Sessió 6. El nou mapa europeu del Congrés de Viena

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 1815, amb Napoleó vençut i desterrat, Europa estava plena de fronteres trencades i de trons buits. Els grans vencedors (Àustria, Rússia, Prússia i el Regne Unit), amb una França ja sense Napoleó, es van reunir a la capital austríaca entre el 1814 i el 1815 per decidir com seria el continent a partir d’aleshores. Va ser el Congrés de VienaCongrés de VienaCongrés de Viena (1814-1815): gran reunió de les potències europees per reorganitzar el continent després de la derrota de Napoleó., i tenia un objectiu clar: fer com si la Revolució i Napoleó no haguessin existit. L’home que el dirigia era el canceller austríac MetternichMetternichMetternich: canceller d'Àustria i principal arquitecte de l'ordre de Viena. Va dedicar la seva carrera a frenar la revolució i el liberalisme., decidit a esborrar tot el que la Revolució havia escampat.

Els vencedors van treballar amb tres idees al cap. La primera era el legitimismelegitimismeLegitimisme: principi segons el qual el poder pertany als reis «legítims», els que la Revolució havia destronat. Justificava tornar a posar al tron les antigues dinasties.: tornar a posar al tron els reis que la Revolució havia fet fora, com els Borbó a França i a Espanya. La segona era l’equilibri de poderequilibri de poderEquilibri de poder: repartiment de territoris pensat perquè cap estat es torni prou fort com per dominar els altres.: repartir els territoris de manera que cap país tornés a ser tan fort com ho havia estat la França de Napoleó. La tercera era la solidaritat entre monarques: ajudar-se els uns als altres per aixafar qualsevol revolució nova. I hi havia una regla pràctica, la compensaciócompensacióRegla pràctica del Congrés: qui hi perd un territori, en rep un altre a canvi. Els pobles afectats no hi tenien cap veu; els territoris es bescanviaven com si fossin peces.: qui hi perdia alguna cosa en rebia una altra, sense preguntar mai als habitants.

Amb aquests principis, van redibuixar el mapa. Per envoltar França de murs sòlids, van unir Bèlgica i els Països Baixos en un sol regne, el Regne dels Països Baixos, i van reforçar Prússia i el Piemont a les seves fronteres. Rússia es va quedar gairebé tota Polònia. Àustria va passar a controlar bona part d’Itàlia, que continuava partida en set o vuit estats, i a presidir una Confederació GermànicaConfederació GermànicaConfederació Germànica: unió fluixa de 39 estats alemanys, presidida per Àustria, creada a Viena en lloc d'una Alemanya unida. de 39 estats. Per fer complir tot això, els monarques van signar la Santa Aliança: es comprometien a enviar-se tropes els uns als altres si a algun li esclatava una revolució a casa. Tot això es va decidir en un despatx, sense preguntar als pobles que hi vivien.

Si poses al costat el mapa del 1789 i el del 1815, la marxa enrere no és tan completa com volia Metternich. França sí que torna gairebé a les fronteres que tenia abans de la Revolució. Però el Sacre Imperi RomanogermànicSacre Imperi RomanogermànicUnió de més de tres-cents territoris alemanys i centreeuropeus sota un emperador, que existia des de l’edat mitjana. Napoleó el va dissoldre el 1806., que el 1789 encara agrupava més de tres-cents territoris, no torna: en el seu lloc hi ha els 39 estats de la Confederació. Les velles repúbliques de Venècia i de Gènova, independents el 1789, desapareixen: Venècia passa a Àustria i Gènova, al Piemont. Polònia, que el 1789 encara era un estat, el 1815 ja no és un país independent. I Bèlgica, que el 1789 era austríaca, ara té un rei holandès. Viena va tornar els reis, però no el mapa d’abans: en va dibuixar un de nou, més simple i fet a la mida de les grans potències.

Convé recordar qui no era a Viena. No hi havia cap representant dels pobles el destí dels quals s’hi decidia: ni belgues, ni polonesos, ni italians, ni alemanys. Les fronteres es van dibuixar en un saló, entre les grans potències, sobre mapes que ningú dels afectats no havia vist.

I aquí hi havia el problema de fons. La Revolució havia deixat anar dues forces que ja no es podien tancar a la capsa. Una era el liberalismeliberalismeLiberalisme: corrent que defensava les constitucions, la divisió de poders i els drets dels ciutadans davant del poder dels reis., que reclamava constitucions i drets: que la gent es volgués governar sola. L’altra era el nacionalismenacionalismeNacionalisme: idea que cada poble forma una nació amb dret a tenir el seu propi estat., que demanava que cada poble pogués tenir el seu estat i que els pobles es volguessin ajuntar per llengua. Viena va ignorar totes dues. Els belgues van quedar sota un rei holandès; els italians i els alemanys, dividits en molts estats i sovint sota control estranger; els polonesos, repartits entre potències. Per això, a la generació següent, la paraula «nació» sonaria a mig continent com una amenaça contra l’ordre establert.

L’ordre de Viena va funcionar durant un temps: el sistema de Metternich va aguantar trenta-tres anys i va evitar una gran guerra europea, perquè les potències s’havien posat d’acord a mantenir-lo entre totes i hi havia exèrcits per fer-lo aguantar. Però era una pau imposada, que seia damunt d’un volcà. Els liberals i els nacionalistes que havien quedat fora no es van resignar. Mentre Metternich enviava soldats a apagar revoltes aquí i allà, la pressió anava creixent per sota.

Per això el Congrés de Viena és un bon exemple d’una cosa que es repeteix a la història. Els qui manaven van aconseguir fer tornar enrere les fronteres i els trons. Les idees de 1789, en canvi, seguien vives, esperant el moment d’esclatar de nou. A Viena es va poder redibuixar el mapa; el que no es va poder és tornar les idees a dins de l’ampolla.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 ✍️ Explicar · Taula de classificació 📖 La lectura 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Els tres principis de Viena

Classifica en una taula els tres principis que van guiar els vencedors a Viena: legitimisme, equilibri de poder i solidaritat entre monarques. Al costat de cadascun, escriu un exemple concret. Per a l'equilibri de poder, treu l'exemple del mapa del 1815.

La taula de tres files i sis caselles, amb un exemple a cada principi.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Pots començar cada exemple amb «Per exemple, …». Els principis s'expliquen al paràgraf de les tres idees; els exemples, al paràgraf que redibuixa el mapa. Al mapa, busca França i mira què hi ha tot al voltant.

6.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Llegir el tractat amb lupa

Copia la frase de l'Acta Final de L'Arxiu i subratlla les paraules «havia deixat Europa». Després explica què es proposaven fer les potències: només acabar una guerra, o una cosa més gran?

La frase copiada i l'explicació (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Comença amb «No es proposaven només…, sinó…». El context de L'Arxiu t'ajuda a trobar la «cosa més gran».

6.3 ✍️ Explicar · Esquema 1-3-1 📖 La lectura ✏️ Individual

Esquema 1-3-1 de la Restauració

Fes un esquema 1-3-1 de la Restauració: una frase que digui què volien els vencedors a Viena, tres decisions concretes que van prendre i una frase final sobre el resultat per als pobles.

L'esquema de cinc frases.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: La primera frase pot començar amb «Volien…» i les del mig amb «Una decisió va ser…». Les decisions són al paràgraf que redibuixa el mapa.

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 🔍 Investigar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 🗣️ En parella

Desmuntar el mite de la pau feliç

En parella, llegiu el bloc Desmuntant un tòpic. Hi ha dues coses que es confonen: que no hi hagués una gran guerra entre potències i que la gent estigués contenta. Expliqueu per què no són el mateix.

L'explicació de les dues idees i la conclusió (60 a 80 paraules).

💡 Pista: «Una cosa és que…; una altra, que…».

6.5 ✍️ Explicar · Telegrama 📖 La lectura ✏️ Individual

El telegrama des de Viena

Resumeix el resultat del Congrés en un telegrama de 20 paraules com a màxim, com si l'enviés un diplomàtic el 1815. Ha de dir què s'ha decidit i qui no ha estat escoltat.

El telegrama, de 20 paraules com a màxim, amb el nombre de paraules al final.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Escriu-lo llarg primer i després treu-ne tot el que no sigui un nom o un verb.

6.6 🧭 Situar-se · Comentari de mapa 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

El croquis de l'Europa restaurada

Mira el mapa d'Europa del 1815 de la lectura i dibuixa'n un croquis senzill. Marca-hi tres canvis decidits a Viena: el regne que uneix Bèlgica i els Països Baixos, la part de Polònia que es queda Rússia i la zona d'Itàlia sota Àustria. Afegeix-hi una llegenda.

El croquis amb tres canvis marcats i una llegenda.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: La lectura et diu quins són els canvis; busca'ls al mapa abans de dibuixar.

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 🔍 Investigar · Corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 🖼️ La imatge ✏️ Individual

El tractat i el mapa

Llegeix la frase de l'Acta Final a L'Arxiu. FET: què diu que van fer les potències? PARER: com presenten les seves decisions? SENYAL: quina paraula ho delata? Després compara-ho amb el mapa del 1815: a qui van afavorir aquelles decisions, i qui no hi va poder dir res?

Els tres passos, una línia cadascun, i la comparació amb el mapa (40 a 60 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Llegeix la frase com si fossis un polonès a qui ningú no va convidar a Viena.

6.8 🌍 Participar · Carta des d'un rol 📖 La lectura ✏️ Individual

Carta a Metternich

Escriu una carta a Metternich com si fossis un jove liberal o un patriota italià o alemany del 1815. Explica-li, amb respecte però amb fermesa, per què l'ordre que ha dissenyat no aguantarà, amb un argument de la lectura.

La carta, escrita des del paper que hagis triat (80 a 100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Escriu primer què creus que Metternich et contestaria; la carta s'hi ha d'avançar.

6.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Ahir i avui: qui decideix les fronteres

En grup, debateu: quan avui s'acaba una guerra, qui hauria de decidir les noves fronteres, només els vencedors, com a Viena, o també els pobles que hi viuen? Després, cada u escriu la conclusió del grup i la defensa amb un argument.

La conclusió, amb el cas de Viena i el vostre criteri d'avui (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Abans de decidir, apunteu una raó per a cada opció.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El Congrés de Viena (1815) va reorganitzar Europa amb tres principis: restaurar els reis legítims, equilibrar el poder perquè ningú dominés i unir els monarques contra la revolució. Va redibuixar el mapa sense comptar amb els pobles i va ignorar el liberalisme i el nacionalisme. Va aconseguir dècades sense una gran guerra, però va ser una pau imposada que aviat trontollaria.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Com es va decidir el nou mapa d'Europa al Congrés de Viena, segons la lectura?

   A. Amb delegats belgues, polonesos i italians, que en van votar les fronteres B. Entre les grans potències, sense cap representant dels pobles afectats C. Segons la llengua de cada poble, perquè cada nació tingués el seu estat D. Tornant a les fronteres exactes del 1789, d'abans de la Revolució

2. 2. Què defensava el principi del legitimisme, segons la lectura?

   A. Tornar el tron als reis que la Revolució havia fet fora B. Repartir els territoris perquè cap país dominés els altres C. Donar un territori nou a qui n'havia perdut un a la guerra D. Reconèixer com a legítim el govern que triés cada poble

3. 3. Per què diu la lectura que la pau de Viena «seia damunt d'un volcà»?

   A. Perquè les grans potències es van tornar a fer la guerra al cap de pocs anys B. Perquè França no va acceptar les noves fronteres i va tornar a envair Bèlgica C. Perquè Metternich no tenia exèrcits per fer complir el que s'havia acordat D. Perquè ignorava els liberals i els nacionalistes, que no s'hi van resignar mai

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si pots canviar les fronteres d'un mapa però no les idees que té la gent al cap, quant pot durar un ordre construït contra la voluntat dels pobles?