Sessió 6. La Reconquesta castellana

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

A les sessions anteriors heu vist com la Corona d’Aragó, tancada per terra, va sortir al mar. Castella tenia un altre veí al davant: l’Imperi almohadeImperi almohadeDinastia berber del Marroc que va dominar al-Àndalus entre el 1147 i el 1212. Volien un islam més estricte i van unificar tot el sud sota un sol poder., que des del Marroc havia unificat tot el sud d’al-Àndalus. El 1195, a Alarcos, els almohades havien esclafat l’exèrcit castellà. Durant quinze anys, la frontera va quedar on era. Hi havia tres corredors cap al sud: Portugal per la costa atlàntica, Castella pel centre i la Corona d’Aragó per València. Cada regne baixava pel seu.

Las Navas de Tolosa, 1212

Alfons VIII de Castella va demanar al papa que declarés una croadacroadaGuerra beneïda pel papa, que perdonava els pecats a qui hi anava. Va servir per portar cavallers de tot Europa a la península el 1212.. Hi van acudir cavallers de França, i sobretot els reis veïns: Pere el Catòlic d’Aragó, l’avi del Pere el Gran de Sicília, i Sanç VII de Navarra. El 16 de juliol del 1212, a Las Navas de TolosaLas Navas de TolosaPla de la serra de Jaén, al pas entre la Meseta i Andalusia. Un pastor, diu la llegenda, va ensenyar als cristians un camí per evitar el pas defensat pels almohades., els tres reis van trencar la línia almohade i van arribar fins a la tenda del califa. Els cristians hi van perdre pocs homes; els almohades, l’imperi. En vint anys s’havien esfondrat, i darrere seu al-Àndalus es va tornar a partir en taifestaifesRegnes petits en què es dividia al-Àndalus quan queia el poder central. Les terceres taifes, després del 1228, van ser fàcils de conquerir una a una..

Còrdova, Sevilla, Cadis

El net d’Alfons VIII, Ferran IIIFerran IIIRei de Castella des del 1217 i de Lleó des del 1230: va unir els dos regnes per sempre. Va conquerir Còrdova, Jaén i Sevilla. L’Església el va fer sant., va aprofitar-ho. El 1236 va entrar a Còrdova, la vella capital del califat, i va fer tornar a Santiago les campanes que Almansor n’havia pres dos segles abans. El 1246 va prendre Jaén, el 1248 Sevilla després d’un setge de setze mesos, i el seu fill Alfons X va arribar a Cadis el 1262. En trenta anys, Castella s’havia quedat la vall del Guadalquivir sencera. Per omplir-la va fer repartimentsrepartimentsLlibres on el rei apuntava quines cases i quines terres d’una ciutat conquerida donava a cada colon cristià. Els de Sevilla i de Múrcia s’han conservat.: llistes de cases i camps donats a cavallers i colons vinguts del nord. Els musulmans que s’hi van quedar van ser expulsats després d’una revolta el 1264. Només un regne va sobreviure al sud: GranadaGranadaRegne musulmà fundat el 1238 per Muhàmmad ibn Nasr, que va pactar amb Ferran III ser-ne vassall i pagar-li un tribut. Va durar fins al 1492., que es va fer vassall de Castella i va pagar per continuar existint. És el tema de la sessió que ve.

Un rei que fa escriure la història

Alfons X va fer una cosa que cap rei peninsular no havia fet: va manar escriure la història d’Espanya en castellà, no en llatí, perquè la pogués llegir la seva gent. A l’Estoria de EspañaEstoria de EspañaCrònica en castellà encarregada per Alfons X cap al 1270, que explica la història de la península des dels orígens fins al seu pare. També se’n diu Primera Crónica General. hi ha un capítol que trobareu a L’Arxiu, el «Loor de España»: la terra és rica en blat, en fruita, en peix, en cavalls, en plata i en or, i no hi ha al món cap que la iguali. Ho escriu un rei que acaba de conquerir mig sud i que vol que els seus hi vegin un país, no un botí.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Tres corredors cap al sud.

Comenta el mapa de la lectura en tres passos. DESCRIC: digues què és cada lletra (P, L, C, N, A) i quines dues ciutats surten al sud. IDENTIFICO: digues per on baixava cada regne cristià i quin té una fletxa cap al mar. DEDUEIXO: quin regne tenia més terra per guanyar al sud, i què t'ho fa pensar?

Els tres passos retolats, d'una o dues frases cada un.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Les lletres i les fletxes s'expliquen al peu del mapa. Per al tercer pas, mira quanta frontera amb el taronja té cada regne i comença així: «Tenia més terra per guanyar… perquè…».

6.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Un elogi amb intenció.

Llegiu el document de L'Arxiu en parella i contesteu en tres passos. FET: feu una llista de quatre riqueses que el text anomena. PARER: copieu la frase on diu que no hi ha cap terra al món com Espanya. SENYAL: amb el context, digueu per què a un rei que acaba de conquerir el sud li convé dir-ho.

La llista, la frase copiada i una resposta (25-50 paraules).

💡 Pista: Les riqueses són al principi del document. Per al SENYAL, mireu al context quin capítol ve just després, i comenceu així: «Li convé perquè…».

6.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Setanta anys en una línia.

Dibuixa una línia del temps del 1195 al 1264 i situa-hi aquests set fets: Alarcos · Las Navas de Tolosa · Còrdova · Jaén · Sevilla · Cadis · revolta i expulsió dels musulmans. Després marca amb un claudàtor els anys que van d'Alarcos a Las Navas i els que van de Còrdova a Cadis, i escriu una frase que compari les dues durades.

La línia amb els set fets datats, els dos claudàtors i la frase de comparació.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Les dates són a la Fitxa de dades. Per a la frase, compara quants anys dura cada tram i quantes ciutats hi canvien de mans.

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Cert, fals o a mitges.

Decideix si cada afirmació és vertadera, falsa o vertadera només en part, i justifica-ho amb una frase de la lectura o del document. A) A Las Navas de Tolosa només hi va lluitar Castella. B) Ferran III va conquerir Còrdova, Sevilla i Cadis. C) El «Loor de España» el va escriure Alfons X de la seva mà. D) Després del 1264 Castella va continuar conquerint sense aturar-se.

Les quatre afirmacions amb el veredicte i una frase de prova cada una.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Justifica amb «segons la lectura…» o «el document diu…». La B i la C tenen una part certa: digues quina.

6.5 🔍 Investigar · intrús justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Quin no hi encaixa.

A cada una d'aquestes tres llistes hi ha un intrús. Copia-les a la llibreta, encercla l'intrús i escriu una frase que expliqui quin criteri fan servir els altres tres i per què ell no el compleix. Llista 1: Còrdova · Sevilla · Cadis · Granada. Llista 2: Alfons VIII · Pere el Catòlic · Sanç VII · Ferran III. Llista 3: Alarcos · Las Navas · el repartiment de Sevilla · el «Loor de España».

Les tres llistes amb l'intrús encerclat i una frase de justificació cada una.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Pensa en «qui va ser conquerit i qui no», «qui era a Las Navas» i «què és una batalla i què no». Hi pot haver més d'un criteri bo: el que compta és que el justifiquis.

6.6 ✍️ Explicar · reescriptura 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Explica-ho sense la paraula «Reconquesta».

Explica per què Castella va conquerir mig sud entre el 1236 i el 1262, quan entre Alarcos (1195) i Las Navas (1212) no s'havia mogut. Fes-ho per a algú de deu anys i sense fer servir les paraules «Reconquesta», «imperi» ni «frontera».

Un paràgraf de quatre o cinc frases sense les tres paraules prohibides.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Comença pel que va passar als almohades després del 1212. Acaba amb per què es van aturar a Granada.

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 ✍️ Explicar · titular periodístic 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Tres diaris, un mateix dia.

Escriu a la llibreta tres titulars (de 8 a 12 paraules cada un) per a la notícia de l'entrada de Ferran III a Còrdova el 1236, com si els publiquessin tres diaris diferents: un de la cort de Castella, un de la ciutat de Còrdova musulmana i un de Santiago de Compostel·la (recorda les campanes). Cada titular ha de dir el mateix fet però amb paraules que mostrin de quin costat és el diari. Sota cada titular, una frase que expliqui quina paraula l'inclina.

Els tres titulars i les tres frases d'explicació.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Tria primer el verb de cada titular: és la paraula que més inclina.

6.8 🌍 Participar · manifest 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Manifest dels musulmans de Sevilla, 1248.

Ets un musulmà de Sevilla el 1248, el dia que Ferran III entra a la ciutat després de setze mesos de setge. Els que es queden seran repartits entre colons del nord; els que marxen ho perden tot. Proposa als teus veïns què fer, amb un manifest de tres punts numerats: què ha passat, què us espera si us quedeu i què proposes. Fes servir només el que se sabia el 1248.

El manifest amb tres punts numerats d'una o dues frases cada un.

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Abans d'escriure, pensa què pot perdre i què pot salvar cada veí.

6.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: qui té dret a una terra.

En grup, decidiu. El 1236 Ferran III va entrar a Còrdova i el «Loor de España» diu que aquella terra era d'Espanya des de sempre; els que hi vivien feia cinc segles que hi eren. Avui també hi ha llocs del món on dos pobles diuen que una mateixa terra és seva per història. Trieu un cas d'avui que conegueu i decidiu: què hauria de pesar més, qui hi va viure primer o qui hi viu ara? Defenseu-ho amb dos motius i escriviu el motiu més fort de qui pensi el contrari.

El cas triat, la decisió del grup amb dos motius i el motiu contrari més fort (80-100 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, que cada membre del grup proposi un cas i trieu el que coneixeu millor.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Mentre la Corona d'Aragó sortia al mar, Castella tenia al davant l'imperi almohade, que el 1195 l'havia vençut a Alarcos. El 1212, a Las Navas de Tolosa, Alfons VIII de Castella, Pere el Catòlic d'Aragó i Sanç VII de Navarra van trencar aquell imperi, que en vint anys es va esfondrar i va deixar al-Àndalus partit en taifes. Ferran III va aprofitar-ho: Còrdova el 1236, Jaén el 1246, Sevilla el 1248, i el seu fill Alfons X va arribar a Cadis el 1262. Les ciutats es van repartir entre colons del nord i només Granada va sobreviure, com a vassalla que pagava tribut. Alfons X va fer escriure en castellà la història d'Espanya, amb un elogi de la terra que acabava de guanyar.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Qui va vèncer els almohades a Las Navas de Tolosa, el 1212?

   A. Alfons VIII de Castella tot sol, per venjar la derrota d'Alarcos B. Els reis de Castella, Aragó i Navarra, en una croada del papa C. Els reis de Castella, Lleó i Portugal, en una croada del papa D. Ferran III de Castella, amb l'ajuda de cavallers de França

2. 2. Per què Castella va poder conquerir Còrdova, Sevilla i Cadis en només trenta anys?

   A. Perquè els almohades s'havien esfondrat i al-Àndalus s'havia partit B. Perquè el regne de Granada la va ajudar a canvi de no pagar tribut C. Perquè la Corona d'Aragó baixava alhora amb ella cap a Sevilla D. Perquè els musulmans havien estat expulsats després d'una revolta

3. 3. Segons el context de L'Arxiu, per què li convé a Alfons X un elogi de la terra com el «Loor de España»?

   A. Perquè volia convèncer el papa de declarar una altra croada B. Perquè necessitava vendre el blat, el vi i l'oli del sud a altres regnes C. Perquè Granada pagués un tribut més alt per una terra tan rica D. Perquè, si la terra és tan bona, recuperar-la sembla una obligació

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

El «Loor de España» diu que la terra és la millor del món i la seva gent, «lleial al senyor». Se t'acut per què un rei que acaba de conquerir mig sud vol que els seus llegeixin exactament això?