Situació d'aprenentatge · Plantilla del Departament d'Educació
🌊 Qui es va quedar el mar?
Guia per al professorat — no forma part del recorregut de l'alumnat.
| Títol | Qui es va quedar el mar? (Càpsula 6) |
|---|---|
| Curs | 2n ESO |
| Àrea / matèria | Ciències Socials: Geografia i Història |
| Sessions | 9 sessions · portada · microhistòria |
Descripció (context + repte)
Al segle XIII tres regnes de la península surten a buscar terra: Castella baixa pel centre fins al Guadalquivir, Portugal per la costa i acaba el 1249, i la Corona d'Aragó, tancada per terra, surt al mar. El repte de la càpsula és entendre com un rei amb quatre lleis, uns soldats sense feina i uns mercaders amb un llibre de costums van fer un imperi al Mediterrani, què va costar (Sardenya, cent anys; Còrsega, mai) i qui connectava tots aquells mons. Les nou sessions es recolzen en documents llegits a l'original: la mata de jonc i la pau amb Pisa de Muntaner, les Vespres i els almogàvers de Desclot, el pròleg del Llibre del Consolat de Mar, el Loor de España de l'Estoria d'Alfons X, la Granada d'Ibn Battuta, la butlla Manifestis probatum i la Barcelona de Benjamí de Tudela.
Relacionada amb: la càpsula 5 (🏘️ Per què va guanyar la ciutat?), que la precedeix; la càpsula 7 (💀 Per què el món medieval es va ensorrar?), que la continua. Les microhistòries del bloc B (càpsules 4, 5, 6) comparteixen personatges o escenari.
El dossier de la càpsula a la llibreta, amb la sessió 9 com a peça de tancament: el comentari de l'Hagadà de Sarajevo que dedueix per què les dones van vestides de catalanes, la carta d'un rabí alemany a Salomó ben Adret i la decisió en grup sobre viure junts i viure a part. Pel camí, els productes de les sessions 1, 3 i 4: el comentari del mapa de la Corona amb les dates ordenades, la pau amb Pisa llegida com un contracte en tres columnes i la taula que confronta Desclot i Muntaner sobre els mateixos homes.
Competències específiques de l'àrea
🧭 Situar
CE1 Cercar i tractar informació que permeti interpretar el present i el passat, aplicant els procediments de la recerca històrica i geogràfica a partir de l'anàlisi crítica de dades procedents de fonts analògiques i digitals, per transformar-ho en coneixement i comunicar-ho a través de diferents formats. · 21 activitats (s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9)
CE3 Interpretar els canvis i les continuïtats dels processos històrics, mitjançant la realització de projectes d'investigació i l'ús de fonts primàries i secundàries, per interpretar els problemes del món actual i fer propostes a favor de la pau, el benestar i el desenvolupament sostenible. · 39 activitats (s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9)
🔍 Investigar
CE2 Indagar i argumentar a partir de problemes socials rellevants, locals i globals, per desenvolupar un pensament crític i respectuós amb les diferències, que contribueixi a la construcció de la identitat individual i col·lectiva i a la consecució d'un present i un futur més just i inclusiu. · 7 activitats (s1 · s3 · s5 · s6 · s8 · s9)
CE5 Analitzar de forma crítica els mecanismes que han regulat la vida de les societats al llarg de la història fins a l'actualitat i la construcció dels sistemes democràtics per participar de manera respectuosa i compromesa en activitats comunitàries que promoguin la convivència, la cohesió social i l'equitat. · 14 activitats (s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9)
Cada competència porta les activitats de la càpsula que l'evidencien, comptades pel criteri d'avaluació que duen. Els quatre blocs són l'agrupació cognitiva d'Ideorum; les competències i els criteris són els del decret, i no s'hi reparteixen a parts iguals: una activitat d'Investigar sovint evidencia un criteri de la CE1, que aquí queda sota Situar.
Competències transversals
| Competència transversal | Com hi contribueix (annex 4) | Sessions |
|---|---|---|
| Competència ciutadana | Implicar-se en la comunitat i defensar la dignitat de les persones en un context de sostenibilitat; consciència cívica i global, cultura de la pau i equitat. | s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9 |
| Competència personal, social i d'aprendre a aprendre | Autoregulació de l'aprenentatge, autoconeixement i autoestima, benestar emocional i treball en equip. | s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9 |
L'annex 4 del Decret 175/2022 les descriu sense competències específiques numerades; s'avaluen de forma col·legiada al final de 2n i 4t d'ESO.
Objectius d'aprenentatge i criteris d'avaluació
| Objectiu (capacitat + saber + finalitat) | Criteris d'avaluació (acció + saber + context) |
|---|---|
| Situar en el mapa i en el temps els tres corredors d'expansió peninsular i l'imperi al mar (les quatre peces de la Corona, les dates de Sardenya i Nàpols, del 1195 a Cadis, del 1096 a l'Algarve) amb comentaris de mapa i línies del temps. | 3.3 Representar adequadament informació geogràfica i històrica a través de diverses formes de representació gràfica, cartogràfica i visual. 3.4 Situar fets i processos històrics en eixos cronològics, trobant relacions entre diferents períodes i simultaneïtats temporals entre diferents territoris. |
| Llegir documents d'època i dir qui els escriu, per a qui i què callen: un cronista que aconsella el rei que serveix, un tractat explicat pel vencedor, un viatger que no diu res del tribut, un papa que confirma un regne per dos marcs d'or. | 3.5 Identificar i utilitzar les fonts primàries i secundàries, valorant les seves aportacions al coneixement del medi i de les formes de vida en el present i el passat. 1.2 Analitzar de manera crítica, responsable i creativa les fonts d'informació analògiques i digitals, contrastant les dades obtingudes i aplicant-les a diferents situacions i contextos. |
| Explicar els mecanismes que van fer possible cada regne (el jurament abans de manar, el vassallatge, el sou dels mercenaris, el cònsol i el tribunal, les pàries, el reconeixement) amb cadenes causa-efecte, taules, esquemes, telegrames i reescriptures amb paraules prohibides. | 3.1 Identificar els canvis i les continuïtats entre les etapes històriques, a través de processos inductius, reptes i projectes de recerca, i trobar relacions amb el món actual. 1.4 Incorporar i utilitzar adequadament el vocabulari propi de les ciències socials mitjançant intervencions orals, textos escrits i altres produccions, tot avançant en la construcció d'un discurs precís i rigorós. 1.3 Elaborar i comunicar els coneixements adquirits mitjançant recursos expressius que incorporin diferents llenguatges i formats, emprant les possibilitats que ofereixen els entorns i recursos digitals. 5.3 Analitzar els trets bàsics de l'organització social, política i econòmica d'algunes societats del passat i valorar de manera crítica el grau d'equitat dels intercanvis i relacions amb altres poblacions. |
| Participar en decisions raonades, manifests, desmentits i cartes des d'un rol sobre qui ajuda una revolta, qui mana al mar, si val la pena pagar per la pau i qui diu que un país existeix, i portar-ho a l'avui a l'«ahir i avui» de cada sessió. | 5.1 Identificar i analitzar els mecanismes que han regulat la vida en comú d'algunes societats del passat, interpretant els principals models d'organització social i política. 2.2 Argumentar de forma crítica sobre problemes socials rellevants utilitzant els coneixements propis de les ciències socials i valorant la importància de trobar solucions dialogades. 5.4 Mostrar actituds pacífiques i tolerants i assumir els drets i deures del marc de convivència, demostrant capacitat crítica i responent de manera assertiva davant de situacions d'injustícia i desigualtat. |
Sabers
| Bloc de sabers | Sabers de la càpsula |
|---|---|
| B · Societats i territoris | Origen i evolució de l'organització social
El llegat històric
Territori i paisatge
Violència i conflictes armats
Cronologia i temps històric
Evolució dels sistemes econòmics i dels models d'organització social
Religió i organització social
|
| C · Compromís cívic | Conservació i defensa del patrimoni històric, artístic i cultural
|
Desenvolupament de la situació d'aprenentatge
Metodologia: indagació a partir d'una font primària per sessió; «pantalla = brúixola, llibreta = aprenentatge»; graduació per nivells. Agrupaments: individual (58) · parella (14) · grup (9), segons el mode de cada activitat. Temporització: 9 sessions de 50 min (450 min en total), més la portada i la microhistòria, que són lectura. Materials: web Ideorum (brúixola), llibreta (producció) i la font primària de L'Arxiu de cada sessió, més un vídeo per sessió.
Els documents de L'Arxiu (10 documents originals)
| S. | Document | Autor | On és l'original |
|---|---|---|---|
| 1 | L'eximpli de la mata del jonc · Cap al 1325-1328, València | Ramon Muntaner, Crònica, capítol 292 | archive.org |
| 2 | Com la gent de Sicília va matar tots els francesos · Cap al 1283-1288 | Bernat Desclot, Crònica del rei En Pere, capítol 81 | archive.org |
| 3 | La pau amb Pisa: què es va quedar cadascú · Fets del 1324; escrit cap al 1325-1328 | Ramon Muntaner, Crònica, capítols 283-284 | archive.org |
| 4 | Qui eren els almogàvers, vist des de fora · Cap al 1283-1288 | Bernat Desclot, Crònica del rei En Pere, capítol 79 | archive.org |
| 4 | Per què van marxar a Orient, vist des de dins · Fets del 1302; escrit cap al 1325-1328 | Ramon Muntaner, Crònica, capítol 199 | archive.org |
| 5 | Els bons costums del fet de mar · Cap al 1370, Barcelona (imprès a València el 1484) | Llibre del Consolat de Mar, pròleg i capítol 195 | ca.wikisource.org |
| 6 | L'elogi de la terra (Loor de España) · Cap al 1270-1284, Castella | Estoria de España, encarregada per Alfons X el Savi, capítol 558 | archive.org |
| 7 | Un viatger que ha vist mig món descriu Granada · Dictat cap al 1355, Fes | Ibn Battuta, Rihla (el llibre del seu viatge), sobre la visita del 1350 | archive.org |
| 8 | El papa reconeix el regne de Portugal · 23 de maig del 1179, Roma | Alexandre III, papa, butlla Manifestis probatum | pt.wikisource.org |
| 9 | Un viatger jueu descriu Barcelona · Cap al 1165-1173 | Benjamí de Tudela, Itinerari (Séfer Massaot) | archive.org |
Activitats d'aprenentatge i d'avaluació · les 4 fases
- La portada de la càpsula: la pregunta motora i amb què n'ha de sortir l'alumnat
- El sondeig d'idees prèvies de cada sessió (27 preguntes en total)
- «Desmuntant tòpics»: 9 tòpics que l'alumnat sol portar de casa, un per sessió
- 8 activitats de Situar (s1 · s2 · s3 · s6 · s8)
- La lectura de cada sessió, processada a la llibreta (no copiada)
- L'Arxiu: 10 documents originals, amb enllaç a la font
- Un vídeo per sessió (9 de 9)
- 26 activitats de Investigar (a totes les sessions)
- La fitxa de dades (9 de 9 sessions)
- El tancament de cada sessió: síntesi i pregunta oberta (9 de 9)
- El quiz formatiu: 27 preguntes amb explicació de la resposta
- 21 activitats de Explicar (a totes les sessions)
- El producte final a la llibreta (sessió 9)
- La microhistòria (sessió 10): el saber de la càpsula posat en un relat
- 26 activitats de Participar (a totes les sessions)
Els 4 blocs cognitius d'Ideorum coincideixen amb les 4 fases d'activitat del model, i cada sessió les recorre totes quatre. La graella de sota diu quina activitat és de quina fase.
Què en sé? Els tòpics que la càpsula desmunta (9, un per sessió)
- «La Corona d'Aragó era un país com els d'ara: el rei d'Aragó manava a tots els seus territoris amb les mateixes lleis.»
- «Els sicilians es van revoltar el 1282 perquè volien ser governats pel rei d'Aragó.»
- «Els catalans van conquerir Sardenya el 1324 i, des de llavors, el Mediterrani occidental va ser un llac català.»
- «Els almogàvers van anar a Orient per defensar la cristiandat dels turcs.»
- «El Consolat de Mar era una llei que el rei d'Aragó va imposar als ports que havia conquerit.»
- «Després de Las Navas de Tolosa, la Reconquesta va ser una marxa contínua fins al 1492.»
- «Granada va sobreviure fins al 1492 perquè les seves muntanyes i la seva fortalesa la feien impossible de conquerir.»
- «Portugal va néixer independent d'Espanya el 1143, quan Espanya el va deixar marxar.»
- «Els jueus medievals vivien tancats als calls perquè els cristians els hi obligaven, com en un gueto.»
Graella d'activitats, sessió a sessió
Sessió 1 · La Corona d'Aragó com a confederació (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Quatre peces a la península, i les que venen. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.3 |
| 2 | Qui parla, i a qui. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Comú o propi. | Explicar | 🎏 Aprenent | individual | CE5 · 5.3 |
| 4 | Explica-ho sense la paraula «confederació». | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.4 |
| 5 | Un rei, tres regnes, una regla. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 6 | Cert, fals o a mitges. | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.2 |
| 7 | Carta dels consellers de Barcelona al rei nou. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE5 · 5.1 |
| 8 | El consell de Montsó. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE2 · 2.2 |
| 9 | Ahir i avui: un poder comú i molts governs. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE5 · 5.4 |
Sessió 2 · Sicília i les Vespres Sicilianes (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Trenta anys en una línia. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.4 |
| 2 | Descriure i jutjar. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | El quadre de Hayez, mirat de prop. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.5 |
| 4 | De l'insult a la corona, baula a baula. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 5 | Per què el rei era tan a prop? | Investigar | 🎠 Intermedi | parella | CE1 · 1.2 |
| 6 | Tres diaris, un mateix dia. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.3 |
| 7 | Desmentit: «volien ser catalans». | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE1 · 1.2 |
| 8 | Un fet per al llibre de text. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE3 · 3.1 |
| 9 | Ahir i avui: qui ajuda una revolta, i per què. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE5 · 5.4 |
Sessió 3 · Sardenya, Còrsega i Nàpols (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Les dates que porta el mapa. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.3 |
| 2 | Llegir un tractat com un contracte. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Del regal del papa a la mort del Magnànim. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.4 |
| 4 | Quin no hi encaixa. | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 5 | Telegrama de Càller a Barcelona. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.4 |
| 6 | Cert, fals o a mitges. | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.2 |
| 7 | Manifest dels sards d'Arborea. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE2 · 2.2 |
| 8 | Ets Alfons el Magnànim, 1443. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE2 · 2.2 |
| 9 | Ahir i avui: qui mana al mar. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE5 · 5.4 |
Sessió 4 · Els almogàvers a Orient (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Dos cronistes, els mateixos homes. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 2 | Un negoci explicat pel tresorer. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | L'entrada a Constantinoble, mirada de prop. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.5 |
| 4 | Explica-ho sense la paraula «mercenari». | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.4 |
| 5 | Qui hi guanya i qui hi perd. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 6 | Per què el van matar? | Investigar | 🎠 Intermedi | parella | CE1 · 1.2 |
| 7 | Carta d'un pagès de Tràcia. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE5 · 5.1 |
| 8 | Un fet per al llibre de text. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE3 · 3.1 |
| 9 | Ahir i avui: soldats de lloguer. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE5 · 5.4 |
Sessió 5 · El comerç català i el Consolat de Mar (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | El Saló de Contractacions, mirat de prop. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.5 |
| 2 | Costums, no ordres. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Fiar-se d'algú que és lluny. | Explicar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.1 |
| 4 | Què surt i què entra. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 5 | D'un llibre de Barcelona a la llei de Venècia. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 6 | Telegrama del cònsol d'Alexandria. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.4 |
| 7 | Desmentit: «una llei del rei». | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE1 · 1.2 |
| 8 | Ets un mercader del 1350. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE2 · 2.2 |
| 9 | Ahir i avui: les regles del comerç, qui les fa. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE5 · 5.4 |
Sessió 6 · La Reconquesta castellana (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Tres corredors cap al sud. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.3 |
| 2 | Un elogi amb intenció. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Setanta anys en una línia. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.4 |
| 4 | Cert, fals o a mitges. | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.2 |
| 5 | Quin no hi encaixa. | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 6 | Explica-ho sense la paraula «Reconquesta». | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.4 |
| 7 | Tres diaris, un mateix dia. | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE1 · 1.3 |
| 8 | Manifest dels musulmans de Sevilla, 1248. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE2 · 2.2 |
| 9 | Ahir i avui: qui té dret a una terra. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE5 · 5.4 |
Sessió 7 · El regne nassarita de Granada (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | La sala de les Dues Germanes, mirada de prop. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.5 |
| 2 | El que veu i el que no diu. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Per què va durar dos-cents cinquanta anys? | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE1 · 1.2 |
| 4 | Del pacte de Jaén a l'Alhambra, baula a baula. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 5 | L'art de durar. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 6 | Telegrama d'Ibn Battuta a Tànger. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.4 |
| 7 | Carta del rei de Granada al rei de Castella, 1340. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE5 · 5.1 |
| 8 | Un fet per al llibre de text. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE3 · 3.1 |
| 9 | Ahir i avui: pagar per la pau. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE5 · 5.4 |
Sessió 8 · Portugal com a regne independent (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Un país que encara no existeix. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.3 |
| 2 | Llegir una butlla com un contracte. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | De comtat a regne acabat. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.4 |
| 4 | Tres regnes, tres formes. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 5 | Quin no hi encaixa. | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 6 | Explica-ho sense la paraula «independència». | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.4 |
| 7 | Desmentit: «es va separar d'Espanya». | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE1 · 1.2 |
| 8 | Ets Afonso Henriques, 1143. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE2 · 2.2 |
| 9 | Ahir i avui: qui diu que un país existeix. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE5 · 5.4 |
Sessió 9 · Els calls jueus catalans (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Les dones de l'Hagadà, mirades de prop. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.5 |
| 2 | El que buscava i el que va trobar. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Per què el rei els protegia? | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE1 · 1.2 |
| 4 | Cert, fals o a mitges. | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.2 |
| 5 | De tres llengües a un mapa, baula a baula. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 6 | Tres diaris, un mateix viatger. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.3 |
| 7 | Manifest de l'aljama de Barcelona, 1283. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE2 · 2.2 |
| 8 | Carta d'un rabí d'Alemanya a Salomó ben Adret. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE5 · 5.1 |
| 9 | Ahir i avui: viure junts, viure a part. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE5 · 5.4 |
Tècniques d'aquesta càpsula
Les 18 tècniques d'aquesta càpsula ja s'han fet en càpsules anteriors d'aquest curs: cap no s'ha de modelar de nou.
- Comentari d'imatge5 activitats
- Cadena causa-efecte4 activitats
- Carta des d'un rol4 activitats
- Comentari de mapa4 activitats
- Decisió raonada4 activitats
- Enigma4 activitats
- Línia del temps4 activitats
- Reescriptura4 activitats
- Taula de classificació4 activitats
- Vertader o fals justificat4 activitats
- Desmentit3 activitats
- Esquema 1-3-13 activitats
- Intrús justificat3 activitats
- Manifest3 activitats
- Rellevància històrica3 activitats
- Telegrama3 activitats
- Titular periodístic3 activitats
- Corroboració de fonts1 activitat
Els sis vectors del currículum
- Aprenentatges competencials
- La pregunta motora («qui es va quedar el mar?») no la respon cap sessió sola: exigeix lligar institucions, guerra, comerç, diplomàcia i la gent que feia de pont. Es respon amb deu documents reals de L'Arxiu (dos d'ells confrontats a la sessió 4), divuit tècniques de l'ESO repartides sense repetir motlle i una decisió en grup a cada sessió que porta el cas medieval a l'avui.
- Perspectiva de gènere
- Reforç pendent: en aquesta càpsula cap activitat no porta criteri de la CE8, i el vector es treballa al llarg del curs. Sí que hi surten, a la sessió 2, les dones de Palerm com a detonant de la revolta segons Desclot; a la sessió 8, Teresa i Urraca com a governants de dos territoris el 1126; i a la sessió 9, les dones de l'Hagadà vestides de catalanes. Queda anotat al tracker.
- Universalitat del currículum
- Tres nivells d'accés al mateix saber i la versió eriço (DIL/SIEI) de les nou sessions, amb la imatge de treball dins i una activitat d'aprenent que la mira a cada una.
- Qualitat de l'educació de les llengües
- Vocabulari polític i econòmic precís (usatges, furs, Corts generals, vassall, pàries, cònsol, aljama, confederació dita com a paraula moderna) treballat amb telegrames de compte exacte, reescriptures amb paraules prohibides, titulars des de tres bàndols i esquemes 1-3-1. Els documents es llegeixen en adaptació catalana amb l'original al costat (català dels segles XIII i XIV, castellà medieval, anglès d'edició, portuguès).
- Ciutadania democràtica i consciència global
- Si val més decidir a prop o igual per a tothom, qui hi guanya quan un país de fora ajuda una revolta, qui hauria de manar al mar, si un país pot llogar soldats, qui fa les regles del comerç, qui té dret a una terra, pagar per la pau i qui diu que un país existeix es plantegen des dels casos medievals a les activitats «ahir i avui» de cada sessió.
- Benestar emocional
- La violència (les Vespres, la venjança catalana, les conquestes i les expulsions) es tracta des de les causes i des de qui la pateix (un pagès de Tràcia, un musulmà de Sevilla), mai com a espectacle. Els mites (la Corona com un país, el llac català, la croada dels almogàvers, la Reconquesta contínua, Granada inexpugnable, Portugal separat d'Espanya, el call com a gueto) es desmunten amb dates i sense burla.
Mesures i suports universals (DUA)
Els tres nivells (🎏 aprenent · 🎠 intermedi · 🎢 avançat) ofereixen múltiples graus d'accés al mateix saber; bastides que s'esvaeixen per graó; un sol vídeo per sessió com a ganxo; vocabulari clau destacat al marge i recollit al glossari del dossier.
Mesures i suports addicionals o intensius
La versió eriço 🦔 (DIL/SIEI) de les nou sessions: la mateixa sessió amb la lectura reescrita (uns 300-350 mots, amb el subratllat de quatre colors), la imatge de treball, L'Arxiu adaptat, la fitxa i les tres activitats d'aprenent 🎏 —les mateixes que fa la resta de la classe—, perquè l'alumna les pugui contestar.
Les mesures addicionals i intensives són, per definició, individualitzades (Decret 150/2017, sovint via pla individualitzat): l'eriço és el recurs que les fa possibles a cada sessió; a quin alumne o alumna s'assignen ho decideix el docent.