🗽Càpsula 2 · ES POT MATAR UN REI EN NOM DE LA RAÓ?· #GiH3
Sessió 3. 1789: l'inici revolucionari
Estats Generals, Assemblea Nacional, Jurament del Joc de Pilota. La presa de la Bastilla (14 de juliol). L'abolició dels privilegis (4 d'agost). La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.
⏱ 50 min · classe completa
🧭CE1🧭CE3🔍CE5
La presa de la Bastilla (14 de juliol de 1789): el símbol més conegut de l'inici de la Revolució. Jean-Pierre Houël · Wikimedia Commons · Domini públic · Wikimedia Commons
Pas 01
⏱ 7 min
🤔Arrencar la classe
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaLlança les 3 preguntes a l'aire i deixa 2 min de silenci. Després, 3 min en parelles per compartir hipòtesis. Apunta breument a la pissarra les idees més recurrents.
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Si uns diputats decideixen que ells representen tota la nació, què estan negant exactament al rei?
Per què creus que enderrocar una presa gairebé buida es va convertir en un símbol tan poderós?
Què és més difícil de canviar: una llei o la idea que un grup de persones són superiors per naixement?
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
Ordenar i explicar els fets clau de 1789 (Assemblea Nacional, Bastilla, nit del 4 d'agost, Declaració).
Identificar el canvi de fons: de la sobirania del rei a la sobirania de la nació.
Distingir el valor militar i el valor simbòlic de la presa de la Bastilla.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 02
⏱ 6 min
🎬Mira el vídeo
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaProjecta el vídeo recomanat de suport. En acabar, obre un torn de paraula breu sobre la qüestió de connexió plantejada.
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 03
⏱ 17 min
📖Llegeix
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaLectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).
El maig de 1789, els Estats Generals es van obrir a Versalles enmig d’una gran expectació. Però de seguida es van encallar en una pregunta tècnica que ho era tot: com es votava? Si es feia per estaments, el clergat i la noblesa sumarien sempre dos vots contra un. El Tercer Estat, que representava la immensa majoria del país, no ho va acceptar.
El juny, després de setmanes de bloqueig, els diputats del Tercer Estat van fer un gest revolucionari: es van proclamar Assemblea NacionalAssemblea NacionalAssemblea Nacional: nom que es va donar el Tercer Estat en declarar que representava la «nació» sencera, no un sol estament. i van afirmar que ells representaven la nació. Quan van trobar la seva sala tancada, es van reunir en una pista de joc de pilota i van fer un jurament solemne: no se separarien fins a haver donat a França una constitució. Per primera vegada, una assemblea s’enfrontava obertament al rei.
La tensió va explotar al carrer. El 14 de juliol, una multitud de París va assaltar la BastillaBastillaBastilla: fortalesa-presó de París, símbol del poder arbitrari del rei, que podia empresonar sense judici amb una simple ordre («lettre de cachet»)., una vella fortalesa que era el símbol del poder absolut. La gent buscava sobretot armes i pólvora, però el que va caure aquell dia va ser molt més que una presó.
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (1789), representada com unes taules de la llei: els nous principis substituïen l'ordre antic. Jean-Jacques-François Le Barbier · Wikimedia Commons · Domini públic · Wikimedia Commons
La notícia de la Bastilla va recórrer el país i va encendre revoltes pertot. Per evitar el caos, l’Assemblea va prendre una decisió històrica la nit del 4 d’agost: va abolir els privilegis feudals. En unes hores es va desmuntar el sistema d’estaments que havia durat segles. Ja no hi hauria drets diferents segons el naixement.
Tres setmanes després, el 26 d’agost, l’Assemblea va aprovar la Declaració dels Drets de l’Home i del CiutadàDeclaració dels Drets de l’Home i del CiutadàDeclaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (1789): text que proclama que tots els homes neixen lliures i iguals en drets i que la sobirania resideix en la nació, no en el rei.. El seu primer article ho deia sense embuts: els homes neixen i resten lliures i iguals en drets. La sobirania ja no venia de Déu ni del rei, sinó de la nació. Eren principis que avui ens semblen evidents, però que aleshores eren una bomba: negaven la base mateixa de l’Antic Règim.
En només quatre mesos, doncs, França havia passat d’una monarquia absoluta a un país amb una assemblea, sense privilegis feudals i amb una declaració de drets. La revolució havia començat de debò. Encara faltaven anys de conflicte i el rei continuava al tron, però ja res podria tornar a ser com abans.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 04
⏱ 18 min
✍️Activitats
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaEl docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.
🎏
Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar3 activitats▶
3.1🧭 Situar-se · Cronologies i mapes✏️Individual
La cronologia de 1789.
Ordena aquests quatre fets de 1789 i posa-hi la data: presa de la Bastilla, proclamació de l'Assemblea Nacional, Declaració dels Drets de l'Home, abolició dels privilegis feudals. Escriu-los en una línia del temps vertical a la llibreta.
💡 Pista: Tens totes les dates al text. Un comença al juny, un altre al juliol i dos a l'agost.
3.2🔍 Investigar · Comentari de fonts✏️Individual
Llegir l'article 1.
Copia l'article 1 de la Declaració de L'Arxiu. Subratlla les dues idees que conté (una sobre com naixem i una altra sobre quan es poden acceptar les diferències). Després escriu què aboleix exactament aquest article respecte de l'Antic Règim.
💡 Pista: Pensa en qui, fins llavors, tenia drets diferents «per naixement».
3.3✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals✏️Individual
Explica-ho sense la paraula prohibida.
Explica en tres o quatre línies què va passar el 14 de juliol de 1789, però SENSE escriure mai la paraula «Bastilla». Hauràs de descriure-la (què era, què representava) per fer-te entendre.
💡 Pista: Si no pots dir el nom, descriu l'objecte: quina mena d'edifici era i de què era símbol.
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu el nombre real de presos que hi havia i, amb les vostres paraules, expliqueu per què la gent hi va anar de debò. Acabeu amb una frase: «La Bastilla va ser important perquè...».
💡 Pista: La resposta no té a veure amb el nombre de presos, sinó amb el que representava la fortalesa.
3.5✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals✏️Individual
Per què 1789 ho canvia tot (1-3-1).
Escriu un paràgraf amb aquesta estructura: 1 frase d'inici que afirmi que 1789 va trencar l'Antic Règim; 3 frases, cada una amb un fet que ho demostri; i 1 frase final de tancament. En total, cinc frases.
💡 Pista: Els tres fets del mig poden ser l'Assemblea, la nit del 4 d'agost i la Declaració.
3.6🧭 Situar-se · Cronologies i mapes✏️Individual
El peu de foto de la Bastilla.
Mira la imatge de capçalera (la presa de la Bastilla). Escriu-hi un peu de foto de dues frases: la primera ha de dir QUÈ s'hi veu i QUAN; la segona, PER QUÈ aquell fet és important. No repeteixis el que ja diu el títol.
💡 Pista: Un bon peu de foto afegeix informació, no la repeteix. La segona frase és la que dona sentit a la imatge.
🎢
Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar3 activitats▶
3.7✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals👥En grup
La gàbia d'idees de la Declaració.
En grup, ompliu una «gàbia d'idees»: al centre, «Declaració dels Drets, 1789»; al voltant, escriviu totes les paraules clau que se us acudeixin a partir del text (llibertat, igualtat, nació, drets, naixement...). Després trieu les TRES més importants i justifiqueu per què.
💡 Pista: No busqueu quantitat al final, sinó jerarquia: quines tres idees sostenen totes les altres?
La presa de la Bastilla va ser un acte violent. Escriu un veredicte raonat de cinc o sis línies: estava justificada aquella violència contra un símbol del poder absolut? Dona un argument a favor i un en contra abans de decidir-te.
💡 Pista: Un bon veredicte reconeix la força de l'altra posició abans de prendre partit. No hi ha resposta «oficial».
L'article 1 de 1789 («tots neixen lliures i iguals en drets») apareix, gairebé igual, a declaracions de drets humans actuals. Escriu una decisió raonada: creus que avui aquell principi es compleix de debò per a tothom? Posa un exemple concret que el sostingui.
💡 Pista: Pensa si «iguals en drets» vol dir «iguals de fet». L'exemple pot ser positiu o crític.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 05
⏱ 2 min
🎯Tancament
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaQuiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.
📌 Per emportar-se
El 1789, en pocs mesos, el Tercer Estat es va proclamar Assemblea Nacional, el poble va prendre la Bastilla, es van abolir els privilegis feudals i es va proclamar la igualtat en drets. La sobirania va passar del rei a la nació.
🎯 Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Per què el Tercer Estat es va proclamar «Assemblea Nacional»?
2. Quina idea de fons proclama l'article 1 de la Declaració de 1789?
3. Segons la sessió, quin va ser el valor principal de la presa de la Bastilla?
💭 Per pensar fins demà
Si la Declaració deia que tots som iguals en drets, per què la Revolució encara tindria anys de conflicte per davant?
Instal·la Ideorum
Afegeix-la a la pantalla d'inici, com una app.
Toca Compartir i després «Afegeix a la pantalla d'inici».