Sessió 9. Els calls jueus catalans

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Cap al 1165, un jueu de Tudela anomenat Benjamí de TudelaBenjamí de TudelaViatger jueu de Navarra que entre el 1165 i el 1173 va recórrer el Mediterrani fins a Bagdad, visitant les comunitats jueves de cada ciutat i apuntant-ne els savis i el nombre de famílies. El seu llibre, l’Itinerari, és una de les millors fonts sobre el món jueu medieval. va sortir de casa cap a Orient. A cada ciutat feia el mateix: buscava la comunitat jueva, en comptava les famílies i n’apuntava els savis. A Barcelona, diu el text que trobareu a L’Arxiu, hi va trobar «una santa congregació» amb quatre rabins que anomena pel nom, una ciutat «petita i bella» vora el mar, i mercaders que hi arribaven de Grècia, de Pisa, de Gènova, de Sicília, d’Alexandria i de tota la costa d’Àfrica. Amb una frase va descriure el que aquesta càpsula ha trigat vuit sessions a explicar.

Els calls

A cada ciutat de la Corona d’Aragó, els jueus vivien en un callcallBarri jueu d’una ciutat catalana. La paraula ve del llatí «callis», carrer. Tenia sinagoga, escola, forn, carnisseria pròpia i, sovint, una porta que es tancava a la nit.: el de Barcelona, al costat de la catedral, amb la Sinagoga Major; el de Girona, on va néixer el rabí Nahmànides; el de Besalú, amb el seu bany ritual; els de la Ciutat de Mallorca i de València. No eren presons: eren barris amb les seves institucions, on la comunitat, l’aljamaaljamaNom de la comunitat jueva d’una ciutat com a institució: tenia els seus dirigents, els seus jutges per a les qüestions internes i pagava els impostos al rei en bloc., es governava en tot el que era seu, pagava impostos al rei en bloc i vivia segons la seva llei. Els jueus eren «del rei»: depenien d’ell directament, no dels senyors ni de les ciutats, i el rei els protegia perquè li rendien.

Metges, traductors, prestadors, cartògrafs

Per què rendien? Perquè sabien coses que els altres no sabien. Llegien hebreu, àrab i llatí, i per això traduïen: els llibres de medicina i d’astronomia àrabs van arribar a Europa passant per mans jueves. Eren metges dels reis: Jaume I i Pere el Gran en tenien. Prestaven diners, un ofici que l’Església prohibia als cristians i que les ciutats necessitaven. Administraven els impostos del rei com a batllesbatllesAdministradors dels béns i dels impostos del rei en una ciutat o comarca. Al segle XIII molts van ser jueus, fins que les Corts ho van prohibir el 1283.. I dibuixaven mapes: la carta del Mediterrani que decora la primera sessió d’aquesta càpsula, l’Atles català del 1375, la va fer a Mallorca Cresques AbrahamCresques AbrahamCartògraf jueu de Mallorca (1325-1387), «mestre de mapamundis i de brúixoles» del rei. Va fer l’Atles català, que la cort d’Aragó va regalar al rei de França. El seu fill Jafudà va continuar l’ofici., un jueu que era «mestre de mapamundis» del rei.

El rabí que contestava cartes de tot el món

El més famós dels savis de Barcelona va ser Salomó ben AdretSalomó ben AdretRabí de Barcelona (c. 1235-1310), conegut com a Raixbà. Va escriure milers de respostes a preguntes sobre la llei jueva que li arribaven de tot Europa i d’Àfrica, i va ser conseller de Pere el Gran.. Durant cinquanta anys, jueus d’Alemanya, de França, d’Itàlia i del nord d’Àfrica li van enviar preguntes sobre com aplicar la llei jueva, i ell les contestava per carta: se’n conserven més de tres mil. Des d’un barri de Barcelona, un home decidia com vivien comunitats de tot el Mediterrani. Era, a la seva manera, un altre Consolat de Mar: una autoritat que valia allà on hi havia gent que volia entendre’s. Aquest món va durar mentre el rei el va protegir. El que va passar el 1391, quan va deixar de fer-ho, és de la càpsula que ve.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

9.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Les dones de l'Hagadà, mirades de prop.

Comenta la miniatura de l'Hagadà de Sarajevo en tres passos. DESCRIC: quantes persones hi ha i què fan. IDENTIFICO: amb el peu de foto, digues on i quan es va pintar i quina escena de la Bíblia representa. DEDUEIXO: les dones van vestides com les catalanes del 1350; què ens diu això de qui va encarregar el llibre?

Els tres passos retolats, d'una o dues frases cada un.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Compta les figures i mira les mans. Tot el que demana el segon pas és al peu de foto. Per al tercer, comença així: «La família que el va encarregar…».

9.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

El que buscava i el que va trobar.

Llegiu el document de L'Arxiu en parella i contesteu en tres passos. FET: copieu d'on vénen els mercaders que arriben a Barcelona. PARER: amb quines paraules diu Benjamí què en pensa, de la ciutat? SENYAL: per què un viatger jueu apunta quatre rabins i cap comte ni bisbe?

La llista de llocs, les paraules copiades i una resposta (25-50 paraules).

💡 Pista: Els llocs són cap al final del document. Per al PARER, busqueu dos adjectius. Per al SENYAL, mireu al context per a qui escrivia, i comenceu així: «Ho fa perquè…».

9.3 🔍 Investigar · enigma 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Per què el rei els protegia?

Els reis de la Corona d'Aragó van protegir els jueus durant dos segles, encara que molts súbdits els miraven amb recel. Per què? Deduïu-ho en parella: A) Els jueus pagaven els impostos directament al rei. B) Els metges de Jaume I i de Pere el Gran eren jueus. C) L'Església prohibia als cristians prestar diners. Decidiu quina pista explica més.

La pista triada i dues frases que ho expliquin.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Les tres pistes surten a l'apartat «Metges, traductors, prestadors, cartògrafs» i a «Els calls». Comenceu així: «La pista que explica més és… perquè…».

🎠 Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

9.4 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Cert, fals o a mitges.

Decideix si cada afirmació és vertadera, falsa o vertadera només en part, i justifica-ho amb una frase de la lectura o del document. A) Benjamí de Tudela era un mercader cristià. B) Els calls del segle XIII tenien porta tancada de dia i de nit. C) Salomó ben Adret contestava cartes de jueus de tot Europa. D) Segons Benjamí, a Barcelona només hi arribaven mercaders de Sicília.

Les quatre afirmacions amb el veredicte i una frase de prova cada una.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Justifica amb «segons la lectura…» o «el document diu…». La B té una part certa: mira què diu la lectura de la porta del call.

9.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura ✏️ Individual

De tres llengües a un mapa, baula a baula.

Escriu a la llibreta una cadena de cinc baules unides per fletxes que expliqui com el fet de llegir hebreu, àrab i llatí acaba en un mapa del Mediterrani per al rei. La primera baula és «Els jueus de la Corona llegeixen hebreu, àrab i llatí» i l'última és «Cresques Abraham fa l'Atles català per al rei». Cada fletxa ha de portar un connector: «per això», «llavors» o «com que».

La cadena de cinc baules amb fletxes i el connector a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Les baules del mig són a l'apartat «Metges, traductors, prestadors, cartògrafs» i a «Els calls», on diu de qui depenien els jueus. Connectors possibles: «per això», «llavors», «com que».

9.6 ✍️ Explicar · titular periodístic 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Tres diaris, un mateix viatger.

Escriu tres titulars de 8 a 12 paraules sobre l'arribada de Benjamí de Tudela a Barcelona el 1165, com si els publiquessin tres diaris: un del call, un dels mercaders del port i un de la cort del comte. Els tres diuen el mateix fet, però amb paraules que mostren què li interessa a cada diari. Sota cada titular, explica en una frase quina paraula l'inclina.

Els tres titulars i les tres frases d'explicació.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Busca al document de L'Arxiu la frase que més li interessaria a cada diari, i tria el nom i el verb a partir d'aquí.

🎢 Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

9.7 🌍 Participar · manifest 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Manifest de l'aljama de Barcelona, 1283.

Ets un dirigent de l'aljama de Barcelona el 1283. Les Corts acaben d'aprovar que cap jueu no pugui ser batlle del rei, i temeu que sigui el primer pas d'altres prohibicions. Defensa la teva comunitat davant del rei Pere el Gran amb un manifest de tres punts numerats: què fan els jueus per la Corona, què us acaben de prohibir i què li demaneu. Fes servir només el que se sabia el 1283.

El manifest amb tres punts numerats d'una o dues frases cada un.

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Tria per al primer punt els exemples que més li importen al rei.

9.8 🌍 Participar · carta des d'un rol 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Carta d'un rabí d'Alemanya a Salomó ben Adret.

Ets el rabí d'una petita comunitat jueva d'Alemanya el 1290. Tens un dubte sobre com aplicar la llei jueva en un cas del teu poble (tria'n un: un contracte, un casament o una disputa entre veïns) i has sentit que a Barcelona hi ha un savi que contesta cartes de tot el món. Escriu-li: qui ets, quin és el cas i per què li escrius a ell i no a un savi més a prop.

Una carta de 40-60 paraules amb encapçalament, el cas i el motiu de la tria.

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Abans d'escriure, pensa què fa que algú de tan lluny sigui la persona adequada.

9.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: viure junts, viure a part.

En grup, decidiu. Els jueus de la Corona vivien en un barri propi, amb les seves institucions, i alhora eren els metges, traductors i cartògrafs de tothom. Avui també hi ha comunitats que viuen en barris on es concentren i que alhora treballen a tota la ciutat. Trieu un cas d'avui que conegueu i decidiu: que una comunitat visqui junta en un barri és bo per a ella i per a la ciutat, o és un problema? Defenseu-ho amb dos motius i escriviu el motiu més fort de qui pensi el contrari.

El cas triat, la decisió del grup amb dos motius i el motiu contrari més fort (80-100 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, que cada membre del grup proposi un cas i trieu el que coneixeu millor.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Cap al 1165 Benjamí de Tudela va trobar a Barcelona una comunitat jueva amb quatre rabins i un port on arribaven mercaders de Grècia, Pisa, Gènova, Sicília i Alexandria. A cada ciutat de la Corona els jueus vivien en un call (Barcelona, Girona, Besalú, Mallorca, València), governats per la seva aljama i dependents directament del rei, que els protegia perquè li rendien: llegien hebreu, àrab i llatí i traduïen; eren metges dels reis, prestadors, batlles i cartògrafs, com Cresques Abraham, autor de l'Atles català. Salomó ben Adret, rabí de Barcelona, contestava cartes de jueus de tot Europa: més de tres mil. El call era un barri, no una presó; el que va passar el 1391 és de la càpsula que ve.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què apuntava Benjamí de Tudela a cada ciutat que visitava?

   A. Els ports i els mercaders: d'on venien els vaixells i què portaven B. Els comtes i els bisbes: qui manava i com tractava els jueus C. La comunitat jueva: quantes famílies tenia i qui eren els savis D. Els calls: quantes portes tenien i si es tancaven a la nit

2. 2. Què vol dir, a la lectura, que els jueus eren «del rei»?

   A. Que depenien directament d'ell, i no dels senyors ni de les ciutats B. Que treballaven només per al rei, com a metges i traductors de la cort C. Que el rei nomenava els dirigents i els jutges de cada aljama D. Que pagaven els impostos a la ciutat, que després els donava al rei

3. 3. Què feia Salomó ben Adret des del call de Barcelona?

   A. Traduïa de l'àrab llibres de medicina i d'astronomia per al rei B. Contestava per carta preguntes sobre la llei jueva de tot Europa C. Dibuixava mapes del Mediterrani com a «mestre de mapamundis» D. Defensava la fe jueva davant de Jaume I a la Disputa de Barcelona

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Benjamí de Tudela comptava rabins i, sense voler, va deixar la millor llista de ports del comerç de Barcelona. Coneixes cap document d'avui (una factura, una llista, un rebut) que digui més del que el seu autor volia dir?