Sessió 2. França abans del 1789

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

A finals de la dècada de 1780, França era el regne més poblat i un dels més rics d’Europa. Tenia bones terres, ports actius i una cort que enlluernava mig continent. I, malgrat tot, estava a punt de trencar-se. La causa no va ser una invasió ni una pesta, sinó una contradicció interna: una societat organitzada amb les regles de l’edat mitjana intentant sostenir un Estat modern i car.

Aquella societat es dividia en tres estamentsestamentsGrup social tancat amb drets i deures diferents, en què s'entrava per naixement. No es podia canviar d'estament com avui es pot canviar de feina.. El primer era el clergat; el segon, la noblesa; i el tercer, tota la resta: pagesos, artesans, comerciants, advocats, banquers. El que defineix l’Antic RègimAntic Règim«Antic Règim»: nom que els revolucionaris van donar al sistema polític i social anterior a 1789, basat en la monarquia absoluta i els privilegis estamentals. no és que hi hagués rics i pobres —això ha passat sempre—, sinó que la llei tractava les persones de manera diferent segons l’estament on havien nascut.

I la diferència més explosiva era fiscal. El clergat i la noblesa, els dos grups més rics, estaven gairebé exempts d’impostos. Els qui menys tenien eren els qui ho pagaven tot: la talla reial, el delmedelmeDelme: una desena part de la collita que els pagesos havien de lliurar a l'Església. a l’Església i un munt de drets que encara devien als senyors. Un noble podia cobrar peatges als seus camins i no posar ni una moneda al tresor del rei.

Per damunt de tot hi havia el rei. Lluís XVI governava per dret diví: deia que el seu poder venia de Déu, no del poble, i no havia de retre comptes a ningú. No existia cap parlament que aprovés les lleis ni els impostos. Els Estats Generals, l’única assemblea que reunia els tres estaments, no s’havien convocat des del 1614, feia 175 anys.

Aquesta màquina podia funcionar mentre els diners arribaven. Però a la dècada de 1780 van deixar d’arribar. L’Estat estava endeutat fins al coll: dècades de guerres caríssimes, i l’última, l’ajuda als rebels nord-americans contra Anglaterra, havia estat el cop definitiu. França havia ajudat a fundar una república a l’altra banda de l’Atlàntic i s’havia arruïnat fent-ho. Cap al 1788, gairebé la meitat del pressupost de l’Estat se n’anava a pagar els interessos del deute públicdeute públicEl que un Estat deu a qui li ha deixat diners. Es paga cada any en interessos, i quan aquests interessos es mengen el pressupost, l’Estat ha de triar entre apujar impostos o no pagar.. Els ministres ho van intentar tot i sempre topaven amb el mateix mur: els qui tenien més terra no pagaven, i els tribunals nobiliaris bloquejaven qualsevol reforma fiscal.

A sobre, la natura no va ajudar. La collita de 1788 va ser desastrosa i l’hivern del 1788-89, molt fred: el preu del pa es va disparar i la gent va començar a passar gana de debò. A l’estiu del 1789, una família obrera de París es gastava prop del 80% del jornal només en pa.

El rei necessitava diners amb urgència, i només hi havia una sortida lògica: que els privilegiats també paguessin. Però la noblesa s’hi va negar en rodó. Aquí és on la crisi econòmica es va convertir en crisi política: per fer pagar els qui no volien, Lluís XVI no tenia prou autoritat tot sol. Acorralat, va fer el que cap rei absolut volia fer: convocar els Estats Generals per a la primavera de 1789.

La convocatòria va engegar una cosa inesperada. A cada poble, els tres estaments van redactar els seus cahiers de doléancescahiers de doléancesCahiers de doléances: «quaderns de queixes» o quaderns de greuges. Llistes de queixes i peticions que cada poble, gremi i estament va redactar la primavera del 1789 per portar-les als Estats Generals. Se'n conserven desenes de milers i són la millor radiografia del que la gent volia canviar., llistes de queixes per als seus representants. De cop, milions de persones van escriure què trobaven injust: és la vegada que més gent corrent ha explicat per escrit, alhora, què no li agradava del seu país. I va aparèixer la pregunta que ho decidiria tot, tècnica i avorrida en aparença: com es votaria? Per estaments, com sempre, i llavors clergat i noblesa guanyarien sempre dos a un; o per cap, comptant cada vot, i llavors el Tercer Estat podia guanyar. El desembre del 1788, el Consell del rei ja havia decidit que el Tercer Estat hi portaria tants diputats com els altres dos junts, però sobre com es votaria no havia dit ni una paraula. Tota la revolució comença en aquesta pregunta de procediment.

En aquest ambient, un capellà i pensador, Emmanuel Sieyès, va publicar un fullet que es va llegir a tot el país i que començava amb tres preguntes: què és el Tercer Estat? Tot. Què ha estat fins ara? Res. Què demana? Ser-hi alguna cosa. No demanava caritat: reclamava poder. El que abans semblava l’ordre natural de les coses havia quedat, de sobte, obert a discussió.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 ✍️ Explicar · Taula de classificació 📊 La fitxa de dades 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Els tres estaments

Classifica la societat de l'Antic Règim en una taula de tres columnes: clergat, noblesa i Tercer Estat. A la primera fila, escriu qui formava part de cada estament; a la segona, si pagava impostos o no; a la tercera, on el col·loca la caricatura de la lectura.

La taula de tres columnes i tres files: nou caselles.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Qui formava cada estament és a la Fitxa de dades, a les línies d'«Estament» i de «Tercer Estat». Qui pagava, al paràgraf de la lectura que parla de la diferència fiscal. A la caricatura, mira qui va a sobre i qui a sota. A cada casella n'hi ha prou amb poques paraules.

2.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Llegir la decisió del rei amb lupa

Llegeix el document de L'Arxiu i copia'n les dues decisions sobre els diputats: quants n'hi haurà en total i quants en tindrà el Tercer Estat. Després explica amb les teves paraules què guanyava el Tercer Estat amb aquesta decisió i quina pregunta important el document deixa sense resposta.

Les dues xifres copiades i l'explicació (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Comença amb «El rei decideix que…». Per trobar la pregunta sense resposta, rellegeix a la lectura el paràgraf que explica com es podia votar als Estats Generals: el document en diu alguna cosa?

2.3 ✍️ Explicar · Reescriptura 📖 La lectura ✏️ Individual

Explica-ho a un infant de vuit anys

Explica què és un «privilegi fiscal» a algú de vuit anys, sense fer servir la paraula «impost». Fes-ho amb un exemple del pati, de casa o d'un joc on uns jugadors tenen avantatges que els altres no tenen.

L'explicació, en tres frases i sense la paraula prohibida.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Comença amb «Un privilegi fiscal és com si…». Abans de triar l'exemple, llegeix al paràgraf de la diferència fiscal qui no pagava i qui ho pagava tot.

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 🔍 Investigar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 🗣️ En parella

Desmuntar el tòpic de la gana

En parella, llegiu el bloc Desmuntant un tòpic. Identifiqueu dues proves que dona per demostrar que la fam no va ser la causa de fons de la Revolució. Després expliqueu amb les vostres paraules quina va ser la causa de fons.

Les dues proves i l'explicació de la causa (60 a 80 paraules).

💡 Pista: «Segons el Desmuntant…», «per tant…».

2.5 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

La caricatura, mirada de prop

Mira la caricatura que hi ha al mig de la lectura. Descriu qui va a sota, qui va a sobre i què trepitja el de sota. Després explica què vol que pensi qui la mira, i qui creus que la va fer.

La descripció i l'explicació (40 a 60 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Mira-li les mans i la cara al de sota; després pregunta't a qui li convenia que la gent veiés aquest dibuix.

2.6 ✍️ Explicar · Telegrama 📖 La lectura ✏️ Individual

La crisi en un telegrama

Els telegrames es pagaven per paraula. Resumeix la situació de França el 1788 en un telegrama de 15 paraules com a màxim que lligui tres idees: deute, collita i privilegis.

El telegrama, de 15 paraules com a màxim, comptades.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Pots separar les idees amb «STOP», com es feia llavors.

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 🔍 Investigar · Vertader o fals justificat 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Què és fet i què és parer, en una decisió del rei

Vertader o fals: «Amb la decisió de L'Arxiu, el Tercer Estat ja tenia assegurat que guanyaria les votacions dels Estats Generals.» Abans de decidir, separa tres coses. FET: què decideix el document sobre els diputats del Tercer Estat? PARER: què en devia esperar un advocat del Tercer Estat quan ho va llegir? SENYAL: quina expressió del document mostra que no és un dret del poble, sinó una concessió del rei? Després decideix, i explica què hi falta perquè l'afirmació sigui certa.

Els tres passos, una línia cadascun, i el veredicte justificat en dues frases.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Compta: si es vota per estament, quants vots té el Tercer Estat, per molts diputats que hi porti?

2.8 🌍 Participar · Carta des d'un rol 📖 La lectura ✏️ Individual

El teu quadern de greuges

El 1789 cada poble va escriure els seus quaderns de greuges. Escriu el teu com si fossis un pagès o una artesana del Tercer Estat: tres greuges concrets per als teus representants als Estats Generals, i defensa cadascun amb un fet de la lectura.

El quadern de greuges (80 a 100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Tria primer l'ofici: els greuges d'un pagès i els d'una artesana no són els mateixos.

2.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Ahir i avui: qui ha de pagar?

En grup, debateu: avui, és just que tothom pagui el mateix percentatge d'impostos, o que qui té més en pagui més? Després, cada u escriu la conclusió del grup i la defensa: primer qui pagava i qui no el 1789, després què en penseu avui, i un argument.

El paràgraf amb la part d'ahir, la d'avui i l'argument (40 a 60 paraules).

💡 Pista: No busqueu una resposta «correcta»: busqueu un acord que pugueu defensar amb un argument.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

L'Antic Règim era una societat de privilegis sobre un Estat en fallida. Quan el rei va necessitar que els rics paguessin i aquests s'hi van negar, la crisi econòmica es va tornar política i va obrir la porta a 1789.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Com es repartien els impostos a la França de l'Antic Règim, segons la lectura?

   A. Pagaven la noblesa i el Tercer Estat; el clergat n'estava exempt perquè cobrava el delme B. Pagava sobretot el Tercer Estat; el clergat i la noblesa n'estaven gairebé exempts C. Pagaven els tres estaments, però el Tercer Estat lliurava al rei la desena part de la collita D. Pagava sobretot la burgesia de ciutat; els pagesos només devien drets al senyor

2. 2. Per què Lluís XVI va acabar convocant els Estats Generals?

   A. Perquè els quaderns de greuges que li havien arribat dels pobles ho reclamaven B. Perquè la mala collita del 1788 l'obligava a repartir pa entre tota la població C. Perquè el dret diví l'obligava a consultar els estaments abans d'apujar impostos D. Perquè no tenia prou autoritat, tot sol, per fer pagar impostos als privilegiats

3. 3. Segons el Desmuntant, per què la fam no explica tota sola la Revolució?

   A. Perquè ja hi havia hagut males collites abans i no havien portat cap revolució B. Perquè la collita del 1788 va ser bona i el preu del pa es va mantenir estable C. Perquè la gana només afectava el camp, i la revolta va començar a les ciutats D. Perquè el Tercer Estat demanava sobretot pa, i el rei n'hi va repartir a temps

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si el Tercer Estat era el 98% de la població i ho pagava gairebé tot, per què havia acceptat aquell sistema durant tant de temps?