Sessió 3. La ciutat romana

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Si un mercader de Tàrraco arribava a Timgad, a l’altra banda del mar, sabia on era tot sense preguntar. Totes les ciutats de l’Imperi es feien amb el mateix plànol: un carrer de nord a sud, el cardocardoEl carrer principal de nord a sud d’una ciutat romana. Es creuava amb el decumanus, d’est a oest, i al voltant s’ordenava una quadrícula de carrers, com en un campament militar., un altre d’est a oest, el decumanus, i una quadrícula de carrers al voltant, com un campament. Roma no va inventar la ciutat, però va inventar la ciutat repetida: el mateix plànol, els mateixos edificis i la mateixa vida d’Escòcia a Síria.

El fòrum i el que hi havia al voltant

Al creuament dels dos carrers hi havia el fòrumfòrumLa plaça central de la ciutat romana: el temple principal, la basílica (tribunals i negocis), la cúria (el consell de la ciutat), les botigues i les taules dels banquers. El lloc del govern, del mercat i de la religió alhora.: el temple, la basílicabasílicaEdifici gran i allargat del fòrum on es feien els judicis i els negocis. Els cristians en van copiar la forma per a les primeres esglésies., la cúria on es reunia el consell dels rics de la ciutat, les botigues. A prop, les termestermesEls banys públics: aigua freda, tèbia i calenta, gimnàs, biblioteca, jardins. Gairebé gratuïts, oberts a tothom; les de Caracal·la, a Roma, hi cabien 1.600 persones., on tothom es banyava per quatre monedes. Fora muralla, els edificis grans: l’amfiteatreamfiteatreEdifici ovalat per als combats de gladiadors i les feres. El de Roma, el Colosseu (80 dC), tenia 50.000 seients; el de Tàrraco, 14.000. i el circ per a les curses de carros. L’arquitecte d’August, Vitruvi, va explicar com s’havia de fer un fòrum, i ho llegiràs a L’Arxiu: allargat i amb les columnes separades, perquè a Itàlia els combats de gladiadors es feien al fòrum, i els balcons es llogaven per veure’ls. La plaça del govern es dissenyava per a l’espectacle, i a Vitruvi li semblava el costum més normal del món.

Un milió de persones sense policia

Roma, cap a l’any 100, tenia prop d’un milió d’habitants, i seria la ciutat més gran del món fins al segle XIX. La majoria vivia en insulaeinsulaeBlocs de pisos de lloguer, de fusta i maó, de fins a sis plantes, sense aigua ni cuina, que sovint cremaven o s’ensorraven. Roma en tenia uns 46.000, contra unes 1.800 cases senyorials., blocs de fusta de sis pisos que cremaven sovint; onze aqüeductes hi portaven l’aigua i una claveguera enorme se l’enduia. I no hi havia policia. El que tenia tranquil·la la ciutat era el pa i circpa i circFrase del poeta Juvenal (segle II): el poble, que abans votava, «ara només desitja dues coses: pa i circ». El blat gratuït (l’annona) i els espectacles pagats per l’emperador i els rics.: blat gratuït per a dos-cents mil caps de família i més de seixanta dies de jocs a l’any, pagats per l’emperador. No era un truc sinó un pacte: l’Estat alimentava i divertia la ciutat a canvi que no protestés, i al circ, l’únic lloc on la plebs veia l’emperador de prop, podia cridar-li el que volgués.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

3.1 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Quanta gent hi cabia, en barres.

Amb la segona línia de la Fitxa de dades, dibuixa un gràfic de quatre barres amb la gent que cabia al Circ Màxim, al Colosseu, a l'amfiteatre de Tàrraco i al teatre de Mèrida (cada centímetre, 10.000 persones). Escriu el nom sota cada barra. Després DESCRIU en una frase quin edifici guanya de molt i què s'hi feia.

El gràfic de quatre barres i una frase.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Comença així: «Al … hi cabien … persones, moltes més que…». Què s'hi feia és a la mateixa línia de la Fitxa, entre parèntesis.

3.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Vitruvi amb lupa.

Llegiu en parella el text de Vitruvi a L'Arxiu. Contesteu una pregunta per pas. FET: on es fan els combats de gladiadors a les ciutats d'Itàlia? PARER: a Vitruvi li sembla un problema o una cosa normal? SENYAL: copieu les paraules que diuen d'on ve aquest costum.

Les tres respostes: fet, parer i senyal (25-50 paraules).

💡 Pista: Per al fet, comenceu així: «A Itàlia, els combats es fan…». Per al parer, fixeu-vos si es queixa o si només explica com s'ha de construir. El senyal és a la tercera frase.

3.3 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Llegeix el carrer de Timgad.

Mira la fotografia del cos de la lectura i comenta-la en tres passos. DESCRIU: de què és fet el carrer i què hi ha als dos costats? IDENTIFICA, amb el peu i la Fitxa: quina ciutat és, qui la va fundar i per a qui? DEDUEIX: per què el carrer és tan recte?

Tres frases, una per pas.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «El carrer és de grans lloses de pedra, i a cada costat…». Per deduir, pensa on havien viscut vint anys els veterans abans d'arribar-hi.

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

3.4 🔍 Investigar · intrús justificat 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'intrús del fòrum.

Aquí tens sis llocs d'una ciutat romana: el temple principal, la basílica, la cúria, les botigues, l'amfiteatre i les taules dels banquers. Cinc eren al fòrum o al voltant; un era sempre fora de la muralla. Tria l'intrús i justifica per què es posava fora.

L'intrús i dues frases que ho justifiquin.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Mira a la primera línia de la Fitxa què hi havia fora muralla. Per justificar-ho, pensa en la mida de l'edifici i en quanta gent hi anava.

3.5 ✍️ Explicar · titular periodístic 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Dos titulars per al dia de la inauguració del Colosseu, any 80.

Escriviu dos titulars de diari, de deu paraules com a màxim cada un, per al primer dia de jocs del Colosseu, l'any 80. El primer, com l'escriuria el diari de l'emperador Titus; el segon, com l'escriuria un gladiador. Tots dos han de ser certs (la segona línia de la Fitxa). Després expliqueu en una frase què calla el primer.

Dos titulars i una frase.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Els dos titulars parlen del mateix dia: canvia què va davant. Al segon, la paraula «festa» no serveix.

3.6 🔍 Investigar · enigma 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

L'enigma de la ciutat sense policia.

Resoleu aquest enigma. Roma tenia un milió d'habitants, la majoria pobres, amuntegats en blocs de pisos de fusta, i no tenia policia. Per què no es revoltaven cada setmana? Deduïu-ho amb la lectura i les línies 3 i 4 de la Fitxa.

La resposta a l'enigma, amb dues pistes que la sostenen (tres frases com a màxim).

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Pregunteu-vos què rebia la gent gratis, quants dies de jocs hi havia i què donava la gent a canvi.

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

3.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «un truc dels emperadors dolents».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i la quarta línia de la Fitxa. Explica per què el pa i circ no era un truc dels emperadors dolents sinó una manera de governar: dona dues proves (qui el pagava, quants dies de jocs hi havia, què passava quan faltava el blat) i digues què hi guanyava la plebs i què hi perdia.

L'explicació, en quatre frases.

💡 Pista: Separa dues preguntes: «la gent era beneita?» i «la gent tenia poder?».

3.8 🌍 Participar · desmentit 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmentit: «a Roma tothom vivia en un palau de marbre».

Un company diu que a Roma tothom vivia com als palaus de les pel·lícules. Desmunta-ho: dona dues proves de la tercera línia de la Fitxa i de la lectura (quants blocs de pisos hi havia contra quantes cases senyorials, de què eren fets) i explica com vivia de debò la majoria.

El desmentit (80-100 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Un desmentit bo no diu «és mentida»: diu «és mentida perquè», amb números.

3.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Ahir i avui: la ciutat que encara hi és.

La Fitxa diu que a Barcelona encara es poden seguir el cardo i el decumanus de Barcino, al barri Gòtic. En grup, argumenteu si un plànol de fa dos mil anys encara decideix per on caminem. Feu servir Barcino i una ciutat o un poble que conegueu bé: digueu què s'assembla a una ciutat romana (els carrers, la plaça) i què és diferent.

L'argument amb Barcino i el lloc que coneixeu (80-100 paraules).

💡 Pista: Penseu en la plaça principal del lloc que heu triat: què hi ha, i per què és allà.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Totes les ciutats de l'Imperi es feien amb el mateix plànol: dos carrers que es creuen, el cardo i el decumanus, una quadrícula com la d'un campament, i al mig el fòrum, la plaça amb el temple, la basílica, la cúria i les botigues. A tocar, les termes i els aqüeductes; fora muralla, l'amfiteatre i el circ. Vitruvi, l'arquitecte d'August, explica que a Itàlia el fòrum es fa allargat i amb columnes separades perquè hi càpiguen els combats de gladiadors: la plaça del govern estava pensada per a l'espectacle. Roma tenia un milió d'habitants, quaranta-sis mil blocs de pisos i mil vuit-centes cases de rics, i no tenia policia: la tenia tranquil·la el pa i circ, blat gratuït per a dos-cents mil i més de seixanta dies de jocs a l'any. No era un truc sinó un pacte: l'Estat alimentava i divertia la ciutat a canvi que no protestés, i tothom sabia què hi donava i què hi rebia. Timgad, Mèrida, Barcino: el plànol encara hi és, sota els nostres carrers.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Com s'ordenava una ciutat romana, segons la sessió?

   A. Al voltant del fòrum, amb carrers que en sortien en totes direccions B. Al llarg d'un sol carrer principal, el cardo, que anava de la muralla al fòrum C. Segons el terreny de cada lloc, i per això no n'hi havia dues d'iguals D. Amb dos carrers que es creuen, el cardo i el decumanus, i el fòrum al mig

2. 2. Segons Vitruvi, per què el fòrum de les ciutats d'Itàlia es fa allargat i amb les columnes separades?

   A. Perquè hi càpiguen les taules dels banquers i les botigues dels pòrtics B. Perquè s'assembli als fòrums dels grecs, que eren el model a seguir C. Perquè, per costum dels avantpassats, s'hi fan combats de gladiadors D. Perquè hi puguin desfilar les legions quan tornen d'una campanya

3. 3. Segons la sessió, què era el «pa i circ»?

   A. Un truc d'alguns emperadors per enganyar un poble que no s'adonava de res B. Un pacte: blat i jocs a canvi que la gent no protestés, i tothom ho sabia C. Una festa: un cop l'any l'emperador repartia blat i obria el circ a tothom D. Una queixa del poeta Juvenal contra els emperadors que no repartien blat

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Aquestes ciutats necessitaven aigua, i n'hi arribava des de quilòmetres lluny per damunt d'arcs de pedra. Com ho feien? La sessió següent: l'enginyeria.