Sessió 2. Societat i economia imperials

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Un mercader de la Bètica, un senador de Roma, un llibert amb botiga a Òstia i un esclau de les mines de Las Médulas vivien al mateix Imperi i no tenien res en comú. La societat romana era una piràmide, i el que hi comptava eren dues coses: si eres ciutadàciutadàPersona amb tots els drets de Roma: casar-se segons la llei, tenir propietats, no ser torturat, apel·lar a l’emperador. Fins al 212 la majoria dels habitants lliures de les províncies no ho eren. o no, i si eres lliure o no. A dalt, un home; sota seu, uns milers de famílies riques; a baix, entre sis i deu milions de persones que eren propietat d’algú.

La piràmide

A dalt de tot, l’emperador. Després, sis-centes famílies de senadorssenadorsL’ordre més alt de Roma: unes 600 famílies amb un patrimoni mínim d’un milió de sestercis, que ocupaven els càrrecs, governaven províncies i manaven legions. Sota ells, els cavallers (400.000 sestercis) feien d’administradors i recaptadors. i uns milers de cavallers; a cada ciutat, els rics locals, que pagaven les festes i els edificis a canvi de manar-hi. Després la plebsplebsEls ciutadans lliures i pobres: pagesos, artesans, botiguers, jornalers. A Roma, uns 200.000 rebien blat gratis de l’Estat, l’annona., els ciutadans lliures que treballaven o que a Roma vivien del blat gratuït. I sota tots, els que no eren lliures: els llibertsllibertsEsclaus alliberats pel seu amo. Eren lliures, però li devien feina i respecte, i no podien ser senadors ni cavallers; els seus fills ja eren ciutadans de ple dret. Molts van fer fortuna a les ciutats., que havien estat esclaus, i els esclausesclausPersones que eren propietat d’algú: presoners de guerra, fills d’esclaves, nens abandonats, gent comprada. Entre 6 i 10 milions a l’Imperi. L’amo els podia vendre, castigar i, fins a Adrià, matar.. El 212 l’emperador Caracal·la va fer ciutadans tots els homes lliures de l’Imperi; els esclaus, no.

De què vivia l’Imperi

De la terra i del mar, i de les mans dels esclaus. Al camp, els latifundislatifundisFinques enormes d’un sol propietari, treballades per esclaus, que produïen blat, oli i vi per vendre. Van créixer amb les conquestes, quan els rics compraven la terra dels pagesos arruïnats i els esclaus arribaven a milers. produïen el blat, l’oli i el vi que omplien els vaixells; a les mines d’Hispània, l’or de Las Médulas i el coure de Riotinto, els esclaus duraven pocs anys. Roma, una ciutat d’un milió d’habitants, no es podia alimentar sola: cada any hi arribaven centenars de milers de tones de blat d’Egipte i d’Àfrica, que l’Estat repartia gratis, i tant oli de la Bètica que les àmfores buides van fer un turó de cinquanta metres, el Testaccio. Tot es pagava amb la mateixa moneda, el denaridenariMoneda de plata romana, la mateixa de Britànnia a Síria. La d’ús diari era el sesterci de bronze: quatre sestercis, un denari., i tot pagava impostos: la terra i les persones a les províncies, un 2,5% a cada port, un 5% per cada esclau alliberat. L’Imperi era una màquina de moure blat, oli, plata i persones per un mar que tenia en propietat, i la màquina funcionava amb esclaus.

L’amo de Cadis

Columel·la, un ric propietari nascut a Cadis, va escriure cap a l’any 60 el manual d’agricultura més complet de Roma, per a altres amos. Hi explica que amb els esclaus del camp parla amb familiaritat i fa broma, perquè així treballen més de gust, i, tres línies més avall, que tot amo prudent inspecciona la presó de la finca per comprovar que estan ben encadenats. Ho llegiràs a L’Arxiu. No escriu per denunciar res: per a ell, la broma i les cadenes són la mateixa bona administració, i això és el que un text d’un amo ens deixa veure sense voler.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La piràmide, en un gràfic.

Amb la primera línia de la Fitxa de dades, dibuixa una piràmide de set pisos, de l'emperador a dalt als esclaus a baix. Escriu a cada pis qui hi va i, si la Fitxa ho diu, quants eren. A sota, DESCRIU en una frase què passa amb la riquesa a mesura que puges.

La piràmide de set pisos i una frase a sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Comença pel pis de baix: la Fitxa diu quants esclaus hi havia. Per a la frase, mira quants sestercis calien per ser senador o cavaller, i comença així: «Com més amunt…».

2.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Columel·la amb lupa.

Llegiu en parella el text de Columel·la a L'Arxiu. Contesteu una pregunta per pas. FET: què inspecciona l'amo a la presó de la finca? PARER: per què diu Columel·la que fa broma amb els esclaus? SENYAL: quina paraula us diu que tenir esclaus encadenats era normal? Copieu-la.

Les tres respostes: fet, parer i senyal (25-50 paraules).

💡 Pista: Per al fet, comenceu així: «L'amo inspecciona…». Per al parer, busqueu la frase on diu que la feina es fa més lleugera. El senyal és a la frase de la presó: busqueu la paraula que vol dir que tots els amos ho feien.

2.3 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Llegeix el mosaic de Dougga.

Mira el mosaic del cos de la lectura i comenta'l en tres passos. DESCRIU: quantes persones hi ha i què porten a les mans? IDENTIFICA, amb el peu: qui són els dos homes grans? DEDUEIX: per què l'artista els fa més grans que els altres?

Tres frases, una per pas.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «Hi ha … persones: dos homes grans que…». Per deduir, pensa qui va encarregar el mosaic i on era: el peu t'ho diu.

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Qui podia què: vertader o fals.

Amb les línies 2 i 3 de la Fitxa, decideix si aquestes quatre frases són vertaderes o falses i justifica cada una amb una prova. (a) Un pagès lliure de la Gàl·lia, l'any 100, era ciutadà romà. (b) Un esclau podia ser mestre d'escola. (c) Els fills d'un llibert eren ciutadans. (d) L'any 212, tots els homes lliures de l'Imperi van ser ciutadans.

Les quatre lletres amb V o F i una prova a cada una.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: La (a) i la (d) es contesten juntes: mira l'any. Una prova bona copia el tros de la Fitxa que ho diu.

2.5 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'economia de l'Imperi (esquema 1-3-1).

Resumeix en un esquema 1-3-1 de què vivia l'Imperi. A dalt, la idea central. Al mig, tres peces de l'economia de la quarta línia de la Fitxa (els latifundis, les mines, el comerç del blat i l'oli), cada una amb una dada i qui hi treballava. A baix, la conclusió: què passaria si un dia deixessin d'arribar esclaus.

L'esquema de cinc elements: una idea, tres peces amb una dada cada una i una conclusió.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: La idea de dalt ha de ser una afirmació que es pugui discutir, no un tema. Per a la conclusió, pensa d'on sortien els esclaus (la tercera línia de la Fitxa).

2.6 ✍️ Explicar · telegrama 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura 🗣️ En parella

Telegrama d'un mercader d'oli de la Bètica, any 150.

Sou un mercader d'oli de la Bètica (Andalusia) l'any 150. Resumiu en un telegrama al vostre soci de Roma com va el negoci: d'on surt l'oli, com viatja fins a Roma i què passa amb les àmfores buides. Frases curtes, cap paraula inútil.

El telegrama, de 25 paraules com a màxim.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Les dades són a la quarta línia de la Fitxa. El Testaccio us dona el final.

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Desmuntant «els tractaven com la família».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i el text de Columel·la a L'Arxiu. Explica per què és fals que els esclaus fossin tractats «com la família»: dona una prova del bloc (on treballaven o què podia fer l'amo), i digues què fa Columel·la que sembla donar la raó al tòpic i què fa, a la frase següent, que el desmunta.

L'explicació, en quatre frases.

💡 Pista: Separa «alguns» de «la majoria».

2.8 🌍 Participar · manifest 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Manifest dels lliberts d'Òstia, any 120.

Ets un llibert d'Òstia, el port de Roma, l'any 120. Vas ser esclau i ara ets lliure: tens una botiga i els teus fills seran ciutadans, però deus feina i respecte al teu antic amo. Escriu el manifest que llegiries a l'assemblea dels lliberts del port: qui sou, què teniu i què no, i una cosa concreta que demaneu. Res que algú del 120 no pogués saber.

El manifest (80-100 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Els lliberts de debò no demanaven acabar amb l'esclavitud: molts tenien esclaus. Pensa què demanaria algú que ha pujat un graó i en vol pujar un altre.

2.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: qui fa la feina que ningú no vol.

L'Imperi vivia del treball de milions de persones sense drets; avui l'esclavitud és il·legal a tot el món. En grup, argumenteu si la feina que sosté una societat continua recaient en els que tenen menys drets. Feu servir una prova de la lectura sobre els esclaus de Roma i una feina d'avui que ja conegueu, i digueu en què s'assemblen i en què no.

L'argument amb la prova de Roma i la feina d'avui (80-100 paraules).

💡 Pista: Penseu en les feines que ningú no vol fer al vostre barri o a la vostra ciutat, i en qui les fa. La pregunta de fons és la del sondeig: qui té interès que res no canviï?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La societat de l'Imperi era una piràmide: l'emperador a dalt; sota seu, sis-centes famílies de senadors i uns milers de cavallers, els rics de cada ciutat, i la plebs, ciutadans lliures i sovint pobres; i a baix, els lliberts i els esclaus, entre sis i deu milions de persones que eren propietat d'algú. Ser ciutadà volia dir tenir drets (casar-se segons la llei, no ser torturat, apel·lar a l'emperador); els habitants lliures de les províncies no ho eren fins al 212. L'economia vivia dels esclaus: als latifundis que produïen blat, oli i vi, a les mines d'Hispània, a les cases i als tallers; i d'un mar ple de vaixells que portaven a Roma el blat d'Egipte per repartir-lo gratis i tant oli de la Bètica que les àmfores van fer un turó. Columel·la, un amo de Cadis, ho va deixar escrit sense voler: feia broma amb els seus esclaus perquè treballessin més de gust, i inspeccionava les cadenes de la presó de la finca.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què diu la sessió dels lliberts, els esclaus que l'amo alliberava?

   A. Que eren ciutadans de ple dret i podien arribar a ser cavallers B. Que eren lliures, però devien feina i respecte al seu antic amo C. Que eren de l'amo fins que li pagaven el preu de la llibertat D. Que eren la majoria, perquè gairebé tots els esclaus eren alliberats

2. 2. Segons la sessió, de què vivia l'economia de l'Imperi?

   A. Dels petits pagesos lliures, que venien el blat i l'oli a l'Estat B. Del botí de les conquestes, que pagava el blat gratuït de Roma C. Dels impostos que pagaven els ciutadans rics d'Itàlia i de Roma D. Dels esclaus dels latifundis i les mines, i del comerç per mar

3. 3. Per què Columel·la fa broma amb els esclaus del camp, segons ell mateix?

   A. Perquè amb l'amabilitat de l'amo la feina se'ls fa més lleugera B. Perquè els considera de la família i els vol alliberar aviat C. Perquè així no cal tenir-los encadenats a la presó de la finca D. Perquè els esclaus del camp són més obedients que els de ciutat

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

On vivia tota aquesta gent? A ciutats fetes amb el mateix plànol d'Escòcia a Síria, amb fòrum, termes i amfiteatre: la sessió següent.