Sessió 9. Invasions germàniques i fi de l'Imperi

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Els romans en deien bàrbars, però els coneixien de sempre. Els pobles germànicspobles germànicsGots, vàndals, sueus, francs, alamans, burgundis, angles i saxons: els pobles de l’altra banda del Rin i del Danubi, que feia segles que comerciaven amb Roma i hi servien com a soldats. Molts eren cristians. Els huns els van empènyer cap a l’Imperi a partir del 370. vivien a l’altra banda del Rin i del Danubi des de feia segles, comerciaven amb l’Imperi i hi servien com a soldats. Cap al 370 va arribar de l’estepa un poble que ningú no coneixia, els hunshunsPoble nòmada de l’estepa d’Àsia que va arribar a Europa cap al 370 i va empènyer els gots cap a l’Imperi. El seu rei Àtila va ser aturat als Camps Catalàunics el 451., i els va empènyer tots cap a la frontera. Els germànics no venien a destruir Roma: venien a viure-hi, fugint d’un altre poble i buscant terra, i Roma va haver de decidir què en feia.

Del Danubi al 476

El 376 els visigots van arribar al Danubi amb dones, nens i carros, i van demanar entrar. Roma els va deixar passar i els va tractar tan malament que el 378, a AdrianòpolisAdrianòpolisBatalla del 378, a la Tràcia, en què els visigots, entrats a l’Imperi dos anys abans i maltractats pels funcionaris romans, van derrotar l’exèrcit romà i van matar l’emperador Valent. A partir d’aquí, els germànics van viure dins de l’Imperi amb les seves armes., van derrotar l’exèrcit romà i van matar l’emperador. Des de llavors van ser aliats armats dins de l’Imperi, i quan Roma no els donava la terra promesa, la prenien: el 410 van saquejar Roma tres dies. La nit de Cap d’Any del 406, vàndals, sueus i alans van travessar el Rin gelat, i el 409 van entrar a Hispània: els sueus es van quedar a Galícia, els vàndals van passar a l’Àfrica, i els visigots, que Roma va enviar a combatre’ls, van acabar fent d’Hispània el seu regne, amb capital a Toledo. El 476 OdoacreOdoacreGeneral germànic de l’exèrcit romà d’Itàlia que el 476 va deposar l’últim emperador d’Occident, Ròmul Augústul, un nen de setze anys, el va enviar a un castell amb una pensió i va governar Itàlia com a rei, enviant les insígnies imperials a Constantinoble., un general germànic que feia anys que manava de fet, va deposar l’últim emperador d’Occident, un nen que es deia Ròmul, i va enviar les insígnies a Constantinoble: amb un emperador n’hi havia prou. Aquell dia no va caure cap ciutat ni va cremar res: un general va deixar de fingir que hi havia un emperador, i el forner de Roma va obrir la botiga com sempre.

Què va caure i què va quedar

Un got que escrivia en llatí a Constantinoble, Jordanes, ho va resumir el 551: l’Imperi d’Occident «va morir amb aquest Augústul». Ho llegiràs a L’Arxiu. Però l’Imperi d'OrientImperi d'OrientLa meitat oriental de l’Imperi, amb capital a Constantinoble, que va continuar mil anys més després del 476, fins al 1453, i els habitants de la qual es van dir «romans» fins al final. va durar mil anys més, i a Occident el que va desaparèixer va ser l’Estat: l’emperador, l’exèrcit professional, els impostos regulars, la moneda de plata, les calçades mantingudes. Va trigar dècades, i no va passar cap dia concret. El que va quedar és el que encara tens: el llatí, del qual venen el català i el castellà; el dret, que els reis germànics van copiar; les ciutats, més petites, amb el bisbe al capdavant; l’Església, que va guardar els llibres; i els grans propietaris amb els seus colons. L’Imperi no va caure: va canviar de mans, i el món que en va sortir, amb llatí, bisbes i senyors amb pagesos lligats a la terra, és el començament de l’edat mitjana.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

9.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Les fletxes de les invasions.

Mira el mapa de les invasions, al cos de la lectura, i comenta'l en tres passos. DESCRIU: quants pobles hi ha a la llegenda, i de quin color és el dels visigots? SITUA: on acaba la fletxa dels vàndals? DEDUEIX: per què gairebé totes les fletxes van cap a l'oest?

Tres frases, una per pas.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «A la llegenda hi ha … pobles». Per situar, segueix la fletxa blava fins al final. Per deduir, mira d'on surt la fletxa verda dels huns.

9.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Jordanes amb lupa.

Llegiu en parella el text de Jordanes a L'Arxiu. Contesteu una pregunta per pas. FET: què fa Odoacre amb el nen Ròmul Augústul? PARER: per a Jordanes, què s'acaba aquell dia? SENYAL: copieu les paraules amb què ho diu.

Les tres respostes: fet, parer i senyal (25-50 paraules).

💡 Pista: Per al fet, comenceu així: «Odoacre el fa fora del tron i…». Per al parer i el senyal, mireu la frase que comença per «Així».

9.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Cent anys, en una ratlla.

Amb la segona línia de la Fitxa de dades, dibuixa una línia del temps del 370 al 480, amb una marca cada deu anys. Situa-hi cinc moments: el pas del Danubi, Adrianòpolis, el Rin gelat, el saqueig de Roma dels visigots i el final de l'últim emperador d'Occident.

La línia del temps amb cinc moments datats.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Les cinc dates són a la segona línia de la Fitxa. Al costat de cada marca, escriu el fet en poques paraules: «376, els visigots passen…».

🎠 Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

9.4 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Jordanes i el mapa: coincideixen?

Compara el que diu Jordanes a L'Arxiu amb el mapa de les invasions. (a) Jordanes diu que des d'aleshores els reis dels gots van tenir Roma i Itàlia: quina fletxa del mapa ho confirma? (b) Què mostra el mapa que Jordanes no diu?

Les dues respostes (50-80 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Jordanes explica un dia; el mapa, cent anys. Cada font veu el que li cap.

9.5 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Què va desaparèixer, què va quedar.

Fes una taula de dues columnes: «va desaparèixer» i «va quedar». Classifica-hi aquestes vuit coses amb la quarta línia de la Fitxa: l'emperador d'Occident, el llatí, l'exèrcit professional, el dret romà, els impostos regulars, les ciutats, la moneda de plata i l'Església. Després explica en una frase què tenen en comú les coses que van desaparèixer.

La taula amb vuit coses classificades i una frase.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Per a cada una, pregunta't si necessitava algú que la pagués i la manés des de dalt per funcionar.

9.6 ✍️ Explicar · titular periodístic 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Dos titulars per al 4 de setembre del 476.

El 476, Odoacre deposa Ròmul Augústul. Escriviu dos titulars d'aquell dia, de deu paraules com a màxim: un per a un diari de Constantinoble, on l'Imperi d'Orient continua, i un altre per a un forner de Roma que aquell matí ha obert la botiga com sempre. Després expliqueu en una frase quin dels dos s'assembla més al que diu Jordanes.

Dos titulars i una frase.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Els dos titulars parlen del mateix dia: canvia què va davant. La cinquena línia de la Fitxa diu què va fer Odoacre amb les insígnies.

🎢 Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

9.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «els bàrbars van destruir la civilització».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i la quarta línia de la Fitxa. Explica per què és fals que el 476 els bàrbars destruïssin la civilització: digues què va passar de debò aquell any, què va continuar a l'Orient, i dues coses romanes que els regnes germànics van conservar.

L'explicació, en quatre frases.

💡 Pista: Separa dues preguntes: «va caure alguna cosa?» i «què?».

9.8 🌍 Participar · rellevància històrica 📚 Tota la càpsula 📖 La lectura ✏️ Individual

Com es governa mig món: tanca la càpsula.

Tanca la càpsula. De les nou sessions (la pau, la societat, la ciutat, l'enginyeria, Hispània, Tàrraco, la religió, la crisi, la fi), tria els tres fets o invents de Roma que han de sortir al llibre de text d'aquí a cinquanta anys, i defensa per què aquests i no uns altres. Després respon la pregunta de la càpsula: com es governa mig món?

Els tres fets triats amb el perquè, i la resposta a la pregunta de la càpsula (80-100 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: Rellevant no vol dir espectacular: vol dir que explica alguna cosa d'ara. El Colosseu és espectacular; el llatí que parles és rellevant.

9.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Ahir i avui: els que passen la frontera.

El 376 un poble sencer va arribar al Danubi fugint dels huns i va demanar entrar. Roma el va deixar passar i després el va tractar tan malament que es va revoltar (la segona línia de la Fitxa). En grup, argumenteu què hauria hagut de fer Roma. Després digueu en què s'assembla i en què no el 376 al que ja sabeu d'avui sobre la gent que arriba a una frontera fugint.

L'argument sobre el 376 i la comparació amb avui (80-100 paraules).

💡 Pista: Penseu primer en les tres opcions del sondeig: deixar-los passar, fer-los fora o posar-los a treballar. Què va fer Roma, i què li va passar?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Els pobles germànics feia segles que eren a l'altra banda del Rin i del Danubi, comerciant amb Roma i servint al seu exèrcit. Cap al 370 els huns els van empènyer, i el 376 els visigots van demanar entrar; Roma els va deixar passar i els va tractar tan malament que el 378 van matar l'emperador a Adrianòpolis. La nit del 406 vàndals, sueus i alans van travessar el Rin gelat i el 409 van entrar a Hispània; el 410 els visigots van saquejar Roma perquè l'emperador no els donava la terra promesa; el 455 la van saquejar els vàndals. El 476 Odoacre, un general germànic, va deposar Ròmul Augústul, un nen, i va enviar les insígnies a Constantinoble: l'Imperi d'Orient continuaria mil anys. Jordanes, un got, va escriure el 551 que l'Imperi d'Occident «va morir amb aquest Augústul», però aquell dia no va caure cap ciutat: el que va desaparèixer va ser l'Estat, l'exèrcit, els impostos, la moneda, les calçades mantingudes, i va trigar dècades. El llatí, el dret, les ciutats i l'Església van quedar, i els visigots van fer d'Hispània el seu regne, amb capital a Toledo, fins al 711.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què els visigots van demanar entrar a l'Imperi el 376, segons la sessió?

   A. Perquè volien saquejar Roma i repartir-se les terres d'Itàlia B. Perquè l'emperador els havia cridat per combatre els vàndals C. Perquè fugien dels huns, que els empenyien cap a la frontera D. Perquè s'havien fet cristians i volien viure entre cristians

2. 2. Què va passar el 476, segons la sessió?

   A. Els visigots d'Alaric van saquejar Roma durant tres dies B. Odoacre va deposar un nen emperador, i no va caure cap ciutat C. Els vàndals van cremar Roma i van matar l'últim emperador D. Odoacre va prendre Constantinoble i es va proclamar emperador

3. 3. Què va desaparèixer a Occident amb la fi de l'Imperi, segons la sessió?

   A. El llatí, que van substituir les llengües dels pobles germànics B. Les ciutats, que es van buidar del tot quan la gent va fugir al camp C. El dret romà, que els reis germànics van canviar per les seves lleis D. L'Estat: l'emperador, l'exèrcit, els impostos i la moneda de plata

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

L'Imperi s'ha acabat; el que en va quedar (el llatí, el dret, els bisbes, els grans propietaris amb colons) és el començament d'un altre món. El curs continua l'any que ve amb l'edat mitjana.