Sessió 7. Les revolucions de 1820 i 1830

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

L’ordre que Metternich havia construït a Viena era com un gran dic alçat contra la revolució. Però l’aigua que volia contenir, les idees de 1789, no havia desaparegut: empenyia per sota, buscant una escletxa. Les primeres van aparèixer el 1820, i deu anys després, el 1830, va arribar una onada molt més forta.

La primera onada va començar a Espanya. L’1 de gener del 1820, un coronel, Rafael del Riego, es va aixecar a Las Cabezas de San Juan amb les tropes que havien d’embarcar cap a Amèrica i va obligar el rei Ferran VII a jurar la Constitució de 1812Constitució de 1812Constitució de 1812: la primera constitució espanyola, aprovada a Cadis. Proclamava que la sobirania pertanyia a la Nació, no al rei. El rei l'havia anul·lada en tornar al tron.. Aquella constitució deia que el poder pertanyia a la Nació, no al monarca. El moviment es va encomanar a Portugal, a Nàpols i al Piemont. Però gairebé totes aquestes revoltes van ser aixafades. Fidels al pacte de Viena, els exèrcits de les potències van entrar a apagar el foc: Àustria a Itàlia i, el 1823, un exèrcit francès a Espanya per tornar tot el poder a Ferran VII. Només Grècia, que es va alçar contra l’Imperi OtomàImperi OtomàImperi Otomà: gran imperi de capital a Constantinoble que dominava els Balcans i Grècia. Els grecs s'hi van revoltar el 1821 per crear un estat propi. el 1821, va acabar aconseguint la independència el 1830, perquè les grans potències hi van veure un interès propi.

El 1830 la sacsejada va ser més profunda i va començar a França. El rei Carles XCarles XCarles X: rei de França que va intentar governar com un monarca absolut, retallant llibertats i el dret de vot. La seva ambició va provocar la revolta de 1830. va voler tornar a manar com un rei absolut: va retallar llibertats i va tancar el parlament. París va respondre al juliol amb tres dies de barricades, la Revolució de JuliolRevolució de JuliolRevolució de Juliol (1830): aixecament de París que va fer caure Carles X en tres dies. La va immortalitzar Delacroix en el quadre «La Llibertat guiant el poble»., i el va fer fora. Al seu lloc no van posar una república, sinó un nou rei amb la corona limitada per una constitució, Lluís Felip, conegut com el rei ciutadàrei ciutadàRei ciutadà: sobrenom de Lluís Felip d'Orleans, que va regnar a França del 1830 al 1848. Va acceptar la Carta reformada per les cambres, la bandera tricolor i el paper de la burgesia, i va ampliar el dret de vot de menys de cent mil a uns dos-cents mil homes, en un país d'uns trenta-dos milions d'habitants.: no seria «rei de França», sinó «rei dels francesos», i governaria amb la burgesia.

La caiguda de Carles X va encendre mitja Europa. A l’agost, a Bèlgica, la gent es va alçar contra el rei holandès que Viena li havia imposat, i el 1831 ja tenia rei propi i constitució. Una de les fronteres dibuixades a Viena queia, i aquest cop per voluntat d’un poble. A Polònia, en canvi, un aixecament contra Rússia va ser esclafat sense pietat.

Si mirem el conjunt, l’onada de 1820 i 1830 ensenya dues coses. La primera és que l’ordre de Viena no podia durar per sempre: les demandes de constitucions i de nacions pròpies tornaven a sortir, una vegada i una altra. La segona és que el resultat va ser desigual. On la revolta va vèncer, com a França, Bèlgica o Grècia, va deixar un canvi durador. On va perdre, com a Itàlia, Polònia o Espanya, va arribar la repressió i el silenci, almenys de moment. Van guanyar les revolucions que tenien la burgesia al costat i alguna potència que hi veiés un guany, i van perdre les que van quedar soles davant d’un imperi.

I hi ha una lliçó de mètode en aquestes dues onades. La primera vegada, els liberals van confiar en un pronunciament militar: un coronel s’aixeca, el rei jura la constitució i es dona per fet que la cosa aguantarà. No va aguantar enlloc. La segona vegada, el que hi va haver darrere van ser tres dies de barricades amb mitja ciutat al carrer i una part de la burgesia disposada a pagar-ho. El 1830 no és una repetició del 1820: és la mateixa exigència amb prou força social al darrere per aguantar-se. La diferència entre el 1820 i el 1830 no és la idea: és qui la sosté.

Cada onada era més gran que l’anterior. El 1820 havien estat esquerdes locals; el 1830, l’aigua ja travessava el dic en uns quants punts. La pressió, però, no parava de pujar, i s’acostava cap a l’esclat més gran de tots, el de 1848. El dic de Metternich feia aigües.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

7.1 🔍 Investigar · Vertader o fals justificat 📖 La lectura ✏️ Individual

Què va canviar el 1830

Digues si cada frase és vertadera o falsa i justifica-ho amb una dada de la lectura. 1) «Amb Lluís Felip, França va passar a ser una república.» 2) «Després del 1830, a França hi podia votar tothom.» 3) «Les revolucions del 1830 van fracassar a tot arreu.»

Els tres veredictes, cadascun amb una frase de justificació.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Comença cada resposta amb «És vertadera perquè…» o «És falsa perquè…». Una frase pot ser falsa per una sola paraula. Les dades són al paràgraf de la Revolució de Juliol, a la nota del marge sobre el rei ciutadà i al paràgraf de Bèlgica.

7.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Llegir la Constitució amb lupa

Copia l'article 3 de la Constitució del 1812 de L'Arxiu i subratlla la paraula «Nació». Després explica de qui és el poder, segons aquest article, i per què molestava tant a un rei com Ferran VII.

L'article copiat i l'explicació (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Comença amb «Segons l'article 3, el poder és de…». Després pensa què li queda al rei si el poder és d'un altre.

7.3 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Qui surt a la barricada

Mira el quadre de Delacroix de la lectura. Descriu quatre persones que hi surten: com van vestides i què duen. Després explica què vol dir que un senyor amb barret de copa i un obrer lluitin al mateix costat.

Les quatre figures descrites i l'explicació (40 a 60 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença amb «Al quadre hi ha…». Mira els barrets i la roba: és per on es distingia la classe social. El peu del quadre t'ajuda amb l'explicació.

🎠 Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

7.4 🔍 Investigar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 🗣️ En parella

Desmuntar el mite del fracàs total

En parella, llegiu el bloc Desmuntant un tòpic. Identifiqueu en dues llistes les revolucions que van ser aixafades i les que van triomfar, amb l'any al costat.

Les dues llistes i una frase de conclusió (60 a 80 paraules).

💡 Pista: «Segons el Desmuntant…». Podeu acabar amb «No és veritat que fracassessin totes, perquè…».

7.5 🌍 Participar · Desmentit 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El desmentit periodístic

Un diari ha publicat que «el 1830 a Europa no va canviar res i tot va seguir igual que després de Viena». Escriu un desmentit que ho corregeixi amb dos fets concrets, cadascun amb data i lloc.

El desmentit, en tres frases.

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Un desmentit necessita fets amb data i lloc: busca'ls a la Fitxa de dades i al paràgraf de Bèlgica.

7.6 🔍 Investigar · Corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 🖼️ La imatge ✏️ Individual

La Nació i el poble

Llegeix l'article 3 a L'Arxiu. FET: de qui diu que és la sobirania? PARER: què en pensen els diputats de Cadis, del poder del rei? SENYAL: quina paraula ho delata? Després compara-ho amb el quadre de Delacroix: qui hi guia el poble, i coincideix amb l'article?

Els tres passos, una línia cadascun, i la comparació (40 a 60 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Per al senyal, busca la paraula que no deixa cap escletxa al rei. Al quadre, mira qui va al davant de tots.

🎢 Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7.7 ✍️ Explicar · Taula de classificació 📖 La lectura ✏️ Individual

El «rei ciutadà»: victòria o decepció?

El 1830 França no va fer una república: va posar un nou rei, Lluís Felip, amb una constitució. Classifica en una taula de dues columnes les raons per dir que va ser una victòria i les raons per dir que va ser una decepció. Després decideix quina columna pesa més.

La taula amb dues raons a cada columna i una frase de valoració.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Escriu primer la columna amb què menys estàs d'acord.

7.8 🌍 Participar · Manifest 📖 La lectura ✏️ Individual

Manifest des de la barricada

Ets a les barricades de París el juliol del 1830. Escriu un manifest breu: contra què lluites i què vols aconseguir. Sostén-lo amb la idea de la Constitució del 1812 que surt a la lectura: de qui ha de ser el poder.

El manifest escrit des de la barricada (80 a 100 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Decideix primer contra què lluites; l'objectiu surt d'allà.

7.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Ahir i avui: per què guanya en un lloc i perd en un altre

En grup, debateu: per què la mateixa demanda de llibertat va triomfar a Bèlgica i va ser aixafada a Polònia el mateix any? Penseu en qui tenien al davant i en qui els podia ajudar. Després, cada u escriu la conclusió del grup i la defensa amb un cas d'avui que conegueu.

La conclusió, amb la part d'ahir i la d'avui (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Abans de decidir, apunteu qui reprimia a cada lloc i qui podia ajudar.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Les onades de 1820 i 1830 van demostrar que l'ordre de Viena no podia contenir per sempre les idees de 1789. El 1820, les revoltes liberals del sud d'Europa van ser gairebé totes aixafades pels exèrcits de les potències. El 1830, en canvi, França va fer caure Carles X, Bèlgica es va independitzar i Grècia també. El resultat va ser desigual, però cada onada era més forta i preparava la de 1848.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què va aconseguir, d'entrada, l'aixecament de Riego del 1820?

   A. Que Ferran VII abdiqués i les Corts de Cadis proclamessin una república B. Que un exèrcit francès entrés a Espanya per defensar la Constitució de 1812 C. Que les tropes embarquessin cap a Amèrica per frenar-hi les independències D. Que Ferran VII jurés la Constitució de 1812, que ell mateix havia anul·lat

2. 2. Què va canviar a França amb la Revolució de Juliol del 1830?

   A. Va caure Carles X i es va proclamar una república amb vot per a tots els homes B. Va continuar Carles X, però obligat a acceptar la Carta i la bandera tricolor C. Va caure Carles X i va pujar al tron un rei limitat per una constitució D. Va caure Lluís Felip i Carles X va tornar a manar com a rei absolut

3. 3. Quina decisió del Congrés de Viena va desfer una revolució del 1830?

   A. El repartiment de Polònia, que es va alliberar del domini de Rússia B. La unió de Bèlgica amb els Països Baixos sota un rei holandès C. El control d'Àustria sobre Itàlia, on van vèncer els liberals D. El tron de Ferran VII a Espanya, que va caure amb el cop de Riego

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si l'ordre de Viena necessitava enviar exèrcits una vegada i una altra per sobreviure, era de debò un ordre estable?