Càpsula 2 · ES POT MATAR UN REI EN NOM DE LA RAÓ? · #GiH3
L'esclat revolucionari simultani a tota Europa. Sufragi universal masculí a França. Manifest Comunista de Marx i Engels. Caiguda i represa de l'absolutisme. El paper de la burgesia mitjana.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE5
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
El 1848 va ser l’any en què el dic es va trencar de cop a gairebé tota Europa. Les esquerdes de 1820 i 1830 s’havien anat eixamplant, i ara l’aigua passava per tot arreu. Va començar a França, al febrer, i es va escampar com un foc.
A París, una crisi econòmica i la prohibició de reunir-se per demanar reformes van fer esclatar la revolta. Lluís Felip, el «rei ciutadà» que havia arribat el 1830, va caure. Es va proclamar la Segona RepúblicaSegona RepúblicaSegona República francesa (1848): règim sense rei nascut de la revolució de febrer. Va establir el sufragi universal masculí., amb una novetat important: el sufragi universal masculísufragi universal masculíSufragi universal masculí: dret de vot per a tots els homes adults, sense distinció de riquesa. El 1848 França el va establir; les dones encara en van quedar excloses., el dret de vot per a tots els homes.
Però el 1848 portava una cosa nova respecte al 1830. Ara no només parlaven els liberals que volien constitucions: parlaven també els treballadors de les ciutats, que demanaven drets socials, com el dret a tenir feina i un sou digne. Era la qüestió socialqüestió socialQüestió social: el conjunt de problemes dels treballadors industrials (sous baixos, jornades llarguíssimes, misèria) que es van convertir en una demanda política.. Aquell mateix febrer, dos pensadors, Marx i Engels, van publicar el Manifest ComunistaManifest ComunistaManifest Comunista (1848): text de Karl Marx i Friedrich Engels que cridava els treballadors a unir-se i transformar la societat., que començava amb una frase que feia tremolar els poderosos: un espectre recorre Europa, l’espectre del comunisme.
L’incendi es va estendre amb una velocitat sorprenent. A Viena, la mateixa capital de l’ordre, el poble es va alçar i Metternich, l’home que havia dissenyat tot el sistema, va haver de fugir. Es van revoltar Berlín, els estats italians i Hongria. A Alemanya, els liberals es van reunir en el Parlament de FrankfurtParlament de FrankfurtParlament de Frankfurt (1848): assemblea de diputats alemanys que va intentar unir Alemanya en un sol estat amb una constitució. Va fracassar. per intentar unir el país i donar-li una constitució.
I tanmateix, al cap d’un any gairebé tot havia caigut. Per què? La clau va ser la divisió. Els liberals de classe mitjana es van espantar de les demandes dels treballadors. A París, al juny, el mateix exèrcit de la nova República va aixafar amb violència els obrers que reclamaven feina: van ser les Jornades de Juny. Quan els qui volien llibertat política i els qui volien justícia social es van separar, l’ordre antic va respirar. Mentrestant, els exèrcits d’Àustria, Rússia i Prússia es van reorganitzar i van apagar les revoltes una per una. El Parlament de Frankfurt va acabar sense res.
Però seria un error pensar que tot va ser inútil. El 1848 va deixar marques que ja no es van esborrar. A bona part de l’Europa central es va abolir la servitud dels camperols, Metternich no va tornar mai més, i la idea d’unir Alemanya i Itàlia va quedar sobre la taula per als anys següents. A França, la jove República va durar poc: aviat un nou Bonaparte, Lluís Napoleó, es faria amb el poder i acabaria proclamant-se emperador.
La Primavera dels Pobles va ser l’esclat que les onades anteriors havien anunciat. A curt termini va perdre gairebé pertot. Però va enterrar per sempre la idea que es podia congelar Europa tal com era el 1815. A partir d’aleshores, la pregunta ja no era si el vell ordre canviaria, sinó com. I la qüestió social havia entrat a la història per quedar-s’hi.
Ordena aquests fets en una cronologia, amb el mes si el saps: caiguda de Lluís Felip i Segona República, fugida de Metternich a Viena, Jornades de Juny a París, fracàs del Parlament de Frankfurt. Marca amb una fletxa el moment en què la revolució es gira contra els obrers.
💡 Pista: Tot passa el mateix any. Comença al febrer (França) i la fletxa va al juny (les Jornades de Juny).
Copia la frase de L'Arxiu (Manifest Comunista). Subratlla la paraula «espectre». Després respon en dues línies: per què creus que els poderosos en tenien por? Quina força nova representava aquest «espectre»?
💡 Pista: Un espectre és un fantasma que fa por perquè no se sap ben bé com aturar-lo. Aquí representa els treballadors organitzats demanant un altre món.
Mira la imatge de la portada (Lamartine davant l'Ajuntament de París). Escriu-hi un peu de foto de dues o tres línies que expliqui què hi passa i quina divisió de 1848 representa. No descriguis només el que es veu: explica què significa.
💡 Pista: Lamartine rebutja la bandera vermella dels treballadors. La imatge mostra dos camins que es comencen a separar: el dels republicans liberals i el dels obrers.
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu què tenien en comú 1830 i 1848 i, sobretot, la novetat que els diferencia. Acabeu amb una frase que comenci: «El 1848 era diferent perquè, per primera vegada...».
💡 Pista: El que es repeteix: la lluita per constitucions contra reis absoluts. La novetat: els treballadors i la qüestió social.
Construeix una cadena de causa i efecte amb fletxes (mínim quatre baules) que expliqui per què van fracassar les revolucions de 1848. Comença per «Liberals i treballadors demanen coses diferents →» i acaba a «l'ordre antic es restaura».
💡 Pista: Baula clau: els liberals s'espanten de les demandes obreres → els deixen sols (Jornades de Juny) → els exèrcits es reorganitzen → apaguen les revoltes.
Dibuixa un croquis senzill d'Europa i marca amb una flama els llocs on va esclatar la revolució el 1848 segons el text (França, Viena, Berlín, els estats italians, Hongria). Posa una fletxa que surti de París per mostrar que tot va començar allà.
💡 Pista: No cal precisió: el que importa és que es vegi que el foc surt de França i s'escampa cap al centre i el sud d'Europa.
Completa i justifica aquesta analogia: «La Primavera dels Pobles va ser com...». Pensa en alguna cosa que esclata de cop a molts llocs alhora però que s'acaba apagant per dins. Després explica en dues línies per què la teva comparació funciona.
💡 Pista: Pots pensar en un foc que es propaga ràpid però que s'apaga quan els qui l'havien encès es barallen entre ells. La comparació no ha de ser perfecta, sinó útil.
Al juny de 1848, l'exèrcit de la República va aixafar els obrers de París que reclamaven feina. Escriu el teu veredicte raonat (sis o set línies): es pot defensar una república que dispara contra els treballadors que l'havien ajudat a néixer? Has de donar una raó de cada banda abans de decidir-te.
💡 Pista: Una banda dirà que calia mantenir l'ordre; l'altra, que una república que dispara contra els seus no és fidel als seus principis. Un bon veredicte rebat l'altra opinió, no la ignora.
En grup, debateu i preneu una decisió raonada. El 1848 va ensenyar que un moviment dividit és més fàcil de derrotar. Avui, quan diferents col·lectius demanen canvis, els convé anar junts encara que no vulguin exactament el mateix? Escriviu la conclusió en quatre línies amb un argument.
💡 Pista: Penseu en el dilema real: si van junts són més forts, però han de cedir part del que vol cadascú. Si van separats, són més purs però més febles.
📌 Per emportar-se
El 1848, la revolució de febrer a França va desencadenar una onada que va sacsejar gairebé tota Europa i va fer fugir fins i tot Metternich. La gran novetat va ser la qüestió social: els treballadors van entrar en escena amb demandes pròpies, recollides al Manifest Comunista. Però la divisió entre liberals i obrers, visible a les Jornades de Juny, va facilitar que l'ordre antic es restaurés. Tot i el fracàs immediat, 1848 va abolir la servitud a l'Europa central i va deixar oberta la unificació d'Alemanya i Itàlia.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Quina va ser la gran novetat de les revolucions de 1848 respecte a les de 1830?
2. Què van ser les Jornades de Juny de 1848 a París?
3. Per què no es pot dir que el 1848 no canviés res?
💭 Per pensar fins demà
Si el 1848 va fracassar perquè els revolucionaris estaven dividits, què hauria calgut perquè la Primavera dels Pobles hagués triomfat?
