Càpsula 6 · EREN ELS CATALANS UN POBLE D'IMPERI? · #GiH2
Continuació de l'expansió al s. XIV-XV. Conquesta de Sardenya (Jaume II), incorporació de Nàpols (Alfons el Magnànim, 1442). El "llac català" del Mediterrani occidental.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE4CE6
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Després de Sicília, la Corona d’Aragó no es va aturar. Al llarg dels segles XIV i XV, els seus reis van anar estenent el poder per tot el Mediterrani occidental. El rei Jaume II va començar cap al 1323 la conquesta de Sardenya, una illa molt ben situada al mig del mar, entre les costes catalanes i les italianes. Sobre el paper, el papa també li havia concedit Còrsega; a la pràctica, en canvi, mai no la va arribar a dominar de debò.
Conquerir aquelles terres va ser dur, però mantenir-les ho va ser molt més. Els sards i les famílies que protegia GènovaGènovaRepública italiana que també vivia del comerç marítim. Va ser la gran rival de la Corona d’Aragó pel domini de les rutes del Mediterrani. es van revoltar una vegada i una altra durant més d’un segle. La Corona hi va haver d’enviar expedicions, gastar fortunes i lluitar sense treva pel control de les rutes. Res no estava mai del tot tranquil. L’última gran peça va arribar el 1442, quan el rei Alfons el Magnànim va conquerir el regne de NàpolsNàpolsRegne del sud d’Itàlia que Alfons el Magnànim va incorporar el 1442. Hi va traslladar la cort i el va convertir en un focus del Renaixement., al sud d’Itàlia, on va instal·lar una cort brillant i va viure bona part de la seva vida.
Amb Sicília, Sardenya, les Balears i Nàpols, més els ports repartits per tot arreu, al segle XV el Mediterrani occidental va arribar a semblar un llac catalàllac catalàManera de dir que, al segle XV, la Corona d’Aragó controlava gairebé tot el voltant del Mediterrani occidental.: gairebé tot el seu voltant estava sota la influència de la Corona. El cronista Ramon Muntaner ho tenia claríssim. La força del rei d’Aragó, deia, no venia de la mida d’un sol regne, sinó del domini del mar: qui té bones galeres i bons mariners pot moure soldats i mercaderies de pressa i fer-se respectar per totes les costes.
Però aquell domini mai no va ser un regal tranquil. Va ser un esforç constant, pagat amb diners, vaixells i sang. Cada illa demanava guarnicions; cada revolta, una expedició; cada ruta, una guerra amb Gènova. La pregunta de la càpsula comença a tenir resposta: els catalans sí que van construir un imperi marítim, però a un preu altíssim i mai del tot segur.
El mapa del llac català
Dibuixa a la llibreta un croquis del Mediterrani occidental i acoloreix o ratlla els territoris de la Corona d'Aragó: Catalunya-València, les Balears, Sicília, Sardenya i Nàpols. Escriu al mar el sobrenom que rebia: «el llac català».
💡 Pista: Quan ho acabis veuràs per què s'hi deia «llac»: la Corona en controlava gairebé tot el voltant.
El poder del mar segons Muntaner
Llegiu en parella el text de Muntaner a L'Arxiu. Copieu a la llibreta la frase que diu que qui domina el mar pot socórrer els seus regnes i atemorir els enemics, i expliqueu en tres línies per què el mar donava tanta força.
💡 Pista: Per mar es transporten soldats, blat i mercaderies molt més de pressa que per terra.
El peu de mapa
Torna al mapa de l'activitat 1 i escriu-hi a sota un peu de text de 3 línies que expliqui, amb les teves paraules, per què tots aquests territoris junts feien forta la Corona d'Aragó.
💡 Pista: Pensa en el comerç i en la seguretat: ports amics a tot arreu i vaixells protegits.
La cronologia de l'expansió
Dibuixa a la llibreta una línia del temps i situa-hi quatre fites amb una frase: Sicília (1282), inici de la conquesta de Sardenya (1323), i Nàpols amb Alfons el Magnànim (1442). Afegeix entre Sardenya i Nàpols la nota «més d'un segle de revoltes».
💡 Pista: Fixa't en el ritme: l'imperi es construeix a poc a poc, illa rere illa, al llarg de segle i mig.
Desmuntant la conquesta fàcil
Llegiu el bloc Desmuntant el Mite. Escriviu a la llibreta tres proves que demostrin que mantenir Sardenya va ser molt més difícil que no pas conquerir-la.
💡 Pista: Penseu en les revoltes dels sards, en la rivalitat amb Gènova i en Còrsega, que mai no es va dominar de debò.
Taula: prendre vs. mantenir
Dibuixa a la llibreta una taula de dues columnes, «Conquerir un territori» i «Mantenir-lo», i omple cada columna amb dos exemples del cas de Sardenya (com es va prendre / quins problemes va donar després).
💡 Pista: Conquerir és un cop d'esforç; mantenir és anys de despeses, soldats i diplomàcia.
Per què xocaven amb Gènova?
Explica a la llibreta, en 5 línies, per quins motius la conquesta de Sardenya va enfrontar la Corona d'Aragó amb la república de Gènova. Pensa que totes dues eren grans potències del comerç marítim.
💡 Pista: Gènova també vivia del comerç pel Mediterrani: dues potències que volen el mateix mar acaben xocant.
Esquema 1-3-1 del domini del mar
Dibuixa a la llibreta un esquema vertical (1-3-1): node superior («Domini del Mediterrani occidental»), tres branques («Illes i ports controlats», «Flota i bons mariners», «Comerç protegit i enemics atemorits») i node de tancament («El llac català»).
💡 Pista: Connecta les tres branques amb la idea de Muntaner: qui té el mar, té la força.
Debat: controlar el mar, ahir i avui
Debateu en grup i completeu a la llibreta: «La Corona d'Aragó volia controlar illes i ports de tot el Mediterrani perquè [Motiu]. Avui les grans potències encara es disputen el control de mars i estrets clau, com [exemple actual], perquè [interès actual], cosa que genera tensions que caldria resoldre amb [Acció cívica o diplomàtica].»
💡 Pista: Penseu en estrets i rutes marítimes actuals per on passa molt comerç o petroli.
📌 Per emportar-se
Avui hem après a definir correctament el tema central d'aquesta sessió, analitzant els seus factors i connectant-lo amb l'eix de la càpsula.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Quin és el concepte fonamental que hem explorat avui?
2. Com es relaciona aquesta noció amb la pràctica quotidiana?
3. Quina és la conclusió principal a la qual hem arribat?
💭 Per pensar fins demà
Quina és la gran pregunta que creus que encara ens queda per respondre d'aquesta sessió?
