Càpsula 8 · EL SENAT O LES ARMES: QUÈ VA FER A ROMA INVENCIBLE? · #GiH1
Magistratures (cònsols, pretors, censors), Senat i Comicis. El conflicte entre patricis i plebeus. La Llei de les XII Taules com a primer codi de dret romà.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE4CE6
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Si passéssim revista al canvi institucional més cèlebre de la península Itàlica antiga, veuríem aparèixer la República romanaRepública romanaSistema de govern instaurat l’anys 509 aC després d’expulsar els reis etruscs, basat en la divisió de poders entre Senat, magistrats i comicis.. L’any 509 aC, després d’expulsar el darrer rei etrusc (Tarquini el Superb) a causa dels seus abusos de duresa totalitària, els romans van jurar no tornar a sotmetre’s a cap monarca absolut, instaurant un nou règim.
L’estructura de la República es basava en la divisió de poders. Els comicis (assemblees ciutadanes) aprovaven lleis; els magistrats (com els dos Cònsols elegits per un any) governaven la ciutat de forma temporal, i el Senat romàSenat romàL’òrgan polític principal de la República romana, format per antics magistrats patricis que aconsellaven i dirigien la política exterior. aconsellava de forma sobirana.
Tot i aquest disseny, la República no era pacífica ni igualitària: patia una forta lluita de classes entre Patricis i plebeusPatricis i plebeusDivisió social de Roma: els patricis eren l’elit noble de grans propietaris, i els plebeus eren la gran massa de ciutadans humils.. Els patricis controlaven el Senat i els jutjats, mentre els plebeus (la gran massa de pagesos, artesans i soldats) n’estaven exclosos.
L’any 494 aC, els plebeus van protagonitzar la secessió del Mont Sagrat: una vaga general militar on van abandonar Roma, forçant els patricis a concedir-los la creació dels Tribuns de la Plebs encarregats de protegir-los mitjançant el dret de veto. L’altre gran triomf plebeu va ser la Llei de les XII TaulesLlei de les XII TaulesEl primer recull de lleis escrites de Roma (segle V aC), gravat en bronze i col·locat al Fòrum com a defensa davant dels abusos patricis., el primer recull de lleis escrites que va posar fi a l’arbitrarietat personal dels jutges patricis.
La República romana es va construir sobre la tensió de classes. El Senat representava l’autoritat patricia de l’elit de la plaça, mentre que el Tribú de la Plebs i la Llei de les XII Taules de bronze expressaven el dret conquerit a sobre de la duresa del deute de la gent humil, donant pas a un gran monument de dret civil de gran solidesa.
El croquis de les institucions.
Dibuixa a la teva llibreta un esquema de fletxes triangular que representi la divisió de poders a la República de Roma: a) Cèrcol superior («Comicis: assemblees de ciutadans que votaven i triaven»); b) Cèrcol esquerre («Magistrats i Cònsols: els qui governaven un any»); c) Cèrcol dret («Senat: consell d'antics patricis de gran prestigi militar»).
💡 Pista: Recordeu traçar fletxes d'anada i tornada entre els cèrcols per mostrar que es controlaven mútuament.
La vaga de la Plebs.
Llegiu el text de Tit Livi sobre la secessió al Mont Sagrat a L'Arxiu. Copieu a la llibreta la frase on explica on es van retirar els plebeus en vaga militar, i expliqueu per què aquesta vaga forçava els patricis a cedir.
💡 Pista: La plebs constituïa la infanteria de l'exèrcit i la força de conreu del blat de subsistència.
El rectangle del Tribú.
Dibuixa un rectangle de 3 línies exactes a la llibreta i descriu la funció del Tribú de la Plebs com a dret sacrosant, subratllant les paraules plebeus, dret de veto i protecció.
💡 Pista: El Tribú tenia el dret absolut de vetar o aturar qualsevol decisió dels Cònsols que ataqués la gent humil.
L'escombrada de la llei.
Copia la següent frase clau de la lectura a la teva llibreta i desglossa a sota: a) El Marc geogràfic exacte (Fòrum) i b) el Marc cronològic (segle aC): «Els decemvirs van gravar la Llei de les XII Taules en bronzes col·locats al Fòrum de la plaça de Roma l'any 450 aC per a la memòria de la ciutadania.»
💡 Pista: Traduïu l'any al segle corresponent per a apuntar-ho a la llibreta.
El Senat anacrònic.
Llegiu el paràgraf següent, localitzeu els 3 errors històrics flagrants i escriviu les frases correctes a la llibreta: «Els senadors romans emetien directes per plataformes de streaming de gran abast digital per vendre les seves muralles de plàstic.»
💡 Pista: Penseu en quines togues de lli, discursos al mig de la Cúria de pedra i dret civil s'usaven.
L'esquema de les XII Taules.
Dibuixa a la llibreta un esquema de fletxes vertical (1-3-1): node superior («L'escriptura de la Llei de les XII Taules de bronze»), tres branques explicatives («Falta d'arbitrarietat familiar dels jutges patricis del Fòrum», «Fixació per escrit de multes i penes corporals de duresa extrema», «Manteniment de les diferències de classes i de la esclavitud de deute») i node final de tancament («Consolidació del dret romà civil escrit com a portal de subsistència»).
La lliçó de la cistella.
Llegiu la refutació del Mite de la Igualtat de les dotze taules. Expliqueu a la llibreta en 5 línies de quina manera la prohibició de casaments mixtes (entre patricis i plebeus) desmenteix que les XII Taules busquessin l'igualitarisme social de la República.
💡 Pista: El control familiar dels matrimonis protegeix el dret absolut de transmissió de la riquesa.
El dret de l'estómac patrici.
Dibuixa un rectangle de 5 línies exactes a la llibreta. Explica com la faula de Meneni Agripa sobre els membres i l'estómac era utilitzada com a brúixola visual per justificar que els plebeus humils seguissin llaurant els camps de blat sense gaudir dels mateixos drets de duresa reial.
💡 Pista: La ideologia d'Estat utilitza comparacions naturals per consagrar les desigualtats civils.
El veredicte de la vaga legítima i l'Estat de Dret.
Debateu sobre el dret a la vaga i la manifestació pacífica, el deure dels governs de respectar la llibertat sindical i l'Estat de Dret. Ompliu a la llibreta: «Que els plebeus declaressin una vaga al Mont Sagrat per reclamar Tribuns va ser lògic en el seu temps perquè [Motiu Històric], però avui prohibir o reprimir per la força militar la vaga pacífica de serveis laborals vulnera els drets democràtics perquè [Biaix o Motiu de perill], de manera que l'Estat de Dret ha de garantir [Acció cívica de protecció laboral o dret constitucional de vaga].»
💡 Pista: Relacioneu-ho amb el deure democràtic d'assegurar els drets laborals, el pluralisme ideològic de la societat i els marcs del dret civil de representació.
📌 Per emportar-se
Avui hem après a definir correctament el tema central d'aquesta sessió, analitzant els seus factors i connectant-lo amb l'eix de la càpsula.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Quin és el concepte fonamental que hem explorat avui?
2. Com es relaciona aquesta noció amb la pràctica quotidiana?
3. Quina és la conclusió principal a la qual hem arribat?
💭 Per pensar fins demà
Quina és la gran pregunta que creus que encara ens queda per respondre d'aquesta sessió?
