ideorum

Cerca a Ideorum

Prem Esc per tancar.

Càpsula 10 · PER QUÈ HI HA FRONTERES QUE NO ES TANQUEN MAI? · #HMC

Sessió 7. Iugoslàvia i el retorn dels Balcans

La descomposició iugoslava després de Tito. Guerres de Croàcia, Bòsnia, Kosovo (1991-1999). Genocidi de Srebrenica (1995). La intervenció de l'OTAN. Les fronteres ètniques i les conseqüències.

⏱ 50 min · classe completa CE1 CE2 CE3 CE5 CE7

El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell.

Mapa polític de les Nacions Unides de l'antiga Iugoslàvia: Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia (amb Vojvodina i Kosovo), Montenegro i Macedònia, amb les capitals, els rius, les carreteres i la mar Adriàtica a l'esquerra; llegenda a baix a l'esquerra i un globus a dalt a la dreta.
«L'antiga Iugoslàvia» en un mapa de la cartografia de les Nacions Unides: les línies de guions llargs són les fronteres de les repúbliques que el 1991 van passar a ser internacionals. Fixa't en la forma de Bòsnia, al mig: un triangle envoltat de Croàcia i Sèrbia, on vivien barrejats els tres pobles. Secció de Cartografia de les Nacions Unides · Wikimedia Commons · Domini públic · Wikimedia Commons
⏱ 7 min

1. Arrencar la classe

📋 Dinàmica

Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:

  • Sabies que la guerra més sagnant d'Europa des del 1945 va passar a dues hores d'avió de Barcelona quan els teus pares eren joves? Què en saps?
  • Un país on un de cada quatre matrimonis és mixt es pot desfer en tres anys per «odis ancestrals»? Què hi ha d'haver perquè passi?
  • Es pot acabar una guerra acceptant el mapa que ha dibuixat la neteja ètnica? Què hi guanya i què hi perd qui ho signa?

Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:

  1. Explicar per què Iugoslàvia es va desfer després de Tito: les fronteres interiors de sis repúbliques que el 1991 van ser Estats, els dos milions de serbis fora de Sèrbia i uns dirigents que van fer del nacionalisme la font del poder.
  2. Descriure les guerres de Croàcia, Bòsnia i Kosovo (1991-1999) i el mètode de la neteja ètnica, i situar Srebrenica com el primer genocidi jutjat a Europa des del 1945, amb el tribunal que la resolució 827 va crear.
  3. Llegir l'acord de Dayton com a document d'una pau que va acceptar la frontera ètnica que condemnava, i valorar la intervenció de l'ONU i de l'OTAN a Bòsnia i a Kosovo.

🧠 De la sessió anterior: Pakistan · teoria de les dues nacions · línia Radcliffe · principats. Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.

⏱ 6 min

Mira el vídeo

📋 Dinàmica

Sis minuts de RTVE sobre Srebrenica: què era una «zona segura», què va passar l'11 de juliol del 1995, què van fer els cascos blaus i com es va jutjar. Apunta a la llibreta les tres xifres que dona el vídeo (els morts, els soldats de l'ONU, els anys de condemna) i compara-les amb el peu de la imatge del cos i la Fitxa. Coincideixen? Qui compta, en cada cas?

¿Qué pasó durante la masacre de Srebrenica? · RTVE Noticias · Obre a YouTube ↗
⏱ 17 min

2. Llegeix

📋 Dinàmica
Iugoslàvia va ser el conflicte congelat que es va desglaçar més a prop de casa: sis repúbliques amb fronteres interiors dibuixades el 1945 que el 1991 van esdevenir Estats, dos milions de serbis fora de Sèrbia, i una idea, moure la gent perquè encaixi amb la línia, que va omplir Europa de camps, setges i fosses, i que a Srebrenica un tribunal va dir pel seu nom.

Un Estat de sis repúbliques

Iugoslàvia, «el país dels eslaus del sud», es va fundar el 1918 i Tito la va refer el 1945 com a federació socialista de sis repúbliques (Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia, Montenegro i Macedònia) i dues províncies autònomes dins de Sèrbia (Kosovo i Vojvodina). Les fronteres entre repúbliques eren línies interiors, com les de l’URSS de la sessió 5, i encaixaven malament amb els pobles: hi vivien serbis ortodoxos, croats catòlics, bosnians musulmans, eslovens, macedonis, albanesos, tots barrejats en proporcions diferents a cada república. A Bòsnia, el 1991, el 44 % eren musulmans, el 31 % serbis i el 17 % croats, poble a poble. Tito ho aguantava amb el partit únic, l’exèrcit i la consigna de «fraternitat i unitat». Va morir el 1980, i els anys vuitanta van portar la crisi econòmica, el deute i la inflació, i els polítics que van descobrir que el nacionalismenacionalismeIdeologia i pràctica política que posa la nació pròpia per damunt de tot i defineix l'enemic pel seu origen; a la Iugoslàvia dels anys vuitanta va substituir el comunisme com a font de poder dels dirigents. mobilitzava més que el comunisme. El primer va ser Slobodan Milošević, que el 1987 va prometre als serbis de Kosovo que «ningú no us tornarà a pegar» i el 1989 va suprimir l’autonomia de la província. Iugoslàvia no es va desfer perquè els pobles s’odiessin: es va desfer perquè uns dirigents van decidir que l’odi era la manera més ràpida de conservar el poder quan el sistema s’enfonsava.

1991: les fronteres interiors es fan exteriors

El 25 de juny del 1991 Eslovènia i Croàcia van proclamar la independència. Eslovènia, gairebé homogènia, se’n va sortir en deu dies de guerra; Croàcia tenia 600.000 serbis, un 12 %, concentrats a la Krajina, i l’exèrcit federal, controlat per Belgrad, es va posar al seu costat: la guerra de Croàcia (1991-1995) va destruir Vukovar, va bombardejar Dubrovnik i va deixar un terç del país en mans d’una república serba autoproclamada, fins que l’ofensiva croata de l’agost del 1995 la va escombrar i 200.000 serbis van fugir. La Comissió Badinter, creada per la Comunitat Europea, va dictaminar que les fronteres de les repúbliques valdrien com a fronteres internacionals: la mateixa regla que al Caucas, i el mateix problema. Dos milions de serbis quedaven fora de Sèrbia, a Croàcia i a Bòsnia, i el projecte de Belgrad va ser reunir-los canviant les fronteres per la força. El març del 1992 Bòsnia va votar la independència amb el boicot dels serbis, i el 6 d’abril, el dia que Europa la reconeixia, va començar el setge de Sarajevo.

Bòsnia: la neteja ètnica

La guerra de Bòsnia (1992-1995) va ser la més llarga i sagnant d’Europa des del 1945: uns 100.000 morts i 2,2 milions de desplaçats, més de la meitat de la població. El seu mètode va tenir nom des del primer any: la neteja ètnicaneteja ètnicaExpulsió sistemàtica d'una població d'un territori, amb assassinats, violacions, camps de detenció i destrucció de cases i mesquites, per crear zones ètnicament homogènies; el terme es va generalitzar a Bòsnia el 1992., que la resolució 827 de L’Arxiu descriu el maig del 1993 amb les seves paraules: assassinats massius, detencions i violacions organitzades, i l’expulsió «per adquirir i conservar territori». Les forces serbobosnianes de Radovan Karadžić i Ratko Mladić, amb l’ajuda de Belgrad, van ocupar el 70 % de Bòsnia i van buidar-ne els musulmans i els croats; els camps d’Omarska i Keraterm van tornar a posar filats i presoners esquelètics a la televisió europea. Sarajevo va estar assetjada 1.425 dies, amb franctiradors als turons i 11.500 morts. L’ONU va enviar cascos blaus sense mandat per combatre, va declarar «zones segures» que no podia defensar i va crear, amb la resolució 827, el primer tribunal penal internacional des de Nuremberg.

Un cementiri amb centenars de làpides blanques idèntiques, primes i punxegudes, en fileres sobre l'herba, cada una amb un nom i dues dates gravades; al fons, turons boscosos, unes cases i un edifici amb teulada verda.
El memorial de Potočari, al costat de Srebrenica, el 2009: cada làpida blanca és un dels 8.372 homes i nois bosnians musulmans assassinats en cinc dies del juliol del 1995 per les forces serbobosnianes de Mladić, després que la ciutat, «zona segura» de l'ONU, caigués davant de 400 cascos blaus holandesos. Mira les dates de la làpida del davant: la segona és sempre 1995, la primera va del 1920 al 1980. Cada any, l'11 de juliol, s'hi enterren els que la identificació per ADN acaba de trobar a les fosses secundàries, on els cossos van ser traslladats amb excavadores per amagar el crim. Michael Büker · Wikimedia Commons · CC BY-SA 3.0 · Wikimedia Commons

Srebrenica i Dayton

L’11 de juliol del 1995 les tropes de Mladić van entrar a Srebrenica, una «zona segura» de l’ONU plena de refugiats, davant d’un batalló holandès que no va disparar. Van separar els homes i els nois de les dones, se’ls van endur amb autobusos i en cinc dies en van executar més de 8.000; les dones i els nens van ser deportats. El Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia, el que la 827 havia creat, va condemnar el general Krstić el 2001 i va qualificar Srebrenica de genocidigenocidiActes comesos amb la intenció de destruir, totalment o en part, un grup nacional, ètnic, racial o religiós (Convenció del 1948); el TPIY (2001, 2004) i el Tribunal Internacional de Justícia (2007) han qualificat així Srebrenica.: la primera vegada a Europa des del 1945. Mladić hi va ser condemnat a cadena perpètua el 2017, i Karadžić el 2019, en apel·lació. Srebrenica va acabar amb la paciència de l’OTAN: entre l’agost i el setembre del 1995 va bombardejar les posicions sèrbies, i el novembre els Estats Units van tancar els tres presidents (Izetbegović, Tuđman i Milošević) tres setmanes en una base d’Ohio fins que van signar els acords de Daytonacords de DaytonAcords de pau de Bòsnia negociats a la base de Wright-Patterson (Dayton, Ohio) el novembre del 1995 i signats a París el 14 de desembre: un sol Estat amb dues entitats, la Federació croatobosniana (51 %) i la República Sèrbia (49 %)., el document de L’Arxiu. Bòsnia va quedar sencera al mapa i partida per dins: dues entitats amb una frontera que seguia, gairebé metre a metre, la línia del front i de la neteja ètnica. Dayton va aturar la guerra acceptant el seu resultat: la frontera ètnica que la resolució 827 condemnava com a crim va quedar escrita a l’article III com a solució.

Kosovo: l’última guerra

La guerra que ho havia començat tot, la de Kosovo, va ser l’última. El 1998 una guerrilla albanesa es va alçar contra la policia sèrbia, Belgrad va respondre cremant pobles, i el març del 1999 l’OTAN va bombardejar Sèrbia durant 78 dies sense mandat de l’ONU: mentrestant, 850.000 albanesos van ser expulsats de Kosovo, i quan Milošević va cedir, 200.000 serbis en van fugir. Kosovo va quedar sota administració de l’ONU i el 2008 va proclamar la independència, reconeguda per un centenar d’Estats i no per Sèrbia, Rússia, la Xina ni cinc membres de la Unió Europea, entre ells Espanya. Milošević va morir el 2006 en una cel·la de la Haia, abans de sentència. Set Estats van sortir d’un: totes les fronteres que es discuteixen avui als Balcans són les que Tito va dibuixar com a línies interiors, i el que les va convertir en fronteres de sang no va ser la geografia sinó la decisió de fer coincidir la gent amb la línia.

Ahir i avui

Bòsnia continua governada per Dayton trenta anys després: tres presidents, dues entitats, una república sèrbia que amenaça de separar-se i un cens que ja no es publica per no saber qui hi queda. Els Balcans són l’avís d’aquesta càpsula per a Europa: una frontera ètnica no es tanca dibuixant-la bé, perquè cap línia no pot seguir un poble barrejat, i tampoc no es tanca movent la gent, perquè aleshores es diu neteja ètnica, i a Srebrenica, genocidi.

3. Fitxa de dades 6 dades
  • · Les paraules: neteja ètnica, l'expulsió sistemàtica d'una població d'un territori per fer-lo homogeni (assassinats, violacions, camps, cases cremades), condemnada per la resolució 827 «per adquirir i conservar territori»; genocidi, els actes comesos amb intenció de destruir totalment o en part un grup nacional, ètnic, racial o religiós (Convenció del 1948), qualificació del TPIY per a Srebrenica; zona segura, les sis ciutats bosnianes que el Consell de Seguretat va declarar protegides el 1993 (Sarajevo, Tuzla, Žepa, Goražde, Bihać i Srebrenica) sense donar als cascos blaus mitjans per defensar-les; TPIY, el Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (la Haia, 1993-2017); entitat, cada una de les dues meitats de Bòsnia segons Dayton; Comissió Badinter, el comitè de juristes de la Comunitat Europea que el 1991-1992 va dictaminar que les fronteres de les repúbliques valdrien com a internacionals.
  • · Les dates: 4 de maig del 1980, mort de Tito; 24 d'abril del 1987, Milošević a Kosovo («ningú no us tornarà a pegar»); març del 1989, supressió de l'autonomia de Kosovo; 25 de juny del 1991, independència d'Eslovènia i Croàcia; 18 de novembre del 1991, caiguda de Vukovar; 29 de febrer-1 de març del 1992, referèndum de Bòsnia; 6 d'abril del 1992, reconeixement europeu i inici del setge de Sarajevo; 25 de maig del 1993, resolució 827; 11 de juliol del 1995, caiguda de Srebrenica; 4-8 d'agost del 1995, ofensiva croata a la Krajina; 30 d'agost-20 de setembre del 1995, bombardeigs de l'OTAN; 21 de novembre del 1995, Dayton; 24 de març-10 de juny del 1999, bombardeigs de l'OTAN a Sèrbia; 2 d'agost del 2001, sentència Krstić (genocidi); 11 de març del 2006, mort de Milošević a la Haia; 17 de febrer del 2008, independència de Kosovo; 22 de novembre del 2017, cadena perpètua per a Mladić; 20 de març del 2019, cadena perpètua per a Karadžić en apel·lació.
  • · Iugoslàvia en xifres (cens del 1991): 23,5 milions d'habitants; serbis, el 36 %; croats, el 20 %; musulmans (bosnians), el 10 %; eslovens, el 8 %; albanesos, el 9 %; macedonis, el 6 %; «iugoslaus», el 3 %. Bòsnia i Hercegovina: 4,4 milions, el 44 % musulmans, el 31 % serbis, el 17 % croats. Croàcia: 4,8 milions, el 12 % serbis (uns 580.000). Kosovo: 2 milions, el 82 % albanesos. Serbis fora de Sèrbia: uns dos milions.
  • · Les guerres en xifres: Eslovènia (1991), deu dies i 63 morts; Croàcia (1991-1995), uns 20.000 morts i 500.000 desplaçats, dels quals 200.000 serbis de la Krajina l'agost del 1995; Bòsnia (1992-1995), uns 100.000 morts (el Centre de Recerca i Documentació de Sarajevo en va identificar 97.207, dos terços bosnians musulmans) i 2,2 milions de desplaçats; el setge de Sarajevo, 1.425 dies i 11.541 morts; Srebrenica, 8.372 homes i nois assassinats entre l'11 i el 16 de juliol del 1995 davant de 400 cascos blaus holandesos; Kosovo (1998-1999), uns 13.500 morts, 850.000 albanesos expulsats durant els 78 dies de bombardeigs i 200.000 serbis i gitanos fugits després. Total: uns 130.000 morts i uns 4 milions de desplaçats. El TPIY: 161 processats, 90 condemnats.
  • · Dayton i després: un Estat, dues entitats (la Federació de Bòsnia i Hercegovina, el 51 %, i la República Sèrbia, el 49 %), tres presidents (un bosnià, un serbi i un croat) que es tornen cada vuit mesos, un Alt Representant internacional amb poder de destituir; l'annex 7 reconeix el dret de tornada dels desplaçats: uns 1 milió han tornat, la majoria no. Kosovo, independent des del 2008, reconegut per un centenar d'Estats i no per Sèrbia, Rússia, la Xina ni per Espanya, Grècia, Xipre, Romania i Eslovàquia. Set Estats de l'antiga Iugoslàvia: Eslovènia (1991), Croàcia (1991), Bòsnia (1992), Macedònia del Nord (1991), Sèrbia i Montenegro (2006), Kosovo (2008); dos són a la Unió Europea (Eslovènia, 2004; Croàcia, 2013).
  • · La imatge del cos: el memorial de Potočari, a Srebrenica, amb les làpides blanques dels assassinats el juliol del 1995 (fotografia del 2009). La capçalera: el mapa de les Nacions Unides de l'antiga Iugoslàvia amb les sis repúbliques i les dues províncies.
4. L'Arxiu 2 documents: en tries un

Tries una de les opcions.

  1. A. Acord marc general per a la pau a Bòsnia i Hercegovina (acords de Dayton), articles I i III

    La República de Bòsnia i Hercegovina (Alija Izetbegović), la República de Croàcia (Franjo Tuđman) i la República Federal de Iugoslàvia (Slobodan Milošević, també en nom de la República Sèrbia de Bòsnia); testimonis: els Estats Units, la Unió Europea, França, Alemanya, el Regne Unit i Rússia · rubricat a Dayton el 21 de novembre de 1995, signat a París el 14 de desembre de 1995

    «Article I. Les parts conduiran les seves relacions d'acord amb els principis establerts a la Carta de les Nacions Unides [...]. En particular, les parts respectaran plenament la igualtat sobirana de l'una i l'altra, resoldran les disputes per mitjans pacífics i s'abstindran de qualsevol acció, per amenaça o ús de la força o d'altra manera, contra la integritat territorial o la independència política de Bòsnia i Hercegovina o de qualsevol altre Estat. [...] Article III. Les parts acullen i aproven les disposicions que s'han pres sobre la demarcació de la frontera entre les dues entitats, la Federació de Bòsnia i Hercegovina i la República Sèrbia, tal com s'estableix a l'acord de l'annex 2.»

    Els Estats Units van tancar els tres presidents tres setmanes a la base aèria de Dayton (Ohio) el novembre del 1995, quatre mesos després de Srebrenica i dos després dels bombardeigs de l'OTAN. Els serbis de Bòsnia no hi signen: ho fa Milošević en nom seu, perquè Karadžić i Mladić ja estaven processats pel tribunal de la resolució 827. L'article I repeteix els principis de la Carta de l'ONU; l'article III accepta una frontera interior entre dues entitats que segueix, gairebé metre a metre, la línia del front i de la neteja ètnica: el 51 % per a la Federació i el 49 % per a la República Sèrbia. Milošević hi guanyava l'aixecament de les sancions; Tuđman, la Krajina; Izetbegović, que la guerra s'acabés i Bòsnia continués al mapa, encara que partida.

    ↗ Llegir l'original a Wikisource Traducció de l'anglès · original: «The Parties welcome and endorse the arrangements that have been made concerning the boundary demarcation between the two Entities, the Federation of Bosnia and Herzegovina and Republika Srpska»

  2. B. Resolució 827 del Consell de Seguretat, que crea el Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia

    Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada per unanimitat (15 vots) · 25 de maig de 1993

    «Expressant una vegada més la seva greu alarma per les contínues informacions de violacions generalitzades i flagrants del dret internacional humanitari que es produeixen al territori de l'antiga Iugoslàvia [...] i de la continuació de la pràctica de la «neteja ètnica», inclosa la que es fa per adquirir i conservar territori [...] 2. Decideix establir un tribunal internacional amb l'únic propòsit de perseguir les persones responsables de violacions greus del dret internacional humanitari comeses al territori de l'antiga Iugoslàvia des de l'1 de gener del 1991.»

    El Consell de Seguretat crea amb aquest text, per unanimitat, el maig del 1993 i en plena guerra de Bòsnia, el primer tribunal penal internacional des de Nuremberg i Tòquio: no volia enviar soldats a combatre, i jutjar era més barat que intervenir. Posa «neteja ètnica» entre cometes perquè no era un terme jurídic, sinó el que feien servir els mateixos que la practicaven, i diu per a què es feia: per adquirir i conservar territori. El tribunal, amb seu a la Haia, va processar 161 persones fins al 2017, va qualificar Srebrenica de genocidi i va condemnar Mladić i Karadžić a cadena perpètua; Milošević hi va morir el 2006, abans de la sentència.

    ↗ Llegir l'original a Wikisource Traducció de l'anglès · original: «the continuance of the practice of "ethnic cleansing", including for the acquisition and the holding of territory»

⏱ 18 min

5. Activitats

📋 Dinàmica

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes de l'apartat 1 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
1. Situar · línia del temps CE1 · Fonts i recerca històrica La fitxa de dades Individual

De Tito a Kosovo: la línia del temps.

Situa en una línia del temps a escala deu dates de la segona línia de la Fitxa, de la mort de Tito a la independència de Kosovo. Pinta d'un color les que dibuixen o canvien una frontera i d'un altre les decisions de fora (l'ONU, l'OTAN, els Estats Units). Sota, descriu quina decisió de fora arriba després del pitjor.

La línia del temps amb deu dates a escala i dos colors, i una frase sobre la decisió que arriba tard.

Com es fa · Línia del temps
  1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
  2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
  3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
  4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença per les dues dates extremes i reparteix les altres a escala. La frase pot començar: «La decisió de fora que arriba tard és… perquè abans…».

2. Investigar · comentari d'imatge CE1 · Fonts i recerca històrica La imatge Individual

Làpides blanques: el memorial de Potočari.

Mira la fotografia del memorial del cos de la lectura. Descriu com són les làpides, com estan disposades i quines dues dates hi ha gravades, segons el peu. Després explica per què un cementiri com aquest és un document històric.

La descripció del memorial i per què és un document (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge
  1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
  2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
  3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
  4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Descriu abans d'interpretar. Pots començar: «Les làpides són… i estan…». Per a la segona part, pensa què demostren juntes les dues dates de cada làpida.

3. Investigar · comentari de font CE1 · Fonts i recerca històrica L'Arxiu Individual

Dayton amb lupa: qui signa per qui, i què accepta.

Llegeix l'acord de Dayton a L'Arxiu i el seu context, i comenta'l com a font en tres passos. FET: quina frontera aproven les parts a l'article III? PARER: quins principis diuen que respectaran, a l'article I? SENYAL: qui signa en nom dels serbis de Bòsnia, i què et diu això de qui havia fet la guerra?

El comentari en tres passos (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de font
  1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
  2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
  3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
  4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: El FET és a l'article III; el PARER, a l'article I. Qui signa per qui ho diu el context. Pots començar: «Les parts aproven… i diuen que respectaran…».

Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
4. Investigar · corroboració de fonts CE1 · Fonts i recerca històrica L'Arxiu La fitxa de dades Individual

La 827 i Dayton: el crim i la pau.

Els dos documents de L'Arxiu els van aprovar els mateixos Estats, el maig del 1993 i el novembre del 1995. Situa cada un (qui, quan i per a què). Compara'ls: en què coincideixen, i en què es contradiuen sobre el territori guanyat amb la neteja ètnica (fes servir els percentatges de la cinquena línia de la Fitxa). Conclou quin dels dos va manar. Fes servir el terme «entitat».

L'anàlisi de les dues fonts amb la conclusió (90-125 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts
  1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
  2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
  3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
  4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Contrasta, no resumeixis: busca la paraula que surt als dos textos i mira què en fa cada un.

5. Explicar · cadena causa-efecte CE7 · Processos contemporanis La fitxa de dades La lectura Individual

De la mort de Tito a Dayton: la cadena.

Explica en una cadena de sis baules com es passa de la mort de Tito a la partició de Bòsnia en dues entitats a Dayton, amb la segona línia de la Fitxa i la lectura. A cada fletxa, explica per què una baula porta a la següent. Encercla la baula que converteix una frontera interior en una frontera de guerra.

La cadena de sis baules, amb una explicació a cada fletxa i una baula encerclada.

Com es fa · Explicació causal
  1. Escriu on comences i on acabes: el primer fet i l'últim.
  2. Fes un paràgraf per pas. Cada un diu què passa i per què.
  3. Lliga cada paràgraf amb l'anterior amb un connector de causa: «perquè», «per això», «això fa que». «Després» o «llavors» només diuen l'ordre.
  4. Prova de treure un paràgraf. Si el text encara s'aguanta, aquell pas no era una causa.

Està bé si hi ha almenys dos connectors de causa, cada un entre una causa i el seu efecte · cada paràgraf diu un fet de la sessió i no se'n salta cap que calgui per entendre el següent.

💡 Pista: Connectors que lliguen: «i com que», «de manera que». Si pots treure una baula i la següent encara passa, no és una baula.

6. Explicar · Desmuntant tòpics CE5 · Reptes de l'actualitat Desmuntant un tòpic Individual

Desmuntant «la guerra la va encendre el reconeixement».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què el tòpic és fàcil de creure i desmunta'l amb dues dates del text: una de la guerra de Croàcia i la del reconeixement europeu. Explica també què hi ha de cert en el tòpic, segons el text. Fes servir el terme «Comissió Badinter».

El tòpic desmuntat amb dues dates i el que hi ha de cert (90-125 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: el reconeixement va fixar les fronteres?, i va començar la guerra? La segona es contesta posant les dates en ordre.

Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
7. Explicar · titular periodístic CE1 · Fonts i recerca històrica La fitxa de dades La lectura Individual

Tres titulars del 12 de juliol del 1995.

Escriu tres titulars sobre la caiguda de Srebrenica tal com haurien sortit el 12 de juliol del 1995 a un diari de Sarajevo, a un de Belgrad i a un de Nova York, on el Consell havia declarat la ciutat «zona segura». Cap dels tres no pot saber què va passar als homes els dies següents. Sota, explica quin dels tres titulars ha desmentit més la història, i com.

Tres titulars de deu paraules exactes amb el nom del diari, i dues frases a sota.

Com es fa · Titular periodístic
  1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
  2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
  3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
  4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: El titular difícil és el de Nova York: ha de dir alguna cosa sense saber encara què ha passat.

8. Participar · microassaig CE2 · Revolucions i canvi L'Arxiu La fitxa de dades Individual

Microassaig: es pot fer la pau acceptant el resultat d'un crim?

Argumenta en un microassaig si es pot fer la pau acceptant el resultat d'un crim. Una tesi, dues proves (l'article III de Dayton amb els percentatges de la Fitxa, i el que diu la resolució 827 de per a què es feia la neteja ètnica), l'objecció més forta i la teva resposta, i una conclusió. Fes servir el terme «genocidi».

El microassaig amb tesi, dues proves, objecció, resposta i conclusió (mínim 125 paraules).

Com es fa · Microassaig
  1. Escriu la tesi en una frase: què defenses.
  2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
  3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
  4. Tanca dient què queda demostrat i què no.

Està bé si l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.

💡 Pista: Abans d'escriure la tesi, escriu l'objecció que més et costaria contestar.

9. Participar · Ahir i avui CE3 · Relacions i conflictes internacionals La fitxa de dades La lectura Individual

Ahir i avui: la Bòsnia de Dayton.

L'apartat «Ahir i avui» de la lectura i la cinquena línia de la Fitxa expliquen com és Bòsnia avui: dues entitats, tres presidents, un Alt Representant i desplaçats que no han tornat. Compara-ho amb el que prometia l'article I de Dayton el 1995. Argumenta si una frontera ètnica dins d'un Estat es pot tancar amb anys de pau o només es pot vigilar. Fes servir el terme «entitat».

La comparació i el teu argument (80-100 paraules).

💡 Pista: Pregunta't què caldria perquè la línia entre les dues entitats deixés de ser important per a qui hi viu.

⏱ 2 min

6. Tancament

📋 Dinàmica
Per emportar-se

Iugoslàvia era una federació de sis repúbliques amb fronteres interiors dibuixades el 1945 que encaixaven malament amb uns pobles barrejats. Després de la mort de Tito (1980), la crisi econòmica i uns dirigents que van fer del nacionalisme la font del poder, començant per Milošević a Kosovo (1987-1989), la van desfer. El 1991 Eslovènia i Croàcia es van independitzar, la Comissió Badinter va convertir les fronteres de les repúbliques en internacionals, i dos milions de serbis van quedar fora de Sèrbia: Belgrad va voler reunir-los per la força. La guerra de Croàcia va destruir Vukovar; la de Bòsnia (1992-1995), amb 100.000 morts i 2,2 milions de desplaçats, va tenir per mètode la neteja ètnica que la resolució 827 va condemnar el 1993 creant el primer tribunal internacional des de Nuremberg. A Srebrenica, el juliol del 1995, les forces de Mladić van assassinar 8.372 homes i nois en una «zona segura» de l'ONU: genocidi, segons el tribunal. L'OTAN va bombardejar, i Dayton va aturar la guerra acceptant la frontera ètnica en dues entitats. Kosovo va ser l'última guerra (1999) i el setè Estat (2008). Les fronteres dels Balcans són les de Tito, i el que les va fer sagnar va ser la decisió de fer coincidir la gent amb la línia.

Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

  1. 1. Per què es va desfer Iugoslàvia, segons la lectura?

  2. 2. Per a què es feia la «neteja ètnica», segons la resolució 827 del 1993?

  3. 3. Què va decidir l'acord de Dayton (1995) sobre el territori de Bòsnia?

Abans de tancar la llibreta

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

Per pensar fins demà

Si Dayton va aturar la guerra acceptant el mapa de la neteja ètnica, es pot dir que va fer la pau o només que va congelar el crim, i què hauria calgut per tancar la frontera de debò?