Sessió 1. La Pax Romana

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

L’any 27 aC, quan August es va quedar sol amb el poder, Roma feia cent anys que es matava entre romans. El que va venir després va durar dos segles i té nom: la Pax RomanaPax RomanaEls dos-cents anys, del 27 aC al 180 dC, en què no hi va haver guerres civils ni invasions dins de les fronteres de l’Imperi. Pau al centre; a les fronteres hi va haver guerra gairebé cada any.. Cap guerra civil, cap invasió, les ciutats que creixien i els vaixells que anaven i venien per un mar que els romans anomenaven «el mar de dins». Mai abans ni després tanta gent no havia viscut tant de temps sota un sol govern sense guerra a casa: uns seixanta milions de persones, potser un de cada quatre habitants del món.

Un sol Estat, d’Escòcia a Egipte

Mira el mapa: el 117, sota TrajàTrajàEmperador del 98 al 117, nascut a Itàlica, prop de Sevilla: el primer emperador nascut fora d’Itàlia. Va conquerir Dàcia (avui Romania) i Mesopotàmia, i va portar l’Imperi al seu màxim., l’Imperi arribava de Britànnia a l’Eufrates i del Rin al Sàhara. Cinc milions de quilòmetres quadrats i unes quaranta províncies, i a totes hi havia el mateix: una llengua d’administració (el llatí a l’oest, el grec a l’est), una moneda (el denaridenariMoneda de plata romana, la més usada a tot l’Imperi. Un legionari cobrava uns 225 denaris l’any sota August; un jornaler, un denari al dia. de plata), unes lleis, i unes calçadescalçadesLes carreteres romanes, empedrades i rectes: uns 80.000 km a tot l’Imperi. Servien perquè les legions arribessin de pressa a qualsevol lloc, i després per al correu i el comerç. que ho lligaven tot, uns vuitanta mil quilòmetres. Els emperadors antoninsantoninsEls emperadors del 96 al 192: Nerva, Trajà, Adrià, Antoní Pius, Marc Aureli i Còmmode. Els quatre primers, sense fills vius, van adoptar el successor triant el millor: el segle més tranquil de Roma. van fer una cosa rara: com que no tenien fills, cada un va adoptar com a successor l’home que li semblava més capaç. Durant vuitanta anys, l’Imperi el va governar el millor de cada generació, i dos d’ells, Trajà i Adrià, venien d’Hispània.

La pau que vigilava

La pau no era gratuïta. Roma tenia uns tres-cents mil soldats, trenta legionslegionsUnitats de l’exèrcit romà d’uns 5.000 soldats ciutadans, més tropes auxiliars de les províncies. Sota els antonins n’hi havia entre 28 i 30, gairebé totes a les fronteres. i les tropes auxiliars, i gairebé cap no era a Roma: eren al limeslimesLa frontera fortificada de l’Imperi: el Rin, el Danubi, l’Eufrates i el desert, amb campaments, torres i, a Britànnia, el mur d’Adrià (122 dC, 117 km)., al Rin, al Danubi, a l’Eufrates. I al limes hi havia guerra gairebé cada any: Britànnia, Dàcia, Judea, Pàrtia. A dins, la pau es pagava amb impostos, amb esclaus i amb l’obligació de no protestar. La Pax Romana era pau al centre i guerra a les vores: pau per als de dins, pagada pels de fora i pels de baix.

«Fan un desert i en diuen pau»

L’any 83, un general romà va derrotar els britons al nord d’Escòcia. Quinze anys després, el seu gendre, l’historiador Tàcit, va escriure la seva vida i hi va posar un discurs del cap vençut, Calgac: els romans són els lladres del món, i allà on fan un desert en diuen pau. El llegiràs a L’Arxiu. Calgac no va escriure mai res; les paraules són d’un senador romà que posa en boca d’un enemic el que ell no podia dir. La crítica més dura contra l’Imperi la va escriure un romà, i encara la fem servir: quan algú porta la pau amb un exèrcit, cal preguntar-se pau per a qui.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge ✏️ Individual

L'Imperi del 117, al mapa.

Mira el mapa del cos de la lectura i comenta'l en tres passos. DESCRIU: de quin any és i de quin color són les províncies romanes? SITUA: on són Hispània, Britànnia i Egipte, dins de l'Imperi? DEDUEIX: què tenen en comú gairebé totes les terres vermelles?

Tres frases, una per pas.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «El mapa és de l'any … i les províncies són de color…». Per situar, fes servir «al nord», «a l'oest», «al sud». Per deduir, rellegeix el peu del mapa.

1.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Tàcit amb lupa.

Llegiu en parella el text de Tàcit a L'Arxiu. Contesteu una pregunta per pas. FET: què diu Calgac que fan els romans? PARER: què en pensa ell, d'aquest «imperi» i d'aquesta «pau»? SENYAL: copieu la paraula del text que ho delata.

Les tres respostes: fet, parer i senyal (25-50 paraules).

💡 Pista: Per al fet, comenceu així: «Calgac diu que els romans…». Per al parer, mireu l'última frase. El senyal és un adjectiu que diu què val el nom «imperi». Si voleu acabar, podeu escriure «Aquest text el va escriure…» i mirar al context qui era Tàcit.

1.3 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura ✏️ Individual

Què dona Roma, què pren Roma.

Fes una taula de dues columnes: «el que Roma dona» i «el que Roma pren». Classifica-hi aquestes sis coses de la lectura: calçades, impostos, moneda, esclaus, lleis, pau a dins. Després afegeix-hi les legions i explica en una frase per què les poses on les poses.

La taula amb set coses classificades i una frase sobre les legions.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: A cada cosa, pregunta't qui hi guanya: un pagès de la Gàl·lia o Roma. Per a les legions, rellegeix l'apartat «La pau que vigilava» i pensa què fan a la frontera. Pots començar la frase així: «Poso les legions a … perquè…».

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De les guerres civils a la pau: la cadena.

Encadena en cinc baules com es passa de «segle I aC: cent anys de guerres civils» a «117: l'Imperi més gran». Pots fer servir August i el 27 aC, l'exèrcit a les fronteres, les calçades i la moneda, i els emperadors que adopten el successor. A cada fletxa, explica en poques paraules per què una baula porta a l'altra.

La cadena de cinc baules amb una explicació a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Una cadena bona no diu «i després»: diu «i per això». La segona línia de la Fitxa et dona els antonins.

1.5 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

El discurs de Calgac, explicat a un legionari.

Reescriviu el discurs de L'Arxiu com si un legionari romà l'hagués sentit l'any 83 i l'expliqués aquella nit als companys del campament. Expliqueu què ha dit el cap britó dels romans i si el legionari hi està d'acord. Amb les vostres paraules: sense copiar cap frase del text.

El relat del legionari, en cinc frases com a màxim.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: El legionari fa la guerra per un sou i demà tornarà a lluitar. Trieu primer si Calgac el fa dubtar o l'enrabia. Connectors útils: «diu que…», «però», «en canvi».

1.6 🌍 Participar · carta des d'un rol 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Carta d'un daci, primavera del 107.

Ets un pagès de la Dàcia (avui Romania) l'any 107. Trajà ha guanyat la guerra i han arribat colons i soldats. Escriu una carta al teu cosí, que va fugir a l'altra banda del Danubi: explica-li dues coses que han canviat al poble i decideix si et quedes o marxes, i per què. Res que algú del 107 no pogués saber.

La carta al cosí (50-80 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Tria primer la decisió i escriu la carta al voltant d'això. La quarta línia de la Fitxa diu què va passar a Dàcia; la lectura, què portava Roma a cada província.

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «dos segles de pau».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què és fals que la Pax Romana fos «dos segles sense guerres»: dona dues guerres de frontera amb la data (la quarta línia de la Fitxa) i una cosa que la pau costava als que vivien a dins.

L'explicació, en quatre frases.

💡 Pista: Separa dues preguntes: «hi havia guerra?» i «on?».

1.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Ets un cap de la Gàl·lia, any 21.

Ets el cap d'un poble de la Gàl·lia l'any 21 dC. Roma hi mana des de fa setanta anys, els impostos han pujat i un cap veí et proposa aixecar-vos junts. Decideix què fas: aixecar-te, quedar-te quiet o avisar el governador. Defensa la decisió amb dues raons, una d'elles amb una dada de la Fitxa, i digues quin risc acceptes. Res que algú del 21 no pogués saber.

La decisió amb dues raons i el risc (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Abans de decidir, pensa què hi perds tu i què hi perden els teus en cada cas.

1.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: la pau que algú imposa.

La lectura diu que la frase de Tàcit encara es fa servir quan algú porta la pau amb un exèrcit. En grup, argumenteu si una pau que mantenen els soldats d'un altre és pau de debò. Feu servir una prova de la Pax Romana i un cas d'avui que ja conegueu, i digueu en què s'assemblen i en què no.

L'argument amb la prova de Roma i el cas d'avui (80-100 paraules).

💡 Pista: Trieu primer el cas d'avui. La pregunta de fons és la del sondeig: pau per a qui?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Del 27 aC al 180 dC, l'Imperi va viure dos segles sense guerres civils ni invasions dins de les fronteres: la Pax Romana. Un sol Estat, d'Escòcia a Egipte, amb una llengua d'administració, una moneda, unes lleis, 80.000 km de calçades i uns tres-cents mil soldats quasi tots al limes. Els antonins van portar l'Imperi al màxim: Trajà, nascut a Hispània, va conquerir Dàcia i Mesopotàmia, i el 117 el mapa era el més gran que seria mai; Adrià va fixar les fronteres i va aixecar el mur de Britànnia. La pau del centre es pagava a les vores, on hi havia guerra gairebé cada any, i a baix, amb impostos i esclaus. Tàcit, senador romà, ho va deixar dit en boca d'un cap britó vençut: «fan un desert i en diuen pau».

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la sessió, què va ser la Pax Romana?

   A. Dos segles sense cap guerra, ni a dins ni a les fronteres de l'Imperi B. Dos segles de pau signada amb els parts i amb els pobles de més enllà del Rin C. Dos segles sense guerres civils ni invasions a dins, i amb guerra al limes D. Dos segles en què Roma va deixar de conquerir i va reduir les legions

2. 2. Quan va arribar l'Imperi a ser més gran que mai, segons la sessió?

   A. El 117, sota Trajà, després de conquerir Dàcia i Mesopotàmia B. El 27 aC, sota August, quan es va quedar sol amb tot el poder C. El 122, sota Adrià, quan va aixecar el mur de Britànnia D. El 180, sota Marc Aureli, després de les guerres del Danubi

3. 3. Segons L'Arxiu, qui va escriure el discurs de Calgac contra Roma?

   A. Calgac mateix, abans de la batalla, i Tàcit el va traduir al llatí B. Un legionari que el va sentir l'any 83 i el va explicar al campament C. Agrícola, el general romà, per explicar la seva victòria al Senat D. Tàcit, senador romà i gendre del general que havia derrotat Calgac

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Qui era qui dins d'aquell Imperi en pau? Ciutadans, lliberts i esclaus, i una economia que vivia del treball dels últims: la sessió següent.