Sessió 2. La revolució demogràfica

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Durant segles, la població europea havia pujat i baixat com una marea curta. Una mala collita, una epidèmia o una guerra s’enduien milers de vides i, al cap d’uns anys, una collita bona tornava a omplir el buit. Aquest vaivé tenia un nom: el règim demogràfic anticrègim demogràfic anticRègim demogràfic antic: patró de població amb natalitat i mortalitat altes, creixement net molt baix i crisis periòdiques que el feien caure de cop.. Cap a mitjan segle XVIII, a Anglaterra, aquell equilibri es va trencar. La natalitat no va baixar. El que va canviar va ser la mortalitat: va començar a baixar, i no va tornar a pujar.

Les xifres d’un trencament

Els demògrafs mesuren aquests moviments amb dues eines que encara fem servir. La taxa de natalitattaxa de natalitatTaxa de natalitat: nombre de naixements per cada mil habitants en un any. Es mesura en «per mil» (‰). compta els naixements per cada mil habitants; la taxa de mortalitattaxa de mortalitatTaxa de mortalitat: nombre de defuncions per cada mil habitants en un any. Si és més baixa que la natalitat, la població creix; la diferència és el creixement natural., les defuncions. A l’Anglaterra de 1730 totes dues rondaven els trenta per mil: naixien molts infants i en morien gairebé tants. Cap a 1820 la natalitat continuava per damunt dels trenta (fins i tot havia pujat una mica, perquè la gent es casava més jove), però la mortalitat havia baixat a poc més de vint. Aquella diferència, el creixement natural, és el que els historiadors anomenen l’inici de la transició demogràficatransició demogràficaTransició demogràfica: pas del règim antic (natalitat i mortalitat altes) al modern (totes dues baixes). La primera fase, la que viu Anglaterra al segle XVIII, és la que fa créixer més la població: cau la mortalitat i la natalitat encara no.. Els resultats es veuen als recomptes: Anglaterra i Gal·les tenien uns sis milions d’habitants el 1751; el primer cens oficial, el de 1801, en va comptar 8,9 milions; el de 1851, 17,9. La població s’havia triplicat en un segle. La primera lliçó incòmoda d’aquesta sessió és que la població no va créixer perquè naixessin més infants, sinó perquè en morien menys.

Per què es moria menys

Les causes van ser tres, i cap va ser un miracle. La primera és el plat: la rotació de Norfolk i les noves terres tancades (sessió 1) van fer que les fams grans, les que buidaven comarques, desapareguessin d’Anglaterra després de 1750. Un cos ben alimentat resisteix millor les infeccions. La segona és la higiene: la roba interior de cotó, barata i rentable, va substituir la llana que no es rentava mai; el sabó es va abaratir; les ciutats van començar a portar aigua per canonades. La tercera és la medicina, i aquí entra una de les batalles més silencioses de la història: la de la verolaverolaVerola: malaltia vírica molt contagiosa que matava entre el vint i el trenta per cent dels infectats i deixava la cara marcada als supervivents. Al segle XVIII causava a Europa uns 400.000 morts l'any. L'OMS la va declarar eradicada el 1980., una malaltia que mig Europa donava per inevitable i que matava sobretot infants.

De les munyidores a la vacuna

Ja hi havia un remei abans de Jenner, i era arriscat. La variolacióvariolacióVariolació (inoculació): tècnica anterior a la vacuna que consistia a encomanar de manera controlada una verola humana lleu. Protegia, però entre un i dos de cada cent inoculats morien. Lady Mary Wortley Montagu la va portar a Anglaterra des de Constantinoble el 1721., portada de l’Imperi Otomà el 1721, consistia a encomanar a una persona sana una verola humana suau amb l’esperança que en sortís immune. Funcionava sovint, però un o dos de cada cent inoculats morien. El metge rural Edward JennerEdward JennerEdward Jenner (1749-1823): metge anglès de Gloucestershire que va investigar mètodes per prevenir la verola a partir de l'observació de les munyidores immunes per haver patit la verola de les vaques. havia notat una cosa curiosa entre les pageses que munyien vaques de la seva comarca: les que havien patit la verola de les vaques, una versió molt més suau, no s’encomanaven mai de la verola de debò.

El 1796, Jenner va fer una prova arriscada: va inocular pus de la verola de les vaques a un nen de vuit anys, James Phipps, i després el va exposar a la verola humana. El nen no va emmalaltir. Jenner va repetir l’experiment amb més casos i, el 1798, en va publicar els resultats. «El que fa tan singular el virus de la verola de les vaques», va escriure, «és que la persona així afectada queda per sempre segura de la infecció de la verola». Havia trobat, sense saber què era un virus, com funciona una vacuna. La paraula mateixa ho recorda: «vacuna» ve del llatí vacca.

Els que se’n van riure

La vacuna no va convèncer tothom. El 1802 el dibuixant James Gillray va publicar la caricatura que veus a sota, encarregada per una societat antivacunes: la gent vacunada per Jenner es transforma en bestiar, els surten vaques dels braços i del nas. La por tenia una lògica: qui acceptaria que li injectessin una malaltia d’animal? I tanmateix, el mateix any la vacuna ja s’aplicava a mig Europa. El 1803, la corona espanyola va enviar l’expedició Balmis a portar-la a les colònies americanes i a les Filipines, amb vint-i-dos nens orfes que la conservaven viva al braç durant la travessia. El 1853, Anglaterra la va fer obligatòria per als nadons.

El pessimista que es va equivocar

Justament el 1798, l’any del llibre de Jenner, un clergue anglès publicava una advertència: la població creix més de pressa que el menjar i, tard o d’hora, la fam la tornarà a posar al seu lloc. Thomas MalthusThomas MalthusThomas Malthus (1766-1834): economista i clergue anglès. Al seu Assaig sobre el principi de la població (1798) va sostenir que la població creix més ràpid que els aliments i que la fam i les epidèmies l'acaben frenant. descrivia bé el règim antic, però l’escrivia justament quan s’acabava. La població anglesa es va triplicar en un segle i no va tornar a passar fam: les collites, la vacuna i la roba de cotó havien canviat la regla.

Més gent que sobrevivia a la infància significava més gent en edat de treballar vint anys després. I aquí connecta amb la sessió anterior. Aquell excedent de població, sumat a la mà d’obra que l’agricultura ja no necessitava, va formar la massa humana que ompliria les noves fàbriques i les ciutats industrials de les sessions següents.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Jenner amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix la cita de Jenner a L'Arxiu. Identifica el FET (què ha comprovat amb els seus casos), el PARER (què afirma que passarà a la persona vacunada) i el SENYAL (la paraula que delata que generalitza més del que ha vist: busca-la a la cita). Explica-ho en 40-60 paraules.

Les tres frases (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «Jenner ha comprovat que... (fet). Afirma que la persona... (parer). Ho delata la paraula... (senyal)». Quants casos havia provat i en quin any ho diuen la Fitxa de dades i el context de L'Arxiu.

2.2 🧭 Situar-se · línia del temps 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Un segle de lluita contra la verola.

Ordena i data en una línia del temps sis fets: l'arribada de la variolació a Anglaterra, l'experiment amb James Phipps, la publicació de Jenner, la caricatura de Gillray, la sortida de l'expedició Balmis i la vacuna obligatòria a Anglaterra. Sota cada fet, una frase que digui qui hi actua.

La línia del temps amb els sis fets datats i una frase a cada un.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença cada frase amb «El [any], ...». Les sis dates són a la Fitxa de dades; qui hi actua, a la lectura.

2.3 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

La caricatura de Gillray: descric, identifico, dedueixo.

Mira la caricatura de 1802 al cos de la lectura. DESCRIU què passa a la gent ja vacunada (dos detalls). IDENTIFICA qui és el metge del centre i qui va pagar el dibuix. DEDUEIX què volia que pensés la gent que el veiés.

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), 40-60 paraules en total.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A la caricatura, a la gent vacunada li...». Qui és el metge i qui va pagar el dibuix ho diu el peu de la imatge; pots fer servir la paraula «antivacunes».

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura 🗣️ En parella

El gràfic de la població que es triplica.

Amb les tres xifres de població d'Anglaterra i Gal·les de la Fitxa de dades (1751, 1801, 1851), dibuixeu un gràfic de barres amb títol i eixos. Sota el gràfic, descriviu el patró en una frase i, en una altra, expliqueu per què la població puja si la natalitat no ho fa.

El gràfic de barres amb títol i tres barres, i dues frases a sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Connectors: «el gràfic mostra que...», «entre... i... la població...», «això passa perquè la mortalitat... mentre que la natalitat...». Les taxes són a l'epígraf «Les xifres d'un trencament».

2.5 ✍️ Explicar · reescriptura 📖 La lectura ✏️ Individual

Defineix «transició demogràfica» sense dir-ne les dues paraules clau.

Explica amb paraules pròpies què és la transició demogràfica i per què la seva primera fase és la que fa créixer més la població. Regla: no pots escriure «natalitat» ni «mortalitat»; has de dir-ho amb altres paraules.

L'explicació en quatre o cinc frases, sense les dues paraules prohibides.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Connectors: «és a dir...», «abans... en canvi ara...», «per tant...».

2.6 🌍 Participar · desmentit 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmentit: «Malthus tenia raó».

Algú afirma: «Malthus tenia raó: si la població creix, la fam sempre la torna a posar al seu lloc». Desmunta-ho amb dues dades concretes de la lectura o de la Fitxa que mostrin què va passar de debò a Anglaterra entre 1750 i 1850, i digues què va canviar la regla que Malthus descrivia.

El desmentit amb les dues dades i el que va canviar la regla (60-80 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Connectors: «l'afirmació diu que..., però les dades mostren que...», «entre 1751 i 1851...», «el que Malthus no va veure és que...».

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmuntant «va créixer perquè tenien més fills».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica per què la població anglesa es va triplicar sense que la natalitat canviés gaire. Fes-ho amb les tres causes de la mortalitat que baixa i un fet concret de la lectura per a cada una.

L'explicació amb les tres causes i un fet per a cada una (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, apunta un fet concret per a cada causa: sense ells, «es moria menys» és només una opinió.

2.8 🌍 Participar · carta des d'un rol 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Carta des de Gloucestershire, 1802.

Ets la mare o el pare d'un nen de dos anys a Gloucestershire el 1802. Has vist la caricatura de Gillray a la fira i un veí t'ha llegit un tros del llibre de Jenner. Escriu a la teva germana explicant-li què has decidit sobre vacunar el nen i per què, amb dues raons que una persona de 1802 podia conèixer (res del que se sap després) i una por que reconeixes.

La carta amb la decisió, les dues raons d'època i la por reconeguda (80-100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Abans d'escriure, marca el que un pagès de 1802 NO podia saber: ni què és un virus, ni que la verola s'eradicaria.

2.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Ahir i avui: la caricatura de Gillray i les xarxes.

El 1802 una societat antivacunes va pagar una caricatura per fer por. Pensa en un missatge contra les vacunes que hagis vist o sentit avui, encara que no en sàpigues la data. Argumenta què té en comú amb la caricatura de Gillray, què hi ha de diferent i qui hi guanya fent por.

L'argument amb una semblança, una diferència i qui hi guanya (40-60 paraules).

💡 Pista: Compara primer el camí: com arribava la caricatura a la gent el 1802 i com t'arriba a tu un missatge avui.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Durant segles, la població europea havia oscil·lat sense créixer de debò, atrapada entre una natalitat i una mortalitat igual d'altes: el règim demogràfic antic. Cap a mitjan segle XVIII aquell equilibri es va trencar, no perquè naixessin més infants, sinó perquè en morien menys: millors collites i, sobretot, la vacuna contra la verola que Edward Jenner va desenvolupar i publicar el 1798 a partir d'una observació pagesa. El resultat va ser una població que creixia de manera sostinguda i que, sumada a la mà d'obra que l'agricultura ja no necessitava, formaria la base humana de la indústria.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, per què la població d'Anglaterra i Gal·les es va triplicar entre 1751 i 1851?

   A. Perquè la natalitat es va disparar i la mortalitat es va mantenir alta, com abans B. Perquè la mortalitat va baixar i la natalitat es va mantenir alta, com abans C. Perquè la gent es casava més jove i tenia el doble de fills que al règim antic D. Perquè hi va arribar molta gent del continent i de les colònies a buscar feina

2. 2. Què havia observat Jenner abans de fer la prova amb James Phipps, el 1796?

   A. Que els pagesos inoculats a l'Imperi Otomà amb pus de vaca no emmalaltien mai B. Que les vaques que havien passat la verola humana en quedaven protegides per sempre C. Que els nens criats entre vaques agafaven una verola més greu que els de ciutat D. Que les munyidores que havien passat la verola de les vaques no agafaven la humana

3. 3. Segons la lectura, què té a veure la baixada de la mortalitat amb la indústria?

   A. Més infants sobrevivien i, vint anys després, hi havia més gent en edat de treballar B. Una població més sana demanava més roba, i això va obligar a inventar les màquines C. La fam que preveia Malthus va empènyer la gent del camp cap a les ciutats industrials D. Com que sobrava gent, els amos van deixar de buscar màquines que estalviessin braços

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si la baixada de la mortalitat infantil va ser el motor real del creixement de població, què canvia en com expliquem la Revolució Industrial: és només una història de màquines, o també una història de salut?