Sessió 2. Sicília i les Vespres Sicilianes

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Sicília no era un lloc qualsevol. Era una illa gran al mig del Mediterrani, plena de blat, amb ports on paraven els vaixells que anaven d’Itàlia a l’Àfrica i d’Occident a Orient. Qui la tenia, tenia una part del mar. El 1266 se l’havia quedat Carles d'AnjouCarles d'AnjouGermà del rei de França, cridat pel papa per treure Sicília a la família alemanya dels Hohenstaufen. Va vèncer a Benevent el 1266 i es va fer rei de Sicília i de Nàpols., un germà del rei de França, amb la benedicció del papa. Governava des de Nàpols, a la península, i a l’illa hi tenia soldats i funcionaris francesos que cobraven impostos alts i tractaven la gent amb menyspreu. Setze anys així.

Un dilluns de Pasqua

El 30 de març del 1282, dilluns de Pasqua, a l’hora de vespresvespresL’oració de la tarda, cap a la posta de sol. Les campanes que hi cridaven van donar nom a la revolta., els habitants de Palerm van sortir de la ciutat cap a una església on hi havia festa. Hi anaven famílies senceres. El cronista Bernat Desclot, que trobareu a L’Arxiu, explica què va passar: una colla de soldats francesos es van acostar a les dones i «hi posaven les mans»; els marits els van demanar que marxessin, un soldat va pegar a un d’ells, i la gent va agafar els bastons que portava. Va sonar un crit: «A mort els francesos!». Aquella nit no en quedava cap de viu a Palerm, i en poques setmanes la revolta s’havia estès a tota l’illa.

Primer el papa, després el rei

Els sicilians no es van revoltar per canviar de rei. Les ciutats es van organitzar com a comunacomunaCiutat que es governa a si mateixa, amb magistrats propis, com feien les ciutats del nord d’Itàlia. Palerm va voler ser-ho sota la protecció del papa. i van enviar missatgers al papa per demanar-li que les protegís com a ciutats lliures. El papa era francès i amic de Carles: els va dir que no. Llavors es van recordar que hi havia una reina amb drets sobre l’illa: Constança de SicíliaConstança de SicíliaFilla de Manfred, l’últim rei Hohenstaufen de Sicília, i muller de Pere el Gran. Per ella, el rei d’Aragó podia dir que Sicília era herència de la seva dona., la muller de Pere el Gran, rei d’Aragó. I Pere, casualment, era a la costa d’Àfrica amb una flota. El 30 d’agost del 1282 va desembarcar a Trapani, i a Palerm el van fer rei de Sicília.

Contra França i contra el papa

El preu va ser alt. El papa va excomunicarexcomunicarExpulsar algú de l’Església. Per a un rei medieval era greu: els seus súbdits quedaven lliures d’obeir-lo i qualsevol altre rei podia atacar-lo amb la benedicció de Roma. Pere el 1282 i va regalar la corona d’Aragó a un fill del rei de França. El 1285 un exèrcit francès enorme va entrar a Catalunya i va assetjar Girona: la croada contra la Corona d'Aragócroada contra la Corona d'AragóInvasió francesa de Catalunya del 1285, beneïda pel papa com una croada. Va fracassar per la flota de Roger de Llúria i per les malalties que van delmar l’exèrcit francès.. Va fracassar. Al mar, l’almirall Roger de LlúriaRoger de LlúriaAlmirall de Pere el Gran, nascut a Calàbria. Va vèncer totes les batalles navals que va lliurar; el 1284 va capturar el fill de Carles d’Anjou davant de Nàpols. havia derrotat les flotes franceses una rere l’altra, i a terra la fam i les febres van desfer l’exèrcit invasor. Pere el Gran es va morir aquell mateix novembre. Sicília no va tornar mai a França: la va heretar un fill de Pere, i després un altre, Frederic, que el 1296 en va ser rei per compte propi. Per això, quan Muntaner escrivia la mata de jonc, hi havia un rei de Sicília de la casa d’Aragó. L’imperi al mar havia començat amb una revolta que no era seva.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Trenta anys en una línia.

Dibuixa una línia del temps del 1266 al 1296 i situa-hi aquests sis fets: Carles d'Anjou es fa rei de Sicília · comença la revolta a Palerm · Pere el Gran desembarca a Trapani · el papa excomunica Pere · la croada francesa assetja Girona · Frederic és rei de Sicília. Pinta d'un color els fets de Sicília i d'un altre els de Catalunya.

La línia amb els sis fets datats i pintats de dos colors.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Les sis dates són a la Fitxa de dades. Marca primer els dos extrems, el 1266 i el 1296, i després col·loca la resta entre mig.

2.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Descriure i jutjar.

Llegiu el document de L'Arxiu en parella i contesteu en tres passos. FET: copieu el crit de la gent de Palerm. PARER: quina frase del document ja no descriu, sinó que jutja els francesos? SENYAL: per què li convé a Desclot, que escriu per al rei Pere, que els francesos surtin com a dolents?

El crit copiat i les dues respostes (25-50 paraules).

💡 Pista: El crit és entre cometes. La frase que jutja és cap al final. Per al SENYAL, llegiu l'última frase del context i comenceu així: «Li convé perquè…».

2.3 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El quadre de Hayez, mirat de prop.

Comenta el quadre de Hayez de la lectura en tres passos. DESCRIC: què passa al centre, qui és a terra i què hi ha al fons. IDENTIFICO: quin moment del relat de Desclot (L'Arxiu) ha triat el pintor? DEDUEIXO: el pintor era italià i el 1846 Itàlia lluitava contra els austríacs; per què va triar aquest tema?

Els tres passos retolats, de dues o tres frases cada un.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Busca al text de Desclot la dona, el soldat i el cop. Per al tercer pas, pensa què li deia aquesta escena a algú que també tenia soldats estrangers al país.

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura ✏️ Individual

De l'insult a la corona, baula a baula.

Escriu a la llibreta una cadena de sis baules unides per fletxes que expliqui com es passa d'un insult a una dona a un rei d'Aragó coronat a Palerm. La primera baula és «Uns soldats francesos maltracten les dones de Palerm» i l'última és «Pere el Gran és proclamat rei de Sicília». Cada fletxa ha de portar un connector: «per això», «llavors» o «com que».

La cadena de sis baules amb fletxes i el connector a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Les baules del mig són a la lectura i a la Fitxa de dades, entre el 30 de març i el 30 d'agost del 1282.

2.5 🔍 Investigar · enigma 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Per què el rei era tan a prop?

El 1282, quan els sicilians van cridar Pere el Gran, ell ja era a la costa d'Àfrica amb una flota. Ho havia preparat? Dedueix-ho en parella amb aquestes pistes: A) Pere deia que anava a fer la guerra a Tunis. B) La seva dona era filla de l'últim rei de Sicília. C) Feia anys que rebia exiliats sicilians a la cort. D) Va desembarcar a Trapani el 30 d'agost del 1282. Decidiu què creieu i quina pista us fa dubtar.

La decisió de la parella amb les pistes que la sostenen i la pista que us fa dubtar, en tres o quatre frases.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Poseu cada pista en una de dues columnes: «fa pensar que ho preparava» o «es pot explicar d'una altra manera». Decidiu amb la columna més plena, però digueu quina pista us fa dubtar.

2.6 ✍️ Explicar · titular periodístic 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Tres diaris, un mateix dia.

Escriu tres titulars de 8 a 12 paraules sobre les Vespres del 30 de març del 1282, com si els publiquessin tres diaris: un de Palerm, un de la cort de Carles d'Anjou a Nàpols i un de Barcelona. Els tres diuen el mateix fet, però amb paraules que mostren de quin costat és cada diari. Sota cada titular, explica en una frase quina paraula l'inclina.

Els tres titulars i les tres frases d'explicació.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Pensa quin verb i quin nom triaria cada diari per a les mateixes morts: el que les celebra, el que les denuncia i el que en treu profit.

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 🌍 Participar · desmentit 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Desmentit: «volien ser catalans».

Algú ha escrit en un fòrum: «Els sicilians es van revoltar el 1282 perquè volien que els governés el rei d'Aragó.» Desmunta-ho: digues què és fals, què és cert i quin fet de la lectura ho demostra.

El desmentit de 40-60 paraules amb el fet que ho demostra.

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Abans d'escriure, busca el fet que el mite s'ha saltat.

2.8 🌍 Participar · rellevància històrica 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Un fet per al llibre de text.

A la Fitxa de dades hi ha vuit fets entre el 1266 i el 1296. Si el llibre de text d'aquí a cinquanta anys només en pogués explicar un per dir com va començar l'imperi de la Corona d'Aragó al mar, quin triaries? Defensa-ho amb dos motius i explica per què un dels que descartes és menys important.

El fet triat i tres frases: dos motius i la comparació amb un fet descartat.

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: Pregunta't, per a cada fet: sense aquest, hauria passat la resta?

2.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: qui ajuda una revolta, i per què.

En grup, decidiu. El 1282 Pere el Gran va ajudar els sicilians a treure's els francesos de sobre, i es va quedar l'illa. Avui també hi ha països que ajuden revoltes o protestes en altres països, i després hi tenen influència. Trieu un cas d'avui que conegueu (una guerra, una protesta, una independència) i decidiu: quan un país de fora ajuda una revolta, la gent del país hi guanya o hi perd? Defenseu-ho amb dos motius i escriviu el motiu més fort de qui pensi el contrari.

El cas triat, la decisió del grup amb dos motius i el motiu contrari més fort (80-100 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, que cada membre del grup proposi un cas i trieu el que coneixeu millor.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Sicília era una illa rica al mig del mar, governada des del 1266 per Carles d'Anjou, germà del rei de França, amb soldats i impostos que la gent no suportava. El dilluns de Pasqua del 1282, a l'hora de vespres, un abús contra les dones de Palerm va encendre una revolta que va matar tots els francesos de l'illa. Les ciutats van demanar al papa ser lliures; el papa va dir que no, i els sicilians van cridar Pere el Gran, que hi tenia drets per la seva dona Constança i una flota a prop. Pere va desembarcar a Trapani l'agost i va ser rei de Sicília. El papa el va excomunicar i França va envair Catalunya el 1285, sense èxit. Sicília va quedar a la família: el 1296 Frederic n'era rei per compte propi.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què van fer primer les ciutats sicilianes després de la revolta del 1282?

   A. Cridar Pere el Gran, que tenia una flota a prop B. Demanar al papa que les protegís com a ciutats lliures C. Oferir la corona a Constança, filla de l'últim rei de l'illa D. Pactar amb Carles d'Anjou una rebaixa dels impostos de l'illa

2. 2. Per què Pere el Gran podia dir que tenia dret a Sicília?

   A. Perquè el papa li havia donat l'illa després de la derrota de Carles d'Anjou B. Perquè havia vençut Carles a la batalla de Benevent, el 1266 C. Perquè les ciutats de Sicília l'havien triat rei abans de la revolta D. Perquè la seva dona, Constança, era filla de l'últim rei Hohenstaufen

3. 3. Com va acabar la croada francesa que va entrar a Catalunya el 1285?

   A. Va fracassar per la flota de Roger de Llúria i per la fam i les febres B. Va fracassar perquè el papa va perdonar Pere el Gran i va aturar l'exèrcit C. Va acabar amb Barcelona presa i un fill del rei de França coronat D. Va acabar quan Pere el Gran va tornar Sicília a Carles d'Anjou

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Desclot descriu amb tot detall el dia de les Vespres i, a l'última frase, jutja els francesos. Coneixes alguna notícia d'avui que faci el mateix: explicar fets i, al final, dir-te què n'has de pensar?