Sessió 5. El comerç català i el Consolat de Mar

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Un vaixell que sortia de Barcelona cap al 1350 podia trigar dos mesos a arribar a AlexandriaAlexandriaPort d’Egipte, a la desembocadura del Nil. Hi arribaven les espècies de l’Índia per la mar Roja i les caravanes, i els mercaders europeus hi anaven a comprar-les.. Hi anava carregat de draps de llana, oli, safrà i fruita seca, i en tornava amb pebre, canyella, sucre i cotó. Altres rutes portaven a Sicília a buscar blat, a Tunis a vendre teixits, a ConstantinobleConstantinobleCapital de l’Imperi Bizantí. Els catalans hi tenien un barri de mercaders des del segle XIII, abans i després de l’aventura dels almogàvers. i a Damasc, i per l’Atlàntic fins a Bruges. El mar que la Corona d’Aragó havia guanyat amb la guerra, els mercaders el feien rendir amb el comerç. Però el comerç a llarga distància té un problema que la guerra no té: cal fiar-se d’algú que és molt lluny.

Un cònsol a cada port

Per resoldre-ho, les ciutats catalanes van posar a cada port important un cònsol d'ultramarcònsol d'ultramarRepresentant dels mercaders catalans en un port estranger. Els protegia, els jutjava en les seves disputes i negociava amb les autoritats locals. Cap al 1400 n’hi havia més de quaranta.: un català que vivia allà, que coneixia les lleis del lloc i que responia pels seus. Si un mercader de Barcelona tenia un problema a Alexandria, no anava sol davant del soldà: hi anava el cònsol. A canvi, tots els vaixells catalans que entraven al port li pagaven un dret. Cap al 1400 hi havia cònsols catalans a més de quaranta ports, de Sevilla a Beirut.

Un tribunal de mercaders

A casa, el problema era un altre: qui jutjava les baralles entre un patró de vaixell i els mercaders que hi carregaven? Un jutge del rei no entenia de mar. Per això es va crear el Consolat de MarConsolat de MarTribunal format per mercaders, no per juristes, que jutjava les disputes de comerç marítim segons els costums del mar. València el va tenir el 1283; Mallorca, el 1343; Barcelona, el 1347.: dos cònsols triats entre els mercaders, que decidien de pressa i segons el que tothom al port sabia que era just. Es reunien a la LlotjaLlotjaEdifici on els mercaders es trobaven per fer tractes i on tenia la seu el Consolat. La de Barcelona es va construir entre el 1380 i el 1392., l’edifici que la ciutat va aixecar davant del port perquè els tractes es fessin sota un sostre i no a la platja.

Un llibre que mig Mediterrani va copiar

Els costums que aplicava el tribunal es van posar per escrit a Barcelona cap al 1370: és el Llibre del Consolat de MarLlibre del Consolat de MarRecull de normes del comerç marítim escrit en català cap al 1370, imprès a València el 1484 i traduït a l’italià, el castellà, el francès i altres llengües. Va servir de llei del mar a tot el Mediterrani fins al segle XVIII., que trobareu a L’Arxiu. Diu què deu el patró als mercaders i als mariners, què passa si cal llençar càrrega al mar en una tempesta, qui paga si un vaixell es perd. No el va escriure cap rei: diu que són «els bons establiments i els bons costums del fet de mar», que els savis van donar als avantpassats. Com que els vaixells de tots els ports anaven als mateixos llocs, els altres també el van adoptar: es va traduir a l’italià, al castellà i al francès, i durant quatre segles va ser la llei del mar a tot el Mediterrani. Un rei d’Aragó no va manar mai a Gènova ni a Venècia, però un llibre escrit pels mercaders de Barcelona, sí.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

5.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

El Saló de Contractacions, mirat de prop.

Comenta la fotografia del Saló de Contractacions en tres passos. DESCRIC: què sosté el sostre i què hi ha al fons. IDENTIFICO: amb la lectura, digues quan es va construir i quina institució hi tenia la seu. DEDUEIXO: per què una ciutat gastaria tants diners en un edifici on només s'hi parla i s'hi signa?

Els tres passos retolats, d'una o dues frases cada un.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Les dates i la institució són al peu de foto. Per al tercer pas, fixa't en l'alçada dels arcs i comença així: «La ciutat volia que…».

5.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Costums, no ordres.

Llegiu el document de L'Arxiu en parella i contesteu en tres passos. FET: què li passa al patró que no ret comptes als socis? PARER: copieu la frase que diu d'on vénen aquestes normes. SENYAL: per què als mercaders que les van escriure els convé dir que són antigues?

La frase copiada i les dues respostes (25-50 paraules).

💡 Pista: El FET és al final del document; la frase del PARER, al principi. Per al SENYAL, penseu si és més fàcil discutir una norma antiga o una de nova, i comenceu així: «Els convé perquè…».

5.3 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Fiar-se d'algú que és lluny.

Fes un esquema 1-3-1. A dalt, el problema: «Comerciar amb algú que és a dos mesos de viatge». Al mig, les tres solucions de la lectura (el cònsol, el tribunal i el llibre), amb el que resol cada una. A baix, una frase que expliqui què tenen en comú.

L'esquema amb les cinc caixes i la frase de tancament.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Les tres solucions són als tres últims apartats de la lectura. Per a la frase de baix, pregunta't qui les va crear, i comença així: «Les tres…».

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

5.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Què surt i què entra.

Fes una taula de dues columnes, «Surt de Barcelona» i «Entra a Barcelona», i classifica-hi aquests vuit productes: draps de llana · pebre · oli · blat · safrà · cotó · sucre · canyella. Després, al costat de tres productes que entren, escriu el port d'on vénen.

La taula amb els vuit elements classificats i el port de tres d'ells.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Els que surten es fan o es cullen a Catalunya; els que entren vénen de lluny. Els ports són a la primera línia de la Fitxa de dades.

5.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura ✏️ Individual

D'un llibre de Barcelona a la llei de Venècia.

Encadena en cinc baules, unides per fletxes, com un llibre dels mercaders de Barcelona va acabar sent la llei del mar a ports que la Corona no va tenir mai. La primera baula és «Els mercaders de Barcelona posen per escrit els costums del mar» i l'última, «Durant quatre segles el Llibre és la llei del mar al Mediterrani».

La cadena de cinc baules amb fletxes i el connector a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Les baules del mig són a l'últim apartat de la lectura. Posa un connector a cada fletxa: «per això», «llavors» o «com que».

5.6 ✍️ Explicar · telegrama 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Telegrama del cònsol d'Alexandria.

Ets el cònsol dels catalans a Alexandria el 1350. Un patró de Barcelona diu que va haver de llençar càrrega al mar per una tempesta, i els mercaders diuen que menteix. Resumeix el cas en un telegrama de 25 paraules exactes al Consolat de Mar de Barcelona: què ha passat, què has fet tu i què els demanes.

El telegrama de 25 paraules amb el recompte.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: El cònsol no és el tribunal: pot escoltar i protegir, però la disputa gran es jutja a casa. Recorda què diu el Llibre de retre comptes.

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

5.7 🌍 Participar · desmentit 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Desmentit: «una llei del rei».

Algú ha escrit en un fòrum: «El Consolat de Mar era una llei que el rei d'Aragó va imposar a tots els ports que va conquerir.» Desmunta-ho: digues què és fals, què és cert i quin fet de la lectura o del document ho demostra.

El desmentit de 40-60 paraules amb el fet que ho demostra.

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Abans d'escriure, busca el fet que el mite no pot explicar.

5.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Ets un mercader del 1350.

Ets un mercader del 1350 i tens diners per a un sol viatge. Opcions reals: A) draps a Tunis, viatge curt, guany petit i segur; B) oli i safrà a Alexandria i tornar amb pebre, viatge de mesos, guany gran i risc de tempesta o pirates; C) posar els diners en el vaixell d'un altre patró com a soci, sense viatjar. Decideix quina tries i defensa-la amb dos motius; digues el risc més gran i quina peça de la lectura (cònsol, tribunal o llibre) t'en protegeix.

L'opció triada i tres frases: dos motius i el risc amb la peça que et protegeix.

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Abans de triar, pensa què perds en el pitjor cas de cada opció.

5.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: les regles del comerç, qui les fa.

En grup, decidiu. El Llibre del Consolat de Mar el van escriure els mercaders per a ells mateixos, i el van adoptar ports de tot el Mediterrani perquè els convenia. Avui les regles del comerç entre països les fan governs i organismes internacionals. Trieu un cas d'avui que conegueu (una norma sobre un producte, un tractat, una plataforma de compres) i decidiu: qui hauria de fer les regles, els que comercien o els governs? Defenseu-ho amb dos motius i escriviu el motiu més fort de qui pensi el contrari.

El cas triat, la decisió del grup amb dos motius i el motiu contrari més fort (80-100 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, que cada membre del grup proposi un cas i trieu el que coneixeu millor.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Cap al 1350 els vaixells catalans anaven a Alexandria a buscar espècies, a Sicília a buscar blat, a Tunis, a Constantinoble i fins a Bruges, carregats de draps, oli i safrà. Per fiar-se d'algú que és lluny, les ciutats van crear tres peces: un cònsol català a cada port important (més de quaranta cap al 1400), un tribunal de mercaders a casa, el Consolat de Mar (València 1283, Mallorca 1343, Barcelona 1347), que es reunia a la Llotja, i un llibre de costums, el Llibre del Consolat de Mar, escrit a Barcelona cap al 1370. Cap rei no el va dictar, i per això ports que la Corona no va tenir mai el van adoptar: va ser la llei del mar durant quatre segles.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Qui jutjava les disputes al Consolat de Mar, segons la lectura?

   A. Dos jutges del rei que coneixien les lleis de cada port B. Els cònsols d'ultramar, quan tornaven de viatge C. Dos cònsols triats entre els mercaders de la ciutat D. Els patrons de vaixell més vells, triats pels mariners

2. 2. Segons el pròleg del Llibre del Consolat de Mar, d'on vénen les seves normes?

   A. D'una ordre del rei d'Aragó per als ports que havia conquerit B. De les sentències que els cònsols havien dictat a la Llotja C. De les lleis de Gènova i de Venècia, traduïdes al català D. Dels costums que els homes savis van donar als avantpassats

3. 3. Per què ports com Gènova o Venècia, que no eren de la Corona d'Aragó, van adoptar el Llibre del Consolat de Mar?

   A. Perquè el rei d'Aragó els ho va imposar després de vèncer-los al mar B. Perquè els convenia tenir les mateixes regles que els seus clients C. Perquè un cònsol català a cada port els obligava a aplicar-lo D. Perquè el Llibre era escrit en llatí i tothom el podia llegir

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

El Llibre diu que les seves normes vénen dels «homes savis» i dels avantpassats, no d'un rei. Coneixes cap norma d'avui que es presenti com a antiga o «de tota la vida» perquè ningú no la discuteixi?