Sessió 9. Les independències llatinoamericanes i el nou mapa americà

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Mentre Europa discutia sobre reis i constitucions, el mateix foc revolucionari va travessar l’Atlàntic. Les idees de 1776 i de 1789 van arribar a l’Amèrica espanyola, i entre 1808 i 1825 un continent sencer es va deslliurar del seu rei.

Qui empenyia aquell canvi? Sobretot els criollscriollsCriolls: descendents d'espanyols nascuts a Amèrica. Eren rics i sovint cultes, però els espanyols vinguts de la península els tancaven les portes dels càrrecs més alts. Són ells els qui fan i dirigeixen la independència., fills d’espanyols nascuts a Amèrica. Eren rics i educats, però els peninsularspeninsularsPeninsulars: espanyols nascuts a Espanya. Ocupaven els càrrecs més importants de les colònies i miraven els criolls per damunt de l'espatlla., arribats d’Espanya, els barraven el pas als llocs de poder i controlaven el comerç. Els criolls havien llegit la Il·lustració i havien vist com els Estats Units i França s’havien alçat. Només els faltava l’ocasió.

L’ocasió va arribar el 1808. Napoleó va envair Espanya, va fer presoner el rei Ferran VII i hi va posar el seu germà. De cop, les colònies es van quedar sense un rei legítim a qui obeir. Si no hi havia rei, qui manava? La resposta va ser la mateixa que a la península: formar juntesjuntesJunta: assemblea de govern local que es feia càrrec del poder. En desaparèixer el rei el 1808, moltes ciutats americanes en van crear, i d'aquí va néixer el camí cap a la independència. de govern que deien governar en nom del rei captiu. El 1810 se’n van formar a Caracas, a Buenos Aires, a Bogotà i a Santiago, i aquell és l’any que gairebé tots aquells països celebren avui com el començament de la seva independència, encara que aleshores ningú no la demanés obertament.

Del 1810 al 1824 hi va haver una guerra llarga, amb dos grans protagonistes. Al nord, Simón Bolívar va alliberar Veneçuela, Colòmbia, l’Equador, el Perú i el país que duria el seu nom, Bolívia. Al sud, José de San Martín va alliberar l’Argentina i Xile després de creuar els Andes amb tot el seu exèrcit, i va pujar fins al Perú. Tots dos es van trobar a Guayaquil el 1822; San Martín es va apartar i va deixar a Bolívar la tasca de rematar la feina. L’última gran batalla va ser la d’Ayacucho, al Perú, el 9 de desembre del 1824, i cap al 1825 l’Amèrica espanyola era lliure. Mèxic havia fet el seu propi camí fins a la independència, el 1821, i el Brasil s’havia separat de Portugal de manera pacífica.

Bolívar, però, volia molt més que fer fora els espanyols. Somiava una sola gran nació americana, unida per una mateixa llengua i una mateixa història, com va escriure a la seva famosa Carta de JamaicaCarta de JamaicaCarta de Jamaica (1815): text on Bolívar analitza la situació d'Amèrica i exposa el seu somni d'unir el continent en una gran nació lliure.. Aquell somni no es va complir. Acabada la guerra, els territoris immensos i les distàncies enormes van fer que cada regió tirés pel seu costat, i en van sortir desenes d’estats que heretaven les fronteres de les antigues divisions administratives espanyoles. La Gran Colòmbia que havia format Bolívar es va trencar en diversos països. Va morir decebut, convençut que havia «llaurat al mar».

El nou mapa tenia una lògica. Les fronteres de les repúbliques van seguir, gairebé sempre, les ratlles dels antics virregnatvirregnatGran divisió administrativa de l’Amèrica espanyola, governada per un virrei en nom del rei. A principis del segle XIX n’hi havia quatre: Nova Espanya, el Perú, Nova Granada i el Riu de la Plata. i de les seves divisions internes. Però aquelles ratlles s’havien traçat en un despatx per cobrar impostos, i sovint travessaven deserts i selves que ningú no havia explorat. Quan s’hi van trobar recursos valuosos, la ratlla es va convertir en motiu de guerra. El cas més clar és la guerra del Pacífic (1879-1884): Xile es va enfrontar al Perú i a Bolívia pels jaciments de salnitresalnitreMineral del desert d’Atacama que servia per fer adobs i explosius. Al segle XIX era una gran font de riquesa. del desert d’Atacama, i Bolívia hi va perdre la seva sortida al mar. A més, les repúbliques noves van continuar venent el mateix que en època colonial (plata, cuir, sucre, cacau), però ara el comprador principal era el Regne Unit.

Per a Espanya, el cop va ser dur. Va perdre la plata americana, que durant tres segles havia arribat als seus ports, i el mercat protegit on venia els seus productes. Cadis, que havia viscut del comerç amb Amèrica, va entrar en decadència, i els fabricants catalans de teixits van perdre bona part dels seus compradors. De l’imperi, només li quedaven Cuba, Puerto Rico i les Filipines.

I aquí hi ha una lliçó que connecta amb tota la càpsula. La independència va canviar qui manava: ara governaven les elits criolles en lloc dels peninsulars. Però per a la majoria índia, negra i mestissa, la vida va canviar molt poc: l’esclavitud va trigar dècades a abolir-se i la terra va continuar en les mateixes mans. I on no hi havia institucions sòlides s’hi va imposar el caudillismecaudillismeGovern personal d’un cap militar que mana per la força i el prestigi més que per les lleis. És el buit que van deixar les independències quan hi havia exèrcits i no institucions.. La independència política no va portar, automàticament, la igualtat social. Era la mateixa distància entre la promesa i la realitat que havíem vist a Europa.

L’onada atlàntica que havia començat a Boston el 1776 i a París el 1789 es tancava als Andes el 1825. L’època de les revolucions no havia redibuixat només Europa: havia canviat el món. Amèrica es va fer lliure com a conjunt de nacions molt abans que la majoria dels seus habitants ho fossin com a persones. A banda i banda de l’oceà, quedava pendent la mateixa pregunta: quan la llibertat arribaria de debò a tothom.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

9.1 🧭 Situar-se · Comentari de mapa 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

El croquis dels dos llibertadors

Dibuixa un croquis senzill de l'Amèrica del Sud. Marca amb un color els països que va alliberar Bolívar i amb un altre els de San Martín. Escriu al costat on i quan es van trobar tots dos.

El croquis amb dos colors, una llegenda i una frase amb el lloc i l'any de la trobada.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença pel nord. Els països de cada llibertador són a la Fitxa de dades; on i quan es van trobar, al paràgraf de la lectura que parla de la guerra llarga.

9.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Llegir Bolívar amb lupa

Copia la frase de la Carta de Jamaica de L'Arxiu. Subratlla què valora més Bolívar d'una gran nació: l'extensió i les riqueses, o la llibertat i la glòria. Després explica què en penses tu, d'aquesta tria.

La frase copiada i l'explicació (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Comença amb «Bolívar valora més… perquè…». Fixa't en el «menys per… que per…».

9.3 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Setze caselles per a la mateixa gent

Mira el quadre de castes de la lectura. Descriu quantes caselles té, què hi ha dibuixat a cada una i què hi ha escrit a sota. Després explica per a què li servia, a qui manava, tenir un nom per a cada barreja.

La descripció i l'explicació (40 a 60 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença amb «El quadre té…». Llegeix el peu del quadre i pregunta't qui necessitava saber a quina casella era cadascú.

🎠 Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

9.4 🔍 Investigar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 🗣️ En parella

Desmuntar el mite de la igualtat immediata

En parella, llegiu el bloc Desmuntant un tòpic. Identifiqueu qui va guanyar poder amb la independència i qui no va millorar gaire la seva vida.

Els dos grups i una frase de conclusió (60 a 80 paraules).

💡 Pista: «Segons el Desmuntant…». Podeu acabar amb «La independència no va igualar tothom perquè…».

9.5 🌍 Participar · Desmentit 📖 La lectura ✏️ Individual

El desmentit periodístic

Un diari ha publicat que «Bolívar va aconseguir el seu somni: una Amèrica del Sud unida en una sola nació». Escriu un desmentit que ho corregeixi amb dades de la lectura: què volia Bolívar i què va passar de debò.

El desmentit (40 a 60 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Un desmentit necessita dates: la de la carta és a la nota del marge de la Carta de Jamaica; la de la fi de la guerra, al paràgraf dels dos llibertadors.

9.6 🔍 Investigar · Vertader o fals justificat 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Un somni o una descripció?

Vertader o fals: «A la Carta de Jamaica, Bolívar descriu com era Amèrica el 1815.» Abans de decidir, separa tres coses de la frase de L'Arxiu. FET: de quin lloc parla? PARER: què hi voldria veure? SENYAL: quina paraula ho delata? Després decideix i justifica-ho.

Els tres passos, una línia cadascun, i el veredicte en dues frases.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: El context de L'Arxiu et diu en quina situació escrivia Bolívar.

🎢 Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

9.7 🌍 Participar · Rellevància històrica 📖 La lectura ✏️ Individual

Per què el 1808 surt als llibres

Justifica amb dos arguments per què el 1808, quan Napoleó fa presoner el rei d'Espanya, surt als llibres d'història d'Amèrica i no només als d'Europa. Un ha de parlar de qui manava fins llavors a les colònies; l'altre, del que van fer els criolls quan aquell poder va quedar buit. Després decideix quin dels dos pesa més.

Els dos arguments i quin pesa més (80 a 100 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: Pregunta't en nom de qui governaven les autoritats d'Amèrica.

9.8 🌍 Participar · Carta des d'un rol 📖 La lectura ✏️ Individual

Carta d'un crioll al rei

Ets un crioll culte del 1810. Escriu una carta breu al rei d'Espanya per explicar-li per què Amèrica vol governar-se sola. Inclou-hi una queixa concreta de la lectura i una idea de la Il·lustració.

La carta escrita des del paper d'un crioll (40 a 60 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Escriu primer la queixa; el principi ve després, com a raó.

9.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Ahir i avui: lliure com a nació, lliure com a persona

En grup, debateu: la independència va fer els països lliures, però molta gent va continuar sense drets ni terra. Avui, n'hi ha prou que un país sigui independent perquè la seva gent sigui lliure? Després, cada u escriu la conclusió del grup i la defensa amb un argument.

La conclusió, amb la part d'ahir i la d'avui (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Abans de decidir, apunteu dues llibertats diferents que la paraula «lliure» pot voler dir.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Entre 1808 i 1825, l'Amèrica espanyola es va independitzar. El malestar dels criolls i el buit de poder creat per la invasió napoleònica d'Espanya van encendre el procés, liderat al nord per Bolívar i al sud per San Martín. Bolívar somiava una Amèrica unida, però el continent es va fragmentar en moltes repúbliques. I, com a Europa, la independència va canviar qui manava sense portar de seguida la igualtat per a tothom.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què els criolls volien un canvi, segons la lectura?

   A. Perquè eren pobres i sense estudis, i pagaven els impostos dels peninsulars B. Perquè els peninsulars els barraven els càrrecs alts i controlaven el comerç C. Perquè volien abolir l'esclavitud i tornar la terra als pobles indígenes D. Perquè havien nascut a Espanya i el rei no els deixava tornar a la península

2. 2. Com van respondre les ciutats americanes quan Napoleó va fer presoner Ferran VII?

   A. Van proclamar la independència i van elegir Bolívar com a president B. Van jurar obediència al germà de Napoleó, el nou rei d'Espanya C. Van formar juntes de govern que deien manar en nom del rei captiu D. Van cridar l'exèrcit de San Martín perquè expulsés els peninsulars

3. 3. Què va canviar i què no amb la independència, segons la lectura?

   A. Va canviar qui governava, però la terra va continuar en les mateixes mans B. Va canviar el repartiment de la terra, però van continuar manant els peninsulars C. Va canviar la vida dels esclaus, lliures de seguida, però no la dels criolls D. Va canviar el comerç, que va deixar de vendre plata, cuir, sucre i cacau

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si tant a Europa com a Amèrica les revolucions van canviar qui manava però no van igualar la societat, què els faltava per complir del tot la promesa de 1789?