Sessió 1. La Corona d'Aragó com a confederació

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 1327, quan el rei Jaume II es va morir, el seu fill Alfons no va pujar al tron: hi va anar caminant. Va anar a Barcelona i, davant dels catalans, va jurar els usatgesusatgesLleis pròpies de Catalunya, recollides des del segle XI. Amb les constitucions aprovades a les Corts, formaven el dret català. i les llibertats del país; només llavors els catalans el van jurar a ell «per llur cap e senyor», com escriu el cronista Ramon Muntaner. I encara li quedaven Saragossa i València. A la Corona d’Aragó, el rei no manava perquè era el rei: manava perquè havia promès respectar les lleis de cada regne.

Un rei, quatre cases

Cap al 1300 aquella corona tenia quatre peces a la península i a les illes. El regne d'Aragóregne d'AragóEl territori original, a l’interior, amb capital a Saragossa. Tenia furs propis i les seves Corts., que donava el nom a tot el conjunt perquè el títol de rei venia d’allà. Catalunya, que no era un regne sinó un principatprincipatNom que va rebre Catalunya des del segle XIV: un territori amb lleis i Corts pròpies governat pel rei com a comte de Barcelona., amb Barcelona com a ciutat més gran de la corona. El regne de València, conquerit per Jaume I el 1238 i dotat de fursfursLleis pròpies d’un regne o d’una ciutat, que el rei jurava respectar. València en va tenir des del 1261; Aragó, els seus. propis el 1261. I el regne de Mallorca, pres als musulmans el 1229. Cada peça tenia les seves lleis, la seva moneda i les seves CortsCortsAssemblea de cada regne (nobles, clergat i ciutats) que pactava amb el rei les lleis i els impostos. N’hi havia unes a Aragó, unes a Catalunya i unes a València.. Quan el rei necessitava diners per a una guerra, els demanava a les Corts d’Aragó, a les de Catalunya i a les de València, per separat, i cada una li posava condicions. Fins i tot dins de la família hi havia divisions: el 1276 Jaume I va deixar Mallorca al fill petit com a regne a part, i durant setanta anys hi va haver un rei de Mallorca, cosí del d’Aragó.

Per què no fer-ne un sol país

Per què no unificar-ho tot amb una sola llei i un sol parlament? A l’Edat Mitjana no convenia. Cada regne havia entrat a la corona per un camí diferent: Aragó i Catalunya per un casament, València i Mallorca per conquesta. Els nobles aragonesos no volien que els jutgessin amb lleis catalanes, i els ciutadans de Barcelona no volien pagar els impostos que decidissin a Saragossa. Els reis van entendre que valia més tenir uns quants regnes lleials que un de sol i gran. Quan calia una decisió que afectés tothom, convocaven Corts generalsCorts generalsReunió de les Corts d’Aragó, Catalunya i València alhora, sovint a Montsó, a la frontera entre Aragó i Catalunya, perquè cap regne no fos l’amfitrió. a Montsó, un poble de frontera, perquè ningú no jugués a casa.

La mata de jonc

El mateix Muntaner ho va explicar amb una imatge que trobareu a L’Arxiu. Cap al 1325 hi havia tres reis de la mateixa família: el d’Aragó, el de Mallorca i el de Sicília. Agafeu una mata de jonc, diu, lligueu-la ben fort amb una corda i proveu d’arrencar-la sencera: deu homes no podran. Traieu la corda i un nen de vuit anys l’arrencarà jonc a jonc. Mentre els tres reis siguin «d’una volentat e d’una valença», no han de témer cap altre poder del món; si es barallen, els veïns se’ls menjaran un a un. Els historiadors d’avui en diuen confederacióconfederacióUnió de territoris que conserven les seves lleis i institucions sota un poder comú limitat. La paraula és moderna: a l’Edat Mitjana en deien «la Corona» o «la casa d’Aragó».; Muntaner en deia una mata lligada. Aquesta corona, feta de peces que no volien fondre’s, és la que va sortir al mar. Les sessions que venen expliquen com.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Quatre peces a la península, i les que venen.

Comenta el mapa de la lectura en tres passos. DESCRIC: anomena els quatre territoris de la península i les illes. IDENTIFICO: digues quin donava el nom a la corona i quin tenia la ciutat més gran. DEDUEIXO: ordena per data les terres de l'altra banda del mar i explica cap a on va créixer la corona.

Els tres passos retolats: la llista de territoris, les dues respostes i una frase final (25-50 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Els quatre territoris són a l'apartat «Un rei, quatre cases»; les dates de l'altra banda del mar, al mapa. Per a l'últim pas, comença així: «La corona va créixer cap a…».

1.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Qui parla, i a qui.

Llegiu el document de L'Arxiu en parella i contesteu en tres passos. FET: copieu la frase que diu què passa si es treu la corda de la mata. PARER: què aconsella Muntaner als tres reis? SENYAL: amb el context, digueu per què a Muntaner li convé que la casa d'Aragó no es trenqui.

La frase copiada i les dues respostes (25-50 paraules).

💡 Pista: La frase de la corda és cap a la meitat del document. Per al PARER, busca la paraula «voluntat». Per al SENYAL, mira la primera frase del context i comença així: «Li convé perquè Muntaner…».

1.3 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Comú o propi.

Dibuixa una taula de dues columnes, «Comú a tota la Corona» i «Propi de cada regne», i classifica-hi aquests sis elements: el rei · les lleis · les Corts · la moneda · el nom «d'Aragó» · les Corts generals de Montsó. Sota la taula, escriu el criteri que has fet servir.

La taula amb els sis elements i una frase de criteri.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Per a cada element, pregunta't: n'hi havia un de sol per a tota la corona, o un per regne? Ho trobaràs a l'apartat «Un rei, quatre cases». El criteri pot començar així: «He posat a la dreta el que…».

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 ✍️ Explicar · reescriptura 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Explica-ho sense la paraula «confederació».

Explica com funcionava la Corona d'Aragó a algú de deu anys, sense fer servir les paraules «confederació», «institucions» ni «federal». Digues què tenien en comú els regnes, què tenia cada un de propi i què havia de fer el rei abans de manar.

Un paràgraf de quatre o cinc frases sense les tres paraules prohibides.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Comença pel rei que va a Barcelona el 1327 i jura abans que el jurin. Després digues què tenia cada regne de seu.

1.5 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura ✏️ Individual

Un rei, tres regnes, una regla.

Fes a la llibreta un esquema 1-3-1. A dalt, una idea: «Un rei comú». Al mig, tres caixes, una per a cada regne amb Corts pròpies (Aragó, Catalunya, València), i dins de cada caixa escriu-hi el nom de les seves lleis i la seva ciutat principal. A baix, una sola frase que expliqui què passava quan calia una decisió per a tots tres.

L'esquema amb les cinc caixes i la frase de tancament.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Les lleis són a la Fitxa de dades (usatges, furs). La frase de baix ha de dir on es reunien i per què allà.

1.6 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Cert, fals o a mitges.

Decideix si cada afirmació és vertadera, falsa o vertadera només en part, i justifica-ho amb una frase de la lectura o del document. A) La ciutat més gran de la Corona era Saragossa. B) El rei podia fer una llei igual per a tots els regnes. C) Muntaner parla dels pobles de la corona i de les seves llengües. D) Muntaner escriu com a testimoni neutral que no deu res a cap rei.

Les quatre afirmacions amb el veredicte i una frase de prova cada una.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Justifica amb «segons la lectura…» o «el document diu…». La C i la D demanen mirar el context del document, no només la cita.

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 🌍 Participar · carta des d'un rol 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Carta dels consellers de Barcelona al rei nou.

Ets conseller de Barcelona el 1327. El rei Jaume II ha mort i el seu fill Alfons ha de venir a la ciutat. Escriu-li una carta en nom de la ciutat: digues què ha de fer abans que el reconegueu com a senyor, per què hi teniu dret i què li oferiu a canvi.

Una carta de 40-60 paraules amb encapçalament, la condició, el motiu i l'oferta.

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Abans d'escriure, apunta en una línia què necessita el rei i què necessita la ciutat.

1.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El consell de Montsó.

Ets el rei i necessites diners per armar una flota. Tens tres opcions reals de l'època: A) demanar-los a les Corts de cada regne per separat; B) convocar Corts generals a Montsó; C) cobrar un impost nou sense passar per cap Corts. Decideix quina tries i defensa-la amb dos motius i el risc més gran que acceptes.

L'opció triada i tres frases: dos motius i el risc que acceptes.

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Abans de triar, imagina què et respondria cada regne si ho fessis.

1.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: un poder comú i molts governs.

En grup, decidiu. A la Corona d'Aragó cada regne tenia lleis pròpies i el rei havia de jurar-les. Avui hi ha estats on cada territori té parlament i lleis pròpies, i altres on una sola llei val per a tothom. Trieu un cas d'avui que conegueu i decidiu què és millor per a la gent que hi viu: decisions preses a prop o iguals per a tothom. Defenseu-ho amb dos motius i escriviu el motiu més fort de qui pensi el contrari.

El cas triat, la decisió del grup amb dos motius i el motiu contrari més fort (80-100 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, que cada membre del grup proposi un cas i trieu el que coneixeu millor.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La Corona d'Aragó no era un país amb un rei, sinó un rei amb uns quants països. Cap al 1300 en tenia quatre a la península i a les illes: Aragó, Catalunya, València i Mallorca, cada un amb les seves lleis (usatges, furs), la seva moneda i les seves Corts. El rei havia de jurar-les regne per regne abans de ser jurat com a senyor, com va fer Alfons a Barcelona el 1327, i quan necessitava diners els demanava a tres assemblees diferents o convocava Corts generals a Montsó. Ramon Muntaner, que va servir aquesta casa tota la vida, ho va explicar amb la mata de jonc: lligats, deu homes no arrenquen els tres reis; deslligats, un nen ho fa jonc a jonc.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què va haver de fer el rei Alfons a Barcelona, el 1327, abans que els catalans el juressin com a senyor?

   A. Convocar Corts generals a Montsó perquè el juressin tots els regnes B. Prometre a les Corts que no cobraria cap impost sense el seu permís C. Jurar els usatges i les llibertats del país davant dels catalans D. Jurar primer els furs d'Aragó, el regne que dona nom a la Corona

2. 2. De qui parla Muntaner quan explica l'exemple de la mata de jonc?

   A. Dels tres reis d'una mateixa família: els d'Aragó, Mallorca i Sicília B. Dels quatre territoris del rei: Aragó, Catalunya, València i Mallorca C. De les tres Corts que pactaven amb el rei: Aragó, Catalunya i València D. Dels pobles de la Corona, que parlaven llengües diferents sota un rei

3. 3. Per què cal recordar qui era Muntaner quan es llegeix el seu consell?

   A. Perquè escrivia per encàrrec de les Corts de València B. Perquè era conseller de Barcelona i defensava els drets de la ciutat C. Perquè va escriure un segle després i no havia conegut cap dels reis D. Perquè havia servit tota la vida els reis de la casa d'Aragó

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Muntaner escriu el consell de la mata de jonc perquè tem que els tres reis es barallin. Se t'acut cap cas d'avui en què algú defensi la unió d'un grup sobretot perquè hi té interès?