Càpsula 6 · EREN ELS CATALANS UN POBLE D'IMPERI? · #GiH2
Comunitats jueves a Barcelona, Girona, Besalú, Mallorca, València. Salomó ben Adret i la cultura jueva medieval. La presència rabínica i comercial dels jueus a la Corona d'Aragó.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6CE7
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Quan imaginem una ciutat catalana de fa vuit-cents anys, sovint la pensem tota igual i tota cristiana. La realitat era molt més rica. A Barcelona, Girona, Besalú o Tarragona hi havia un callcallBarri on vivia la comunitat jueva d’una ciutat catalana medieval.: el barri on vivia la comunitat jueva. Els jueus eren una minoria, però una minoria molt activa. Es dedicaven a l’artesania, a la medicina, al comerç amb terres llunyanes i, sobretot, a l’estudi. Alguns calls, com el de Girona, van arribar a ser centres de pensament coneguts molt més enllà de Catalunya.
D’aquell món ens n’ha quedat un testimoni excepcional: el Llibre de viatges de Benjamí de Tudela, un jueu navarrès que cap al 1165 va recórrer la Mediterrània anotant tot el que veia. De Barcelona en va escriure que era «una ciutat petita i bella, vora el mar», amb una comunitat de savis i un port on arribaven mercaders de Grècia, Pisa, Gènova, Sicília, Egipte i la costa d’Àfrica. Gràcies a ell sabem fins i tot els noms d’alguns rabins de la ciutat. És una font directa, perquè ho explica algú que hi va ser.
Ara bé, no hem d’idealitzar aquell passat. La convivència existia, però no la igualtat: era una convivència desigualconvivència desigualCristians i jueus vivien a la mateixa ciutat, però els jueus no tenien els mateixos drets.. Els jueus formaven una aljamaaljamaNom amb què es coneixia la comunitat jueva organitzada d’una ciutat. que depenia de la protecció del rei, pagava impostos especials i patia tota mena de restriccions. Amb el temps, aquella situació fràgil va empitjorar: hi va haver atacs contra els calls i, finalment, l’expulsió.
Recordar els calls catalans serveix, doncs, per a dues coses alhora. D’una banda, per veure que les nostres ciutats sempre han estat diverses, fetes de gent de cultures i creences diferents. De l’altra, per no oblidar com de fàcil és que la diferència acabi en exclusió quan no hi ha drets iguals per a tothom. Una lliçó que, vuit segles després, continua ben viva.
El mapa dels calls
Dibuixa a la llibreta un croquis senzill de Catalunya i marca-hi amb un punt tres ciutats amb call jueu medieval: Barcelona, Girona i Besalú. Posa el nom a cada punt.
💡 Pista: Barcelona és a la costa; Girona i Besalú queden cap al nord-est, terra endins.
Barcelona segons un viatger
Llegiu en parella el text de Benjamí de Tudela a L'Arxiu. Copieu a la llibreta la frase on diu d'on venien els mercaders i feu una llista a part dels llocs que esmenta. Quants n'hi ha?
💡 Pista: Compteu-los un per un: Grècia, Pisa, Gènova, Sicília, Alexandria, Terra Santa, costa d'Àfrica.
Què era un call
Explica amb les teves paraules, en 4 línies i sense copiar la lectura, què era un call i a què es dedicava sobretot la gent que hi vivia. Imagina que ho expliques a algú que mai n'ha sentit parlar.
💡 Pista: Era el barri jueu de la ciutat; s'hi feia artesania, comerç, medicina i molt estudi.
El valor d'un testimoni que ho va veure
Benjamí de Tudela va visitar de prop les ciutats que descriu i va anotar noms concrets de savis. Escriu a la llibreta, en 4 línies, per què el fet que ho veiés en persona fa el seu relat especialment valuós com a font històrica.
💡 Pista: Un testimoni directe aporta detalls que ningú s'inventaria: noms, productes, distàncies entre ciutats.
Desmuntant la ciutat uniforme
Llegiu el bloc Desmuntant el Mite. Escriviu a la llibreta dues proves que demostrin que les ciutats catalanes medievals NO eren totes iguals ni totes cristianes, i una frase que expliqui per què, tot i la diversitat, no hi havia igualtat.
💡 Pista: Fixeu-vos en l'existència dels calls (diversitat) i en els impostos especials i les restriccions (desigualtat).
Tres oficis del call
Dibuixa a la llibreta tres requadres i escriu dins de cadascun un dels papers que feien les comunitats jueves a la ciutat (per exemple, comerç, medicina, estudi). Sota cada requadre, afegeix una línia explicant per què era útil per a tota la ciutat.
💡 Pista: Pensa qui curava els malalts, qui portava productes de terres llunyanes i qui copiava i estudiava llibres.
Diversitat sense igualtat
Explica a la llibreta, en 5 línies, aquesta idea: a la Catalunya medieval hi havia diversitat (cristians i jueus convivien a la mateixa ciutat), però no igualtat. Posa almenys dos exemples concrets de la desigualtat que patien els jueus.
💡 Pista: Diversitat vol dir que hi eren; desigualtat vol dir que no tenien els mateixos drets (impostos especials, restriccions, atacs).
La targeta del call
Imagina que has de fer una targeta informativa per a un museu sobre el call de Girona. Escriu a la llibreta un títol breu i tres frases que expliquin què era el call, qui hi vivia i per què val la pena recordar-lo.
💡 Pista: Tria l'angle del patrimoni: un barri ben conservat que recorda una part oblidada de la nostra història.
Conviure amb la diferència, avui
Debateu en grup i completeu a la llibreta: «Als calls catalans medievals hi convivien cristians i jueus, però els jueus patien desigualtat com [exemple del passat]. Avui les nostres ciutats també tenen veïns de molts orígens i religions, i un repte actual de convivència és [exemple], cosa que pot portar a [risc], de manera que com a ciutadans hauríem de [acció cívica].»
💡 Pista: Penseu què passa quan una minoria conviu però no se la tracta amb igualtat: ahir i avui.
📌 Per emportar-se
Avui hem après a definir correctament el tema central d'aquesta sessió, analitzant els seus factors i connectant-lo amb l'eix de la càpsula.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Quin és el concepte fonamental que hem explorat avui?
2. Com es relaciona aquesta noció amb la pràctica quotidiana?
3. Quina és la conclusió principal a la qual hem arribat?
💭 Per pensar fins demà
Quina és la gran pregunta que creus que encara ens queda per respondre d'aquesta sessió?
