Sessió 5. L'expansió per l'Egeu i Orient

El croquis de la fusió.

Dibuixa un rectangle dividit en dues columnes a la teva llibreta. A la columna esquerra escriu: «Roma: Força militar, legions manipulars, calçades de pedra, dret escrit de les XII Taules». A la columna dreta escriu: «Grècia: Filosofia racional, ordres jònics, tragèdia dramàtica, idioma koiné clàssic». Uneix les dues columnes amb fletxes creuades pintades en taronja representant l'hel·lenització.

💡 Pista: Tingueu present com la unió d'idees va forjar la civilització grecorromana comú.

La lliçó de la Grècia captiva.

Llegiu el fragment del poeta Horaci a L'Arxiu. Copieu a la llibreta la frase on explica com la Grècia captiva va sotmetre el seu vencedor, i reflexioneu sobre com l'art va canviar la rústica duresa dels pastors del Laci.

💡 Pista: La força de l'art és una eina intel·lectual que travessa les muralles de pedra de les legions.

El rectangle del pedagog.

Dibuixa un rectangle de 3 línies exactes a la llibreta i descriu la funció dels pedagogs grecs esclaus a Roma, subratllant les paraules mestres, educació i llibertat de consciència.

💡 Pista: Aquests esclaus altament cultivats van educar els fills de les elits en la ciència clàssica.

L'escombrada de l'Egeu.

Copia la següent frase clau de la lectura a la teva llibreta i desglossa a sota: a) El Marc geogràfic exacte (Atenes/Egipte) i b) el Marc cronològic (segles aC): «Les legions de Roma van sotmetre Corint i Macedònia l'any 146 aC, completant l'hel·lenització amb la conquesta d'Egipte pel dret de guerra el segle I aC.»

💡 Pista: Indiqueu com la conca de la Mediterrània oriental va quedar sota el dret de les legions.

El filòsof anacrònic.

Llegiu el paràgraf següent, localitzeu els 3 errors històrics flagrants i escriviu les frases correctes a la llibreta: «Els filòsofs grecs arribaven a Roma en avions de línia comercials, fent servir aplicacions de plànol digital per allotjar-se en hotels de duresa extrema de la vall.»

💡 Pista: Penseu en quins vaixells de cabotatge, mercats d'esclaus i domus de pedra de l'elit s'usaven.

L'esquema de l'hegemonia.

Dibuixa a la llibreta un esquema de fletxes vertical (1-3-1): node superior («El fenomen de la hel·lenització de Roma»), tres branques explicatives («Arribada de botins de guerra composts per milers d'estàtues i rotlles de papir», «Adopció de l'idioma grec clàssic per part del Cercle dels Escipions», «Implantació d'esclavitud de metges i mestres grecs en conques de l'aristocràcia») i node final de tancament («Naixement de la cultura grecorromana universal»).

La lliçó de la paradoxa.

Llegiu la refutació del Mite de la destrucció cultural grega. Expliqueu a la llibreta en 5 línies per quina raó la resistència de personatges conservadors com Cató a l'hel·lenització expressava la por a perdre el dret de duresa militar tradicional dels romans.

💡 Pista: La por al pluralisme cultural sovint s'amaga darrere de la protecció dels costums de duresa patriarcal.

L'hegemonia de les dames de pedra.

Dibuixa un rectangle de 5 línies exactes a la llibreta. Explica com el dret de possessió d'esclaus grecs altament intel·lectuals servia com a brúixola visual per consolidar l'autoritat absoluta dels nobles patricis sobre els plebeus analfabets que llauraven de secà.

💡 Pista: El luxe cultural es converteix en un eix que demostra qui té el dret de comandar l'Estat.

El veredicte de la llibertat de pensament i el pluralisme cívic.

Debateu sobre el deure de protegir el pluralisme d'idees, el respecte a la laïcitat cultural i l'Estat de Dret. Ompliu a la llibreta: «Que els romans incorporessin la filosofia grega per millorar la seva educació va ser lògic en el seu temps perquè [Motiu Històric], però avui aprovar normes o lleis que prohibeixen la importació de llibres o idees d'altres pobles per por al pluralisme vulnera la llibertat de consciència perquè [Biaix o Motiu de perill], de manera que l'Estat de Dret ha de garantir [Acció cívica de protecció cultural o drets culturals universals].»

💡 Pista: Relacioneu-ho amb el deure democràtic d'assegurar el pluralisme ideològic, la llibertat d'expressió universal, la laïcitat cívica i els drets de consciència civils de la ciutadania.