ideorum

Cerca a Ideorum

Prem Esc per tancar.

Càpsula 10 · PER QUÈ HI HA FRONTERES QUE NO ES TANQUEN MAI? · #HMC

Sessió 9. La geopolítica de les fronteres avui

Els conflictes territorials actius del present com a matèria d'anàlisi: el dret internacional davant les fronteres imposades, el paper de l'ONU i de les grans potències, i l'evolució de la guerra de Gaza des d'octubre de 2023. Per què algunes ferides territorials no cicatritzen. (El debat i el judici argumentat es treballen a les activitats.)

⏱ 50 min · classe completa CE1 CE3 CE4 CE5 CE7

El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell.

La sala del Consell de Seguretat de l'ONU buida: la taula en ferradura amb cadires blaves al voltant, fileres de butaques vermelles a primer pla i als costats, i al fons un gran mural amb figures que surten de la foscor cap a la llum, sota un sostre amb llums rodones.
La sala del Consell de Seguretat a Nova York el 16 de novembre del 2023, l'endemà que aprovés, després de quatre esborranys tombats, la primera resolució sobre Gaza. La ferradura té quinze cadires; cinc d'elles poden aturar el que decideixin les altres deu. Wikiweeki · Wikimedia Commons · CC BY 4.0 · Wikimedia Commons
⏱ 7 min

1. Arrencar la classe

📋 Dinàmica

Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:

  • Després de nou sessions: hi ha alguna de les fronteres que has estudiat que creguis que es tancarà mentre visquis? Per què aquesta i no les altres?
  • Si un tribunal internacional diu que una ocupació és il·legal i no passa res, serveix d'alguna cosa que ho digui? Què diries si fos al teu país?
  • El 2023 hi va haver més conflictes armats que en cap any des del 1946. T'ho hauries imaginat? Quins creus que hi són i quins no?

Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:

  1. Conèixer les regles del dret internacional sobre les fronteres (la Carta de l'ONU, l'uti possidetis, l'autodeterminació, el dictamen del TIJ del 2024) i qui les fa complir: el Consell de Seguretat i els cinc vetos.
  2. Seguir l'evolució de Gaza des de l'octubre del 2023 amb dates i xifres datades i qui les compta, i el que hi han fet l'ONU, el Tribunal Internacional de Justícia i les grans potències.
  3. Extreure de les nou sessions el patró que separa les fronteres que s'han tancat de les que no, i respondre la pregunta de la càpsula amb proves de sessions diferents.

🧠 De la sessió anterior: nació sense Estat · dret d'autodeterminació · poder constituent. Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.

⏱ 6 min

Mira el vídeo

📋 Dinàmica

Quatre minuts d'El País sobre quins Estats reconeixen Palestina i què vol dir reconèixer un Estat que no té fronteres ni govern únic. Apunta a la llibreta la xifra que dona i quins Estats importants no hi són, i compara-ho amb la Fitxa: què tenen en comú els que no el reconeixen, i què pot fer un reconeixement contra un veto?

¿Qué países reconocen el Estado Palestino?: un gesto simbólico que aumenta la presión sobre Israel · EL PAÍS · Obre a YouTube ↗
⏱ 17 min

2. Llegeix

📋 Dinàmica
Les fronteres que no es tanquen tenen un patró que les nou sessions permeten veure: les va dibuixar algú de fora, hi viu un poble sense Estat, la guerra les va congelar sense tractat i el dret que hauria de resoldre-les el guarden les mateixes potències que en són part; a Gaza, des de l’octubre del 2023, aquest patró s’ha vist en directe, amb un Consell de Seguretat que va trigar cinc mesos a exigir un alto el foc i un tribunal que va dir que l’ocupació és il·legal sense que canviés res.

El dret que hi ha, i qui el guarda

El dret internacional té regles sobre les fronteres, i són clares. La Carta de l’ONUCarta de l’ONUEl tractat fundacional de l'ONU, signat a San Francisco el 26 de juny del 1945 per 50 Estats: fixa els fins (art. 1: la pau, l'autodeterminació) i els principis (art. 2: igualtat sobirana, solució pacífica, prohibició de la força). prohibeix a l’article 2.4 amenaçar o usar la força «contra la integritat territorial» de qualsevol Estat, i des del 1945 cap annexió per la força no ha estat reconeguda: ni el Golan, ni Crimea, ni Jerusalem Est. El principi de l’uti possidetisuti possidetis«Tal com posseïu»: el principi pel qual els Estats nous conserven les fronteres administratives que tenien abans de la independència; aplicat a l'Amèrica Llatina al segle XIX, a l'Àfrica el 1964 i a l'URSS i Iugoslàvia el 1991. diu que les fronteres heretades, per injustes que siguin, es mantenen, i és el que va convertir les línies interiors del Caucas i dels Balcans en fronteres de sang; i el dret d’autodeterminació dona als pobles colonitzats o ocupats el dret a decidir. El juliol del 2024 el Tribunal Internacional de Justícia va aplicar aquestes regles a Gaza i Cisjordània: l’ocupació israeliana és il·legal, els assentaments s’han d’evacuar, l’annexió de Jerusalem Est no val, i tots els Estats tenen l’obligació de no ajudar-la. El problema no és el dret: és qui el fa complir. L’únic òrgan que pot obligar és el Consell de SeguretatConsell de SeguretatÒrgan de l'ONU amb 15 membres, cinc de permanents amb dret de veto (els Estats Units, Rússia, la Xina, França i el Regne Unit) i deu d'elegits; és l'únic que pot prendre decisions obligatòries i autoritzar la força., i cinc Estats hi tenen vetovetoDret dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat a bloquejar qualsevol resolució amb el seu vot en contra; usat més de 300 vegades des del 1946, la meitat per l'URSS i Rússia i un terç pels Estats Units.. El dret internacional de les fronteres és el dret d’un club de cinc: el tribunal diu què és legal i el Consell decideix si passa res, i el Consell el bloquegen els que tenen un aliat a la frontera.

Gaza des de l’octubre del 2023

El cas de la sessió 1 continua. Entre l’octubre del 2023 i el març del 2024 els Estats Units van vetar tres resolucions d’alto el foc, i Rússia i la Xina, una de nord-americana; el Consell només va poder aprovar «pauses humanitàries» al novembre. La resolució 2728, el document de L’Arxiu, va arribar el 25 de març del 2024, quan el Ministeri de Sanitat de Gaza comptava 32.000 morts: exigia un alto el foc durant el ramadà i l’alliberament dels ostatges, i va passar perquè els Estats Units, per primera vegada, es van abstenir en lloc de vetar. Israel va dir que no era vinculant i va continuar; el maig va entrar a Rafah. El gener del 2025 un alto el foc negociat per Qatar, Egipte i els Estats Units va durar dos mesos i va alliberar 33 ostatges; el març Israel el va trencar i va tancar l’entrada d’ajuda onze setmanes; l’agost del 2025 l’organisme de l’ONU que mesura la fam va declarar la fam a la ciutat de Gaza. L’octubre del 2025 un pla dels Estats Units va portar un segon alto el foc, els ostatges vius van sortir en un dia, i el Consell de Seguretat va aprovar al novembre una força internacional i un govern de transició per a la franja: el Ministeri de Sanitat comptava aleshores més de 69.000 morts, i la pregunta d’on és la frontera i qui governa Gaza continuava oberta. Mentrestant, el setembre del 2025, França, el Regne Unit, el Canadà i Austràlia van reconèixer l’Estat de Palestina, i van ser 157 els Estats que ho fan: gairebé tots, menys els que hi poden fer alguna cosa. A Gaza el dret ha dit tot el que havia de dir: un tribunal ha declarat l’ocupació il·legal, l’Assemblea ha votat, el Consell ha exigit; el que no hi ha hagut és cap potència disposada a fer que el seu aliat ho complís, i això no és una fallada del dret, és el que el dret és.

Gràfic d'àrees apilades del nombre de conflictes armats estatals al món entre el 1946 i el 2023, per regions: Amèrica en vermell, Europa en blau fosc, l'Orient Mitjà en gris, Àsia en verd i Àfrica en groc; la corba puja de 17 el 1946 a més de 50 cap al 1991, baixa a poc més de 30 cap al 2005 i torna a pujar fins a 59 el 2023, amb Àfrica com la franja més gran dels últims anys.
Els conflictes armats amb un Estat com a part, any a any, segons el Programa de Dades de Conflictes d'Uppsala (UCDP), que en compta un quan hi ha 25 morts en un any. Llegeix la corba de dalt: el 2023 n'hi va haver 59, més que cap any des del 1946, i la meitat a l'Àfrica. Ara busca les nou fronteres de la càpsula: el Pròxim Orient (gris) hi és cada any des del 1948; Caixmir és a la franja verda; el Caucas i els Balcans, a la blava, que puja després del 1991 i baixa després del 2000. El gràfic no diu quants morts: diu quants conflictes, i una frontera que fa setanta-cinc anys que hi surt és una frontera que no s'ha tancat. Davies, Engström, Pettersson i Öberg, UCDP 24.1 · Wikimedia Commons · CC BY 4.0 · Wikimedia Commons

Les grans potències i les fronteres dels altres

Cada frontera d’aquesta càpsula té un padrí. Israel té els Estats Units, que hi han posat tres vetos i 3.800 milions de dòlars l’any; l’Azerbaidjan té Turquia; el Pakistan va tenir els Estats Units i té la Xina, i l’Índia, Rússia; els serbis de Bòsnia tenien Belgrad i els croats, Zagreb; Kosovo té l’OTAN i Sèrbia, Rússia. Les grans potències no dibuixen les fronteres del segle XXI com el 1916, però decideixen quines es discuteixen i quines no: Rússia va annexionar Crimea el 2014 i quatre províncies ucraïneses el 2022 amb un veto que li garanteix que el Consell no dirà mai res; la Xina construeix illes al mar del Sud i ignora el tribunal que el 2016 li va dir que no eren seves; els Estats Units van reconèixer el Golan com a israelià el 2019. La regla de la Carta és una i s’aplica a tothom; la seva aplicació és de cinc i s’aplica als altres: per això les fronteres que sagnen són gairebé sempre les d’un poble sense padrí i les que es congelen, les d’un poble amb padrí a cada banda.

Per què algunes ferides no cicatritzen

Amb les nou sessions a la mà, el patró es pot escriure. Les fronteres que s’han tancat en aquesta càpsula tenen tres coses: un Estat a cada banda amb qui signar (Egipte i Israel el 1979, Jordània el 1994, Sèrbia, Croàcia i Bòsnia amb Dayton, tot i que la línia de dins de Bòsnia continua congelada), un padrí que volia que es tanqués, i un tractat, no un armistici. Les que no s’han tancat tenen les altres: una nació sense Estat que no pot signar (els palestins, els kurds, els armenis del Karabakh mentre va existir), un armistici que ningú no reconeix com a frontera (la línia verda, la Línia de Control, la línia del 1994), i una gran potència que bloqueja o que mira cap a una altra banda. I hi ha una tercera manera, la de la sessió 8: una regla acceptada per tots dos abans de saber el resultat. Escòcia va tancar la seva frontera, per un temps, amb una papereta; el Karabakh la va tancar amb un èxode. Una frontera no es tanca quan la dibuixen bé ni quan la guanya el més fort: es tanca quan els que hi viuen a les dues bandes accepten una regla per decidir-la, i mentre una de les dues bandes no tingui ni Estat ni regla, la ferida continuarà oberta, i el mapa d’avui, que és el del 1916 amb més sang, ho demostra.

3. Fitxa de dades 6 dades
  • · Les paraules: integritat territorial, el principi de l'article 2.4 de la Carta que prohibeix la força contra les fronteres d'un Estat; uti possidetis, «tal com posseïu», les fronteres heretades es mantenen (l'Amèrica Llatina al XIX, l'Àfrica el 1964, l'URSS i Iugoslàvia el 1991); veto, el vot negatiu d'un dels cinc membres permanents que bloqueja una resolució (més de 300 des del 1946); capítol VII, la part de la Carta que permet al Consell obligar i autoritzar la força; dictamen consultiu, l'opinió jurídica del Tribunal Internacional de Justícia a petició de l'Assemblea, no vinculant però autoritzada; padrí, en aquesta càpsula, la gran potència que protegeix un bàndol al Consell i l'arma.
  • · Gaza des de l'octubre del 2023, amb qui compta: 15 de novembre del 2023, resolució 2712 (pauses humanitàries), després de quatre esborranys tombats; 24-30 de novembre, primera treva (105 ostatges alliberats); 26 de gener del 2024, mesures cautelars del TIJ a la demanda de Sud-àfrica per genocidi; 25 de març, resolució 2728 (32.000 morts segons el Ministeri de Sanitat); 6 de maig, entrada a Rafah; 19 de juliol, dictamen del TIJ: l'ocupació és il·legal; 19 de gener del 2025, alto el foc (33 ostatges alliberats), trencat el 18 de març; 2 de març-19 de maig, bloqueig total de l'ajuda; 22 d'agost, la IPC (el sistema de l'ONU) declara la fam a la governació de Gaza; 10 d'octubre, segon alto el foc segons el pla dels Estats Units; 13 d'octubre, els 20 ostatges vius alliberats; 17 de novembre, resolució 2803: força internacional i govern de transició; morts a Gaza, més de 69.000 (Ministeri de Sanitat, novembre del 2025); morts a Israel el 7 d'octubre, unes 1.200 (govern d'Israel).
  • · L'ONU i les potències davant de Gaza: vetos dels Estats Units a resolucions d'alto el foc, 18 d'octubre del 2023, 8 de desembre del 2023 i 20 de febrer del 2024; veto de Rússia i la Xina a un text nord-americà, 22 de març del 2024; Assemblea General: ES-10/21 (27 d'octubre del 2023, 120-14-45), ES-10/22 (12 de desembre del 2023, 153-10-23), ES-10/23 (10 de maig del 2024, 143-9-25); reconeixements de l'Estat de Palestina: 139 Estats el 2023, 146 el maig del 2024 (Espanya, Irlanda, Noruega el 28 de maig), 157 el setembre del 2025 (França, el Regne Unit, el Canadà, Austràlia, Portugal i altres, els dies 21 i 22); no el reconeixen els Estats Units, Alemanya, Itàlia ni el Japó. Ajuda militar dels Estats Units a Israel: 3.800 milions de dòlars l'any (acord 2016-2028) més 14.000 milions extraordinaris l'abril del 2024.
  • · Els conflictes del món segons l'UCDP (Uppsala): 59 conflictes amb un Estat com a part el 2023, el màxim des del 1946 (54 el 2016, 33 el 2005, 17 el 1946); per regions el 2023, 28 a l'Àfrica, 17 a Àsia, 10 a l'Orient Mitjà, 3 a Europa, 1 a Amèrica; un conflicte compta quan hi ha 25 morts en un any. Les nou fronteres de la càpsula el 2025: Gaza i Cisjordània, actives; Caixmir, activa (maig del 2025); el Karabakh, tancada per èxode (2023) amb tractat pendent; Bòsnia, congelada des del 1995; Kosovo, congelada des del 1999; Catalunya i Escòcia, discutides amb regles; els kurds, actiu a Turquia fins al 2025 i a Síria.
  • · Les fronteres imposades avui i els seus padrins: Crimea, annexionada per Rússia el 2014, i quatre províncies ucraïneses el 2022, no reconegudes per ningú més que Corea del Nord i Síria, amb el veto rus al Consell; el mar de la Xina Meridional, on el tribunal arbitral de la Haia va dir el 12 de juliol del 2016 que la Xina no hi té drets històrics, i la Xina ho ignora; el Golan, reconegut com a israelià pels Estats Units el 25 de març del 2019 i per ningú més; el Sàhara Occidental, ocupat pel Marroc des del 1975 i reconegut com a marroquí pels Estats Units el 2020; Espanya, el 2022, va donar suport al pla d'autonomia marroquí com a base per resoldre'l, sense reconèixer-ne la sobirania.
  • · La imatge del cos: el gràfic de l'UCDP dels conflictes armats estatals per regions entre el 1946 i el 2023. La capçalera: la sala del Consell de Seguretat buida, el 16 de novembre del 2023.
4. L'Arxiu 2 documents: en tries un

Tries una de les opcions.

  1. A. Resolució 2728 del Consell de Seguretat, sobre la situació a l'Orient Mitjà

    Consell de Seguretat de les Nacions Unides; 14 vots a favor, cap en contra, una abstenció (els Estats Units); presentada pels deu membres elegits · 25 de març de 2024

    «1. Exigeix un alto el foc immediat durant el mes del ramadà, respectat per totes les parts, que condueixi a un alto el foc durador i sostenible, i exigeix també l'alliberament immediat i incondicional de tots els ostatges [...]; 2. Subratlla la necessitat urgent d'ampliar el flux d'assistència humanitària i de reforçar la protecció dels civils a tota la franja de Gaza.»

    El Consell de Seguretat aprova aquest text el 25 de març del 2024, cinc mesos i mig després del 7 d'octubre, a proposta dels deu membres elegits: és el primer que diu «alto el foc», perquè els Estats Units havien vetat els tres anteriors amb aquesta paraula. Els Estats Units s'abstenen en lloc de vetar-lo, en desacord públic amb el govern israelià per Rafah; l'abstenció d'un dels cinc és el que separa una resolució d'un veto. «Exigeix» és un verb més fort que el de l'Assemblea General, però el Consell no hi afegeix cap mesura per fer-lo complir, i Israel va dir l'endemà que no era vinculant. L'alto el foc «durant el mes del ramadà» eren tres setmanes; el primer de debò va arribar el gener del 2025, amb la mediació de Qatar i no del Consell.

    ↗ Llegir l'original a Wikisource Traducció de l'anglès · original: «Demands an immediate ceasefire for the month of Ramadan respected by all parties leading to a lasting sustainable ceasefire, and also demands the immediate and unconditional release of all hostages»

  2. B. Resolució 2625 (XXV) de l'Assemblea General, Declaració sobre els principis de dret internacional referents a les relacions d'amistat i a la cooperació entre els Estats

    Assemblea General de les Nacions Unides; aprovada sense votació, per consens dels 127 membres d'aleshores · 24 d'octubre de 1970

    «Tot Estat té el deure d'abstenir-se de recórrer a l'amenaça o a l'ús de la força per violar les fronteres internacionals existents d'un altre Estat o com a mitjà per resoldre controvèrsies internacionals, incloses les controvèrsies territorials i els problemes relatius a les fronteres dels Estats. […] El territori d'un Estat no serà objecte d'ocupació militar derivada de l'ús de la força en contravenció de les disposicions de la Carta. El territori d'un Estat no serà objecte d'adquisició per part d'un altre Estat derivada de l'amenaça o de l'ús de la força. Cap adquisició territorial derivada de l'amenaça o de l'ús de la força no serà reconeguda com a legal.»

    L'Assemblea General aprova aquesta declaració el 24 d'octubre del 1970, el dia que l'ONU fa vint-i-cinc anys, sense votació: la signen alhora els cinc del Consell, els Estats nascuts de la descolonització i els dos blocs de la Guerra Freda. Tres anys després de la guerra del 1967, desplega en paraules clares el que l'article 2.4 de la Carta deia en una sola frase: no es pot ocupar ni annexionar territori per la força, i cap annexió no es reconeixerà. A tothom li convé perquè protegeix les fronteres de cadascú. Una declaració de l'Assemblea no obliga per si sola, però el 2024 el Tribunal Internacional de Justícia en va fer servir aquestes frases per declarar il·legal l'ocupació dels territoris palestins.

    ↗ Llegir l'original a Wikisource Traducció de l'anglès · original: «The territory of a State shall not be the object of military occupation resulting from the use of force in contravention of the provisions of the Charter. The territory of a State shall not be the object of acquisition by another State resulting from the threat or use of force. No territorial acquisition resulting from the threat or use of force shall be recognized as legal.»

⏱ 18 min

5. Activitats

📋 Dinàmica

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes de l'apartat 1 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
1. Situar · gràfic de dades CE1 · Fonts i recerca històrica La imatge La fitxa de dades Individual

Setanta-set anys de conflictes: llegir el gràfic de l'UCDP.

Mira el gràfic de l'UCDP del cos de la lectura i la quarta línia de la Fitxa. Descriu què compta com a conflicte, segons el peu, i com canvia la corba de dalt entre el 1946 i el 2023, amb tres xifres. Després digues quina regió en tenia més el 2023.

Un text de tres frases sobre el gràfic: què compta, com canvia amb tres xifres i quina regió en tenia més.

Com es fa · Gràfic de dades
  1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
  2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
  3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
  4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Pots començar: «L'UCDP compta un conflicte quan…». Les xifres de cada any són a la quarta línia de la Fitxa.

2. Investigar · vertader o fals justificat CE5 · Reptes de l'actualitat La fitxa de dades L'Arxiu Individual

Quatre afirmacions sobre el dret i Gaza.

Decideix si són vertaderes o falses, i justifica cada una amb una data o una xifra de la Fitxa: (a) «El Consell de Seguretat no ha aprovat mai cap resolució que exigeixi un alto el foc a Gaza.» (b) «El Tribunal Internacional de Justícia ha declarat il·legal l'ocupació dels territoris palestins.» (c) «Els Estats Units no han vetat mai cap resolució sobre Gaza.» (d) «La majoria dels Estats del món reconeixen l'Estat de Palestina.»

Quatre respostes, cada una amb una frase de prova.

Com es fa · Vertader o fals justificat
  1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
  2. Decideix.
  3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
  4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Pots començar cada resposta així: «Fals, perquè el… de…». Busca-ho a la segona i la tercera línia de la Fitxa.

3. Investigar · comentari de font CE1 · Fonts i recerca històrica L'Arxiu Individual

La 2728 amb lupa: un verb, una abstenció, tres setmanes.

Llegeix la resolució 2728 a L'Arxiu i el seu context, i comenta-la com a font en tres passos. FET: què exigeix el punt 1, i durant quant de temps? PARER: què vol el Consell que passi després, segons la mateixa frase? SENYAL: quin Estat es va abstenir, i què et diu que no la vetés?

El comentari en tres passos (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de font
  1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
  2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
  3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
  4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: El FET i el PARER són al punt 1; l'abstenció, al context. Pots començar: «El Consell exigeix… durant…».

Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
4. Investigar · intrús justificat CE3 · Relacions i conflictes internacionals Tota la càpsula La fitxa de dades Individual

Sis fronteres de la càpsula: una s'ha tancat.

D'aquestes sis fronteres de la càpsula, cinc són conflictes congelats o actius el 2025 i una es va tancar amb un tractat que reconeixen les dues bandes: la línia verda (1949), la Línia de Control de Caixmir (1949), la frontera entre Egipte i Israel al Sinaí (1979), la línia entre les entitats de Bòsnia (1995), la frontera entre Kosovo i Sèrbia (1999) i la del Karabakh (2023). Identifica la intrusa i justifica què té que les altres cinc no tenen.

La intrusa i dues frases que expliquin què la diferencia.

Com es fa · Intrús justificat
  1. Copia la llista.
  2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
  3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
  4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: No n'hi ha prou de dir «és l'única en pau»: digues què té que les altres no tenen.

5. Investigar · contrast amb el present CE4 · Organització social Tota la càpsula La fitxa de dades Individual

1916 i 2024: qui dibuixa les fronteres.

El 1916 dos diplomàtics es van repartir en secret l'Imperi Otomà en un mapa (sessió 2); el 2024 el Tribunal Internacional de Justícia va dir en públic que l'ocupació d'una part d'aquell mapa és il·legal (segona línia de la Fitxa). Contrasta els dos moments: una continuïtat i un canvi, cada un amb un exemple datat. Conclou si el dret ha canviat les fronteres o només la manera de discutir-les. Fes servir el terme «dictamen consultiu».

El contrast, amb una continuïtat, un canvi i la conclusió (90-125 paraules).

Com es fa · Contrast amb el present
  1. Escriu en una frase què deia la font i quan.
  2. Dues columnes: aleshores / avui.
  3. Marca què ha canviat i què continua igual, i posa un exemple d'avui a cada cosa que continua.
  4. Explica per què el que ha canviat ha canviat.

Està bé si distingeixes el canvi de la continuïtat, sense barrejar-los · l'exemple d'avui és concret (un lloc, un any, una xifra), no una generalitat.

💡 Pista: Distingeix el canvi de la continuïtat sense barrejar-los: cada exemple, amb data.

6. Explicar · Desmuntant tòpics CE5 · Reptes de l'actualitat Desmuntant un tòpic Individual

Desmuntant «la resta del món està en pau».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què el tòpic és fàcil de creure i desmunta'l amb dues xifres del text sobre on hi havia conflictes el 2023. Explica també què hi ha de cert en el tòpic. Fes servir el terme «veto».

El tòpic desmuntat amb dues xifres i el que hi ha de cert (90-125 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: quantes guerres hi ha?, i quines surten a les notícies? La primera es contesta amb el gràfic; la segona, amb qui hi ha al darrere.

Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
7. Participar · Exposició transversal CE7 · Processos contemporanis Tota la càpsula La lectura Individual

Exposició transversal: per què hi ha fronteres que no es tanquen mai?

Respon la pregunta de la càpsula com a la PAU: per què hi ha fronteres que no es tanquen mai? Argumenta-ho amb una tesi, tres proves de tres sessions diferents (cada una amb la data i el document de L'Arxiu d'aquella sessió), l'objecció més forta i la teva resposta, i una conclusió. Fes servir el terme «conflicte congelat».

L'exposició amb tesi, tres proves de tres sessions, objecció, resposta i conclusió (mínim 125 paraules).

Com es fa · Microassaig
  1. Escriu la tesi en una frase: què defenses.
  2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
  3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
  4. Tanca dient què queda demostrat i què no.

Està bé si l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.

💡 Pista: Cada prova ha de dir de quina sessió és i què aporta que les altres no aporten.

8. Participar · rellevància històrica CE7 · Processos contemporanis Tota la càpsula Individual

Tres fets per al llibre del 2075.

De tots els fets de les nou sessions, tria els tres que han de sortir al llibre d'història del 2075 sobre les fronteres i justifica per què aquests: cada un amb una data i una raó (què va canviar, per a quanta gent, i si encara canvia coses avui). Després digues un fet famós que deixes fora, i per què.

Els tres fets amb data i la raó de cada un, i el fet descartat amb el motiu (70-90 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica
  1. Fes la llista de tots els fets candidats.
  2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
  3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
  4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: La rellevància no és la fama: és quanta gent hi va canviar de vida i durant quant de temps.

9. Participar · Ahir i avui CE5 · Reptes de l'actualitat La fitxa de dades L'Arxiu Individual

Ahir i avui: Gaza, novembre del 2025.

La segona línia de la Fitxa deixa Gaza el novembre del 2025: un alto el foc des de l'octubre i una resolució del Consell, la 2803, que preveu una força internacional i un govern de transició. Compara-ho amb el que exigia la resolució 2728 de L'Arxiu el març del 2024. Argumenta quina de les quatre eines de la sessió 1 s'ha mogut amb aquesta Gaza i quina no. Fes servir el terme «padrí».

La comparació i el teu argument (80-100 paraules).

💡 Pista: Pregunta't si un alto el foc tanca una frontera o la congela.

⏱ 2 min

6. Tancament

📋 Dinàmica
Per emportar-se

El dret internacional té regles clares sobre les fronteres: la Carta prohibeix la força contra la integritat territorial (article 2.4), l'uti possidetis manté les fronteres heretades i l'autodeterminació dona als pobles colonitzats o ocupats el dret a decidir; el 2024 el Tribunal Internacional de Justícia les va aplicar a Gaza i Cisjordània i va declarar l'ocupació il·legal. El que falla és qui les fa complir: el Consell de Seguretat, on cinc Estats tenen veto. A Gaza, des de l'octubre del 2023, els Estats Units van vetar tres alto el focs, la 2728 va arribar al març del 2024 amb una abstenció i sense mesures, i els altos el foc reals els van negociar Qatar i Egipte el 2025; 157 Estats reconeixen Palestina, i no els que hi poden fer alguna cosa. Cada frontera de la càpsula té un padrí, i les grans potències decideixen quines es discuteixen. El 2023 hi va haver 59 conflictes armats, més que mai des del 1946. El patró de nou sessions: les fronteres que s'han tancat tenien un Estat a cada banda, un padrí que ho volia i un tractat; les que no, una nació sense Estat, un armistici i un veto. I hi ha una tercera via: una regla acceptada per tots dos abans de saber el resultat.

Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

  1. 1. Per què el Consell de Seguretat va trigar fins al març del 2024 a exigir un alto el foc a Gaza?

  2. 2. Què va dir el Tribunal Internacional de Justícia el juliol del 2024, segons la lectura?

  3. 3. Segons la lectura, què tenen en comú les fronteres de la càpsula que s'han tancat amb un tractat?

Abans de tancar la llibreta

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

Per pensar fins demà

Si les regles sobre les fronteres són de tots i l'aplicació és de cinc, què hauria de canviar perquè una frontera es tanqués per dret i no per força, i qui hi té prou interès per canviar-ho?