Sessió 6. La nova ciutat industrial

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Cap ciutat havia crescut mai tan de pressa ni tan sense pla com ManchesterManchesterManchester: ciutat del Lancashire, centre de la indústria del cotó. Uns 22.500 habitants el 1773; 70.000 al cens de 1801; 303.000 al de 1851. Fins al 1838 ni tan sols tenia ajuntament propi.. El 1773 tenia uns 22.500 habitants; el cens de 1801 en va comptar 70.000; el de 1851, 303.000. Tretze vegades més en vuitanta anys. I no era l’única: LiverpoolLiverpoolLiverpool i Birmingham: el port del cotó i la ciutat del metall. Liverpool va passar de 82.000 habitants (1801) a 376.000 (1851); Birmingham, de 74.000 a 233.000. El 1851, per primer cop, més de la meitat dels britànics vivien en ciutats., el port per on entrava el cotó, va passar de 82.000 a 376.000 habitants en el mateix mig segle, i Birmingham, la ciutat del metall, de 74.000 a 233.000. El 1851, per primera vegada en la història d’un país, més de la meitat dels britànics vivien en ciutats. Ningú havia dissenyat aquell creixement: les fàbriques necessitaven mà d’obra a prop, i els propietaris hi construïen habitatges barats, amuntegats, sense clavegueram ni aigua corrent, allà on hi havia espai buit.

Cases d’esquena contra esquena

El resultat va ser una ciutat feta de retalls. Al voltant de cada fàbrica, fileres de cases «esquena contra esquena»cases «esquena contra esquena»Back-to-back (esquena contra esquena): cases obreres construïdes en fileres dobles que compartien la paret del darrere, sense finestra posterior ni pati. Sense ventilació ni llum, eren les més barates de construir. Manchester en va prohibir de noves el 1844., que compartien la paret del darrere i no tenien ni finestra posterior ni pati. Sota moltes, un soterrani humit on vivia una altra família: cap a 1830 milers d’habitants de Manchester dormien en soterranis. Una sola latrina per a dotzenes de cases, un pou d’aigua al costat del femer, i el riu Irk, que travessava el centre, convertit en claveguera de les tintoreries. La ciutat no tenia ajuntament fins al 1838, ni cap autoritat que pogués obligar un constructor a posar una canonada.

Les conseqüències es van comptar en morts. El còleracòleraCòlera: malaltia intestinal transmesa per l'aigua contaminada per excrements. Va arribar a Europa des de l'Índia i va colpejar Gran Bretanya el 1832 i el 1848-49, amb desenes de milers de morts cada vegada. Fins al 1854 la majoria de metges creien que la transmetia l'aire pudent. va entrar per primer cop a Gran Bretanya el 1832 i va matar sobretot als barris on l’aigua de beure i les latrines es barrejaven. El 1842 un funcionari, Edwin Chadwick, va publicar un informe sobre la salut de la classe obrera amb una taula que va escandalitzar el país: a Manchester, un fill de família benestant vivia de mitjana trenta-vuit anys; un fill d’obrer, disset. A Liverpool, quinze. La ciutat industrial no només era lletja: matava, i matava per barris.

Un alemany que hi camina

L’any 1842, un jove alemany de vint-i-dos anys va arribar a Manchester per treballar al negoci tèxtil del seu pare. Es deia Friedrich EngelsFriedrich EngelsFriedrich Engels (1820-1895): pensador i activista alemany, fill d'un fabricant tèxtil. A Manchester va documentar de primera mà les condicions de vida de la classe obrera, i més tard col·laboraria amb Karl Marx.. En lloc de quedar-se als despatxos, va passar dos anys recorrent els barris obrers, sovint guiat per Mary Burns, una treballadora irlandesa que seria la seva parella. El 1845 en va publicar el resultat: La situació de la classe obrera a Anglaterra. Sobre les cases vora l’Irk va escriure: «Tota la vora de l’Irk és construïda així, un caos sense pla ni ordre de cases, més o menys al límit de ser inhabitables, els interiors bruts de les quals corresponen exactament a l’aspecte brut de fora.» No parlava d’un barri llunyà i excepcional. Parlava del centre mateix de la segona ciutat més important d’Anglaterra.

Aquesta descripció ve d’algú que hi va caminar de debò, moltes vegades, i que a més tenia formació i vocabulari per descriure amb precisió el que veia. Però Engels no era un observador neutral: hi va anar a buscar proves d’una tesi, que el sistema de fàbrica empobria els obrers, i el llibre és una acusació. Saber-ho no invalida el que descriu; obliga a llegir-lo com el que és.

Un novel·lista que la inventa

Hi ha una altra manera d’entrar en aquella ciutat: la novel·la realistanovel·la realistaNovel·la realista: gènere del segle XIX que vol retratar la societat del seu temps amb detall i sense idealitzar-la. Dickens, Balzac o Zola descriuen barris, fàbriques i oficines reals sota noms inventats. Per a l'historiador és una font: diu com veia el món la gent que hi vivia, no què va passar exactament.. El 1854 Charles Dickens va publicar Temps difícils, ambientada en una ciutat inventada que va batejar Coketown, «la ciutat del coc», i que tothom va reconèixer com Manchester o Preston. La descriu com «una ciutat de maó vermell, o de maó que hauria estat vermell si el fum i la cendra ho haguessin permès», amb xemeneies de les quals «sortien serps de fum interminables» i «un riu que corria morat de tint pudent». Dickens no va comptar cases ni va mesurar carrers: va inventar una ciutat perquè el lector la sentís. I tanmateix el riu morat de tint és el mateix Irk d’Engels. Les dues fonts són a L’Arxiu, i la sessió et demanarà que les confrontis: què veu cadascú, què hi busca i què hi guanya.

Els informes com el de Chadwick i els llibres com el d’Engels van acabar forçant una resposta: el 1848 el Parlament va aprovar la primera Llei de Salut Pública, que permetia crear juntes locals de sanitat amb poder per posar clavegueres i aigua corrent. Manchester va tardar dècades a netejar l’Irk. Aquesta ciutat desordenada, feta de fàbriques i cases creixent l’una al costat de l’altra sense cap planificació, és el rostre urbà de tot el que has vist en aquesta càpsula: l’excedent de població (sessió 2), la fàbrica (sessió 4) i el vapor que la movia (sessions 3 i 5) van necessitar un lloc, i aquell lloc va créixer més de pressa que la capacitat de ningú per governar-lo.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Engels amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix el primer document de L'Arxiu (Engels) i el seu context. Identifica el FET (què descriu que hi ha a la vora de l'Irk), el PARER (què en pensa ell: busca l'adjectiu que ho diu) i el SENYAL (què explica el context sobre per què hi va anar, que obliga a llegir-lo amb compte). Explica-ho en 40-60 paraules.

Les tres frases (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «Engels descriu... (fet). Ell hi veu... (parer). El context avisa que... (senyal)». Quants anys tenia i quan va arribar a Manchester ho diu la Fitxa de dades.

6.2 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

El gràfic de Manchester que es multiplica per tretze.

Amb les tres xifres de població de Manchester de la Fitxa de dades (1773, 1801, 1851), dibuixa un gràfic de barres amb títol i eixos. Sota el gràfic, descriu en una frase per període (1773-1801 i 1801-1851) com creix la població.

El gràfic de barres amb títol i tres barres, i dues frases a sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Comença així: «Entre 1773 i 1801 la població... i entre 1801 i 1851...». Les xifres són a la Fitxa de dades; per comparar, mira quantes vegades cap la primera barra dins la següent.

6.3 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El gravat de Doré: descric, identifico, dedueixo.

Mira el gravat de Doré al cos de la lectura. DESCRIU què hi veus des de dalt (les cases, els patis, el que passa al fons). IDENTIFICA quin tipus de cases són, segons la Fitxa, i quin any és el gravat. DEDUEIX què li faltava a aquell barri perquè la gent hi visqués sana.

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), 40-60 paraules en total.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «Des de dalt veig fileres de cases... i uns patis...». El nom d'aquest tipus de cases és a la Fitxa de dades; l'any i el títol, al peu de la imatge.

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 📖 La lectura 🗣️ En parella

Engels contra Dickens: l'informe i la novel·la.

Llegiu els dos documents de L'Arxiu i feu una taula de dues columnes (Engels 1845 · Dickens 1854) amb tres files: el FET (què diu del riu), el PARER (què en pensa l'autor) i el SENYAL (quin tipus de text és i què hi busca). Sota la taula, compareu per a quina pregunta d'història serviria millor cada un.

La taula de dues columnes i tres files, i dues frases amb la pregunta que respon millor cada font.

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Connectors: «tots dos descriuen...», «en canvi, Engels... mentre que Dickens...», «per saber... serviria més... perquè...». Què buscava cadascú ho diu el context de cada document.

6.5 🔍 Investigar · enigma 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'enigma del còlera que tria barri.

El 1832 el còlera mata molt més als barris obrers de Manchester que als rics. Pistes: (1) es transmet per l'aigua contaminada per excrements; (2) als barris obrers hi ha una latrina per a dotzenes de cases; (3) el pou és al costat del femer; (4) els metges creuen que la culpa és de l'aire pudent; (5) els rics tenen aigua pròpia. Dedueix per què el còlera «tria» barri i per què els metges no ho podien aturar.

La deducció amb les pistes que la sostenen i la raó per la qual els metges no ho podien aturar.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Connectors: «les pistes 1, 2 i 3 juntes indiquen que...», «la pista 4 explica per què...», «per tant...». La taula de Chadwick de la Fitxa et dona la conseqüència en anys de vida.

6.6 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Esquema 1-3-1: una ciutat sense pla.

Explica amb un esquema 1-3-1 per què Manchester va créixer sense pla: UNA idea central, TRES proves de tres menes tretes de la lectura (cases, aigua i govern de la ciutat) i UNA conclusió que digui què va passar el 1848 per començar a canviar-ho.

L'esquema amb la idea, les tres proves i la conclusió, una frase cada una.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Connectors: «la idea central és que...», «una prova n'és...», «per això, el 1848...». La data de l'ajuntament i la llei de 1848 són a la Fitxa de dades.

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «lletja però eficient».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica per què la ciutat industrial era eficient dins de la fàbrica i caòtica fora, amb dues dades de la Fitxa: una d'habitatge i una de l'informe Chadwick.

L'explicació amb les dues dades (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, pregunta't qui guanyava construint barat i qui perdia: la resposta és l'esquelet de l'explicació.

6.8 🌍 Participar · manifest 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Manifest dels veïns de l'Irk, 1844.

Ets veí o veïna del barri de l'Irk el 1844. L'ajuntament de Manchester, que només té sis anys, comença a fer normes sobre les cases. Escriu un manifest amb un títol curt i tres exigències, cadascuna en una frase, i sota de cada una el fet de la lectura o de L'Arxiu que la justifica. Només pots demanar coses que el 1844 es poguessin fer.

El títol i les tres exigències, cada una amb el fet que la justifica (80-100 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Escriu primer el que un veí de 1844 sabia del còlera i el que no: només podia demanar el que veia amb els ulls.

6.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura ✏️ Individual

Ahir i avui: el que Manchester no tenia.

Manchester va passar de 22.500 habitants el 1773 a 303.000 el 1851 sense que ningú la governés. Pensa en el barri on vius: quina de les coses que aquella Manchester no tenia (clavegueres, aigua corrent, normes sobre les cases) dones per feta? Argumenta quina és la més important i per què.

L'argument amb la cosa triada i per què és la més important (40-60 paraules).

💡 Pista: Imagina un mes sense aquella cosa al teu carrer: què passaria primer, i a qui?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Manchester va passar de 22.500 habitants (1773) a 303.000 (1851), i Liverpool i Birmingham van créixer igual: el 1851 més de la meitat dels britànics vivien en ciutats. Ningú ho va planificar: cases esquena contra esquena, soterranis habitats, una latrina per a dotzenes de cases i un riu convertit en claveguera. El còlera de 1832 i l'informe Chadwick (17 anys de vida mitjana per a un obrer de Manchester) en van dir el preu. Engels ho va documentar caminant-hi (1845) i Dickens ho va convertir en la Coketown de Hard Times (1854); el 1848 la Llei de Salut Pública va començar a posar-hi clavegueres.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, per què Manchester va créixer sense cap pla?

   A. Perquè l'ajuntament va dissenyar els barris obrers pensant només en l'eficiència de la fàbrica B. Perquè els propietaris construïen barat vora la fàbrica i cap autoritat els posava normes C. Perquè els obrers acabats d'arribar s'aixecaven ells mateixos les barraques on podien D. Perquè una llei de 1844 obligava a fer les cases esquena contra esquena, sense pati

2. 2. Què deia de Manchester la taula de l'informe Chadwick (1842)?

   A. Que un fill de família benestant hi vivia de mitjana 38 anys, i un fill d'obrer, 17 B. Que el còlera de 1832 hi havia matat 38 de cada cent obrers, i 17 de cada cent rics C. Que un obrer hi vivia de mitjana 38 anys, i un jornaler dels pobles del voltant, 17 D. Que a Liverpool un fill d'obrer vivia de mitjana 38 anys, i a Manchester, només 17

3. 3. Què diferencia el llibre d'Engels (1845) de la novel·la de Dickens (1854) com a fonts?

   A. Engels inventa un barri per defensar una tesi; Dickens descriu carrers que ha recorregut i comptat B. Engels escriu un informe neutral per al Parlament; Dickens, una acusació contra els fabricants C. Engels descriu barris reals que ha recorregut; Dickens inventa una ciutat perquè el lector la senti D. Engels parla dels amos, perquè era fill de fabricant; Dickens, dels obrers, perquè ho havia estat

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si l'informe d'Engels i la novel·la de Dickens descriuen el mateix riu morat, quina de les dues fonts convenceria més un diputat de 1850, i quina un lector d'avui?