Sessió 3. Sardenya, Còrsega i Nàpols

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 1297 el papa Bonifaci VIII va fer un regal estrany a Jaume II d’Aragó: el regne de Sardenya i Còrsega. Era una manera de tancar la guerra de Sicília, que l’Església volia tornar als Anjou. Però aquell regne no existia. A Sardenya hi manaven les ciutats de Pisa i de Gènova, i uns senyors sards, els jutges d'Arboreajutges d'ArboreaGovernants del jutjat d’Arborea, un dels quatre territoris en què es dividia Sardenya des del segle XI. Van ser aliats dels catalans el 1323 i el seu pitjor enemic després.; a Còrsega, Gènova. El papa havia regalat un títol, no una terra: la terra calia anar-la a buscar.

Càller, 1324

Jaume II va trigar vint-i-sis anys a moure’s. El 1323 va reunir una flota a Port Fangós, a la desembocadura de l’Ebre, i va donar la senyerasenyeraLa bandera reial amb les quatre barres. Donar-la a algú volia dir confiar-li el comandament en nom del rei. al seu fill, l’infant Alfons, de vint-i-quatre anys. L’objectiu era CàllerCàllerCagliari, la ciutat principal del sud de Sardenya, amb un castell sobre el port. Els pisans la tenien des del segle XIII., la fortalesa dels pisans. El setge va durar mesos, amb febres que van matar més soldats que les fletxes. El 1324 Pisa va demanar la pau, i el que diu el tractat, que trobareu a L’Arxiu explicat per Muntaner, sorprèn: Pisa es quedava el castell de Càller, però com a vassallvassallQui té una terra d’un senyor a canvi de reconèixer-lo i servir-lo. Pisa tenia Càller «pel senyor rei d’Aragó»: la ciutat era seva, però el rei era el rei. del rei d’Aragó, i renunciava a la resta de l’illa. La senyera va pujar a la torre més alta del castell i els mercaders catalans van poder comerciar per tota Sardenya. Dos anys després, els pisans van perdre també el castell.

Cent anys de guerra amb els sards

La conquesta de debò va començar llavors. Els jutges d’Arborea, que havien ajudat els catalans contra Pisa, es van revoltar el 1353 i van tenir en escac els reis d’Aragó durant tres generacions. El 1354 Pere el Cerimoniós va expulsar els habitants de l’AlguerAlguerCiutat del nord-oest de Sardenya, repoblada amb catalans el 1354 després d’una revolta. Set-cents anys després, una part dels seus habitants encara parla català. i hi va portar famílies catalanes: per això avui encara s’hi parla català. No va ser fins al 1409, a la batalla de Sanluri, i al 1420, quan l’últim jutge va vendre els seus drets, que l’illa va ser sencera del rei. Còrsega, en canvi, no va arribar mai: Gènova la va defensar i els catalans només hi van tenir Bonifacio uns mesos.

Nàpols, la ciutat que va retenir el rei

Alfons el MagnànimAlfons el MagnànimRei de la Corona d’Aragó del 1416 al 1458. La reina Joana II de Nàpols el va adoptar com a hereu el 1421; va guanyar el regne el 1442 i hi va viure fins que es va morir. va anar més lluny que cap dels seus avantpassats. La reina de Nàpols, sense fills, el va adoptar com a hereu, i després es va desdir. Vint anys de guerra contra els Anjou van acabar el 1442, quan Alfons va entrar a Nàpols; l’any següent hi va fer una entrada triomfal a l’estil dels emperadors romans, i va fer construir un arc de marbre a la porta del castell per recordar-ho. Nàpols era la ciutat més gran d’Itàlia, i Alfons no va tornar mai més a Barcelona ni a València: va governar la Corona des d’allà, per carta. Quan es va morir, va deixar Nàpols a un fill bastard i la resta al seu germà: el mar que la casa d’Aragó havia guanyat es tornava a partir.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

3.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Les dates que porta el mapa.

Comenta el mapa de la lectura en tres passos. DESCRIC: anota els territoris de l'altra banda del mar i les seves dates. IDENTIFICO: amb la lectura, explica per què Sardenya porta dos anys i per què Còrsega no en porta cap. DEDUEIXO: quin territori creus que va ser el més difícil de tenir, i què t'ho fa pensar?

Els tres passos retolats: la llista de territoris amb les dates i dues o tres frases per als altres dos passos.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Per al segon pas, busca a la lectura l'any en què comença la conquesta de Sardenya i l'any en què acaba, i què diu de Còrsega. Per al tercer, comença així: «El més difícil va ser… perquè…».

3.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Llegir un tractat com un contracte.

Llegiu el document de L'Arxiu en parella i contesteu en tres passos. FET: feu tres columnes, «Pisa es queda», «Pisa cedeix» i «Pisa guanya», i poseu-hi una cosa a cada una. PARER: segons Muntaner, què va ser «molt més honor»? SENYAL: per què Muntaner, que escriu per al rei, ha d'insistir que no prendre el castell va ser millor?

Les tres columnes i les dues respostes (25-50 paraules).

💡 Pista: Cada columna surt d'una frase del document que parla de Pisa o dels pisans. Per al SENYAL, penseu què esperava la gent d'un setge de mesos, un castell o un vassall, i comenceu així: «Ha d'insistir perquè…».

3.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Del regal del papa a la mort del Magnànim.

Dibuixa una línia del temps del 1297 al 1458 i situa-hi aquests sis fets: el papa dona el títol de Sardenya i Còrsega · l'infant Alfons assetja Càller · pau amb Pisa · repoblació de l'Alguer · Alfons el Magnànim entra a Nàpols · mort d'Alfons el Magnànim. Marca amb un claudàtor els anys de guerra amb els sards d'Arborea.

La línia amb els sis fets datats i el claudàtor de la guerra.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Totes les dates són a la Fitxa de dades; la guerra amb Arborea, a la tercera línia. Marca primer els dos extrems, el 1297 i el 1458.

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

3.4 🔍 Investigar · intrús justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Quin no hi encaixa.

A cada una d'aquestes tres llistes hi ha un intrús. Copia-les a la llibreta, encercla l'intrús i escriu una frase que expliqui quin criteri fan servir els altres tres i per què ell no el compleix. Llista 1: Sardenya · Sicília · Nàpols · Còrsega. Llista 2: Jaume II · l'infant Alfons · Pere el Cerimoniós · Carles d'Anjou. Llista 3: Càller · l'Alguer · Sanluri · Port Fangós.

Les tres llistes amb l'intrús encerclat i una frase de justificació cada una.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Pensa en «qui va ser de la Corona i qui no», «qui era de la família i qui no» i «on va passar cada fet». Hi pot haver més d'un criteri bo: el que compta és que el justifiquis.

3.5 ✍️ Explicar · telegrama 📖 La lectura ✏️ Individual

Telegrama de Càller a Barcelona.

Ets un mercader català que és a Càller el dia que la senyera puja a la torre, el 1324. Envia un telegrama a la teva família de Barcelona de 25 paraules exactes (ni una més ni una menys) que digui què ha passat, qui es queda el castell i què podràs fer tu a partir d'ara. Compta les paraules i escriu-ne el nombre al final.

El telegrama de 25 paraules amb el recompte.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Un telegrama no té frases llargues: noms, verbs i punts. Les tres coses que ha de dir són al document de L'Arxiu.

3.6 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Cert, fals o a mitges.

Decideix si cada afirmació és vertadera, falsa o vertadera només en part, i justifica-ho amb una frase de la lectura o del document. A) El 1297 Jaume II ja tenia Sardenya. B) El 1324 Pisa va perdre el castell de Càller. C) A l'Alguer es parla català perquè el 1354 s'hi van instal·lar famílies catalanes. D) Còrsega va ser de la Corona d'Aragó durant un segle.

Les quatre afirmacions amb el veredicte i una frase de prova cada una.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Justifica amb «segons la lectura…» o «el document diu…». La B és la trampa: compara el que diu el document amb el que diu la Fitxa de dades del 1326.

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

3.7 🌍 Participar · manifest 📖 La lectura ✏️ Individual

Manifest dels sards d'Arborea.

Ets un dels homes del jutge d'Arborea l'any 1353. Defensa la revolta contra el rei d'Aragó amb un manifest de tres punts numerats, adreçat als pobles de Sardenya: què vau fer el 1323 al costat dels catalans, què ha canviat des de llavors i què demaneu. Fes servir només el que se sabia el 1353.

El manifest amb tres punts numerats d'una o dues frases cada un.

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Un manifest convenç amb fets, no amb insults: cada punt ha de portar una cosa que ha passat.

3.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Ets Alfons el Magnànim, 1443.

Ets Alfons el Magnànim i acabes d'entrar a Nàpols, el 1443. Tens tres opcions reals: A) quedar-te a Nàpols i governar la Corona des d'allà per carta; B) tornar a Barcelona i deixar Nàpols en mans d'un lloctinent; C) repartir-ho ara mateix entre el teu fill i el teu germà. Decideix quina tries i defensa-la amb dos motius i el risc més gran que acceptes.

L'opció triada i tres frases: dos motius i el risc que acceptes.

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Abans de triar, pensa què pots perdre a cada lloc on no siguis.

3.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: qui mana al mar.

En grup, decidiu. Al segle XIV la Corona d'Aragó volia illes i ports per protegir els seus vaixells i cobrar als altres. Avui hi ha estats que volen controlar estrets, illes i bases al mar (pensa en el Mediterrani, el mar Roig o el mar de la Xina). Trieu un cas d'avui que conegueu i decidiu: qui hauria de decidir qui passa per un mar, el país que té la costa, els que hi comercien o tothom? Defenseu-ho amb dos motius i escriviu el motiu més fort de qui pensi el contrari.

El cas triat, la decisió del grup amb dos motius i el motiu contrari més fort (80-100 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, que cada membre del grup proposi un cas i trieu el que coneixeu millor.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 1297 el papa va donar a Jaume II el títol de rei de Sardenya i Còrsega, un regne que calia anar a buscar. El 1323 l'infant Alfons va assetjar Càller i el 1324 Pisa va fer la pau: es quedava el castell com a vassalla i renunciava a la resta de l'illa. La conquesta de debò va durar un segle, amb els jutges d'Arborea revoltats del 1353 al 1420 i l'Alguer repoblada de catalans el 1354. Còrsega no va ser catalana mai. Nàpols va arribar el 1442 amb Alfons el Magnànim, que hi va entrar com un emperador romà i no va tornar mai més: va governar la Corona des d'Itàlia, per carta, i en morir va tornar a partir el que havia unit.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què va rebre Jaume II del papa l'any 1297?

   A. L'illa de Sardenya, que els jutges d'Arborea li havien cedit en pau B. El títol de rei de Sicília, a canvi de renunciar a Sardenya C. El castell de Càller, que Pisa tindria com a vassalla seva D. El títol de rei de Sardenya i Còrsega, sense tenir les illes

2. 2. Segons el document de L'Arxiu, què es va quedar Pisa amb la pau del 1324?

   A. El castell de Càller i la meitat de l'illa, sense deure res al rei d'Aragó B. El castell de Càller, com a vassalla del rei, i el dret de comerciar C. El dret de comerciar per Sardenya, però no el castell de Càller D. La ciutat de l'Alguer, a canvi de renunciar al castell de Càller

3. 3. Per què a l'Alguer encara es parla català?

   A. Perquè els mercaders catalans s'hi van instal·lar després de la pau del 1324 B. Perquè Alfons el Magnànim hi va tenir la cort abans d'anar a Nàpols C. Perquè el 1354 el rei en va fer fora els habitants i hi va portar catalans D. Perquè els jutges d'Arborea, aliats dels catalans, hi van imposar la llengua

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Muntaner presenta la pau del 1324 com «molt més honor» que prendre el castell. Coneixes cap cas d'avui en què un acord es presenti com una victòria quan el que s'ha aconseguit és menys del que es demanava?