Càpsula 2 · ES POT MATAR UN REI EN NOM DE LA RAÓ? · #GiH3
Onades revolucionàries liberals. Independència de Grècia (1821). Revolució francesa de juliol (1830) i monarquia orleanista. Independència de Bèlgica. El nou cicle del liberalisme.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE5
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
L’ordre que Metternich havia construït a Viena era com un gran dic alçat contra la revolució. Però l’aigua que volia contenir, les idees de 1789, no havia desaparegut: empenyia per sota, buscant una escletxa. Les primeres van aparèixer el 1820, i deu anys després, el 1830, va arribar una onada molt més forta.
El 1820, el sud d’Europa es va revoltar. A Espanya, un militar anomenat Rafael del Riego es va aixecar amb les seves tropes i va obligar el rei Ferran VII a restaurar la Constitució de 1812Constitució de 1812Constitució de 1812: la primera constitució espanyola, aprovada a Cadis. Proclamava que la sobirania pertanyia a la Nació, no al rei. El rei l'havia anul·lada en tornar al tron.. Aquella constitució deia que el poder pertanyia a la Nació, no al monarca. A Itàlia, a Nàpols i al Piemont, van esclatar revoltes semblants. Però gairebé totes van ser aixafades. Fidels al pacte de Viena, els exèrcits de les potències van entrar a apagar el foc: Àustria a Itàlia i, el 1823, França a Espanya per tornar tot el poder a Ferran VII. Només Grècia, que es va alçar contra l’Imperi OtomàImperi OtomàImperi Otomà: gran imperi de capital a Constantinoble que dominava els Balcans i Grècia. Els grecs s'hi van revoltar el 1821 per crear un estat propi. el 1821, va acabar aconseguint la independència.
El 1830 la sacsejada va ser més profunda i va començar a França. El rei Carles XCarles XCarles X: rei de França que va intentar governar com un monarca absolut, retallant llibertats i el dret de vot. La seva ambició va provocar la revolta de 1830. va voler tornar a manar com un rei absolut: va retallar llibertats i va tancar el parlament. París va respondre en tres dies de barricades, la Revolució de JuliolRevolució de JuliolRevolució de Juliol (1830): aixecament de París que va fer caure Carles X en tres dies. La va immortalitzar Delacroix en el quadre «La Llibertat guiant el poble»., i el va fer fora. Al seu lloc no van posar una república, sinó un nou rei amb la corona limitada per una constitució, Lluís Felip, conegut com el rei ciutadàrei ciutadàRei ciutadà: sobrenom de Lluís Felip d'Orleans, que va acceptar regnar amb una constitució i sense els antics privilegis absoluts..
La caiguda de Carles X va encendre mitja Europa. A Bèlgica, la gent es va alçar contra el rei holandès que Viena li havia imposat i va aconseguir la independència. Una de les fronteres dibuixades a Viena queia, i aquest cop per voluntat d’un poble. A Polònia, en canvi, un aixecament contra Rússia va ser esclafat sense pietat.
Si mirem el conjunt, l’onada de 1820 i 1830 ensenya dues coses. La primera és que l’ordre de Viena no podia durar per sempre: les demandes de constitucions i de nacions pròpies tornaven a sortir, una vegada i una altra. La segona és que el resultat va ser desigual. On la revolta va vèncer, com a França, Bèlgica o Grècia, va deixar un canvi durador. On va perdre, com a Itàlia, Polònia o Espanya, va arribar la repressió i el silenci, almenys de moment.
Cada onada era més gran que l’anterior. El 1820 havien estat esquerdes locals; el 1830, l’aigua ja travessava el dic en uns quants punts. La pressió, però, no parava de pujar, i s’acostava cap a l’esclat més gran de tots, el de 1848. El dic de Metternich feia aigües.
Ordena en una línia del temps aquests fets amb la seva data: pronunciament de Riego, independència de Grècia, Revolució de Juliol a França, independència de Bèlgica. Després encercla en un color els de l'onada de 1820 i en un altre els de l'onada de 1830.
💡 Pista: L'onada de 1820 inclou Riego (1820) i Grècia (alçament de 1821); la de 1830, França i Bèlgica.
Copia la frase de L'Arxiu (Constitució de 1812, art. 3). Subratlla la paraula «Nació». Després respon en dues línies: segons aquest article, de qui és el poder? I per què, doncs, molestava tant aquesta constitució a un rei com Ferran VII?
💡 Pista: Si el poder és de la Nació, deixa de ser del rei. Per a un monarca que vol manar sol, això és una amenaça directa.
Explica en quatre o cinc frases què demanaven els revolucionaris de 1830, però amb una norma: no pots fer servir la paraula «llibertat». T'obligaràs a dir-ho amb altres paraules (drets, constitució, poder per al poble, no obeir un rei absolut) i així ho entendràs millor.
💡 Pista: En comptes de «volien llibertat», pots escriure «volien que el rei no manés sol» o «volien una constitució que els protegís».
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Feu dues llistes: revolucions que van ser aixafades i revolucions que van triomfar. Acabeu amb una frase conjunta que comenci: «No és veritat que fracassessin totes, perquè...».
💡 Pista: A la columna dels èxits han d'aparèixer França (1830), Bèlgica i Grècia. A la dels fracassos, Itàlia, Polònia i Espanya.
Imagina que un diari ha publicat que «el 1830 a Europa no va canviar res i tot va seguir igual que després de Viena». Escriu un desmentit de quatre o cinc línies que ho corregeixi amb dos fets concrets del text que demostrin que SÍ que hi va haver canvis.
💡 Pista: Dos fets que ho desmenteixen clarament: la caiguda de Carles X a França i la independència de Bèlgica, que va desfer una frontera de Viena.
Fes un mapa conceptual amb dos grans braços: «Van triomfar» i «Van ser aixafades». Penja de cada braç els països corresponents i, al costat de cadascun, escriu en tres paraules què hi va passar. Afegeix una fletxa que connecti els fracassos amb la paraula «repressió».
💡 Pista: Triomfen: França (rei constitucional), Bèlgica (independència), Grècia (independència). Aixafades: Itàlia, Polònia, Espanya.
El 1830 França no va fer una república: va posar un nou rei, Lluís Felip, amb una constitució. Escriu en una taula de dues columnes un argument que digui que això va ser una victòria i un altre que digui que va ser una decepció. No diguis encara què en penses tu.
💡 Pista: Victòria: cau un rei absolut i s'imposa una constitució. Decepció: continua havent-hi un rei, no s'arriba a la república ni a la igualtat plena.
Escriu un manifest breu (cinc o sis línies) com si fossis a les barricades de 1830. Has d'explicar contra què lluites i què vols aconseguir, i usar almenys una idea de la Constitució de 1812 de L'Arxiu. Comença amb una afirmació clara: «No acceptem que...».
💡 Pista: Un manifest convenç amb una idea forta i un objectiu clar. Pots reclamar que el poder torni a la Nació, com deia l'article 3.
En grup, debateu i preneu una decisió raonada. Per què una mateixa demanda de llibertat va triomfar a Bèlgica i va ser aixafada a Polònia el mateix any? Penseu en qui hi havia al davant i en l'ajuda o el càstig de les grans potències. Escriviu la conclusió en quatre línies amb un argument.
💡 Pista: Una pista clau: a Polònia, qui reprimia era Rússia, una gran potència; a Bèlgica, la situació internacional va permetre que la independència s'acabés acceptant.
📌 Per emportar-se
Les onades de 1820 i 1830 van demostrar que l'ordre de Viena no podia contenir per sempre les idees de 1789. El 1820, les revoltes liberals del sud d'Europa van ser gairebé totes aixafades pels exèrcits de les potències. El 1830, en canvi, França va fer caure Carles X, Bèlgica es va independitzar i Grècia també. El resultat va ser desigual, però cada onada era més forta i preparava la de 1848.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Què va exigir Rafael del Riego en el seu aixecament de 1820 a Espanya?
2. Quin resultat va tenir la Revolució de Juliol de 1830 a França?
3. Per què es diu que el 1830 va desfer una decisió del Congrés de Viena?
💭 Per pensar fins demà
Si l'ordre de Viena necessitava enviar exèrcits una vegada i una altra per sobreviure, era de debò un ordre estable?
