet el referèndum escocès i la sentència del Tribunal Constitucional del 2017 que anul·la la llei del referèndum català, amb els fets i les dates de cada cas.
  3. Situar el cas kurd com la nació sense Estat més gran del món, sense Estat i sense regles, i extreure'n el que diferencia una frontera que sagna d'una que es discuteix.

🧠 De la sessió anterior: nacionalisme · neteja ètnica · genocidi · acords de Dayton. Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.

⏱ 6 min

Mira el vídeo

📋 Dinàmica

Sis minuts de France 24 sobre els kurds: on viuen, què els va prometre el 1920 i què els va prendre el 1923, i què ha passat a cada un dels quatre Estats. Apunta a la llibreta les quatre dates que el vídeo dona i compara-les amb la cinquena línia de la Fitxa. Després mira el mapa del cos: quina de les quatre fronteres travessa la zona kurda per més quilòmetres?

Historia de los kurdos, un pueblo sin Estado · FRANCE 24 Español · Obre a YouTube ↗
⏱ 17 min

2. Llegeix

📋 Dinàmica
A l’Europa democràtica les fronteres que no es tanquen no es discuteixen amb tancs sinó amb regles: qui pot convocar una votació, qui hi pot votar i què val el resultat; Escòcia i Catalunya van fer la mateixa pregunta amb quatre anys de diferència i dos Estats hi van contestar al revés, i el cas dels kurds recorda què passa quan una nació sense Estat no té ni Estat ni regles amb què discutir.

Nacions sense Estat en Estats democràtics

Les fronteres de les set sessions anteriors les van dibuixar imperis, guerres i tribunals; les d’aquesta les discuteixen parlaments. A Europa occidental hi ha pobles amb llengua, història i institucions pròpies dins d’Estats democràtics que no els neguen els drets civils, però sí, en la majoria dels casos, el dret a decidir sols si en volen sortir: la nació sense Estatnació sense EstatPoble amb identitat, llengua o història pròpies que no disposa d'un Estat propi; a Europa occidental, els casos més coneguts són Escòcia, Catalunya, el País Basc, Còrsega, Flandes i el País de Gal·les. a la versió pacífica. El dret d’autodeterminaciódret d’autodeterminacióPrincipi del dret internacional segons el qual els pobles decideixen lliurement la seva condició política; l'ONU l'ha aplicat a les colònies, i el Tribunal Internacional de Justícia va dir el 2010 (Kosovo) que el dret internacional ni prohibeix ni reconeix la secessió d'una part d'un Estat. que l’ONU va fer servir per a les colònies no hi serveix: el 2010, preguntat per Kosovo, el Tribunal Internacional de Justícia va dir que declarar la independència no viola el dret internacional, però tampoc que doni cap dret a fer-ho. La resposta, doncs, la té cada Estat, i cada Estat la dona diferent. A Europa el dret internacional calla sobre les secessions, i per això la frontera no la decideix cap tribunal de la Haia sinó la regla que cada Estat s’ha donat, o no s’ha donat.

Escòcia: la votació pactada

Escòcia va ser un regne fins al 1707, quan es va unir a Anglaterra per un tractat, i va recuperar un parlament el 1999. El 2011 el Partit Nacional Escocès va guanyar la majoria absoluta amb la promesa d’un referèndum, i el govern de David Cameron va decidir que valia més votar que discutir: l’octubre del 2012 els dos governs van signar l’acord d’Edimburg, i el febrer del 2013 Londres va aprovar l’ordre de L’Arxiu, que traspassava a Edimburg, per una sola vegada i amb tres condicions, el poder de convocar-lo. El 18 de setembre del 2014, amb una participació del 85 %, el 55 % va votar no i el 45 % sí. La votació va tancar la frontera per un temps; el Brexit la va reobrir: el 2016 el 62 % dels escocesos van votar quedar-se a la Unió Europea i el Regne Unit en va sortir igualment. El govern escocès va demanar un segon referèndum, Londres el va negar i el 2022 el Tribunal Suprem britànic va dictaminar que Edimburg no en podia convocar cap sense permís. El cas escocès ensenya les dues cares de la mateixa regla: un Estat que permet votar quan creu que guanyarà i que ho nega quan tem perdre, i tot dins de la llei.

Catalunya: la votació no pactada

A Catalunya el conflicte va prendre la forma actual el 2010, quan el Tribunal Constitucional va retallar l’Estatut que els catalans havien votat el 2006. Cada Onze de Setembre entre el 2012 i el 2017 va treure al carrer centenars de milers de persones, com la cadena humana del 2013, i el 2015 els partits independentistes van guanyar 72 dels 135 escons del Parlament amb el 48 % dels vots. El setembre del 2017 el Parlament va aprovar en un dia la Llei del referèndum, el Tribunal Constitucional la va suspendre l’endemà i la va anul·lar el 17 d’octubre amb la sentència de L’Arxiu: el poder constituentpoder constituentPoder de fer o canviar una constitució; segons el Tribunal Constitucional espanyol, el té el «poble espanyol» en conjunt i no cap part d'ell, i per això una comunitat autònoma no pot decidir sola la seva independència, però sí proposar una reforma constitucional. és del poble espanyol sencer, i una part no pot decidir sola, tot i que pot proposar reformar la Constitució. L’1 d’octubre es va votar igualment, amb 2,3 milions de paperetes, un 90 % de sís, sense cens oficial ni garanties reconegudes per cap organisme internacional, i amb càrregues policials que van fer la volta al món; el 27 d’octubre el Parlament va declarar la independència i el mateix dia el Senat va aplicar l’article 155 i el govern espanyol va destituir el català. Nou dirigents van ser condemnats el 2019 a entre nou i tretze anys de presó per sedició, indultats el 2021 i emparats el 2024 per una llei d’amnistia que els tribunals encara discuteixen com aplicar; el president va marxar a Bèlgica. El 2024, per primera vegada des del 2012, els partits independentistes van perdre la majoria al Parlament. Escòcia i Catalunya van fer la mateixa pregunta: la diferència no va ser la resposta de la gent, va ser que un Estat va acceptar la pregunta i l’altre no, i tots dos ho van fer amb la llei a la mà.

Mapa en relleu de l'Orient Mitjà amb una taca de color crema, la zona de població kurda, que s'estén sense interrupció per l'est de Turquia, el nord de Síria, el nord de l'Iraq i l'oest de l'Iran, travessada per les fronteres de quatre Estats dibuixades en línia negra; ciutats com Diyarbakır, Mossul, Erbil, Kirkuk i Mahabad, i símbols d'aeroports.
La zona de població kurda segons la CIA el 1992: una taca de color crema que les fronteres de Turquia, Síria, l'Iraq i l'Iran tallen en quatre trossos. Compta els Estats i mira on és cada capital respecte de la taca: cap dels quatre no té la capital dins de la zona kurda, i tots quatre hi tenen la frontera. Fixa't també que el mapa és de l'any en què els kurds de l'Iraq van aconseguir la primera autonomia, després de la guerra del Golf; el mapa no mostra cap Estat kurd perquè no n'hi ha hagut mai. La resta d'Europa discuteix amb regles; aquí, la nació sense Estat no té ni regles. Agència Central d'Intel·ligència dels Estats Units, 1992 · Wikimedia Commons · Domini públic · Wikimedia Commons

Còrsega, Flandes: les altres respostes

Hi ha més maneres de discutir una frontera sense moure-la. A Còrsega, després de quaranta anys d’atemptats del Front d’Alliberament Nacional (que va assassinar el prefecte el 1998 i va deixar les armes el 2014), l’Estat francès, que no reconeix cap nació dins de la República, va obrir el 2022 una negociació sobre una autonomia que el 2024 va arribar a un text de reforma constitucional pendent d’aprovar. A Flandes, la nació sense Estat més rica d’Europa, els partits flamencs no han volgut marxar de Bèlgica: l’han federalitzada des del 1970 fins a fer-ne un Estat de tres regions i tres comunitats, tan complicat que el 2010-2011 va estar 541 dies sense govern, i des del 2025 el primer ministre és el cap del partit nacionalista flamenc. Cada Estat europeu ha inventat la seva regla: votar, prohibir, federalitzar o negociar una autonomia; el que cap no ha fet és deixar que la frontera la decideixi qui la vol moure, ni tampoc esborrar la nació que la reclama.

Els kurds: sense Estat i sense regles

I hi ha el cas de fora d’Europa que ensenya què passa quan no hi ha ni regles. Els kurds són entre trenta i quaranta milions de persones, el poble sense Estat més gran del món, repartits per Turquia, Síria, l’Iraq i l’Iran. El 1920 el tractat de Sèvres els va prometre un Estat, com Balfour als jueus; el 1923 el de Lausana el va esborrar. Des d’aleshores han tingut revoltes esclafades, una guerra de quaranta anys del PKK contra Turquia amb 40.000 morts, l’atac amb gas de Saddam Hussein a Halabja el 1988, una regió autònoma a l’Iraq des del 1991, un referèndum d’independència el 2017 amb un 92 % de sís que Bagdad va contestar reprenent Kirkuk en una setmana, i una administració pròpia al nord de Síria nascuda de la guerra contra l’Estat Islàmic. Cap dels quatre Estats no els ha ofert mai una regla per decidir. La lliçó d’aquesta sessió no és quina regla és la bona: és que el que fa que una frontera europea no sagni no és que la nació renunciï, sinó que l’Estat i la nació acceptin discutir-la amb la mateixa regla, i que el que costa més no és votar, és pactar què val el vot.

3. Fitxa de dades 6 dades
  • · Les paraules: nació sense Estat, poble amb identitat pròpia sense Estat propi (a Europa occidental: Escòcia, Catalunya, el País Basc, Còrsega, Flandes, Gal·les); poder constituent, el poder de fer o canviar una constitució, que segons el Tribunal Constitucional espanyol té el poble espanyol sencer; secessió, la separació d'una part d'un Estat per formar-ne un altre; devolució, el traspàs de poders de Westminster als parlaments d'Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord (1998); integritat territorial, el principi de la Carta de l'ONU que protegeix les fronteres dels Estats; Llei de Claredat, la llei canadenca del 2000 que fixa que una província pot negociar la secessió si guanya una «majoria clara» a una «pregunta clara», després del referèndum del Quebec del 1995 (50,6 % no).
  • · Escòcia: unió amb Anglaterra pel Tractat d'Unió del 1707; Parlament escocès des del 1999; majoria absoluta del Partit Nacional Escocès el 2011; acord d'Edimburg, 15 d'octubre del 2012; ordre del 12 de febrer del 2013; referèndum del 18 de setembre del 2014: no 55,3 %, sí 44,7 %, participació del 84,6 %; referèndum del Brexit del 2016: Escòcia, el 62 % per quedar-se; sentència del Tribunal Suprem britànic del 23 de novembre del 2022: el Parlament escocès no pot legislar un referèndum sense el consentiment de Westminster.
  • · Catalunya: Estatut d'Autonomia aprovat en referèndum el 18 de juny del 2006 (73,9 % sí, participació del 48,9 %); sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, 28 de juny del 2010, que en retalla catorze articles; manifestacions de l'Onze de Setembre del 2012 al 2017 (la del 2012, 1,5 milions segons la Guàrdia Urbana; la Via Catalana del 2013, 1,6 milions segons la Generalitat); consulta del 9 de novembre del 2014 (2,3 milions de participants); eleccions del 27 de setembre del 2015: els partits independentistes, 72 escons de 135 amb el 47,8 % dels vots; Llei 19/2017, 6 de setembre; suspensió, 7 de setembre; referèndum de l'1 d'octubre del 2017: 2.286.217 paperetes, 90,2 % sí, sense cens oficial, amb càrregues policials; declaració d'independència al Parlament i aplicació de l'article 155 de la Constitució, 27 d'octubre; sentència del Tribunal Suprem, 14 d'octubre del 2019: nou dirigents condemnats a entre nou i tretze anys per sedició i malversació; indults, 22 de juny del 2021; llei d'amnistia, 30 de maig del 2024; eleccions del 12 de maig del 2024: els partits independentistes, 59 escons, per sota de la majoria per primera vegada des del 2012.
  • · Còrsega i Flandes: Còrsega, francesa des del 1768; Front d'Alliberament Nacional Cors, 1976-2014 (atemptats; assassinat del prefecte Claude Érignac, 6 de febrer del 1998); negociació d'autonomia oberta el març del 2022 i text d'una reforma constitucional acordat el març del 2024, pendent del Parlament francès. Bèlgica: Estat federal per reformes successives (1970, 1980, 1988, 1993, 2001, 2011) amb tres regions i tres comunitats; 541 dies sense govern (2010-2011); el partit nacionalista flamenc N-VA, primer de Bèlgica des del 2010; Bart De Wever, primer ministre des del 3 de febrer del 2025. El Tribunal Internacional de Justícia sobre Kosovo, 22 de juliol del 2010: la declaració d'independència «no va violar el dret internacional», sense pronunciar-se sobre cap dret a la secessió.
  • · Els kurds: entre 30 i 40 milions de persones (uns 15-20 a Turquia, 8-10 a l'Iran, 6 a l'Iraq, 2 a Síria); tractat de Sèvres (10 d'agost del 1920): promesa d'un Estat kurd; tractat de Lausana (24 de juliol del 1923): la promesa desapareix; guerra del PKK contra Turquia des del 1984, més de 40.000 morts; Halabja, 16 de març del 1988: atac amb gas de l'Iraq de Saddam Hussein, uns 5.000 morts; regió autònoma del Kurdistan iraquià des del 1991 (reconeguda per la Constitució del 2005); referèndum d'independència del 25 de setembre del 2017: 92,7 % sí; Bagdad reprèn Kirkuk el 16 d'octubre; administració autònoma del nord-est de Síria des del 2012-2014; el PKK anuncia la dissolució el maig del 2025.
  • · La imatge del cos: la zona de població kurda segons la CIA (1992), tallada per les fronteres de Turquia, Síria, l'Iraq i l'Iran. La capçalera: un tram de la Via Catalana de l'Onze de Setembre del 2013.
4. L'Arxiu 2 documents: en tries un

Tries una de les opcions.

  1. A. Ordre del 2013 de modificació de l'annex 5 de la Llei d'Escòcia del 1998 (l'aplicació de l'acord d'Edimburg)

    Govern del Regne Unit, aprovada pel Consell Privat a petició del Parlament de Westminster i del Parlament escocès, en compliment de l'acord d'Edimburg signat per David Cameron i Alex Salmond el 15 d'octubre del 2012 · 12 de febrer de 2013

    «5A. (1) El paràgraf 1 no reserva [a Westminster] un referèndum sobre la independència d'Escòcia respecte de la resta del Regne Unit si es compleixen els requisits següents. (2) La data de la votació del referèndum no ha de coincidir amb la de cap altre referèndum convocat pel Parlament [escocès]. (3) La data de la votació del referèndum no pot ser posterior al 31 de desembre del 2014. (4) Hi ha d'haver una sola papereta al referèndum, i la papereta ha de donar al votant a triar només entre dues respostes.»

    La Llei d'Escòcia del 1998 reservava a Westminster tot el que afecta la unió dels regnes, i el Parlament escocès no podia convocar un referèndum d'independència. L'acord d'Edimburg, signat el 2012 pels governs britànic i escocès, va pactar traspassar-li aquest poder, i aquesta ordre és la llei que ho fa: no reconeix cap dret, fa una excepció per una sola vegada i amb data de caducitat, i posa les condicions (una sola pregunta, dues respostes). Al govern britànic li convenia: les enquestes del 2012 donaven el no per sobre del 60 %, i un referèndum guanyat tancava la qüestió. Passada la data, el poder va tornar a Londres, i per això el 2022 el Tribunal Suprem va dir que Edimburg no en podia convocar un altre sense el seu consentiment.

    ↗ Llegir l'original a legislation.gov.uk Traducció de l'anglès · original: «Paragraph 1 does not reserve a referendum on the independence of Scotland from the rest of the United Kingdom if the following requirements are met»

  2. B. Sentència 114/2017 del Tribunal Constitucional, sobre la Llei 19/2017 del Parlament de Catalunya, «del referèndum d'autodeterminació»

    Ple del Tribunal Constitucional d'Espanya, per unanimitat dels onze magistrats; recurs del president del Govern · 17 d'octubre de 2017

    «El sotmetiment de tots a la Constitució és una altra forma de submissió a la voluntat popular, expressada aquesta vegada com un poder constituent del qual és titular el poble espanyol, no cap fracció d'aquest. A l'Estat constitucional no es pot desvincular el principi democràtic de la primacia incondicional de la Constitució [...]. [Decisió:] Estimar el present recurs d'inconstitucionalitat i, en conseqüència, declarar la inconstitucionalitat i nul·litat de la Llei de Catalunya 19/2017, de 6 de setembre, denominada “del referèndum d'autodeterminació”.»

    El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 19/2017 el 6 de setembre del 2017; el Tribunal Constitucional la va suspendre l'endemà i la va anul·lar per unanimitat el 17 d'octubre, després del referèndum de l'1 d'octubre, a recurs del govern espanyol. La sentència no diu que els catalans no siguin un poble ni que no puguin voler la independència: diu de qui és el poder de decidir-ho, del poble espanyol sencer com a titular del poder constituent, i recorda que una comunitat autònoma pot proposar una reforma de la Constitució per la via que la Constitució preveu. El Regne Unit no té constitució escrita ni tribunal que la guardi, i per això allà la mateixa pregunta la va contestar un govern amb un pacte i no un tribunal amb una sentència.

    ↗ Llegir l'original a boe.es Traducció del castellà · original: «el sometimiento de todos a la Constitución es otra forma de sumisión a la voluntad popular, expresada esta vez como un poder constituyente del que es titular el pueblo español, no ninguna fracción del mismo»

⏱ 18 min

5. Activitats

📋 Dinàmica

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes de l'apartat 1 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
1. Situar · comentari de mapa CE1 · Fonts i recerca històrica La imatge Individual

Una taca i quatre fronteres: el mapa kurd.

Mira el mapa de la zona kurda del cos de la lectura. Descriu què és la taca de color crema, per quins quatre Estats s'estén i on són les capitals d'aquests Estats respecte de la taca. Després explica per què cap dels quatre Estats no vol que la taca tingui una frontera pròpia.

La descripció del mapa i per què cap dels quatre Estats no la vol (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa
  1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
  2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
  3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
  4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Pots començar: «La taca crema és… i s'estén per…». Mira on és cada capital: el peu t'hi ajuda.

2. Investigar · comentari de font CE1 · Fonts i recerca històrica L'Arxiu Individual

L'ordre del 2013 amb lupa: una excepció amb data de caducitat.

Llegeix l'ordre britànica del 2013 a L'Arxiu i el seu context, i comenta-la com a font en tres passos. FET: quines condicions posa perquè el Parlament escocès pugui convocar un referèndum? PARER: quina data límit hi posa Londres, i què et diu de com veia el referèndum? SENYAL: quina expressió del paràgraf (1) mostra que és una excepció i no un dret?

El comentari en tres passos (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de font
  1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
  2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
  3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
  4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: El FET és als paràgrafs (2), (3) i (4); l'expressió de l'excepció, al principi. Pots començar: «L'ordre permet el referèndum si…».

3. Explicar · taula de classificació CE1 · Fonts i recerca històrica La fitxa de dades Individual

Cinc nacions sense Estat, una taula.

Amb la Fitxa, classifica cinc nacions sense Estat en una taula de cinc files (Escòcia · Catalunya · Còrsega · Flandes · els kurds) i dues columnes: dins de quin Estat o Estats són, i quina regla els ha donat l'Estat per discutir la frontera (una votació pactada, una sentència, una negociació, una federació, cap). Sota, digues quin és l'únic cas sense cap regla.

La taula de cinc files i dues columnes, i una frase sobre el cas sense regla.

Com es fa · Taula de classificació
  1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
  2. Reparteix els casos.
  3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
  4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: La columna que importa és la segona. La frase pot començar: «L'únic cas sense cap regla és… perquè…».

Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
4. Investigar · corroboració de fonts CE1 · Fonts i recerca històrica L'Arxiu Individual

Londres 2013 i Madrid 2017: la mateixa pregunta, dues respostes.

Els dos documents de L'Arxiu contesten en sentit contrari la mateixa pregunta: pot una part d'un Estat votar si en vol sortir? Situa cada un (qui, quan i quina mena de document és). Compara'ls: en què coincideixen, en què es contradiuen i en nom de què decideix cada un. Conclou per què la resposta la dona un govern en un cas i un tribunal en l'altre, sense dir quina prefereixes. Fes servir el terme «poder constituent».

L'anàlisi de les dues fonts amb la conclusió (90-125 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts
  1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
  2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
  3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
  4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Contrasta, no jutgis. La diferència entre els dos Estats és a l'última frase del context de la sentència.

5. Explicar · esquema 1-3-1 CE2 · Revolucions i canvi La fitxa de dades L'Arxiu Individual

«El dret internacional calla»: l'esquema 1-3-1.

Fes un esquema 1-3-1 amb aquesta idea central: a l'Europa democràtica, la frontera no la decideix el dret internacional sinó la regla de cada Estat. Explica-la amb tres proves: el dictamen del Tribunal Internacional de Justícia sobre Kosovo (quarta línia de la Fitxa), l'ordre britànica del 2013 i la sentència del 2017. Tanca amb una conclusió sobre el cas de la cinquena línia de la Fitxa.

L'esquema: la idea central, tres proves i una conclusió d'una frase.

Com es fa · Esquema 1-3-1
  1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
  2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
  3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
  4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Un tribunal internacional, un govern, un tribunal d'Estat: cada prova ha de dir qui dona la regla.

6. Explicar · Desmuntant tòpics CE5 · Reptes de l'actualitat Desmuntant un tòpic Individual

Desmuntant «l'autodeterminació és un dret universal».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què el tòpic és fàcil de creure i desmunta'l amb dues dades del text: a qui ha aplicat l'ONU el dret d'autodeterminació, i què va dir el Tribunal Internacional de Justícia sobre Kosovo el 2010. Explica també on sí que parla el dret internacional. Fes servir el terme «integritat territorial».

El tòpic desmuntat amb dues dades i on sí que parla el dret internacional (90-125 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: existeix el dret?, i a qui s'aplica? La segona es contesta amb documents, no amb el que cadascú voldria.

Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
7. Explicar · telegrama CE1 · Fonts i recerca històrica La fitxa de dades Individual

Dos telegrames d'un corresponsal: Edimburg 2014, Barcelona 2017.

Ets corresponsal d'un diari de fora d'Europa. Resumeix en dos telegrames l'endemà de dues votacions: un des d'Edimburg el 19 de setembre del 2014 i un des de Barcelona el 2 d'octubre del 2017. Cada un diu què ha passat, amb una xifra de la segona o la tercera línia de la Fitxa, i quina regla hi havia o no hi havia. Res que no se sabés aquell dia.

Dos telegrames de vint paraules exactes, amb lloc i data.

Com es fa · Telegrama
  1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
  2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
  3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
  4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Un corresponsal explica, no pren partit: si el telegrama deixa veure de quina banda ets, refés-lo.

8. Participar · microassaig CE2 · Revolucions i canvi L'Arxiu La fitxa de dades Individual

Microassaig: hauria de tenir un Estat democràtic una regla escrita per a les secessions?

Argumenta en un microassaig si un Estat democràtic hauria de tenir una regla escrita per decidir si una part se'n pot separar. No es tracta de dir si Escòcia o Catalunya haurien de ser independents, sinó de la regla. Una tesi, dues proves (dels documents de L'Arxiu o de la Llei de Claredat de la primera línia de la Fitxa), l'objecció més forta i la teva resposta, i una conclusió. Fes servir el terme «secessió».

El microassaig amb tesi, dues proves, objecció, resposta i conclusió (mínim 125 paraules).

Com es fa · Microassaig
  1. Escriu la tesi en una frase: què defenses.
  2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
  3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
  4. Tanca dient què queda demostrat i què no.

Està bé si l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.

💡 Pista: Prova la teva regla al revés: si només et serveix quan guanyes, no és una regla.

9. Participar · Ahir i avui CE5 · Reptes de l'actualitat La fitxa de dades Individual

Ahir i avui: on són les cinc fronteres.

Les últimes dates de cada línia de la Fitxa deixen cada cas en un moment: Escòcia el 2022, Catalunya i Còrsega el 2024, Bèlgica i els kurds el 2025. Tria'n dos, un d'europeu i el kurd, i compara on era cada un a la primera data de la seva línia i on és a l'última. Argumenta si en algun dels dos la frontera s'ha acostat a tancar-se, i amb quina regla. Fes servir el terme «nació sense Estat».

La comparació dels dos casos i el teu argument (80-100 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, decideix què vol dir per a tu que una frontera «s'acosti a tancar-se»: que hi hagi una regla, un acord o que ningú no la discuteixi.

⏱ 2 min

6. Tancament

📋 Dinàmica
Per emportar-se

A l'Europa democràtica hi ha nacions sense Estat que discuteixen la frontera amb regles i no amb tancs, i el dret internacional hi calla: el Tribunal Internacional de Justícia va dir el 2010 (Kosovo) que declarar la independència no viola el dret internacional però tampoc no és un dret; l'autodeterminació de l'ONU és per a colònies i pobles ocupats. La regla la posa cada Estat. Escòcia va votar el 2014 amb el permís de Londres, per una sola vegada i amb data de caducitat, i va perdre el sí per 55 a 45; el 2022 el Tribunal Suprem britànic va dir que no podia tornar a votar sense permís. A Catalunya, després de la sentència de l'Estatut del 2010 i sis Diades massives, el Parlament va aprovar la llei del referèndum el 2017, el Tribunal Constitucional la va anul·lar perquè el poder constituent és del poble espanyol sencer, l'1 d'octubre es va votar igualment amb càrregues policials, i el 27 d'octubre la declaració d'independència va coincidir amb l'article 155; després van venir la presó, els indults i l'amnistia. Còrsega negocia una autonomia i Flandes ha federalitzat Bèlgica sense marxar-ne. I els kurds, quaranta milions en quatre Estats, no tenen ni Estat ni regles: el que fa que una frontera europea no sagni no és que la nació renunciï, sinó que Estat i nació acceptin discutir-la amb la mateixa regla.

Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

  1. 1. Per què Escòcia va poder votar la independència el 2014?

  2. 2. Què diu la sentència 114/2017 del Tribunal Constitucional, segons L'Arxiu i el seu context?

  3. 3. Què va dir el Tribunal Internacional de Justícia sobre Kosovo el 2010, segons la sessió?

Abans de tancar la llibreta

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

Per pensar fins demà

Si una majoria d'un territori vol marxar i la majoria de l'Estat no vol que marxi, quina regla acceptaries per decidir-ho que et semblés justa també si el resultat fos el contrari del que vols?