Sessió 6. Tàrraco, capital provincial

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

L’hivern del 218 aC, els Escipions van aixecar un campament damunt d’un turó vora el mar, sobre un poblat iber que es deia Kesse. Dos-cents anys després, aquell campament era la capital de la província més gran de l’Imperi: TàrracoTàrracoCapital de la Hispània Citerior o Tarraconense, del Mediterrani a Galícia. Campament el 218 aC, colònia amb Cèsar el 45 aC, capital amb August el 27 aC. Uns 25.000-30.000 habitants.. August hi va viure dos anys, del 26 al 25 aC, malalt, i des d’aquí va governar el món i va rebre ambaixades de l’Índia. Tàrraco no era una ciutat més: era el lloc des d’on Roma manava mig Hispània, i ho feia sense cap legió.

Què feia una capital

A la capital hi vivia el governadorgovernadorEl senador que l’emperador enviava a manar una província, amb funcionaris i cap legió a Tàrraco: les legions eren al nord. Feia de jutge, cobrava els impostos i vigilava les ciutats., que feia de jutge i cobrava els impostos; hi arribava l’or de Las Médulas per embarcar-lo cap a Roma; i, cada any, hi venien els delegats de les cent setanta-nou ciutats de la província al concili provincialconcili provincialL’assemblea anual dels delegats de totes les ciutats de la Tarraconense, a Tàrraco. Elegia el sacerdot del culte imperial, adorava l’emperador i li enviava queixes i agraïments., per adorar l’emperador al temple del punt més alt i per dir-li què volien. Adorar l’emperador era el culte imperialculte imperialAdorar l’emperador viu com a déu i el mort com a diví, a cada ciutat i al temple de la capital. No era una creença sinó una prova de lleialtat: qui no hi participava era sospitós.: no una creença, sinó una prova de lleialtat. Els rics de cada ciutat hi anaven de gust, perquè ser romà els convenia; qui no volia adorar l’emperador era sospitós, i el 259 van cremar viu el bisbe Fructuós a l’amfiteatre per això. Roma manava Tàrraco amb un temple, una assemblea i l’interès dels rics de cada ciutat; les legions, a cinc-cents quilòmetres, eren l’última paraula.

La ciutat i el que en queda

Mira la maqueta: a dalt, el temple i el fòrum provincialfòrum provincialLa plaça enorme de la part alta de Tàrraco, feta als anys 70 dC, on es reunia el concili de la província: el fòrum més gran de l’Imperi fora de Roma. Avui és sota la part alta de Tarragona.; al mig, el circ de 325 metres per a 25.000 persones; a baix, vora el mar, l’amfiteatre. Plini el Vell, un alt funcionari, va comptar la província l’any 77 com una llista: set districtes, 179 ciutats, 135 que pagaven tribut, i «la colònia de Tàrraco, que van fer els Escipions». Ho llegiràs a L’Arxiu. Del temple no en diu res. Avui la muralla, la més antiga de Roma fora d’Itàlia, encara volta la part alta; el temple és sota la catedral, el circ sota la plaça de la Font, i l’amfiteatre mira el mar amb una església al mig, la del bisbe cremat. I al camp del voltant, les vil·les dels rics: els Munts a Altafulla, Centcelles a Constantí amb la seva cúpula de mosaic, els Antigons a Reus. Tot Tàrraco és Patrimoni de la Humanitat des del 2000, i el problema no és que en quedi poc: és que és a sota de la ciutat on vivim.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tàrraco, en una ratlla de set segles.

Amb la primera línia de la Fitxa de dades, dibuixa una línia del temps del 250 aC al 500 dC, amb una marca cada cinquanta anys i el canvi d'era ben marcat. Situa-hi cinc moments: el campament dels Escipions, la colònia de Cèsar, August a Tàrraco, el circ i la fi de l'Imperi d'Occident.

La línia del temps amb cinc moments datats.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Els anys abans de Crist van a l'esquerra del canvi d'era i compten cap enrere: el 218 aC és més a l'esquerra que el 45 aC. No hi ha any zero: de l'1 aC es passa a l'1 dC.

6.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Plini amb lupa.

Llegiu en parella el text de Plini el Vell a L'Arxiu. Contesteu una pregunta per pas. FET: en quants districtes està dividida la província, i quantes ciutats hi ha? PARER: què li interessa a Plini d'una província, la política o els comptes? SENYAL: identifiqueu què no diu de Tàrraco, tot i que n'era la capital.

Les tres respostes: fet, parer i senyal (25-50 paraules).

💡 Pista: Per al fet, comenceu així: «La província té … districtes i…». Per al parer, mireu quantes vegades surt un número. El senyal és un silenci: el context us diu què hi falta.

6.3 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Llegeix la maqueta de Tàrraco.

Mira la maqueta de Tàrraco, al cos de la lectura, i comenta-la en tres passos. DESCRIU: què hi ha a dalt, què hi ha al mig i què hi ha a baix, fora de la muralla? IDENTIFICA, amb el peu: com es diu cada una d'aquestes tres coses? DEDUEIX: per què el temple és al punt més alt?

Tres frases, una per pas.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A dalt hi ha un recinte gran amb…». Per deduir, pensa a qui s'adorava en aquell temple i des d'on el veia tothom.

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Plini i la Fitxa: coincideixen?

Compara el que diu Plini a L'Arxiu amb la primera línia de la Fitxa. (a) Plini diu que la colònia de Tàrraco la van fer els Escipions: la Fitxa ho confirma o ho matisa? Mira l'any del campament i el de la colònia. (b) Què diu la Fitxa de Tàrraco que Plini no podia saber l'any 77?

Les dues respostes (50-80 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Un campament i una colònia no són el mateix. Per a la (b), busca a la Fitxa les dates posteriors al 77.

6.5 ✍️ Explicar · titular periodístic 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Dos titulars per al dia del concili, any 120.

L'any 120, els delegats de tota la Tarraconense arriben a Tàrraco per al concili provincial. Escriviu dos titulars d'aquell dia, de deu paraules com a màxim: un per al diari del governador, i un altre per a un delegat de Lucus, a Galícia, que ha fet tres setmanes de camí. Després expliqueu en una frase què calla el primer.

Dos titulars i una frase.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Els dos parlen del mateix dia: canvia què va davant. La segona línia de la Fitxa diu a què venien els delegats.

6.6 🔍 Investigar · enigma 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

L'enigma de la capital sense legions.

Resoleu aquest enigma. Tàrraco era la capital d'una província que anava del Mediterrani a Galícia, i no hi havia cap legió: els soldats eren a cinc-cents quilòmetres. Com feia el governador que li obeïssin cent setanta-nou ciutats? Deduïu-ho amb la lectura i la segona línia de la Fitxa.

La resposta a l'enigma, amb dues pistes que la sostenen (tres frases com a màxim).

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Pregunteu-vos qui venia cada any a Tàrraco i a què, i què hi guanyaven els rics de cada ciutat.

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «unes ruïnes com les de qualsevol lloc».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i la segona línia de la Fitxa. Explica per què Tàrraco no era una ciutat qualsevol: dona dues proves del que hi passava com a capital, i digues dues coses que en queden i on són avui.

L'explicació, en quatre frases.

💡 Pista: Separa dues preguntes: «era important?» i «es veu?».

6.8 🌍 Participar · manifest 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Manifest per la pedra de sota.

A Tarragona, quan es fa un edifici nou, sovint surten restes de Tàrraco, i cal decidir si s'excaven i es deixen a la vista o si es tapen per construir. Escriu un manifest a l'ajuntament en nom de la teva classe: dues raons per conservar el que surt, la raó dels que volen construir, i una cosa concreta que demaneu.

El manifest (80-100 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Un manifest bo no ignora l'altre bàndol: diu la seva raó i la contesta.

6.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: qui decideix què es conserva.

Tàrraco és Patrimoni de la Humanitat i, alhora, una ciutat on la gent viu a sobre: el circ és sota la plaça de la Font. En grup, argumenteu qui hauria de decidir què es conserva i què no: els arqueòlegs, els veïns, l'ajuntament o els que paguen. Feu servir el cas de Tàrraco i un edifici o unes restes antigues que conegueu, a prop vostre.

L'argument amb Tàrraco i el lloc que coneixeu (80-100 paraules).

💡 Pista: Trieu primer el lloc. La pregunta de fons és la del sondeig: qui decideix què s'excava i què es tapa?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Tàrraco va començar com el campament dels Escipions damunt d'un poblat iber, el 218 aC, i va acabar sent la capital de la Tarraconense, la província més gran de l'Imperi, del Mediterrani a Galícia. August hi va viure dos anys i hi va governar el món; Tiberi hi va permetre el temple d'August al punt més alt; els emperadors del segle I hi van fer el fòrum provincial i el circ, i el segle II l'amfiteatre. No hi havia cap legió: el governador manava perquè cada any els delegats de cent setanta-nou ciutats venien al concili a adorar l'emperador i a demanar-li coses, i perquè als rics de cada ciutat els convenia ser romans. Plini el Vell, l'any 77, la va comptar com un districte més, colònia dels Escipions, en una província de set districtes i 135 ciutats que pagaven tribut. El 259 hi van cremar viu un bisbe a l'amfiteatre. Avui el temple és sota la catedral, el circ sota la plaça de la Font i tot el conjunt és Patrimoni de la Humanitat: no són ruïnes, és una capital sota una ciutat.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què era Tàrraco dins de l'Imperi, segons la sessió?

   A. La capital de tot Hispània, des d'on manava l'únic governador B. La capital de la Tarraconense, la província més gran de l'Imperi C. La capital de tot l'Imperi des que August s'hi va instal·lar, el 26 aC D. La capital militar d'Hispània, on hi havia les legions del nord

2. 2. Com feia el governador que li obeïssin les ciutats, si a Tàrraco no hi havia cap legió?

   A. Amb el concili de cada any i l'interès dels rics de cada ciutat B. Amb una guàrdia pròpia de soldats veterans instal·lats a la ciutat C. Amb els impostos, que només cobrava a les ciutats que es revoltaven D. Amb l'or de Las Médulas, que repartia entre les ciutats més fidels

3. 3. On és avui el circ de Tàrraco, segons la sessió?

   A. Sota la catedral, al punt més alt de la ciutat B. Vora el mar, amb les restes d'una església al mig C. Sota la plaça de la Font i les cases del voltant D. Fora muralla, al costat del teatre i del port

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Per què van cremar un bisbe a l'amfiteatre de Tàrraco? Perquè no va voler adorar l'emperador. Els déus de Roma, el culte imperial i una religió nova que deia que no: la sessió següent.