Sessió 1. Les precondicions britàniques

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Cap a 1760, un viatger que travessés Anglaterra de punta a punta encara no hauria vist cap fàbrica fumejant. Però si mirava bé, hauria notat coses que no veuria enlloc més d’Europa. Camps tancats amb tanques noves. Vaixells carregats de cotó que tornaven de les colònies. Mines de carbó obertes a cel descobert. I una pagesia que, en lloc de quedar-se al camp, marxava cap a les ciutats a buscar feina. Cap d’aquests fets, sol, explica la Revolució Industrial. Junts, sí. Aquesta sessió els posa en fila: són sis, i la pregunta que els travessa no és què va passar, sinó per què a Anglaterra i per què aleshores.

Primera peça: una terra que produïa més amb menys braços

La primera peça és agrària. Des de començament del segle XVIII, terratinents i pagesos rics havien anat substituint el guaret per la rotació de Norfolkrotació de NorfolkSistema de Norfolk: rotació de quatre cultius (blat, naps, ordi i trèvol) que evitava deixar la terra en guaret i, de pas, alimentava més bestiar a l'hivern. i provant eines com la sembradora mecànica de Jethro TullJethro TullJethro Tull (1674-1741): agrònom anglès que va perfeccionar una sembradora tirada per cavalls que plantava la llavor en fileres netes, en lloc d'escampar-la a mà.. El seu llibre, Horse-Hoeing Husbandry (1731), és el document de L’Arxiu d’aquesta sessió, i ja al títol promet el que la nova agricultura oferia: més collita i menys despesa.

Al canvi tècnic s’hi va afegir un canvi de propietat. Entre 1750 i 1850, el Parlament va aprovar milers de lleis d’enclosuresenclosuresEnclosures (tancaments): lleis del Parlament que convertien els camps comunals i les terres obertes d'un poble en parcel·les privades i tancades, repartides entre els propietaris. Els pagesos sense títol de propietat en quedaven fora. que tancaven les terres comunals i les repartien entre propietaris privats. Els grans terratinents hi van guanyar camps grans i rendibles; els pagesos pobres, que vivien de pasturar una vaca al comunal, van perdre el seu recurs. El quadre de la capçalera, pintat per Gainsborough cap a 1750, retrata exactament aquesta Anglaterra: un matrimoni de propietaris davant dels seus camps tancats i les seves garbes. El resultat va ser una terra que produïa més menjar amb menys braços. I un camp que necessita menys mà d’obra allibera persones: persones que, tard o d’hora, hauran de buscar feina en un altre lloc.

Segona peça: braços lliures per llogar

Aquella mà d’obra sobrant és la segona peça: existia, i estava disposada a llogar-se per un jornaljornalJornal: salari d'un dia de treball. Un jornaler no té terra ni ofici propi: viu del que cobra cada dia.. A bona part d’Europa, en canvi, milions de pagesos continuaven lligats a la terra per drets senyorials o vivien d’una agricultura de subsistència que tot just els donava per menjar, sense excedent ni temps lliure. A Anglaterra la servitud havia desaparegut segles abans, i el pagès que perdia el comunal no tenia cap senyor que el retingués: podia marxar. Anglaterra tenia, doncs, un mercat de treball lliure abans que ningú. Ningú ho havia planificat: era una conseqüència de la primera peça.

Tercera i quarta peça: diners per invertir i clients per vendre

La tercera peça són els diners disponibles per invertir. Segles de comerç colonial, de marina mercant i de comerç triangularcomerç triangularComerç triangular: circuit atlàntic dels segles XVII-XVIII. Manufactures europees cap a Àfrica, persones esclavitzades cap a Amèrica i sucre, tabac i cotó cap a Europa. Una part del capital anglès venia d'aquí. havien acumulat capital en mans de comerciants i banquers de Londres, Bristol i Liverpool. El Banc d’AnglaterraBanc d’AnglaterraBanc d'Anglaterra (1694): banc fundat per prestar diners a l'Estat; va donar a Anglaterra un sistema de crèdit més fiable que el dels seus rivals., fundat el 1694, i una xarxa de bancs provincials feien que aquell capital pogués circular i prestar-se. Aquell capital necessitava un destí, i les noves màquines en van ser un de molt rendible.

La quarta peça és, justament, qui compraria el que aquelles màquines produïssin. L’imperi colonial britànic del segle XVIII era més petit que l’espanyol, però estava pensat per comerciar: oferia matèria primera barata, com el cotó de les plantacions americanes, i un mercat ampli i captiu on vendre la roba acabada. Mira el mapa: Espanya dominava mig continent americà, però la seva economia extreia plata i no fabricava gaire res. Anglaterra tenia colònies de plantadors i colons que compraven manufactures. Comptava el que circulava per l’imperi, més que la seva mida.

Cinquena i sisena peça: el que hi havia sota terra i el que hi havia a la llei

Encara calien dues coses més. Anglaterra seia damunt de jaciments de carbó i de mena de ferrocarbó i de mena de ferroCarbó i mena de ferro: el carbó és el combustible; la mena de ferro, la roca de la qual s'extreu el metall. A Anglaterra els dos jaciments eren sovint veïns, i no gaire lluny del mar o d'un riu navegable. relativament fàcils d’explotar, sovint ben a prop l’un de l’altre i de la costa. Cap a 1750 el país ja treia uns cinc milions de tones de carbó l’any, molt més que qualsevol altre d’Europa, i el feia servir per escalfar les cases de Londres, per fondre ferro i per bullir cervesa. Quan les màquines de vapor arribessin, el combustible ja seria allà, i barat.

I, des de la Revolució Gloriosa de 1688Revolució Gloriosa de 1688Revolució Gloriosa (1688): episodi que va limitar el poder del rei anglès a favor del Parlament, consolidant un règim de monarquia constitucional força més estable que l'absolutisme continental., el país gaudia d’una estabilitat política que feia atractiu invertir-hi a llarg termini. El Parlament, ple de terratinents i comerciants, feia lleis que els convenien: les enclosures en són una; les patents, que protegien durant catorze anys qui inventava una màquina, en són una altra. La propietat estava protegida per llei. Un comerciant podia confiar que el rei no li confiscaria el negoci d’un dia per l’altre, ni el ficaria a la presó per opinar.

Sis peces, un sol moment

Cap d’aquestes sis condicions, vista en solitari, explica res. El que va fer especial Anglaterra no va ser tenir una peça que ningú més tenia, sinó tenir-les totes alhora i en el moment just. França tenia capital i colònies, però una pagesia menys lliure i un Estat absolutista que sovint no pagava els seus deutes. Els Països Baixos tenien comerç i capital, però poc carbó. La Xina tenia tècnica, població i ciutats enormes, però mà d’obra de sobres i barata, i cap necessitat urgent d’estalviar-ne. Quan totes les peces angleses van encaixar, durant la segona meitat del segle XVIII, el resultat va ser un canvi que no s’aturaria mai més: la indústria.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El títol de Tull amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix la cita de L'Arxiu i el seu context. Identifica tres coses: el FET (què fa la sembradora, segons la lectura), el PARER (què promet Tull que passarà) i el SENYAL (el temps verbal o la paraula que delata que és una promesa i no un resultat comprovat). Explica-ho en 40-60 paraules.

Les tres frases (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «La sembradora... (fet). Tull promet que... (parer). Ho delata... (senyal)». Qui és Tull i quan escriu ho diu la Fitxa de dades; el temps verbal, mira'l a la cita mateixa.

1.2 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Les sis peces en tres calaixos.

Classifica les sis condicions de la lectura en una taula de tres columnes: «La terra i la gent», «Els diners i els clients» i «El subsol i les lleis». A cada casella, el nom de la condició i una frase que digui què hi aportava Anglaterra que altres països no tenien.

La taula de tres columnes amb les sis condicions i una frase a cada una.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Comença cada frase amb «Anglaterra tenia... mentre que...». Els sis noms són als epígrafs de la lectura; pots fer servir termes de la Fitxa de dades.

1.3 ✍️ Explicar · telegrama 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La sembradora, en vint paraules.

Mira el gravat de la sembradora de Tull al cos de la lectura. Resumeix en un telegrama de 20 paraules exactes què és, com funciona (dues peces que hi vegis) i quin efecte tenia sobre la gent que treballava al camp.

El telegrama de 20 paraules exactes, comptades.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Comença així: «Sembradora de Tull, 1731. Rodes... tubs... ». Les peces són al peu de la imatge; l'efecte sobre els braços, a la Fitxa de dades.

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📖 La lectura 🗣️ En parella

El mapa dels imperis: qui tenia més i qui venia més.

Mireu el mapa dels imperis colonials de 1754. DESCRIVIU on són les colònies britàniques (tres zones). IDENTIFIQUEU quina d'aquestes zones donava el cotó i quina comprava roba acabada. DEDUÏU per què Espanya, amb un imperi molt més gran al mapa, no va tenir la primera fàbrica.

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo) escrits, 60-80 paraules.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Connectors: «al mapa, les colònies britàniques són a...», «en canvi, l'imperi espanyol...», «per tant, la mida...». El que feia cada imperi amb les colònies és al paràgraf de la quarta peça.

1.5 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Vertader o fals: les sis peces.

Decideix si cada afirmació és vertadera o falsa i justifica-la amb un fet concret de la lectura o de la Fitxa: (1) Les enclosures van beneficiar sobretot els pagesos pobres. (2) Cap a 1750 Gran Bretanya treia més carbó que cap altre país europeu. (3) La Xina no es va industrialitzar primer perquè li faltava tècnica i població. (4) A França l'Estat absolutista no sempre pagava els seus deutes.

Les quatre afirmacions amb el veredicte i una frase de prova per a cada una.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Connectors: «és vertader/fals perquè la lectura diu que...», «segons la Fitxa...». Un sí o un no sense la prova no compta.

1.6 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura ✏️ Individual

De la rotació de Norfolk a la porta de la fàbrica.

Encadena amb fletxes, en cinc baules, el camí que va de «la rotació de Norfolk i la sembradora fan produir més menjar amb menys braços» fins a «hi ha persones disposades a treballar en una fàbrica». Explica cada baula amb una frase que digui per què porta a la següent, i marca la baula en què intervenen les enclosures.

La cadena de cinc baules amb fletxes i una frase a cada una.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors: «això va fer que...», «com a conseqüència...», «i com que no tenien cap senyor que els retingués...».

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmuntant «va començar de cop amb la màquina de vapor».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica per què la màquina de Watt, perfeccionada cap a 1769, és una conseqüència i no l'origen de la Revolució Industrial. Fes-ho amb tres condicions que ja existien abans i una data de la lectura per a cada una.

L'explicació amb les tres condicions datades (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, apunta les dates que la lectura dona per a cada condició: sense elles, «ja existia abans» és només una opinió.

1.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Decisió raonada: on poses els diners el 1760?

Ets un comerciant de Bristol el 1760 i has guanyat un capital amb el comerç colonial. Tens tres opcions reals: comprar terres i tancar-les, invertir en un altre vaixell per al comerç atlàntic, o avançar diners a un fabricant que vol posar màquines noves al Lancashire. Decideix i defensa la tria amb dues raons tretes de la lectura i un risc que assumeixes.

La decisió, les dues raons i el risc assumit (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Escriu primer el risc de les dues opcions que no tries: el 1760 ningú sabia que la indústria guanyaria.

1.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura ✏️ Individual

Ahir i avui: la peça que més costa.

Un país d'avui vol ser el bressol de la revolució de la intel·ligència artificial. De les sis condicions angleses de la lectura, tria la que li costaria més d'aconseguir i argumenta per què. Si coneixes un país a qui li falti justament aquesta, pots anomenar-lo; no cal.

La condició triada i l'argument (40-60 paraules).

💡 Pista: Tradueix la condició al present abans de triar-la: què serien avui els «recursos» (electricitat? xips? dades?) o la «mà d'obra»?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Anglaterra no va ser la primera potència industrial per un sol motiu, sinó perquè, cap a la segona meitat del segle XVIII, hi van coincidir sis condicions: una agricultura més productiva (rotació de Norfolk, sembradora de Tull, enclosures), mà d'obra lliure disponible, capital acumulat pel comerç colonial i un sistema de crèdit, colònies que compraven manufactures, jaciments de carbó i ferro accessibles, i estabilitat política des de la Revolució Gloriosa de 1688. Cap altre país europeu reunia totes aquestes peces alhora.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què la lectura compta la rotació de Norfolk i la sembradora de Tull com la primera peça de la Revolució Industrial?

   A. Perquè la sembradora va servir de model per construir les primeres màquines de filar cotó B. Perquè el camp demanava més jornalers que abans, i amb els sous els pagesos compraven roba C. Perquè la terra produïa més amb menys braços, i la gent que hi sobrava havia de buscar feina D. Perquè el llibre de Tull, de 1731, va convèncer el Parlament de protegir els invents amb patents

2. 2. Segons la lectura, per què l'imperi britànic va afavorir la indústria i l'espanyol, molt més gran al mapa de 1754, no?

   A. Perquè les colònies britàniques donaven cotó barat i compraven la roba acabada B. Perquè la plata de les colònies britàniques es va invertir en màquines noves C. Perquè la marina britànica impedia als espanyols comerciar amb les seves colònies D. Perquè Espanya va perdre les colònies americanes abans que arribessin les fàbriques

3. 3. Què va aportar la Revolució Gloriosa de 1688 a les sis condicions, segons la lectura?

   A. El Banc d'Anglaterra, fundat aquell mateix any per prestar diners als fabricants B. Les primeres lleis d'enclosures, que van tancar les terres comunals aquell any C. Un rei amb més poder que el Parlament, capaç d'imposar ordre als comerciants D. Un règim estable amb la propietat protegida per llei, que convidava a invertir

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si la Revolució Industrial necessitava sis condicions alhora, quina conclusió en treus sobre la idea que la història «la fa» un sol invent o un sol geni?