Sessió 7. L'èxode rural i les migracions internes

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Mentre Manchester i altres ciutats industrials s’inflaven de gent (sessió 6), algú havia de marxar del camp. El 1801, una tercera part dels treballadors anglesos vivien de l’agricultura; el 1851, poc més d’una cinquena part, i a partir d’aleshores molts comtats rurals van començar a perdre habitants en xifres absolutes per primer cop en la història. Aquell moviment, l’èxode ruralèxode ruralÈxode rural: emigració massiva i sostinguda de població del camp cap a les ciutats. A Gran Bretanya va ser el més primerenc d'Europa; al continent, el gruix va arribar a la segona meitat del segle XIX., no va ser espontani ni sobtat: va ser la conseqüència de tres forces que ja has vist en aquesta càpsula, i d’una quarta que les feia possibles.

Tres empentes i un imant

La primera empenta van ser els enclosuresenclosuresEnclosures (tancaments): lleis que convertien les terres comunals i els camps oberts d'un poble en parcel·les privades. Entre 1750 i 1850 el Parlament n'aprovà més de quatre mil, que van tancar prop d'una quarta part de la terra d'Anglaterra.: en tancar-se les terres comunals, el pagès pobre perdia el dret a pasturar-hi una vaca o a recollir-hi llenya, i sense aquell complement no podia viure del jornal. La segona va ser la mecanitzaciómecanitzacióMecanització agrària: introducció de màquines al camp. La màquina de batre (1786) feia en un dia la feina d'hivern de desenes de jornalers; el 1830 els jornalers del sud d'Anglaterra en van destruir centenars a les revoltes del «capità Swing».: la màquina de batre, que separa el gra de la palla, feia en un dia la feina que fins aleshores ocupava els jornalers durant tot l’hivern. L’hivern de 1830, els jornalers del sud d’Anglaterra en van destruir centenars a les revoltes del «capità Swing», un nom inventat que firmava les cartes d’amenaça als terratinents; dinou van ser penjats i prop de cinc-cents, deportats a Austràlia. La tercera empenta va ser la més silenciosa: la població creixia (sessió 2) i la terra no, de manera que a cada poble hi havia més braços que feina.

I l’imant: els salaris urbanssalaris urbansSalaris urbans: a mitjan segle XIX un obrer de fàbrica de Manchester cobrava entre un terç i la meitat més que un jornaler agrícola del sud d'Anglaterra. Amb pitjor habitatge i pitjor salut, però amb feina tot l'any.. Un jornaler del sud d’Anglaterra cobrava a l’hivern, quan hi havia feina, uns vuit o nou xílings a la setmana; un obrer de Manchester, entre dotze i quinze, i tot l’any. El camp expulsava i la ciutat estirava, i el ferrocarril (sessió 5) va convertir en un viatge d’un dia el que abans era una migració de tota la vida.

Un home a cavall que compta cases

El periodista i pagès William Cobbett va recórrer a cavall el sud d’Anglaterra durant la dècada de 1820, anotant amb detall el que veia poble a poble. No hi va trobar prosperitat rural: hi va trobar una decadència lenta i constant. El 1826, en un dels seus quaderns de viatge, ho va resumir així: «Les cases de les granges feia temps que anaven disminuint; les cases dels jornalers, cada cop menys; i és evident per a qualsevol que tingui ulls per veure-hi que els pobles s’estan consumint de manera regular.» Cobbett no era un observador neutre: tenia opinions polítiques fortíssimes contra el sistema fiscal i financer britànic, i n’acusava directament la responsabilitat d’aquella decadència. Però el que va veure amb els seus propis ulls (cases que desapareixien, poble rere poble) és una dada, encara que la interpretació que en fa sigui discutible. Un historiador separa les dues coses: es queda l’observació i confronta l’explicació amb altres fonts.

Cap on anaven

Les migracions internes no eren un salt d’un sol cop del poble a Manchester. La majoria de famílies es movien a poca distància: primer a la vila del mercat més pròxima, després a la ciutat mitjana i, potser una generació més tard, a la gran ciutat industrial. Els homes anaven a les fàbriques, les mines i les obres del ferrocarril; les dones joves, a servir a les cases de la classe mitjana urbana: el 1851 el servei domèstic era l’ofici femení més nombrós d’Anglaterra, amb prop d’un milió de treballadores. I els que venien de més lluny, els irlandesos, ocupaven els pitjors habitatges i els jornals més baixos.

Europa buida el camp

El que Anglaterra va viure primer, el continent ho va viure després i sovint amb més violència. A les Terres Altes d’EscòciaTerres Altes d’EscòciaHighland Clearances (Escòcia, 1750-1860): expulsió de milers de famílies de les valls de les Terres Altes pels terratinents, que volien la terra per a ovelles. Molts van acabar a les ciutats escoceses o al Canadà., els terratinents van expulsar famílies senceres per omplir les valls d’ovelles. A IrlandaIrlandaGran Fam irlandesa (1845-1849): la pèrdua de les collites de patata, l'aliment bàsic dels pagesos pobres, va causar prop d'un milió de morts i va empènyer més d'un milió de persones a emigrar, sobretot als Estats Units i a les ciutats angleses. Irlanda va perdre una quarta part de la població., la pèrdua de les collites de patata entre 1845 i 1849 va matar prop d’un milió de persones i en va fer emigrar més d’un milió: molts van omplir els soterranis de Manchester i Liverpool que Engels descrivia. I entre 1815 i 1914, uns cinquanta milions d’europeus van deixar el continent, la majoria pagesos alemanys, escandinaus, italians i irlandesos que anaven a Amèrica perquè a casa no hi havia terra per a tothom.

El que se’n va anar amb ells

Amb la gent se’n va anar un món. El calendari del poble, marcat per les collites i les festes del sant; la feina en família i a l’aire lliure; el dret a recollir llenya i espigolar després de la sega; el temps mesurat pel sol i no per una campana de fàbrica. Poetes com Goldsmith i observadors com Cobbett ho van plorar; els que marxaven no sempre. La gent que ja no tenia terra comunal ni feina agrícola no desapareixia: es traslladava, i deixava enrere un món que coneixia per un altre que li prometia, com a mínim, un jornal tot l’any. No sempre el trobaven en bones condicions, com ja has vist a la sessió 6.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

7.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Cobbett amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix la cita de Cobbett a L'Arxiu i el seu context. Identifica el FET (què veu que passa a les cases dels pobles), el PARER (què en pensa: busca-ho a la lectura, on diu a qui en donava la culpa) i el SENYAL (l'expressió de la cita amb què ell mateix reclama que el creguin). Explica-ho en 40-60 paraules.

Les tres frases (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «Cobbett veu que les cases... (fet). Ell creu que la culpa és de... (parer). Ho delata l'expressió... (senyal)». Qui era i quan viatjava ho diu la Fitxa de dades.

7.2 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Del gravat a la porta de Manchester: la cadena.

Mira el gravat del poble abandonat al cos de la lectura. Encadena amb fletxes, en quatre baules, per què una família com aquella marxava del poble i acabava a Manchester. A cada baula, una frase que digui per què porta a la següent.

La cadena de quatre baules amb fletxes i una frase a cada una.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Comença així: «Les enclosures fan que... → ...». Les tres empentes i l'imant són al primer epígraf de la lectura.

7.3 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Vertader o fals: l'èxode rural.

Decideix si cada afirmació és vertadera o falsa i justifica-la amb un fet concret de la lectura o de la Fitxa: (1) El 1851 la majoria dels treballadors anglesos encara vivien del camp. (2) Un obrer de Manchester cobrava més que un jornaler agrícola. (3) Els jornalers de 1830 van rebre bé la màquina de batre.

Les tres afirmacions amb el veredicte i una frase de prova per a cada una.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Comença cada resposta amb «És vertader/fals perquè la Fitxa diu que...». Les tres dades són a la Fitxa de dades.

🎠 Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

7.4 🔍 Investigar · intrús justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

L'intrús entre les causes de marxar.

D'aquesta llista, identifiqueu la que NO és una causa que la gent marxés del camp cap a la ciutat: les enclosures · la màquina de batre · els salaris urbans · el còlera de les ciutats · la població que creixia. Justifiqueu per què la intrusa, tot i ser certa, no va aturar la gent.

L'intrús i dues frases sobre per què no aturava la gent.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Connectors: «la intrusa és... perquè...», «hauria d'haver fet que...», «però la gent marxava igual perquè...». El motiu és a l'últim epígraf de la lectura: què li quedava a qui no tenia terra comunal.

7.5 ✍️ Explicar · reescriptura 📖 La lectura ✏️ Individual

Defineix «èxode rural» sense dir «camp» ni «ciutat».

Explica amb paraules pròpies què és l'èxode rural i per què no va ser un salt d'un sol cop. Regla: no pots escriure «camp» ni «ciutat»; has de dir amb altres paraules d'on es marxa i on s'arriba.

L'explicació en quatre o cinc frases, sense les dues paraules prohibides.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Connectors: «és a dir...», «d'una banda... de l'altra...», «primer... després...».

7.6 ✍️ Explicar · titular periodístic 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Dos titulars per a l'hivern de 1830.

Els jornalers del sud d'Anglaterra destrueixen màquines de batre en nom del «capità Swing». Escriu dos titulars de màxim 12 paraules: un d'un diari dels terratinents i un d'un full que circulés entre els jornalers. Sota cada titular, una frase que digui quina paraula tria per anomenar els jornalers (busca'n dues d'oposades) i què amaga.

Els dos titulars de màxim dotze paraules, cada un amb la frase sobre la paraula triada.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Connectors per a les frases: «aquest titular els anomena... i amaga que...», «en canvi...». El que va passar després als jornalers (penjats, deportats) és a la Fitxa de dades.

🎢 Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Desmuntant «marxaven perquè volien».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics i la cita de Cobbett. Explica per què la migració a la ciutat va ser sobretot una expulsió i no una tria, amb dues causes concretes i la frase de Cobbett que ho il·lustra.

L'explicació amb les dues causes i la frase de Cobbett (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, separa el que Cobbett va veure del que Cobbett va opinar: només el primer et serveix de prova.

7.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Decisió raonada: el poble, Manchester o Amèrica.

Ets el pare o la mare d'una família de jornalers del sud d'Anglaterra l'hivern de 1830. El comunal s'ha tancat, el propietari ha comprat una màquina de batre i teniu tres opcions reals: quedar-vos i lluitar (com els del capità Swing), marxar a Manchester, o emigrar a Amèrica. Decideix i defensa la tria amb dues raons tretes de la lectura o de la Fitxa i un risc que assumeixes.

La decisió, les dues raons i el risc assumit (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Escriu primer el que una família de 1830 sabia de cada destí i el que no podia saber: el còlera encara no havia arribat a Manchester.

7.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🎬 El vídeo 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: els pobles que es buiden.

Cobbett veia el 1826 pobles que «s'estaven consumint». Pensa en els pobles alemanys del vídeo de la sessió, o en un poble que coneguis que perdi gent. Argumenta quina de les causes del segle XIX s'hi repeteix i quina és nova.

L'argument amb el lloc, una causa que es repeteix i una de nova (40-60 paraules).

💡 Pista: Fes primer dues columnes: les empentes i l'imant de 1830 a l'esquerra, el que diu el vídeo a la dreta.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Perquè les ciutats industrials s'omplissin, el camp es va buidar: els treballadors anglesos que vivien de l'agricultura van passar d'una tercera part (1801) a una cinquena (1851). Tres empentes (les enclosures, que treien el comunal al pagès pobre; la màquina de batre, que li treia la feina d'hivern; la població que creixia) i un imant (els salaris urbans, un terç més alts i tot l'any) expliquen la migració, que Cobbett va documentar poble a poble el 1826. Al continent va arribar després i amb més violència: les Terres Altes buidades per a ovelles, la Gran Fam irlandesa, cinquanta milions d'europeus cap a Amèrica. Amb la gent se'n va anar un món.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Quina era, segons la lectura, la tercera «empenta» que feia fora la gent del camp, «la més silenciosa»?

   A. Que la població creixia i la terra no: a cada poble hi havia més braços que feina B. Que un obrer de Manchester cobrava més que un jornaler, i cobrava tot l'any C. Que el ferrocarril havia convertit la migració en un viatge d'un sol dia D. Que el còlera i la fam de la patata buidaven els pobles del sud d'Anglaterra

2. 2. Què fa un historiador amb el testimoni de Cobbett, segons la lectura?

   A. El descarta sencer, perquè Cobbett tenia unes opinions polítiques fortíssimes B. L'accepta sencer, perquè va recórrer els pobles a cavall i ho va anotar tot C. Es queda la seva explicació, la culpa del sistema financer, i en descarta les observacions D. Es queda el que va veure als pobles i confronta la seva explicació amb altres fonts

3. 3. Què va passar a Irlanda entre 1845 i 1849, segons la lectura?

   A. Els terratinents van expulsar famílies senceres de les valls per omplir-les d'ovelles B. La pèrdua de la patata va causar prop d'un milió de morts i més d'un milió d'emigrants C. Els jornalers van destruir centenars de màquines de batre, i cinc-cents van ser deportats D. El còlera va matar una quarta part de la població, sobretot als soterranis de les ciutats

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si el camp expulsava i la ciutat estirava, fins a quin punt es pot dir que la gent «va decidir» marxar?