L'últim reducte musulmà peninsular (1238-1492). Dos segles i mig de supervivència gràcies a la diplomàcia i als pagaments tributaris. L'Alhambra com a llegat.
⏱ 50 min · classe completa
🧭CE1🧭CE3🔍CE5
El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.
🖼️ L'Alhambra des de l'Albaicín: la ciutat palatina dels reis de Granada, amb la muralla que li dona el nom («la vermella») i Sierra Nevada al darrere. CC BY-SA 3.0 · Wikimedia Commons
Pas 01
⏱ 7 min
🤔Arrencar la classe
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaLlança les 3 preguntes a l'aire i deixa 2 min de silenci. Després, 3 min en parelles per compartir hipòtesis. Apunta breument a la pissarra les idees més recurrents.
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Si ets petit i tens dos veïns grans que es tenen por, què pots fer perquè cap dels dos se't mengi?
Per què creus que un rei pagaria cada any la meitat del que guanya a un altre rei en lloc de fer-li la guerra?
Coneixes cap país d'avui que sobrevisqui entre dos de més grans pactant amb tots dos? Quina semblança hi veus?
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
Explicar el pacte del 1246 entre Muhàmmad ibn Nasr i Ferran III i què hi guanyava cadascú.
Llegir la descripció de Granada d'Ibn Battuta sabent qui era i amb què comparava, i dir què hi veu i què no hi diu.
Encadenar les causes que van fer durar Granada dos segles i mig i les que la van acabar el 1492.
🧠 De la sessió anterior:Imperi almohade · croada · Las Navas de Tolosa · taifes. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 02
⏱ 6 min
🎬Mira el vídeo
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaProjecta el vídeo recomanat de suport. En acabar, obre un torn de paraula breu sobre la qüestió de connexió plantejada.
Nou minuts per dins de l'Alhambra, amb els que la cuiden avui: com es va construir, d'on venia l'aigua i què hi diuen les inscripcions. Mentre el mires, apunta a la llibreta dues coses que un rei de Granada volia que els visitants pensessin d'ell.
Vídeo: «La Alhambra desvela sus misterios» — DMAX España. Disponible a ideorum.cat.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 03
⏱ 17 min
📖Llegeix
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaLectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).
El 1238, dos anys després que Ferran III entrés a Còrdova, un cap militar anomenat Muhàmmad ibn NasrMuhàmmad ibn NasrFundador del regne de Granada (1238-1273). Va donar nom a la dinastia nassarita. El 1246 es va fer vassall de Castella per salvar el regne. es va fer amb Granada i va decidir una cosa que els altres reis de taifes no havien entès: que contra Castella no es podia guanyar, però es podia negociar. El 1246, davant de Jaén assetjada, va anar a veure Ferran III, li va lliurar la ciutat i es va declarar el seu vassallvassallQui reconeix un senyor superior, li paga un tribut i l’ajuda a la guerra a canvi que el deixi governar el seu territori. Granada ho va ser de Castella, amb interrupcions, durant dos segles.. A canvi de la meitat de les rendes del regne cada any i d’ajudar-lo amb soldats, Ferran el deixava governar. Dos anys després, cavallers de Granada ajudaven Castella a prendre Sevilla. El regne de Granada va néixer d’un pacte, no d’una victòria.
L’art de durar
Granada era petit: la franja entre la serra i el mar, de Gibraltar a Almeria, amb tres ciutats grans i moltes muntanyes. Però estava ple: hi havien anat a parar els musulmans expulsats de Còrdova, de Sevilla i de València, i les seves valls produïen seda, sucre, fruita seca i cereal que els mercaders de Gènova venien per tot Europa. Amb aquells diners els reis pagaven les pàriespàriesTribut en diners que un regne paga a un altre més fort per mantenir la pau. Granada en va pagar a Castella durant la major part de la seva història. a Castella. I quan Castella s’acostava massa, cridaven els benimerinsbenimerinsDinastia del Marroc que va succeir els almohades. Van enviar exèrcits a la península entre el 1275 i el 1340 per ajudar Granada, i Granada els temia tant com Castella. del Marroc, que travessaven l’estret amb un exèrcit. I quan els benimerins es feien massa forts, tornaven a pactar amb Castella. Dos veïns grans que es temien l’un a l’altre, i al mig un regne petit que feia que cap dels dos guanyés. Va funcionar durant dos-cents cinquanta anys.
🖼️ La sala de les Dues Germanes de l'Alhambra, construïda sota Muhàmmad V cap al 1370. El guix tallat, la cúpula de mocàrabs i les inscripcions són d'aquell segle; els turistes que la miren, d'avui. És el monument més visitat d'Espanya. CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
La ciutat que no tenia igual
Amb la pau comprada, els reis van construir. AlhambraAlhambra«La vermella», per la terra de les muralles. Ciutat palatina dels reis de Granada sobre un turó: fortalesa, palaus, mesquita i cases. Els palaus que veiem avui són del segle XIV. vol dir «la vermella»: una ciutat sencera sobre un turó, amb muralla, palaus i jardins, aixecada sobretot per Yusuf I i el seu fill Muhàmmad V al segle XIV. El 1350 hi va arribar Ibn BattutaIbn BattutaViatger de Tànger (1304-1369) que va recórrer el món islàmic durant trenta anys, de l’Àfrica a la Xina, i ho va dictar en un llibre. Va visitar Granada el 1350., un home que havia vist la Meca, Bagdad i la Xina, i va escriure el text que trobareu a L’Arxiu: Granada era la primera ciutat d’al-Àndalus i per les seves construccions i els seus voltants «no té igual al món»; la partia un riu i l’envoltaven jardins, horts i palaus. El rei, Yusuf I, estava malalt i no el va rebre, però la seva mare li va enviar diners.
El final
L’art de durar es va acabar quan Castella i Aragó van deixar de barallar-se entre elles. El 1482 els Reis Catòlics van començar una guerra de deu anys, ciutat a ciutat, i el 2 de gener del 1492 l’últim rei, Boabdil, va lliurar les claus de l’Alhambra. Dos segles i mig de pactes havien mantingut viu un regne que, per força, no podia existir.
✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 04
⏱ 18 min
✍️Activitats
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaEl docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.
🎏
Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar3 activitats▶
Comenta la fotografia de l'Alhambra en tres passos. DESCRIC: què cobreix les parets i com és el sostre. IDENTIFICO: amb la lectura, digues en quin segle es va construir i amb quins diners es podia pagar. DEDUEIXO: a la foto hi ha turistes amb mòbils. Què buscaven els que la van construir, i què hi busca la gent d'avui?
Els tres passos retolats, d'una o dues frases cada un.
Com es fa · Comentari d'imatge
DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.
Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.
💡 Pista: El segle és al peu de foto; els diners, a l'apartat «L'art de durar». Per al tercer pas, comença així: «Els que la van construir volien…; avui la gent…».
7.2🔍 Investigar · Lectura de font📜L'Arxiu🗣️En parella
El que veu i el que no diu.
Llegiu el document de L'Arxiu en parella i contesteu en tres passos. FET: feu una llista de quatre coses que Ibn Battuta veu a Granada. PARER: copieu la frase on diu què en pensa, de la ciutat. SENYAL: busqueu a la lectura un fet important del regne que el text calla, i digueu per què creieu que no el diu.
La llista, la frase copiada i una resposta (25-50 paraules).
💡 Pista: Les coses que veu són al mig del document. Per al SENYAL, rellegiu l'apartat «L'art de durar» i comenceu així: «No ho diu perquè…».
7.3🔍 Investigar · enigma📖La lectura📊La fitxa de dades🗣️En parella
Per què va durar dos-cents cinquanta anys?
Castella va prendre Còrdova el 1236 i Cadis el 1262, però Granada no va caure fins al 1492. Per què? Deduïu-ho en parella: A) Granada pagava a Castella la meitat de les rendes. B) Quan Castella s'acostava, Granada cridava el Marroc. C) Els reis castellans van tenir guerres civils als segles XIV i XV. Decidiu quina pista explica més.
La pista triada i dues frases que ho expliquin.
Com es fa · Enigma
Copia les pistes numerades.
Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.
Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.
💡 Pista: Les tres pistes surten a la lectura. Comenceu així: «La pista que explica més és… perquè…».
Escriu a la llibreta una cadena de cinc baules unides per fletxes que expliqui com un pacte de vassallatge acaba en un palau. La primera baula és «Muhàmmad ibn Nasr es fa vassall de Ferran III el 1246» i l'última és «Yusuf I i Muhàmmad V construeixen els palaus de l'Alhambra». Cada fletxa ha de portar un connector: «per això», «llavors» o «com que».
La cadena de cinc baules amb fletxes i el connector a cada fletxa.
Com es fa · Cadena causa-efecte
Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.
Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.
💡 Pista: Les baules del mig són a l'apartat «L'art de durar». Connectors possibles: «per això», «llavors», «com que».
7.5✍️ Explicar · esquema 1-3-1📖La lectura📊La fitxa de dades✏️Individual
L'art de durar.
Fes a la llibreta un esquema 1-3-1. A dalt, la idea: «Granada sobreviu entre dos veïns grans». Al mig, tres caixes: «Amb Castella», «Amb el Marroc» i «A casa», i dins de cada caixa escriu-hi què feia Granada (què pagava, a qui cridava, què produïa). A baix, una sola frase que digui què va canviar el 1482 perquè l'art de durar deixés de funcionar.
L'esquema amb les cinc caixes i la frase de tancament.
Com es fa · Esquema 1-3-1
A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.
Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.
💡 Pista: Les tres caixes surten de l'apartat «L'art de durar». Per a la frase de baix, mira l'apartat «El final».
Ets Ibn Battuta el 1350, acabes d'arribar a Granada i vols avisar la família de Tànger. Envia un telegrama de 25 paraules exactes (ni una més ni una menys) que digui on ets, què t'ha semblat la ciutat i què ha passat amb el rei. Compta les paraules i escriu-ne el nombre al final.
El telegrama de 25 paraules amb el recompte.
Com es fa · Telegrama
Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.
Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.
💡 Pista: Tot el que necessites és al document de L'Arxiu. Un telegrama no té frases llargues: noms, verbs i punts.
🎢
Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar3 activitats▶
7.7🌍 Participar · carta des d'un rol📖La lectura📊La fitxa de dades✏️Individual
Carta del rei de Granada al rei de Castella, 1340.
Ets Yusuf I de Granada el 1340. Els benimerins acaben de ser vençuts pels castellans i ja no et poden ajudar, i el rei de Castella et reclama el tribut endarrerit. Escriu-li una carta: explica per què li convé més tenir-te de vassall que conquerir-te, què li ofereixes i què li demanes a canvi.
Una carta de 40-60 paraules amb encapçalament, l'argument, l'oferta i la petició.
Com es fa · Carta des d'un rol
Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.
Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.
💡 Pista: Abans d'escriure, pensa què li costaria al rei de Castella una guerra.
7.8🌍 Participar · rellevància històrica📊La fitxa de dades📖La lectura✏️Individual
Un fet per al llibre de text.
A la Fitxa de dades hi ha vuit entrades sobre Granada entre el 1238 i el 1492. Si el llibre de text d'aquí a cinquanta anys només en pogués explicar una per dir com va sobreviure un regne petit entre dos de grans, quina triaries? Defensa-ho amb dos motius i explica per què una de les que descartes és menys important.
L'entrada triada i tres frases: dos motius i la comparació amb una entrada descartada.
Com es fa · Rellevància històrica
Fes la llista de tots els fets candidats.
Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.
Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.
💡 Pista: Pregunta't, per a cada entrada: sense aquesta, Granada hauria durat igual?
7.9🌍 Participar · Ahir i avui🧠El que ja saps📖La lectura👥En grup
Ahir i avui: pagar per la pau.
En grup, decidiu. Granada va pagar tribut a Castella durant dos segles per continuar existint, i molts dels seus habitants ho devien trobar humiliant. Avui també hi ha països que accepten condicions d'un veí més fort per evitar una guerra, i gent que diu que val més resistir. Trieu un cas d'avui que conegueu i decidiu: val la pena pagar o cedir per mantenir la pau, o hi ha un punt en què no? Defenseu-ho amb dos motius i escriviu el motiu més fort de qui pensi el contrari.
El cas triat, la decisió del grup amb dos motius i el motiu contrari més fort (80-100 paraules).
💡 Pista: Abans d'escriure, que cada membre del grup proposi un cas i trieu el que coneixeu millor.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 05
⏱ 2 min
🎯Tancament
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaQuiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.
📌 Per emportar-se
El 1238 Muhàmmad ibn Nasr es va fer amb Granada i el 1246 es va declarar vassall de Ferran III: la meitat de les rendes i ajuda militar a canvi de poder governar. El regne era petit però ple de refugiats, i les seves valls donaven seda, sucre i fruita seca que venien els genovesos: amb això es pagaven les pàries a Castella. Quan Castella s'acostava, Granada cridava els benimerins del Marroc; quan aquests es feien forts, tornava a pactar amb Castella. Amb la pau comprada, Yusuf I i Muhàmmad V van construir els palaus de l'Alhambra, que Ibn Battuta va trobar sense igual al món el 1350. L'art de durar es va acabar quan Castella i Aragó es van unir: deu anys de guerra i, el 2 de gener del 1492, Boabdil va lliurar les claus.
🎯 Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Què va pactar Muhàmmad ibn Nasr amb Ferran III el 1246?
2. Com feia servir Granada els benimerins del Marroc?
3. Per què cal llegir amb compte la descripció de Granada que fa Ibn Battuta?
✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps
Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.
💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps
Ibn Battuta descriu jardins i palaus i no diu res del tribut ni de la frontera. Coneixes cap descripció d'avui d'un lloc (un anunci, un reportatge de viatges) que faci el mateix?
