Sessió 5. Hispània romana

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 218 aC els Escipions van desembarcar a Empúries; el 19 aC August va acabar la guerra contra càntabres i asturs. Dos-cents anys per conquerir Hispània, i encara més per fer-la romana. Perquè conquerir un país és cosa de legions, però fer que la gent parli la teva llengua, faci servir les teves lleis i vulgui ser com tu és una altra cosa, que té nom: la romanitzacióromanitzacióEl procés pel qual els pobles conquerits van adoptar la llengua, les lleis, els déus, les ciutats i la manera de viure de Roma. A Hispània va durar segles: ràpida al sud i a la costa, lenta al nord.. Roma no va obligar ningú a ser romà: va fer que ser-ho convingués, i en cent anys els del sud havien oblidat la seva llengua.

Tres províncies i el que enviaven

August va dividir Hispània en tres provínciesprovínciesEls territoris en què Roma dividia l’Imperi, cada un amb un governador. Hispània en tenia tres sota August: la Bètica (Corduba), la Lusitània (Emerita) i la Tarraconense (Tarraco), la més gran, amb les legions al nord.: la Bètica, al sud, la més rica i romanitzada, que governava el Senat; la Lusitània, a l’oest, amb la capital nova de Mèrida; i la Tarraconense, la més gran, amb capital a Tàrraco i les legions al nord. Mira el mapa. Hispània enviava a Roma oli de la BèticaBèticaLa província del sud, l’actual Andalusia, la més rica: oli, blat, plata i garum. Tan romana que la governava el Senat i que en van sortir Trajà, Adrià, Sèneca i Columel·la., tant que les àmfores buides van fer un turó a Roma; vi de la costa de Tàrraco i del Maresme; blat, garum, cavalls; i or de Las Médulas, plata de Cartagena i coure de Riotinto. I li va enviar dos emperadors, Trajà i Adrià, d’Itàlica, i els millors escriptors del segle I: Sèneca, Marcial, Quintilià, Columel·la. Tots en llatí. Al cap de cent anys de la conquesta, els millors romans eren d’Hispània, i cap d’ells no va escriure ni una línia en cap llengua d’aquí.

Fer-se romà

Què volia dir fer-se romà? Parlar llatíllatíLa llengua de Roma. A Hispània va substituir l’iber, el celtiber i les altres llengües d’abans, tret del basc; d’ell venen el català, el castellà, el gallec i el portuguès., del qual venen el català i el castellà; viure en una ciutat amb fòrum i termes; fer servir el dret romà; adorar els déus de Roma i l’emperador; vestir la toga. I ser ciutadàciutadàPersona amb els drets de Roma. A Hispània, primer només els rics de les ciutats; el 74 dC Vespasià va donar el dret llatí a tota Hispània, i el 212 tots els homes lliures de l’Imperi van ser ciutadans.: primer només els rics de les ciutats, el 74 tota Hispània amb el dret llatí, el 212 tothom. Estrabó, un geògraf grec que escrivia per a romans, ho va explicar cap a l’any 20: els turdetans del Guadalquivir «han oblidat la seva pròpia llengua», i els que vesteixen la toga ja no són salvatges. Ho llegiràs a L’Arxiu. Però parla del sud, on Roma feia dos-cents anys que hi era; al nord, entre càntabres i bascos, la romanització va costar segles, i el basc encara hi és. Hispània es va fer romana a poc a poc i sense deixar del tot de ser el que era: per això el català ve del llatí i el basc no ve d’enlloc.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

5.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Les tres províncies, al mapa.

Mira el mapa del cos de la lectura i comenta'l en tres passos. DESCRIU: de quin any és i quantes províncies hi ha? SITUA: on són les tres capitals? Escriu el nom llatí i el d'avui de cada una. DEDUEIX: per què el Senat governava la Bètica i l'emperador les altres dues?

Tres frases, una per pas.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «El mapa és del … aC i hi ha … províncies». Els noms d'avui són a la primera línia de la Fitxa. Per deduir, mira el peu del mapa i busca a la Fitxa on eren les legions.

5.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Estrabó amb lupa.

Llegiu en parella el text d'Estrabó a L'Arxiu. Contesteu una pregunta per pas. FET: què diu Estrabó que han oblidat els turdetans? PARER: a Estrabó això li sembla bé o malament? SENYAL: copieu la paraula amb què anomena els ibers que ja viuen com els romans.

Les tres respostes: fet, parer i senyal (25-50 paraules).

💡 Pista: Per al fet, comenceu així: «Estrabó diu que els turdetans…». Per al parer, mireu com parla dels celtibers d'abans, a l'última frase. El senyal és a la penúltima frase.

5.3 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Què va canviar, què va quedar.

Fes una taula de dues columnes: «el que Roma va portar» i «el que va quedar d'abans». Classifica-hi aquestes sis coses: el llatí, el basc, el dret romà, el fòrum, la toga, el culte a l'emperador. Després afegeix-hi la llengua que parles tu i explica en una frase a quina columna va.

La taula amb set coses classificades i una frase.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: La segona línia de la Fitxa diu què va portar Roma i quina llengua d'abans ha sobreviscut. També diu d'on ve el català. Comença la frase així: «La meva llengua va a … perquè…».

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

5.4 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Com es fa romà un país (esquema 1-3-1).

Resumeix en un esquema 1-3-1 com es va fer romana Hispània. A dalt, la idea central. Al mig, tres peces de la romanització de la segona línia de la Fitxa (la ciutat, la llengua, la ciutadania), cada una amb el que hi guanyava un iber. A baix, la conclusió: per què al nord va costar molt més.

L'esquema de cinc elements: una idea, tres peces i una conclusió.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: La idea de dalt ha de ser una afirmació que es pugui discutir. Per a la conclusió, mira a la primera línia de la Fitxa quan es va conquerir el nord.

5.5 ✍️ Explicar · telegrama 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura 🗣️ En parella

Telegrama d'un governador de la Bètica a l'emperador, any 100.

Sou el governador de la Bètica l'any 100 i escriviu a l'emperador Trajà, que és d'Itàlica. Resumiu en un telegrama com va la província: què enviem a Roma, quines ciutats tenim i quina llengua parla la gent. Frases curtes, cap paraula inútil.

El telegrama, de 20 paraules com a màxim.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Trajà és d'aquí: no li heu d'explicar on és la Bètica, sinó com va. Els productes són a la tercera línia de la Fitxa.

5.6 🌍 Participar · carta des d'un rol 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Carta d'un vell iber d'Ilerda, any 80.

Ets un home gran d'Ilerda (Lleida) l'any 80 dC. El teu avi parlava iber, tu parles iber i llatí, i el teu net només llatí. Escriu-li una carta: explica-li una cosa que ha canviat a la ciutat, una que s'ha perdut i una que hi heu guanyat, i valora si ha valgut la pena. Res que algú de l'any 80 no pogués saber.

La carta al net (50-80 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Tria primer si estàs content o trist, o les dues coses. La segona línia de la Fitxa diu què va passar l'any 74.

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

5.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «de seguida tothom va ser romà».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i la primera línia de la Fitxa. Explica per què és fals que «de seguida tothom» es fes romà: digues quant va durar la conquesta, amb les dates, on la romanització va ser ràpida i on lenta, i una cosa que no va desaparèixer.

L'explicació, en quatre frases.

💡 Pista: Separa dues preguntes: «quan?» i «on?».

5.8 🌍 Participar · desmentit 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmentit: «els hispans no van aportar res a Roma».

Un company diu que Hispània només era una província que enviava oli, i que els romans de debò eren els d'Itàlia. Desmunta-ho amb dues proves de la quarta línia de la Fitxa (emperadors i escriptors, amb el nom i la ciutat) i una d'Estrabó a L'Arxiu. Després valora què vol dir que cap d'aquells escriptors no escrivís en una llengua d'aquí.

El desmentit (80-100 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Un desmentit bo no diu «és mentida»: diu «és mentida perquè», amb noms.

5.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: la llengua que es perd, la llengua que queda.

Els turdetans van oblidar la seva llengua en cent anys; el basc ha resistit dos mil anys. En grup, argumenteu per què una llengua es perd o aguanta. Feu servir el cas dels turdetans o del basc i una llengua d'avui que conegueu (la vostra, o una que sentiu a casa o al carrer), i digueu en què s'assembla a la romanització i en què no.

L'argument amb el cas romà i la llengua d'avui (80-100 paraules).

💡 Pista: Penseu en quina llengua feu servir a cada lloc: a casa, a l'escola, amb els amics. La pregunta de fons és la del sondeig: parlar la llengua dels que manen és perdre o guanyar?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Roma va trigar dos-cents anys a conquerir Hispània, del 218 aC al 19 aC, i molts més a fer-la romana. August la va dividir en tres províncies, la Bètica, la Lusitània i la Tarraconense, i hi va fundar ciutats amb fòrum, termes i teatre: Mèrida, Saragossa, Barcino. La romanització va ser el llatí, del qual venen el català i el castellà; el dret; els déus de Roma i el culte a l'emperador; les calçades; i la ciutadania, primer per als rics de les ciutats, el 74 per a tota Hispània amb el dret llatí i el 212 per a tots els homes lliures. Hispània enviava a Roma oli, vi, blat, garum, or i plata, i li va donar dos emperadors, Trajà i Adrià, i els millors escriptors del segle I, Sèneca, Marcial, Quintilià i Columel·la, tots en llatí. Estrabó ho va escriure cap a l'any 20: els turdetans «han oblidat la seva pròpia llengua». Al sud i a la costa va anar de pressa; al nord, entre càntabres, asturs i bascos, va costar segles, i el basc encara hi és.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la sessió, com es va fer romana Hispània?

   A. De cop: acabada la conquesta, tothom parlava llatí i era ciutadà B. Per força: Roma va prohibir les llengües i els déus d'abans C. A poc a poc: aviat al sud i a la costa, i molt més tard al nord D. Només a les ciutats: al camp ningú no va arribar a parlar llatí

2. 2. Què diu la sessió de la Bètica, la província del sud?

   A. Que era la més gran, amb capital a Tàrraco i les legions al nord B. Que era la més nova, amb la capital que August va fundar a Mèrida C. Que era la més pobra, i per això enviava esclaus i cavalls a Roma D. Que era la més rica i la més romanitzada, i la governava el Senat

3. 3. Què en pensa Estrabó, que els turdetans hagin oblidat la seva llengua?

   A. Li sembla bé: per a ell, qui vesteix la toga ja no és un salvatge B. Li sap greu: diu que amb la llengua es perd la memòria d'un poble C. No ho jutja: ho apunta perquè ho va veure quan va ser a Hispània D. No s'ho creu: diu que és el que expliquen els colons romans

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

La capital de la província més gran era Tàrraco, a tocar de casa: com era una capital romana, i què en queda sota Tarragona? La sessió següent.