🗽Càpsula 2 · ES POT MATAR UN REI EN NOM DE LA RAÓ?· #GiH3
Sessió 8. La Primavera dels Pobles (1848)
L'esclat revolucionari simultani a tota Europa. Sufragi universal masculí a França. Manifest Comunista de Marx i Engels. Caiguda i represa de l'absolutisme. El paper de la burgesia mitjana.
⏱ 50 min · classe completa
🧭CE1🔍CE2🔍CE5🌍CE7
El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.
🖼️ Lamartine davant l'Ajuntament de París (febrer de 1848): la imatge de la divisió de 1848, entre els republicans liberals i els treballadors de la bandera vermella. Henri Félix Philippoteaux · Wikimedia Commons · Domini públic · Wikimedia Commons
Pas 01
⏱ 7 min
🤔Arrencar la classe
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaLlança les 3 preguntes a l'aire i deixa 2 min de silenci. Després, 3 min en parelles per compartir hipòtesis. Apunta breument a la pissarra les idees més recurrents.
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Quan molta gent protesta alhora però vol coses diferents, creus que és més fàcil o més difícil que guanyin? Per què?
Has sentit a parlar dels drets dels treballadors (sou, horaris, descans)? Sabies que es van haver de conquerir lluitant?
Què passa quan els que comencen junts una protesta s'acaben dividint pel mig?
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
Explicar com la revolució de febrer de 1848 a França va caure en una onada que va sacsejar gairebé tota Europa.
Identificar la novetat de 1848: l'aparició de la qüestió social i del moviment obrer al costat del liberalisme i el nacionalisme.
Comprendre per què la divisió entre liberals i treballadors va ser una de les causes del fracàs de les revolucions.
🧠 De la sessió anterior:Constitució de 1812 · Imperi Otomà · Carles X · Revolució de Juliol. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 02
⏱ 6 min
🎬Mira el vídeo
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaProjecta el vídeo recomanat de suport. En acabar, obre un torn de paraula breu sobre la qüestió de connexió plantejada.
El 1848, una revolta a París es va encomanar a mitja Europa en poques setmanes. Quatre minuts d'una onada de protestes d'ara, per pensar com i per què s'escampen.
Vídeo: «Protestas que se extienden» — DW Español. Disponible a ideorum.cat.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 03
⏱ 17 min
📖Llegeix
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaLectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).
El 1848 va ser l’any en què el dic es va trencar de cop a gairebé tota Europa. Les esquerdes de 1820 i 1830 s’havien anat eixamplant, i ara l’aigua passava per tot arreu. Va començar a França, al febrer, i es va escampar com un foc.
A París, una crisi econòmica i la prohibició de reunir-se per demanar reformes van fer esclatar la revolta. Lluís Felip, el «rei ciutadà» que havia arribat el 1830, va caure i va fugir. Es va proclamar la Segona RepúblicaSegona RepúblicaSegona República francesa (1848): règim sense rei nascut de la revolució de febrer. Va establir el sufragi universal masculí., amb una novetat important: el sufragi universal masculísufragi universal masculíSufragi universal masculí: dret de vot per a tots els homes adults, sense distinció de riquesa. El 1848 França el va establir; les dones encara en van quedar excloses., el dret de vot per a tots els homes. A l’abril, França va votar amb nou milions d’electors on abans n’hi havia dos-cents mil.
Però el 1848 portava una cosa nova respecte al 1830: dues revolucions dins de la mateixa revolució. Ara no només parlaven els liberals que volien constitucions: parlaven també els treballadors de les ciutats, que demanaven drets socials, com el dret a tenir feina i un sou digne. Era la qüestió socialqüestió socialQüestió social: el conjunt de problemes dels treballadors industrials (sous baixos, jornades llarguíssimes, misèria) que es van convertir en una demanda política.. Aquell mateix febrer, dos pensadors, Marx i Engels, van publicar el Manifest ComunistaManifest ComunistaManifest Comunista (1848): text de Karl Marx i Friedrich Engels que cridava els treballadors a unir-se i transformar la societat., que començava amb una frase que feia tremolar els poderosos: un espectre recorre Europa, l’espectre del comunisme.
L’incendi es va estendre amb una velocitat sorprenent. A Viena, la mateixa capital de l’ordre, el poble es va alçar i Metternich, l’home que havia dissenyat tot el sistema, va haver de fugir disfressat. En poques setmanes es van revoltar Berlín, Milà i els altres estats italians, Budapest i Hongria, i Praga. A Alemanya, els liberals es van reunir en el Parlament de FrankfurtParlament de FrankfurtParlament de Frankfurt (1848): assemblea de diputats alemanys que va intentar unir Alemanya en un sol estat amb una constitució. Va fracassar. per intentar unir el país i donar-li una constitució.
🖼️ Les Jornades de Juny del 1848, pintades per Horace Vernet. Fixa't en els dos bàndols: els de la barricada van en mànigues de camisa i els que avancen porten uniforme. Al febrer havien fet la revolució junts. Horace Vernet / Wikimedia Commons · Domini públic · Wikimedia Commons
🖼️ El Parlament de Frankfurt (1848) es va reunir en aquesta església per intentar crear una Alemanya unida i constitucional. El projecte va fracassar, però la idea d'unir Alemanya ja no es va aturar. Domini públic · Wikimedia Commons
I tanmateix, al cap d’un any gairebé tot havia caigut. Per què? La clau va ser la divisió. Els liberals de classe mitjana es van espantar de les demandes dels treballadors. A París, el govern havia obert uns tallers públics per donar feina als obrers. Quan al juny els va tancar, els barris obrers van aixecar barricades i el mateix exèrcit de la nova República les va prendre carrer per carrer: van ser les Jornades de JunyJornades de JunyInsurrecció obrera de París del 23 al 26 de juny del 1848, quan el govern republicà va tancar els tallers nacionals. La va reprimir el mateix exèrcit de la República, amb milers de morts i deportacions., del 23 al 26 de juny. Quan els qui volien llibertat política i els qui volien justícia social es van separar, l’ordre antic va respirar. Mentrestant, els exèrcits d’Àustria, Rússia i Prússia es van reorganitzar i van apagar les revoltes una per una. El Parlament de Frankfurt va oferir la corona d’una Alemanya unida al rei de Prússia, que la va rebutjar perquè no volia rebre res d’una assemblea, i va acabar sense res. Al cap d’un any i mig, gairebé a tot arreu manaven els mateixos d’abans.
Però seria un error pensar que tot va ser inútil. El 1848 va deixar marques que ja no es van esborrar. A bona part de l’Europa central es va abolir la servitud dels camperols, Metternich no va tornar mai més, i la idea d’unir Alemanya i Itàlia va quedar sobre la taula per als anys següents. A França, la jove República va durar poc: aviat un nou Bonaparte, Lluís Napoleó, es faria amb el poder i acabaria proclamant-se emperador.
La Primavera dels Pobles va ser l’esclat que les onades anteriors havien anunciat. A curt termini va perdre gairebé pertot. Però va enterrar per sempre la idea que es podia congelar Europa tal com era el 1815. El 1848 fracassa en el poder i guanya en les idees: el sufragi universal masculí, la unificació nacional i la qüestió obrera ja no marxaran mai més de la política europea.A partir d’aleshores, la pregunta ja no era si el vell ordre canviaria, sinó com.
✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 04
⏱ 18 min
✍️Activitats
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaEl docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.
🎏
Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar3 activitats▶
8.1🧭 Situar-se · Línia del temps📖La lectura✏️Individual
La cronologia del 1848
Ordena aquests quatre fets del 1848 en una línia del temps: caiguda de Lluís Felip, fugida de Metternich, Jornades de Juny i fracàs del Parlament de Frankfurt. Posa el mes als que el tinguin a la lectura i marca amb una fletxa el moment en què la revolució es gira contra els obrers.
La línia amb quatre fets en ordre i una fletxa.
Com es fa · Línia del temps
Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.
Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.
💡 Pista: Comença per l'esquerra, amb el primer. La lectura dona el mes de dos fets; els altres dos s'ordenen per com els explica el text, de principi a final.
8.2🔍 Investigar · Lectura de font📜L'Arxiu✏️Individual
Llegir el Manifest amb lupa
Copia la frase del Manifest de L'Arxiu i subratlla la paraula «espectre». Després explica per què els poderosos en tenien por i quina força nova representava aquest espectre.
La frase copiada i l'explicació (40 a 60 paraules).
💡 Pista: Comença amb «En tenien por perquè…». Pensa qui era, el 1848, la gent nova al carrer: ho diu el paràgraf de la qüestió social.
Mira el quadre de Vernet de la barricada del carrer Soufflot. En un peu de foto, descriu qui hi ha a cada banda i com van vestits, i explica quina divisió del 1848 representa.
El peu de foto (40 a 60 paraules).
Com es fa · Comentari d'imatge
DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.
Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.
💡 Pista: Comença amb «A la barricada hi ha…». Mira què duen a les mans a cada banda i quina bandera hi ha. El peu del quadre diu quan havien lluitat junts.
Encadena en cinc baules per què van fracassar les revolucions del 1848. La primera és «liberals i treballadors demanen coses diferents» i l'última, «l'ordre antic es restaura». Les Jornades de Juny hi han de ser.
La cadena de cinc baules, amb un nexe a cada fletxa.
Com es fa · Cadena causa-efecte
Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.
Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.
💡 Pista: Nexes: «com que», «això fa que», «i al final». El fracàs s'explica al paràgraf que comença «I tanmateix».
8.6🧭 Situar-se · Comentari de mapa📖La lectura✏️Individual
El croquis de l'incendi europeu
Dibuixa un croquis senzill d'Europa i marca amb una flama els llocs on va esclatar la revolució el 1848, segons la lectura. Afegeix una fletxa que surti de París per mostrar que tot va començar allà.
El croquis amb els focus marcats, la fletxa i una llegenda.
Com es fa · Comentari de mapa
Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.
Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.
💡 Pista: Els focus són al paràgraf de la fugida de Metternich; compta'ls abans de dibuixar.
🎢
Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar3 activitats▶
8.7🔍 Investigar · Corroboració de fonts📜L'Arxiu🖼️La imatge✏️Individual
Qui perseguia l'espectre?
Llegeix la frase del Manifest a L'Arxiu. FET: què diu que han fet les potències de la vella Europa? PARER: com presenten Marx i Engels el comunisme? SENYAL: quina paraula ho delata? Després compara-ho amb el quadre de les Jornades de Juny: qui va disparar de debò contra els obrers el 1848, i coincideix amb el que diu el Manifest?
Els tres passos, una línia cadascun, i la comparació (40 a 60 paraules).
Com es fa · Corroboració de fonts
Per a cada font: qui, quan, per a qui.
Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.
Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.
💡 Pista: Abans de comparar, pregunta't per què uns autors anomenarien «espectre» el seu propi moviment.
8.8🌍 Participar · Decisió raonada📖La lectura🧠El que ja saps✏️Individual
Veredicte: les Jornades de Juny
Al juny del 1848, l'exèrcit de la República va aixafar els obrers de París que reclamaven feina. Decideix: es pot defensar una república que dispara contra els treballadors que l'havien ajudat a néixer? Abans de decidir-te, dona una raó de cada banda.
El veredicte amb una raó de cada banda i la decisió (80 a 100 paraules).
Com es fa · Decisió raonada
Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
Per a cada una, un avantatge i un risc.
Tria i dona dues raons.
Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.
Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.
💡 Pista: Escriu primer l'argument contrari al que t'inclines.
8.9🌍 Participar · Ahir i avui📖La lectura🧠El que ja saps👥En grup
Ahir i avui: unir-se o dividir-se
En grup, debateu: el 1848 va ensenyar que un moviment dividit és més fàcil de derrotar. Avui, quan diferents col·lectius demanen canvis, els convé anar junts encara que no vulguin exactament el mateix? Després, cada u escriu la conclusió del grup i la defensa amb un argument.
La conclusió, amb la lliçó del 1848 i la vostra posició d'avui (40 a 60 paraules).
💡 Pista: Abans de decidir, apunteu què guanya i què perd cada col·lectiu anant junt.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 05
⏱ 2 min
🎯Tancament
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaQuiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.
📌 Per emportar-se
El 1848, la revolució de febrer a França va desencadenar una onada que va sacsejar gairebé tota Europa i va fer fugir fins i tot Metternich. La gran novetat va ser la qüestió social: els treballadors van entrar en escena amb demandes pròpies, recollides al Manifest Comunista. Però la divisió entre liberals i obrers, visible a les Jornades de Juny, va facilitar que l'ordre antic es restaurés. Tot i el fracàs immediat, 1848 va abolir la servitud a l'Europa central i va deixar oberta la unificació d'Alemanya i Itàlia.
🎯 Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Quina novetat portava el 1848 respecte al 1830, segons la sessió?
2. Què va passar a París durant les Jornades de Juny del 1848?
3. Què va deixar el 1848, tot i fracassar, segons la lectura?
✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps
Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.
💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps
Si el 1848 va fracassar perquè els revolucionaris estaven dividits, què hauria calgut perquè la Primavera dels Pobles hagués triomfat?