Situació d'aprenentatge · Plantilla del Departament d'Educació
🏺 Com es governa mig món?
Guia per al professorat — no forma part del recorregut de l'alumnat.
| Títol | Com es governa mig món? (Càpsula 8) |
|---|---|
| Curs | 1r ESO |
| Àrea / matèria | Ciències Socials: Geografia i Història |
| Sessions | 9 sessions · portada · microhistòria |
Descripció (context + repte)
Durant dos segles, un sol Estat va governar d'Escòcia a Egipte amb una llengua, una moneda, unes lleis i una xarxa de calçades, i ho va fer amb tres-cents mil soldats a les fronteres, milions d'esclaus a baix i un pacte de blat i espectacles a les ciutats. El repte de la càpsula és entendre com es fa això, què costava a qui el sostenia, com va arribar a Hispània i a Tàrraco, i seguir després la crisi que el va desfer fins al 476, llegint-ho amb nou documents d'època: Tàcit, Columel·la, Vitruvi, Frontí, Estrabó, Plini el Vell, Plini el Jove i Trajà, Cebrià i Jordanes, cada un sabent qui l'escriu i què hi guanya.
Relacionada amb: la càpsula 7 (🦅 El Senat o les armes?), que la precedeix; la càpsula 9 (🧭 Què en queda, de l'antiguitat?), que la continua. Les microhistòries del bloc C (càpsules 7, 8, 9) comparteixen personatges o escenari.
El dossier de la càpsula a la llibreta, amb la sessió 9 com a peça de tancament: triar els tres fets o invents de Roma que han de sortir al llibre de text d'aquí a cinquanta anys, defensar per què aquests i no uns altres i respondre la pregunta de la càpsula: com es governa mig món.
Competències específiques de l'àrea
🧭 Situar
CE1 Cercar i tractar informació que permeti interpretar el present i el passat, aplicant els procediments de la recerca històrica i geogràfica a partir de l'anàlisi crítica de dades procedents de fonts analògiques i digitals, per transformar-ho en coneixement i comunicar-ho a través de diferents formats. · 18 activitats (s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9)
CE3 Interpretar els canvis i les continuïtats dels processos històrics, mitjançant la realització de projectes d'investigació i l'ús de fonts primàries i secundàries, per interpretar els problemes del món actual i fer propostes a favor de la pau, el benestar i el desenvolupament sostenible. · 28 activitats (s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9)
🔍 Investigar
CE2 Indagar i argumentar a partir de problemes socials rellevants, locals i globals, per desenvolupar un pensament crític i respectuós amb les diferències, que contribueixi a la construcció de la identitat individual i col·lectiva i a la consecució d'un present i un futur més just i inclusiu. · 7 activitats (s2 · s3 · s6 · s7 · s8 · s9)
CE5 Analitzar de forma crítica els mecanismes que han regulat la vida de les societats al llarg de la història fins a l'actualitat i la construcció dels sistemes democràtics per participar de manera respectuosa i compromesa en activitats comunitàries que promoguin la convivència, la cohesió social i l'equitat. · 10 activitats (s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7)
✍️ Explicar
CE6 Interpretar els processos que han conformat les societats actuals en la seva diversitat i riquesa a partir de l'anàlisi de perspectives i mirades diverses per formar-se un criteri propi fonamentat i comprometre's en la defensa dels drets humans, la llibertat i la igualtat davant les situacions d'injustícia i discriminació. · 7 activitats (s1 · s2 · s5 · s7 · s8 · s9)
🌍 Participar
CE4 Descobrir i analitzar els elements i dinàmiques que configuren el territori, mitjançant l'estudi de casos i problemàtiques geogràfiques, per valorar els diferents paisatges i proposar alternatives de gestió territorial, amb criteris de sostenibilitat i justícia social. · 2 activitats (s3 · s4)
CE7 Identificar els fonaments que sostenen les identitats personals i col·lectives des d'una perspectiva intercultural, respectant els sentiments de pertinença, i valorar les diverses manifestacions culturals i artístiques i el patrimoni material i immaterial per contribuir a la cohesió social i als valors que emanen d'una ciutadania europea responsable i solidària. · 8 activitats (s2 · s4 · s5 · s6 · s7 · s9)
CE9 Valorar críticament les dinàmiques d'interdependència entre diferents factors dins un món globalitzat i les desigualtats i conflictes que es generen, i relacionar les problemàtiques locals i globals per proposar alternatives basades en la cultura de la pau i adquirir compromisos que permetin la consecució d'un món més solidari i sostenible. · 1 activitat (s9)
Cada competència porta les activitats de la càpsula que l'evidencien, comptades pel criteri d'avaluació que duen. Els quatre blocs són l'agrupació cognitiva d'Ideorum; les competències i els criteris són els del decret, i no s'hi reparteixen a parts iguals: una activitat d'Investigar sovint evidencia un criteri de la CE1, que aquí queda sota Situar.
Competències transversals
| Competència transversal | Com hi contribueix (annex 4) | Sessions |
|---|---|---|
| Competència ciutadana | Implicar-se en la comunitat i defensar la dignitat de les persones en un context de sostenibilitat; consciència cívica i global, cultura de la pau i equitat. | s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9 |
| Competència personal, social i d'aprendre a aprendre | Autoregulació de l'aprenentatge, autoconeixement i autoestima, benestar emocional i treball en equip. | s1 · s2 · s3 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9 |
| Competència emprenedora | Transformar idees en projectes en un context real: iniciativa, pensament crític i creatiu, i gestió de la informació. | s4 |
L'annex 4 del Decret 175/2022 les descriu sense competències específiques numerades; s'avaluen de forma col·legiada al final de 2n i 4t d'ESO.
Objectius d'aprenentatge i criteris d'avaluació
| Objectiu (capacitat + saber + finalitat) | Criteris d'avaluació (acció + saber + context) |
|---|---|
| Situar l'Imperi en el temps i en l'espai (els mapes del 117, de les tres províncies d'Hispània, del 271 i de les invasions; les línies del temps de Tàrraco, del cristianisme i de les invasions; els gràfics de la piràmide social, dels aforaments, dels aqüeductes i de la plata del denari) i explicar-lo amb cadenes de causes, esquemes, taules, telegrames, titulars i reescriptures que distingeixin el que les fonts diuen del que fan. | 3.1 Identificar els canvis i les continuïtats entre les etapes històriques, a través de processos inductius, reptes i projectes de recerca, i trobar relacions amb el món actual. 3.3 Representar adequadament informació geogràfica i històrica a través de diverses formes de representació gràfica, cartogràfica i visual. 3.4 Situar fets i processos històrics en eixos cronològics, trobant relacions entre diferents períodes i simultaneïtats temporals entre diferents territoris. 1.1 Desenvolupar estratègies de cerca, tractament i organització de la informació per a la resolució de demandes relacionades amb fets i processos rellevants del present i del passat. 1.3 Elaborar i comunicar els coneixements adquirits mitjançant recursos expressius que incorporin diferents llenguatges i formats, emprant les possibilitats que ofereixen els entorns i recursos digitals. 1.4 Incorporar i utilitzar adequadament el vocabulari propi de les ciències socials mitjançant intervencions orals, textos escrits i altres produccions, tot avançant en la construcció d'un discurs precís i rigorós. |
| Llegir les nou fonts de L'Arxiu (el discurs de Calgac a Tàcit, Columel·la sobre els esclaus, Vitruvi sobre el fòrum, Frontí sobre els aqüeductes, Estrabó sobre els turdetans, Plini el Vell sobre la Citerior, la carta de Plini a Trajà i la resposta, Cebrià sobre el món vell i Jordanes sobre el 476) distingint el fet, el parer i el senyal, i corroborar-les amb la imatge, el mapa i la Fitxa. | 3.5 Identificar i utilitzar les fonts primàries i secundàries, valorant les seves aportacions al coneixement del medi i de les formes de vida en el present i el passat. 1.2 Analitzar de manera crítica, responsable i creativa les fonts d'informació analògiques i digitals, contrastant les dades obtingudes i aplicant-les a diferents situacions i contextos. |
| Llegir la imatge de treball de cada sessió com a document (el mapa del 117, el mosaic de Dougga, el cardo de Timgad, el Pont del Diable, les províncies del 17 aC, la maqueta de Tàrraco, el grafit d'Alexàmenos, el mapa del 271, el mapa de les invasions) i el patrimoni romà de Catalunya (Tàrraco, les Ferreres, les vil·les del camp), i explicar què mostra, qui ho va fer, quan i per a què. | 7.1 Explicar els trets definitoris d'algunes cultures històriques, identificar elements de canvi i continuïtat en les seves expressions culturals i artístiques i reconèixer aspectes significatius de la seva aportació a la cultura universal. 7.2 Reflexionar sobre els elements culturals que han conformat les diferents identitats individuals i col·lectives de l'entorn i les aportacions de cadascuna d'elles a la cultura humana universal i a la cohesió social, mostrant una actitud respectuosa envers els sentiments de pertinença. 7.3 Assenyalar alguns elements bàsics del llegat històric i cultural d'Europa, així com els fonaments d'una ciutadania europea inclusiva i solidària. 7.4 Valorar, protegir i conservar alguns elements del patrimoni artístic, històric i cultural, material i immaterial, com a fonament de les diverses identitats col·lectives i de la cohesió social i com a gaudi dels pobles. 4.1 Interpretar l'espai des d'una perspectiva sistèmica, a través del concepte de paisatge, identificant-ne els elements i les interrelacions existents. 4.2 Analitzar l'acció humana en els paisatges, dins dels diferents ecosistemes planetaris, valorant la riquesa del patrimoni natural i cultural, i detectant-ne les amenaces de degradació. |
| Desmuntar els tòpics de cada sessió amb dades («dos segles de pau», «els tractaven com la família», «un truc dels emperadors dolents», «l'aigua anava per l'aire», «de seguida tothom va ser romà», «unes ruïnes com les de qualsevol lloc», «tres segles de lleons», «la decadència moral», «els bàrbars van destruir la civilització») i prendre posició, datada i argumentada, en decisions, cartes, manifests, desmentits i un «ahir i avui» a cada sessió, sobre la pau imposada, el treball sense drets, la ciutat, les obres que canvien el paisatge, la llengua que es perd, el patrimoni, la religió que molesta, la moneda que no val res i els que passen la frontera. | 5.1 Identificar i analitzar els mecanismes que han regulat la vida en comú d'algunes societats del passat, interpretant els principals models d'organització social i política. 5.3 Analitzar els trets bàsics de l'organització social, política i econòmica d'algunes societats del passat i valorar de manera crítica el grau d'equitat dels intercanvis i relacions amb altres poblacions. 5.4 Mostrar actituds pacífiques i tolerants i assumir els drets i deures del marc de convivència, demostrant capacitat crítica i responent de manera assertiva davant de situacions d'injustícia i desigualtat. 6.1 Explicar els trets definitoris d'algunes civilitzacions històriques, identificar elements de canvi i continuïtat en les formes de vida i subsistència i en l'organització de la societat i reconèixer aspectes significatius de la seva aportació a la cultura universal. 6.2 Reconèixer les desigualtats socials en diferents èpoques històriques, els mecanismes de domini i control que s'hi han donat i les conseqüències en el món actual. 6.3 Identificar els col·lectius que han estat sotmesos, silenciats i invisibilitzats al llarg de la història fins al present i destacar les diferents perspectives i aportacions. 2.2 Argumentar de forma crítica sobre problemes socials rellevants utilitzant els coneixements propis de les ciències socials i valorant la importància de trobar solucions dialogades. 2.3 Mantenir una actitud d'alerta i de reflexió davant dels problemes socials, que ajudi a la permanent revisió dels propis criteris i a comprometre's en la construcció de futurs millors. 2.4 Fonamentar els propis arguments en els valors democràtics, els drets humans i la justícia social, assumint els valors de la cultura de la pau en el decurs de debats i tasques cooperatives. 2.5 Posicionar-se amb criteris propis i esdevenir ciutadans crítics amb consciència global mitjançant l'elaboració de productes personals o cooperatius ben argumentats, tot respectant les opinions dels altres. 9.2 Interpretar el paper dels moviments de població a escala global i local i conèixer les situacions que impulsen les persones a migrar per causes econòmiques o a desplaçar-se per buscar refugi. |
Sabers
| Bloc de sabers | Sabers de la càpsula |
|---|---|
| A · Reptes del món actual | Concentració i distribució de la riquesa
Desafiaments demogràfics al món actual
|
| B · Societats i territoris | Origen i evolució de l'organització social
Territori i paisatge
Violència i conflictes armats
Evolució dels sistemes econòmics i dels models d'organització social
El llegat històric
Ciència, medicina i avenços tecnològics
Religió i organització social
|
| C · Compromís cívic | Alteritat
Convivència cívica i cultura democràtica
|
Desenvolupament de la situació d'aprenentatge
Metodologia: indagació a partir d'una font primària per sessió; «pantalla = brúixola, llibreta = aprenentatge»; graduació per nivells. Agrupaments: individual (52) · parella (20) · grup (9), segons el mode de cada activitat. Temporització: 9 sessions de 50 min (450 min en total), més la portada i la microhistòria, que són lectura. Materials: web Ideorum (brúixola), llibreta (producció) i la font primària de L'Arxiu de cada sessió, més un vídeo per sessió.
Els documents de L'Arxiu (9 documents originals)
| S. | Document | Autor | On és l'original |
|---|---|---|---|
| 1 | Tàcit, «Agrícola», capítol 30: el discurs de Calgac, cap dels britons, abans de la batalla del mont Graupius (83 dC) · Escrit cap a l'any 98 sobre fets del 83 | Tàcit, historiador i senador romà, gendre del general Agrícola | perseus.tufts.edu |
| 2 | Columel·la, «De re rustica» (Sobre l'agricultura), llibre I, capítol 8: com s'han de tractar els esclaus d'una finca · Cap a l'any 60-65 dC | Luci Juni Moderat Columel·la, propietari agrícola nascut a Gades (Cadis) | penelope.uchicago.edu |
| 3 | Vitruvi, «Sobre l'arquitectura», llibre V, capítol 1: com s'ha de fer el fòrum d'una ciutat · Cap al 25 aC | Marc Vitruvi Pol·lió, arquitecte i enginyer militar al servei d'August | gutenberg.org |
| 4 | Frontí, «Sobre els aqüeductes de la ciutat de Roma», capítols 15-16: la longitud de l'Anio Nou i la comparació amb les piràmides · Cap a l'any 97 dC | Sext Juli Frontí, curador de les aigües de Roma, exgovernador de Britànnia | penelope.uchicago.edu |
| 5 | Estrabó, «Geografia», llibre III, capítol 2, paràgraf 15: els turdetans s'han fet romans · Cap a l'any 20 dC | Estrabó, geògraf grec d'Amàsia (Anatòlia), al servei del món romà | perseus.tufts.edu |
| 6 | Plini el Vell, «Història natural», llibre III, capítol 3-4: la Hispània Citerior i la colònia de Tàrraco · Any 77 dC | Gai Plini Segon, oficial de l'exèrcit, governador i escriptor; va morir a l'erupció del Vesuvi | perseus.tufts.edu |
| 7 | Plini el Jove, «Cartes», llibre X, 96-97: la carta a Trajà sobre els cristians de Bitínia, i la resposta de l'emperador · Cap a l'any 112 dC | Plini el Jove, governador de Bitínia (avui Turquia), i l'emperador Trajà | gutenberg.org |
| 8 | Cebrià de Cartago, «A Demetrià»: el món s'ha fet vell · Cap a l'any 252 | Cebrià, bisbe de Cartago (Àfrica), executat el 258 en la persecució de Valerià | en.wikisource.org |
| 9 | Jordanes, «Origen i fets dels gots», capítol 46: la deposició de Ròmul Augústul (476) · Any 551, sobre fets del 476 | Jordanes, historiador d'origen got, funcionari a Constantinoble | archive.org |
Activitats d'aprenentatge i d'avaluació · les 4 fases
- La portada de la càpsula: la pregunta motora i amb què n'ha de sortir l'alumnat
- El sondeig d'idees prèvies de cada sessió (27 preguntes en total)
- «Desmuntant tòpics»: 9 tòpics que l'alumnat sol portar de casa, un per sessió
- 11 activitats de Situar (a totes les sessions)
- La lectura de cada sessió, processada a la llibreta (no copiada)
- L'Arxiu: 9 documents originals, amb enllaç a la font
- Un vídeo per sessió (9 de 9)
- 23 activitats de Investigar (a totes les sessions)
- La fitxa de dades (9 de 9 sessions)
- El tancament de cada sessió: síntesi i pregunta oberta (9 de 9)
- El quiz formatiu: 27 preguntes amb explicació de la resposta
- 27 activitats de Explicar (a totes les sessions)
- El producte final a la llibreta (sessió 9)
- La microhistòria (sessió 10): el saber de la càpsula posat en un relat
- 20 activitats de Participar (a totes les sessions)
Els 4 blocs cognitius d'Ideorum coincideixen amb les 4 fases d'activitat del model, i cada sessió les recorre totes quatre. La graella de sota diu quina activitat és de quina fase.
Què en sé? Els tòpics que la càpsula desmunta (9, un per sessió)
- «La Pax Romana va ser una època de pau: durant dos segles no hi va haver guerres.»
- «Els esclaus romans eren tractats com la família: molts amos els alliberaven i els lliberts podien arribar a ser rics.»
- «El pa i circ era un truc dels emperadors dolents per enganyar el poble amb espectacles.»
- «Els aqüeductes romans eren aquells ponts d'arcs enormes que portaven l'aigua per l'aire fins a la ciutat.»
- «Roma va conquerir Hispània i de seguida tothom va parlar llatí i va ser romà.»
- «Tàrraco era una ciutat més de l'Imperi; el que en queda són unes ruïnes com les de qualsevol lloc.»
- «Els romans van perseguir els cristians sense parar durant tres segles i els tiraven als lleons.»
- «L'Imperi va caure per la decadència moral: els romans es van tornar rics, mandrosos i corruptes.»
- «L'Imperi Romà va caure el 476, quan els bàrbars van envair Roma i van destruir la civilització.»
Graella d'activitats, sessió a sessió
Sessió 1 · La Pax Romana (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | L'Imperi del 117, al mapa. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.3 |
| 2 | Tàcit amb lupa. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Què dona Roma, què pren Roma. | Explicar | 🎏 Aprenent | individual | CE5 · 5.3 |
| 4 | De les guerres civils a la pau: la cadena. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 5 | El discurs de Calgac, explicat a un legionari. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE1 · 1.3 |
| 6 | Carta d'un daci, primavera del 107. | Participar | 🎠 Intermedi | individual | CE6 · 6.3 |
| 7 | Desmuntant «dos segles de pau». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE3 · 3.1 |
| 8 | Ets un cap de la Gàl·lia, any 21. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE5 · 5.1 |
| 9 | Ahir i avui: la pau que algú imposa. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE5 · 5.4 |
Sessió 2 · Societat i economia imperials (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | La piràmide, en un gràfic. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.3 |
| 2 | Columel·la amb lupa. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Llegeix el mosaic de Dougga. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE7 · 7.3 |
| 4 | Qui podia què: vertader o fals. | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE6 · 6.2 |
| 5 | L'economia de l'Imperi (esquema 1-3-1). | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE5 · 5.3 |
| 6 | Telegrama d'un mercader d'oli de la Bètica, any 150. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE1 · 1.4 |
| 7 | Desmuntant «els tractaven com la família». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE3 · 3.1 |
| 8 | Manifest dels lliberts d'Òstia, any 120. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE2 · 2.4 |
| 9 | Ahir i avui: qui fa la feina que ningú no vol. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE2 · 2.2 |
Sessió 3 · La ciutat romana (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Quanta gent hi cabia, en barres. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.3 |
| 2 | Vitruvi amb lupa. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Llegeix el carrer de Timgad. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.2 |
| 4 | L'intrús del fòrum. | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.1 |
| 5 | Dos titulars per al dia de la inauguració del Colosseu, any 80. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE1 · 1.3 |
| 6 | L'enigma de la ciutat sense policia. | Investigar | 🎠 Intermedi | parella | CE5 · 5.3 |
| 7 | Desmuntant «un truc dels emperadors dolents». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE3 · 3.1 |
| 8 | Desmentit: «a Roma tothom vivia en un palau de marbre». | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE2 · 2.4 |
| 9 | Ahir i avui: la ciutat que encara hi és. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE4 · 4.1 |
Sessió 4 · L'enginyeria romana (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Cinc aqüeductes, en barres. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.3 |
| 2 | Frontí amb lupa. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Llegeix el Pont del Diable. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE7 · 7.4 |
| 4 | Frontí i el Pont del Diable: coincideixen? | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.2 |
| 5 | De l'arc a l'Imperi: la cadena. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 6 | Frontí, explicat a un pagès de la vall. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE1 · 1.3 |
| 7 | Desmuntant «l'aigua anava per l'aire». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE5 · 5.3 |
| 8 | Ets del consell de Tàrraco, any 50. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE5 · 5.1 |
| 9 | Ahir i avui: les obres que canvien el paisatge. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE4 · 4.2 |
Sessió 5 · Hispània romana (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Les tres províncies, al mapa. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.3 |
| 2 | Estrabó amb lupa. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Què va canviar, què va quedar. | Explicar | 🎏 Aprenent | individual | CE7 · 7.1 |
| 4 | Com es fa romà un país (esquema 1-3-1). | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE5 · 5.3 |
| 5 | Telegrama d'un governador de la Bètica a l'emperador, any 100. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE1 · 1.4 |
| 6 | Carta d'un vell iber d'Ilerda, any 80. | Participar | 🎠 Intermedi | individual | CE6 · 6.1 |
| 7 | Desmuntant «de seguida tothom va ser romà». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE3 · 3.1 |
| 8 | Desmentit: «els hispans no van aportar res a Roma». | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE1 · 1.2 |
| 9 | Ahir i avui: la llengua que es perd, la llengua que queda. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE7 · 7.2 |
Sessió 6 · Tàrraco, capital provincial (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Tàrraco, en una ratlla de set segles. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.4 |
| 2 | Plini amb lupa. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Llegeix la maqueta de Tàrraco. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE7 · 7.4 |
| 4 | Plini i la Fitxa: coincideixen? | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.2 |
| 5 | Dos titulars per al dia del concili, any 120. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE1 · 1.3 |
| 6 | L'enigma de la capital sense legions. | Investigar | 🎠 Intermedi | parella | CE5 · 5.3 |
| 7 | Desmuntant «unes ruïnes com les de qualsevol lloc». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE3 · 3.1 |
| 8 | Manifest per la pedra de sota. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE2 · 2.5 |
| 9 | Ahir i avui: qui decideix què es conserva. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE7 · 7.4 |
Sessió 7 · Religió romana i l'arribada del cristianisme (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | De la creu a la religió oficial: una ratlla. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.4 |
| 2 | Plini i Trajà amb lupa. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Vertader o fals davant el grafit. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE7 · 7.3 |
| 4 | De sospitosos a oficials: la cadena. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 5 | La resposta de Trajà, explicada a un centurió. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE1 · 1.3 |
| 6 | L'intrús entre els déus. | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.1 |
| 7 | Desmuntant «tres segles de lleons». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE6 · 6.1 |
| 8 | Bitínia, any 112: ets davant del governador. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE5 · 5.4 |
| 9 | Ahir i avui: la religió que molesta. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE2 · 2.3 |
Sessió 8 · La crisi del segle III i la decadència (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | L'Imperi partit en tres, al mapa. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.3 |
| 2 | Cebrià amb lupa. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | La plata que fugia, en barres. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.1 |
| 4 | La crisi: vertader o fals. | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.2 |
| 5 | Per què es va esquerdar (esquema 1-3-1). | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 6 | Telegrama d'un mercader de Tàrraco, any 270. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE1 · 1.4 |
| 7 | Desmuntant «la decadència moral». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE6 · 6.1 |
| 8 | Carta d'un pagès de la Laietània, any 280. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE6 · 6.3 |
| 9 | Ahir i avui: la moneda que no val res. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE2 · 2.2 |
Sessió 9 · Invasions germàniques i fi de l'Imperi (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Les fletxes de les invasions. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.3 |
| 2 | Jordanes amb lupa. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Cent anys, en una ratlla. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.4 |
| 4 | Jordanes i el mapa: coincideixen? | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.2 |
| 5 | Què va desaparèixer, què va quedar. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE7 · 7.1 |
| 6 | Dos titulars per al 4 de setembre del 476. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE1 · 1.3 |
| 7 | Desmuntant «els bàrbars van destruir la civilització». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE6 · 6.1 |
| 8 | Com es governa mig món: tanca la càpsula. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE9 · 9.2 |
| 9 | Ahir i avui: els que passen la frontera. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE2 · 2.2 |
Tècniques d'aquesta càpsula
Les 19 tècniques d'aquesta càpsula ja s'han fet en càpsules anteriors d'aquest curs: cap no s'ha de modelar de nou.
- Comentari d'imatge4 activitats
- Comentari de mapa4 activitats
- Gràfic de dades4 activitats
- Cadena causa-efecte3 activitats
- Carta des d'un rol3 activitats
- Corroboració de fonts3 activitats
- Decisió raonada3 activitats
- Esquema 1-3-13 activitats
- Línia del temps3 activitats
- Reescriptura3 activitats
- Taula de classificació3 activitats
- Telegrama3 activitats
- Titular periodístic3 activitats
- Vertader o fals justificat3 activitats
- Desmentit2 activitats
- Enigma2 activitats
- Intrús justificat2 activitats
- Manifest2 activitats
- Rellevància històrica1 activitat
Els sis vectors del currículum
- Aprenentatges competencials
- Cada sessió és una resposta parcial a la mateixa pregunta (com es governa mig món?) i les nou acaben amb un «ahir i avui» en grup que porta el tema al present amb el que l'alumnat ja sap: la pau que algú imposa, qui fa la feina que ningú no vol, la ciutat que encara hi és, les obres que canvien el paisatge, la llengua que es perd, qui decideix què es conserva, la religió que molesta, la moneda que no val res, els que passen la frontera; la novena tanca amb la rellevància històrica de tota la càpsula.
- Perspectiva de gènere
- Hi entra per les activitats de rol datades, que posen l'alumnat en veus concretes (el pagès daci, el vell iber, el llibert d'Òstia, el colon del Maresme, el cristià davant l'estàtua) i per la microhistòria, on la Fúlvia, de deu anys, porta l'aigua i grava el seu senyal. El vector es treballa al llarg del curs; en aquesta càpsula no hi ha cap sessió amb criteri propi de la CE8: la societat romana s'explica amb els esclaus i els lliberts com a col·lectius silenciats (6.2, 6.3), no amb les dones.
- Universalitat del currículum
- Tres nivells d'accés al mateix saber (aprenent · intermedi · avançat) i la versió eriço (DIL/SIEI) de les nou sessions, amb la imatge de treball i tres termes de glossari a cada una; la secció de mesures addicionals de sota ho compta.
- Qualitat de l'educació de les llengües
- La llengua és matèria de la càpsula (el llatí, del qual ve el català; Estrabó i els turdetans que «han oblidat la seva llengua»; el basc que queda) i és eina: lectura de font amb fet, parer i senyal a les nou sessions, amb l'original en anglès o llatí al costat de l'adaptació; telegrames, titulars i reescriptures que obliguen a canviar de registre (Calgac explicat per un legionari, Frontí per a un pagès en metres, Trajà per a un centurió); cartes, manifests i decisions datades («res que algú del 112 no pogués saber»).
- Ciutadania democràtica i consciència global
- Qui mana i qui paga (la pau del centre pagada per les vores i pels de baix), qui té drets i qui no (ciutadans, lliberts, esclaus; el 212), com es té tranquil·la una ciutat (el pacte del pa i circ), què demana un Estat a una religió (la prova de lleialtat), què passa quan un poble sencer arriba a la frontera (el 376): la càpsula llegeix l'Imperi com una qüestió de poder i de drets, la porta al present a cada sessió i la tanca preguntant què va caure el 476 i què va quedar.
- Benestar emocional
- L'esclavitud, les persecucions, la pesta i els saqueigs es treballen des dels documents i les xifres de la Fitxa, sense recrear-se en la desgràcia i dient sempre qui ho va comptar i per què; les persones sense veu (els esclaus de Columel·la, els cristians de Plini, els colons, els pobles que fugien dels huns) hi són pel que van fer i van decidir, i la microhistòria posa l'alumnat davant d'un gest petit i d'una pedra, no davant d'una víctima.
Mesures i suports universals (DUA)
Els tres nivells (🎏 aprenent · 🎠 intermedi · 🎢 avançat) ofereixen múltiples graus d'accés al mateix saber; bastides que s'esvaeixen per graó; un sol vídeo per sessió com a ganxo; vocabulari clau destacat al marge i recollit al glossari del dossier.
Mesures i suports addicionals o intensius
La versió eriço 🦔 (DIL/SIEI) de les nou sessions: la mateixa sessió amb la lectura reescrita (uns 300-350 mots, amb el subratllat de quatre colors), la imatge de treball, L'Arxiu adaptat, la fitxa i les tres activitats d'aprenent 🎏 —les mateixes que fa la resta de la classe—, perquè l'alumna les pugui contestar.
Les mesures addicionals i intensives són, per definició, individualitzades (Decret 150/2017, sovint via pla individualitzat): l'eriço és el recurs que les fa possibles a cada sessió; a quin alumne o alumna s'assignen ho decideix el docent.