Sessió 3. 1789: l'inici revolucionari

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El maig de 1789, els Estats Generals es van obrir a Versalles enmig d’una gran expectació. Però de seguida es van encallar en una pregunta tècnica que ho era tot: com es votava? Si es feia per estaments, el clergat i la noblesa sumarien sempre dos vots contra un. El Tercer Estat, que representava la immensa majoria del país, no ho va acceptar.

El 17 de juny, després de setmanes de bloqueig, els diputats del Tercer Estat van fer un gest revolucionari: es van proclamar Assemblea NacionalAssemblea NacionalAssemblea Nacional: nom que es va donar el Tercer Estat en declarar que representava la «nació» sencera, no un sol estament. i van afirmar que no representaven un estament, sinó la nació sencera. Tres dies després, el 20 de juny, van trobar la seva sala tancada, es van reunir en una pista de joc de pilota i van fer un jurament solemne: no se separarien fins a haver donat a França una constitució. Per primera vegada, una assemblea s’enfrontava obertament al rei. És el moment exacte en què la sobirania canvia de mans: fins llavors el poder era del rei perquè ho deia Déu; a partir d’aquí, diu l’Assemblea, és de la nació.

La tensió va explotar al carrer. El 14 de juliol, una multitud de París va assaltar la BastillaBastillaBastilla: fortalesa-presó de París, símbol del poder arbitrari del rei, que podia empresonar sense judici amb una simple ordre («lettre de cachet»). El dia que la van prendre només hi havia set presoners, però hi havia pólvora, que era el que la multitud buscava., una vella fortalesa que era el símbol del poder absolut. La gent buscava sobretot armes i pólvora, però el que va caure aquell dia va ser molt més que una presó.

La notícia de la Bastilla va recórrer el país i hi va provocar la Gran PorGran PorOnada de pànic i de revoltes camperoles de l’estiu del 1789: corria el rumor que els nobles armaven bandes per castigar els pagesos. Els pagesos van assaltar castells i van cremar els papers on constaven les seves obligacions.: els pagesos assaltaven castells i cremaven els arxius on hi havia escrit què devien al senyor. Per aturar el caos, l’Assemblea va prendre una decisió històrica la nit del 4 d’agost: va abolir els privilegis feudals. En unes hores es va desmuntar el sistema d’estaments que havia durat segles. Ja no hi hauria drets diferents segons el naixement.

Tres setmanes després, el 26 d’agost, l’Assemblea va aprovar la Declaració dels Drets de l’Home i del CiutadàDeclaració dels Drets de l’Home i del CiutadàDeclaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (1789): text de disset articles que proclama que tots els homes neixen lliures i iguals en drets i que la sobirania resideix en la nació, no en el rei. No és una llei: és la llista de principis que qualsevol llei haurà de respectar.. El seu primer article ho deia sense embuts: els homes neixen i resten lliures i iguals en drets. La sobirania ja no venia de Déu ni del rei, sinó de la nació. Eren disset articles que no governaven res i que ho canviaven tot, perquè fixaven el llistó que qualsevol llei futura hauria de superar. Principis que avui ens semblen evidents, però que aleshores eren una bomba: negaven la base mateixa de l’Antic Règim.

L’any encara va acabar amb una escena que val la pena recordar: el 5 d’octubre, milers de dones de París van anar a peu fins a Versalles a reclamar pa i van tornar amb el rei, obligat a instal·lar-se a la capital. La revolució ja no era una discussió d’assemblea: era una relació de forces al carrer.

Fixa’t en l’ordre en què passen les coses, perquè és el que explica per què el 1789 no s’atura. Primer canvia qui té dret a decidir (juny), després el carrer imposa que aquella decisió no es pugui desfer (juliol), després el camp obliga a tocar la propietat (agost) i, finalment, es posa per escrit el principi que ho justifica tot (26 d’agost). Cap d’aquests quatre passos no s’entén sense l’anterior. En pocs mesos, França havia passat d’una monarquia absoluta a un país amb una assemblea, sense privilegis feudals i amb una declaració de drets. La revolució havia començat de debò. Encara faltaven anys de conflicte i el rei continuava al tron, però ja res podria tornar a ser com abans.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

3.1 🧭 Situar-se · Línia del temps 📖 La lectura 🖼️ La imatge ✏️ Individual

La cronologia del 1789

Ordena aquests quatre fets del 1789 en una línia del temps vertical i posa-hi el dia i el mes: presa de la Bastilla, proclamació de l'Assemblea Nacional, Declaració dels Drets de l'Home i abolició dels privilegis feudals. Al costat del 14 de juliol, anota una cosa que es vegi al quadre de Houël.

La línia amb els quatre fets, cadascun amb el seu dia i mes, i una cosa del quadre.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença per dalt, amb el més antic. Un fet és del juny, un del juliol i dos de l'agost; els dies exactes són a la lectura, escrits en negreta. El quadre de Houël és al paràgraf de la Bastilla.

3.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Llegir l'article 1

Copia l'article 1 de la Declaració de L'Arxiu. Subratlla les dues idees que conté: una sobre com naixem i una altra sobre quan s'accepten les diferències. Després explica què aboleix aquest article de l'Antic Règim.

L'article copiat i l'explicació (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Comença amb «Aquest article aboleix…». Pensa qui, fins llavors, tenia drets diferents per naixement: ho trobaràs al paràgraf de la nit del 4 d'agost.

3.3 ✍️ Explicar · Reescriptura 📖 La lectura ✏️ Individual

Explica-ho sense la paraula prohibida

Explica què va passar el 14 de juliol del 1789 sense escriure mai la paraula «Bastilla». Hauràs de descriure l'edifici: què era i de què era símbol.

L'explicació, en tres frases i sense la paraula prohibida.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Comença amb «Aquell dia, una multitud de París…». Què era l'edifici i de què era símbol ho diu la nota del marge del paràgraf del 14 de juliol.

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

3.4 🔍 Investigar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 🗣️ En parella

Desmuntar el mite de la Bastilla

En parella, llegiu el bloc Desmuntant un tòpic. Anoteu quants presos hi havia de debò a la Bastilla i expliqueu amb les vostres paraules per què la gent hi va anar.

El nombre de presos i l'explicació (60 a 80 paraules).

💡 Pista: «Segons el Desmuntant…». Podeu acabar amb «La Bastilla va ser important perquè…». Compareu el nombre de presos amb el que la gent hi anava a buscar.

3.5 ✍️ Explicar · Esquema 1-3-1 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Per què el 1789 ho canvia tot

Construeix un esquema 1-3-1 que demostri que el 1789 va trencar l'Antic Règim: una idea d'inici que ho afirmi, tres fets que ho proven i una conclusió.

L'esquema de cinc frases: la idea, tres fets i la conclusió.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Els tres fets són a la Fitxa de dades. Cada frase del mig pot començar amb «Una prova n'és…».

3.6 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

El peu de foto de la Bastilla

Mira la pintura de la presa de la Bastilla de la lectura. Escriu-ne un peu de foto de dues frases: la primera descriu què s'hi veu i quan; la segona explica per què aquell fet és important.

El peu de foto de dues frases.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Mira per on entra la gent i on són els soldats abans d'escriure.

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

3.7 🔍 Investigar · Vertader o fals justificat 📜 L'Arxiu 👥 En grup

Iguals en drets, i les diferències?

En grup, decidiu si és vertader o fals: «Segons l'article 1, a la França del 1789 ja no hi podia haver cap diferència entre les persones.» Abans, separeu tres coses de L'Arxiu. FET: com diu que neixen els homes? PARER: quan creuen els diputats que una diferència és acceptable? SENYAL: quina paraula ho delata? Després, cada u escriu el veredicte justificat.

Els tres passos, una línia cadascun, i el veredicte en dues frases.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Llegiu l'article dues vegades: la primera per al que promet, la segona per al que permet.

3.8 🌍 Participar · Decisió raonada 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Veredicte: estava justificada la violència?

La presa de la Bastilla va ser un acte violent. Decideix: estava justificada aquella violència contra un símbol del poder absolut? Abans de decidir-te, escriu un argument a favor i un en contra.

El veredicte amb els dos arguments i la decisió (80 a 100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Escriu primer l'argument contrari al que t'inclines.

3.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📜 L'Arxiu 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: els mateixos drets?

L'article 1 del 1789 («Els homes neixen i resten lliures i iguals en drets») es repeteix gairebé igual a declaracions de drets d'avui. Argumenta si avui aquest principi es compleix de debò per a tothom, amb un exemple concret que coneguis.

El text amb la part d'ahir, la d'avui i la teva posició (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Pensa si «iguals en drets» vol dir «iguals de fet». L'exemple pot ser positiu o crític.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 1789, en pocs mesos, el Tercer Estat es va proclamar Assemblea Nacional, el poble va prendre la Bastilla, es van abolir els privilegis feudals i es va proclamar la igualtat en drets. La sobirania va passar del rei a la nació.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què afirmaven els diputats del Tercer Estat quan es van proclamar Assemblea Nacional?

   A. Que no representaven un sol estament, sinó el conjunt de la nació B. Que no se separarien fins que el rei abolís els privilegis feudals C. Que el rei quedava destituït i França passava a ser una república D. Que acceptaven votar per estaments a canvi de tenir el doble de diputats

2. 2. Per què l'article 1 de la Declaració del 1789 negava la base de l'Antic Règim?

   A. Perquè prohibia tota distinció social, també les fundades en la utilitat comuna B. Perquè proclamava la república i deixava Lluís XVI sense tron ni poder C. Perquè, si tothom neix igual en drets, no hi caben privilegis de naixement D. Perquè repartia entre els pagesos les terres del clergat i de la noblesa

3. 3. Segons la sessió, què hi anava a buscar la multitud que va assaltar la Bastilla?

   A. Els presos polítics que el rei hi tenia tancats sense cap judici B. Armes i pólvora, i fer caure un símbol del poder absolut del rei C. Els arxius on hi havia escrit què devien els pagesos al senyor D. El rei, per endur-se'l a París i obligar-lo a instal·lar-s'hi

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si la Declaració deia que tots som iguals en drets, per què la Revolució encara tindria anys de conflicte per davant?