Sessió 8. La crisi del segle III i la decadència

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

L’any 235 els soldats van matar l’emperador i van proclamar el seu general. Ho tornarien a fer vint-i-cinc vegades en cinquanta anys. Havia començat l’anarquia militaranarquia militarEls cinquanta anys del 235 al 284 en què l’exèrcit feia i desfeia emperadors: 26 de reconeguts i desenes d’usurpadors, quasi tots morts pels seus soldats, amb una durada mitjana de dos anys.: l’exèrcit havia descobert que podia fer emperadors i cobrar per fer-los, i cada emperador nou havia de pagar més que l’anterior. Durant dos segles Roma havia governat mig món; al segle III, mig món li va caure a sobre alhora.

Tot alhora

Per pagar els soldats, els emperadors van fer el que podien: monedes amb menys plata. El denaridenariLa moneda de plata de Roma. Sota August tenia un 90% de plata; el 250, un 40%; el 270, menys d’un 5%: coure banyat. Quan la gent se’n va adonar, els preus es van multiplicar per deu i es va tornar a l’intercanvi. va passar d’un 90% de plata a menys d’un 5%, coure banyat, i quan la gent se’n va adonar els preus es van multiplicar per deu. Mentrestant, una pesta va durar quinze anys, els gots van matar un emperador al Danubi, els francs van cremar la costa d’Hispània, els perses van capturar viu l’emperador Valerià el 260, i l’Imperi es va partir en tres: mira el mapa. Les ciutats es van tancar dins de murallesmurallesAl segle III les ciutats que feia tres segles que vivien sense muralla en van aixecar: Roma la seva de 19 km (271-275), Barcino i Tàrraco les seves. Les ciutats es van encongir i es van tancar. noves i es van encongir; els rics van marxar a les vil·les del camp; i els pagesos lliures, arruïnats pels impostos, es van posar sota un gran propietari a canvi de protecció: els colonscolonsPagesos lliures que, arruïnats, treballaven la terra d’un gran propietari a canvi de protecció i llavor, i que el 332 una llei va lligar a la terra per sempre, ells i els seus fills. L’origen dels serfs medievals., que una llei del 332 lligaria a la terra. No va ser una causa sinó totes de cop: soldats, moneda, pesta i enemics, cada una fent créixer les altres.

«El món s’ha fet vell»

Un bisbe de Cartago, Cebrià, ho va descriure cap al 252 contestant a un pagà que deia que la culpa era dels cristians: plou menys, les mines s’esgoten, «falta el pagès als camps, el mariner al mar, el soldat al campament». Ho llegiràs a L’Arxiu. Per a ell, el món s’havia fet vell i s’acabava. La cura va ser una altra: el 284 DiocleciàDiocleciàEmperador del 284 al 305. Va acabar l’anarquia militar amb més Estat: la tetrarquia (quatre governants), cent províncies en dotze diòcesis, el doble d’exèrcit, preus fixats per llei el 301 i impostos en espècie. Es va retirar viu, cosa que cap emperador no havia fet. va partir el poder en quatre, va doblar les províncies i l’exèrcit, va fixar els preus per llei i va cobrar els impostos en gra. L’Imperi va aguantar, però era un altre: més Estat, més impostos, menys ciutats. El 395 Teodosi el va partir en dos entre els seus fills, Orient i Occident, i ja no es va tornar a unir. L’Imperi no es va esquerdar per la decadència dels costums sinó per coses que es poden comptar; i la cura, més Estat, va preparar el món que vindria després.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

8.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'Imperi partit en tres, al mapa.

Mira el mapa del cos de la lectura i comenta'l en tres passos. DESCRIU: de quin any és i quants colors hi ha? SITUA: a quin dels tres trossos era Hispània, i a quin Egipte? DEDUEIX: per què un sol Imperi s'ha partit en tres?

Tres frases, una per pas.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «El mapa és del … i hi ha tres colors: …». El peu diu què és cada color. Per deduir, busca a la tercera línia de la Fitxa què passava a les fronteres aquells anys.

8.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Cebrià amb lupa.

Llegiu en parella el text de Cebrià a L'Arxiu. Contesteu una pregunta per pas. FET: quines coses diu Cebrià que s'acaben o falten? Digueu-ne tres. PARER: segons Cebrià, per què passa tot això? SENYAL: copieu les paraules amb què ho explica.

Les tres respostes: fet, parer i senyal (25-50 paraules).

💡 Pista: Per al fet, busqueu la llista de la segona meitat del text i comenceu així: «Cebrià diu que falten…». Per al parer i el senyal, mireu la frase que comença per «Doncs has de saber».

8.3 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La plata que fugia, en barres.

Amb la segona línia de la Fitxa de dades, dibuixa un gràfic de tres barres amb el tant per cent de plata del denari sota August, el 250 i el 270 (cada centímetre, un 10%). Després DESCRIU en una frase què passa amb la plata.

El gràfic de tres barres i una frase.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Comença així: «Sota August el denari tenia un …% de plata, i el 270…». La mateixa línia de la Fitxa diu què va fer la gent.

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

8.4 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La crisi: vertader o fals.

Amb la Fitxa, decideix si aquestes quatre frases són vertaderes o falses i justifica cada una amb una prova. (a) Entre el 235 i el 284 hi va haver més de vint emperadors. (b) Un emperador va morir presoner dels perses. (c) Hispània va formar part de l'Imperi de Palmira. (d) Dioclecià va reduir el nombre de províncies.

Les quatre lletres amb V o F i una prova a cada una.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: La (c) es contesta amb la tercera línia de la Fitxa; la (d), amb la cinquena. Una prova bona copia el tros que ho diu.

8.5 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Per què es va esquerdar (esquema 1-3-1).

Resumeix en un esquema 1-3-1 per què l'Imperi es va esquerdar al segle III. A dalt, la idea central. Al mig, tres causes, cada una amb una dada de la Fitxa: els soldats que feien emperadors, la moneda, i els enemics i la pesta. A baix, la conclusió: com hi va respondre Dioclecià.

L'esquema de cinc elements: una idea, tres causes amb una dada cada una i una conclusió.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: La idea de dalt ha de ser una afirmació que es pugui discutir. Les causes són a les tres primeres línies de la Fitxa; la resposta de Dioclecià, a la cinquena.

8.6 ✍️ Explicar · telegrama 📊 La fitxa de dades 🖼️ La imatge 🗣️ En parella

Telegrama d'un mercader de Tàrraco, any 270.

Sou un mercader de Tàrraco l'any 270. Resumiu en un telegrama al vostre soci de Roma com van les coses aquí: qui mana, què val la moneda i què fa la ciutat per defensar-se. Frases curtes, cap paraula inútil.

El telegrama, de 20 paraules com a màxim.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Mireu de quin color és Hispània al mapa. La resta és a les línies 2 i 4 de la Fitxa.

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

8.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Desmuntant «la decadència moral».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i el text de Cebrià a L'Arxiu. Explica per què és fals que l'Imperi s'esquerdés per la decadència moral: dona tres causes que es poden comptar, amb un número o una data cada una, i digues què descriu Cebrià que hi quadra.

L'explicació, en quatre frases.

💡 Pista: Separa el que es pot comptar del que no.

8.8 🌍 Participar · carta des d'un rol 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Carta d'un pagès de la Laietània, any 280.

Ets un pagès lliure del Maresme l'any 280. La moneda no val res, els impostos es paguen en gra, i cap a l'any 260 els francs van cremar pobles de la costa. Un gran propietari del costat t'ofereix protecció a canvi de treballar les seves terres i no marxar-ne mai. Escriu una carta al teu germà, soldat al Danubi: què t'ofereixen, què has decidit i per què. Res que algú del 280 no pogués saber.

La carta al germà (80-100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Tria primer la decisió i escriu la carta al voltant d'això. Pensa què vol dir «no marxar-ne mai» per als teus fills.

8.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Ahir i avui: la moneda que no val res.

Al segle III el denari va perdre la plata i els preus es van multiplicar per deu o més (la segona línia de la Fitxa). En grup, argumenteu qui perd més quan la moneda perd valor: el ric o el pobre. Feu servir el que va passar al segle III i el que ja sabeu d'avui: què passa a casa quan tot puja de preu i els sous no.

L'argument amb el segle III i el que ja sabeu d'avui (80-100 paraules).

💡 Pista: Penseu en què té cadascú: el ric, terres i or; el pobre, monedes i un jornal. La pregunta de fons és la del sondeig: què fa la gent quan se n'adona?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Entre el 235 i el 284 l'Imperi es va esquerdar per tot arreu alhora. Els soldats van descobrir que podien fer emperadors i cobrar per fer-los: vint-i-sis en cinquanta anys, quasi tots morts pels seus, i un de presoner dels perses. La moneda va perdre la plata, del 90% a menys del 5%, i els preus es van multiplicar per deu; l'Estat va cobrar els impostos en gra. Una pesta va durar quinze anys, els gots, els francs i els perses van entrar per totes les fronteres, i l'Imperi es va partir en tres, amb Hispània a l'Imperi gàl·lic. Les ciutats es van emmurallar i encongir, els rics van marxar al camp i els pagesos arruïnats es van posar sota un propietari: els colons. Cebrià, bisbe de Cartago, ho va descriure el 252, «falta el pagès als camps, el mariner al mar, el soldat al campament», i va dir que el món s'havia fet vell. Dioclecià el va tornar a lligar amb més Estat: quatre governants, cent províncies, el doble d'exèrcit, preus per llei i impostos en espècie. Teodosi el va partir en dos el 395, i ja no es va tornar a unir.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què hi va haver tants emperadors entre el 235 i el 284, segons la sessió?

   A. Perquè els soldats en proclamaven un, el mataven i en feien un altre B. Perquè el Senat en triava un de nou cada any, com feia amb els cònsols C. Perquè la pesta en va matar la majoria al cap de pocs mesos de manar D. Perquè els perses en van capturar molts i calia substituir-los

2. 2. Com va respondre Dioclecià a la crisi, segons la sessió?

   A. Amb menys Estat: va reduir les províncies i va abaixar els impostos B. Amb una capital nova, Constantinoble, i una moneda d'or estable C. Amb la partició de l'Imperi en dos, Orient i Occident, entre els fills D. Amb més Estat: quatre governants, el doble de províncies i d'exèrcit

3. 3. Com explica Cebrià les desgràcies del seu temps?

   A. Diu que són un càstig dels déus perquè els cristians no els adoren B. Diu que el món s'ha fet vell i que ja no té la força que tenia C. Diu que la culpa és dels soldats, que fan i desfan emperadors D. Diu que la moneda ja no té plata i que per això tot s'encareix

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

L'Imperi d'Occident tenia vuitanta anys de vida. Els pobles del nord que feia segles que eren a la frontera hi van entrar, i el 476 un rei germànic va deposar l'últim emperador. La sessió següent.