Sessió 8. La Segona Revolució Industrial (1870-1914)

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Cap al 1870, la primera onada de la industrialització (vapor, tèxtil, ferrocarril) ja s’havia consolidat a bona part d’Europa. Però una segona onada, encara més ambiciosa, estava a punt de començar. Els historiadors en diuen Segona Revolució IndustrialSegona Revolució IndustrialSegona Revolució Industrial (c. 1870-1914): fase de la industrialització basada en l'acer, l'electricitat, el petroli i la química, en empreses gegants i en la ciència aplicada. Els seus centres ja no són només britànics: Alemanya i els Estats Units hi passen al davant., i la diferència amb la primera no és només de quantitat: canvien els materials, les fonts d’energia, la mida de les empreses i els països que manen.

Un volcà a Sheffield

Un dels punts de partida va ser, curiosament, la guerra. A mitjan segle XIX, els canons de ferro colat esclataven amb massa freqüència sota la pressió de la pólvora moderna. L’inventor britànic Henry BessemerHenry BessemerHenry Bessemer (1813-1898): enginyer i inventor britànic. El 1856 va patentar el convertidor que porta el seu nom, que produïa acer en massa bufant aire a través del ferro colat fos. buscava un metall més resistent per fer-ne un canó millor. En el seu primer assaig, el 1856, va bufar aire a través del ferro colat fos, esperant una reacció tranquil·la. El que va obtenir va ser tot el contrari: «L’aparell es va convertir en un veritable volcà en plena erupció.» Guspires, flames i esquitxos de metall fos van sortir disparats. Quan la reacció es va calmar, dins del recipient hi havia aceracerAcer: aliatge de ferro amb una mica de carboni, més dur i més flexible que el ferro colat. Fins al 1856 era caríssim; el convertidor Bessemer (1856) i el forn Siemens-Martin (1864) el van fer barat i van permetre rails, ponts, vaixells i gratacels d'acer.: l’oxigen de l’aire havia cremat les impureses del ferro. Bessemer no buscava un procés industrial: buscava un canó millor. Però havia trobat la manera de fer barat un material que fins aleshores era de luxe, i en vint anys els rails, els ponts i els vaixells van passar de ferro a acer.

Les xifres diuen la resta. El 1870 el món produïa mig milió de tones d’acer; el 1913, setanta-sis milions. I el mapa havia girat: aquell any els Estats Units en feien trenta-dos milions, Alemanya disset i Gran Bretanya, la primera potència industrial del món durant un segle, set. La sessió 3 explicava que el carbó havia dibuixat el mapa de la primera revolució; la segona el va redibuixar a favor de qui tenia més ferro, més capital i més laboratoris.

Energia per un cable i dins d’un bidó

La segona novetat va ser l’energia. L’electricitatelectricitatElectricitat: la dinamo de Siemens (1866) la va fer produir en quantitat; la bombeta de filament d'Edison (1879) i la seva primera central, a Pearl Street de Nova York (1882), la van portar a les cases i als carrers. A diferència del carbó, viatja per un cable: la fàbrica ja no ha d'estar a la mina., que fins aleshores era una curiositat de laboratori, es va convertir en una força que es podia produir, transportar per un cable i vendre. El 1879 Thomas Edison, que havia muntat a Menlo Park el primer laboratori d’invents amb desenes d’empleats, va presentar una bombeta que aguantava prou hores per ser útil, i el 1882 va obrir a Nova York la primera central que venia corrent a domicili. Al mateix temps, el petroli, extret a Pennsilvània des de 1859, va passar d’omplir llums de querosè a alimentar un motor nou. I la indústria químicaindústria químicaIndústria química: neix dels tints artificials (Perkin, 1856) i creix a Alemanya (BASF, Bayer, Hoechst) amb fertilitzants, medicaments com l'aspirina (1899) i explosius. És la primera indústria que surt del laboratori i no del taller., nascuda dels tints artificials, va crear fertilitzants, medicaments i explosius que no havien existit mai.

Un motor petit i una cadena que no s’atura

El tercer canvi va ser el motor de combustió internamotor de combustió internaMotor de combustió interna: motor que crema el combustible dins del cilindre, sense caldera ni vapor. Otto (1876) el fa funcionar amb gas; Benz (1886) hi posa rodes i gasolina: el primer automòbil; Diesel (1897) el fa més potent per a camions i vaixells.: en lloc d’escalfar aigua en una caldera, cremava el combustible dins del cilindre mateix. Era petit, lleuger i arrencava en un moment. El 1886 l’alemany Karl Benz hi va posar tres rodes: el primer automòbil. Durant vint anys va ser un joguet de rics, fins que un mecànic de Detroit va decidir fer-lo per a tothom. Henry Ford va llançar el Model T el 1908 i, el 1913, va instal·lar a la seva fàbrica de Highland Park una cadena de muntatge que es movia sola: cada obrer es quedava quiet i feia una sola operació mentre el cotxe passava per davant. El temps de muntar un xassís va caure de dotze hores a hora i mitja; el preu, de 850 dòlars a menys de 300 al cap de pocs anys. Era l’especialització del treball de la sessió 4 portada al límit, i Ford ho sabia: el 1914 va doblar el sou dels seus obrers perquè aguantessin el ritme i es poguessin comprar el cotxe que feien.

Empreses gegants i el diner que les mou

Res d’això no ho podia fer un taller familiar. Una central elèctrica, una acereria o una fàbrica de cotxes costaven milions, i per reunir-los les empreses es van fer societats anònimes que venien accions a la borsa i demanaven crèdit als grans bancs. És el capitalisme financercapitalisme financerCapitalisme financer: fase en què els bancs i la borsa financen la indústria i les empreses es concentren en grups gegants. Els «trusts» (com la Standard Oil de Rockefeller, 1882) controlaven tot un sector; els Estats Units van aprovar la primera llei antimonopoli el 1890.. I les empreses que guanyaven es van menjar les que perdien: cap a 1880 la Standard Oil de John D. Rockefeller controlava el noranta per cent del refinat de petroli dels Estats Units; el 1901 la US Steel va néixer com la primera empresa del món valorada en més de mil milions de dòlars; a Alemanya, Krupp, Siemens i BASF dominaven cadascuna el seu sector. Aquests truststrustsTrust: grup d'empreses d'un mateix sector que s'uneixen sota una sola direcció per eliminar la competència i fixar preus. La paraula ve dels Estats Units; a Alemanya se'n deien càrtels. podien fixar preus i eliminar competidors, i els governs van començar a témer-los: el 1890 els Estats Units van aprovar la primera llei antimonopoli.

La Segona Revolució Industrial, doncs, no va ser només més màquines. Va ser una altra escala: de la fàbrica al grup d’empreses, del taller al laboratori, del carbó al cable, i d’Anglaterra a Alemanya i als Estats Units. El 1914, quan va esclatar la guerra que estudiaràs a 4t, aquestes eren les potències que hi entraven amb acer, química i motors.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

8.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Bessemer amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix la cita de Bessemer a L'Arxiu i el context. Escriu tres frases: què va passar dins de l'aparell el 1856 (FET); amb quina cosa ho compara ell (PARER); i quants anys van passar entre l'experiment i el llibre on ho explica, i què vol dir això per a un record (SENYAL). Explica-ho en 40-60 paraules.

Les tres frases (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «El 1856 dins de l'aparell... (fet). Bessemer ho compara amb... (parer). Entre l'experiment i el llibre passen... anys, i això vol dir que... (senyal)». L'any del llibre és a la data de L'Arxiu; el de l'experiment, a la Fitxa de dades.

8.2 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Sis dates de la segona revolució.

Data i ordena en una línia del temps aquests sis fets: el convertidor Bessemer, el primer pou de petroli, la bombeta d'Edison, el primer automòbil de Benz, el Model T i la cadena de muntatge de Ford. Sota cada fet, una frase que digui a quin dels quatre canvis de la lectura pertany (material, energia, motor o organització).

La línia del temps amb els sis fets datats i una frase a cada un.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença cada frase amb «El [any], ... És un canvi de...». Les sis dates són a la Fitxa de dades; els quatre canvis, als epígrafs de la lectura.

8.3 ✍️ Explicar · telegrama 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La cadena de Ford, en vint paraules.

Mira la fotografia de la fàbrica de Highland Park al cos de la lectura. Resumeix en un telegrama de 20 paraules exactes on és, quin any és, què fan els homes (fixa't en la postura i en les peces) i quant de temps es va guanyar amb aquesta manera de treballar.

El telegrama de 20 paraules exactes, comptades.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Comença així: «Detroit, 1913. Obrers quiets... ». Què fan és al peu de la imatge; el temps guanyat, a la Fitxa de dades.

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

8.4 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura 🗣️ En parella

El gràfic de l'acer: qui mana el 1913.

Amb les tres xifres de producció d'acer de 1913 de la Fitxa de dades (Estats Units, Alemanya, Gran Bretanya), dibuixeu un gràfic de barres amb títol i eixos. Sota el gràfic, descriviu el patró en una frase i, en una altra, expliqueu per què el país que havia inventat la Revolució Industrial havia quedat tercer.

El gràfic de barres amb títol i tres barres, i dues frases a sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Connectors: «el gràfic mostra que...», «en canvi, Gran Bretanya...», «això passa perquè la segona revolució premiava...». La raó és a l'últim paràgraf del primer epígraf de la lectura.

8.5 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

Primera i segona revolució, cara a cara.

Classifica en una taula de dues columnes (Primera Revolució Industrial · Segona) i cinc files: energia principal, material clau, indústria símbol, país que mana i mida de l'empresa típica. Omple la primera columna amb el que has vist a les sessions 3 a 6 i la segona amb aquesta lectura.

La taula de cinc files i dues columnes.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Per a la primera columna, rellegeix les sessions 3 a 6 de la càpsula; la segona és als epígrafs d'aquesta. Una casella, una o dues paraules.

8.6 🔍 Investigar · intrús justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'intrús de la segona revolució.

D'aquesta llista, identifica el que NO pertany a la Segona Revolució Industrial: el convertidor Bessemer · la bombeta d'Edison · la Spinning Mule · el motor de Benz · la Standard Oil. Justifica-ho explicant què tenen en comú els altres quatre, més enllà de la data.

L'intrús i dues frases amb el que comparteixen els altres quatre.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Connectors: «l'intrús és... perquè...», «en canvi, els altres quatre comparteixen que...». Les dates són a la Fitxa; el que comparteixen, a l'últim epígraf de la lectura.

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

8.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Desmuntant «l'invent ben planificat».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics i la cita de Bessemer. Explica com neixen de debò els invents de la segona revolució amb els dos casos que dona el bloc, el de Bessemer i el d'Edison, i la frase exacta de L'Arxiu.

L'explicació amb els dos casos i la frase de L'Arxiu (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, apunta què buscava Bessemer i què va trobar: la distància entre les dues coses és l'argument.

8.8 🌍 Participar · desmentit 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmentit: «Ford va inventar el cotxe».

Algú afirma: «Henry Ford va inventar l'automòbil i el va fer barat perquè era generós amb els seus obrers». Desmunta les dues parts de l'afirmació amb dades concretes de la lectura o de la Fitxa (qui va fer el primer automòbil i quan; què va inventar Ford de debò; per què va doblar el sou el 1914), i digues què hi ha de cert en cada meitat.

El desmentit de les dues parts amb les dades i el que hi ha de cert (80-100 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Separa les dues afirmacions abans d'escriure: una és falsa del tot i l'altra és certa a mitges.

8.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📊 La fitxa de dades 👥 En grup

Ahir i avui: els trusts del segle XXI.

Cap a 1880 la Standard Oil controlava el noranta per cent del refinat de petroli dels Estats Units, i el 1890 el govern va fer la primera llei antimonopoli. En grup, penseu en una empresa que feu servir cada dia i que gairebé no tingui competència. Argumenteu si un govern hi hauria d'intervenir, com el 1890, i per què.

L'empresa triada i la posició argumentada sobre si cal intervenir (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans de decidir, pregunteu-vos què perdríeu vosaltres si aquella empresa pugés els preus demà.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Entre 1870 i 1914 la indústria va canviar de materials (l'acer barat de Bessemer, 1856: de 0,5 a 76 milions de tones), d'energia (l'electricitat d'Edison, 1879-1882; el petroli; la química alemanya), de motor (la combustió interna de Benz, 1886) i d'escala (la cadena de Ford, 1913; els trusts com la Standard Oil; el capitalisme financer dels bancs i la borsa). I de país: el 1913 els Estats Units i Alemanya produïen quatre i dues vegades més acer que Gran Bretanya.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què buscava Bessemer el 1856, quan va bufar aire a través del ferro colat fos?

   A. Un acer barat per fer-ne rails, ponts i vaixells de vapor B. Un procés industrial per fabricar acer en grans quantitats C. Un metall més resistent per fer canons que no esclatessin D. Un forn que gastés menys carbó per fondre el ferro colat

2. 2. Segons la lectura, on havia quedat Gran Bretanya en la producció d'acer de 1913?

   A. Continuava primera, amb trenta-dos milions de tones, per davant d'Alemanya i França B. Havia quedat segona, amb disset milions de tones, darrere de l'Alemanya dels Krupp C. Havia deixat de fer acer i el comprava als trusts dels Estats Units, com la US Steel D. Havia quedat tercera, amb set milions de tones, darrere dels Estats Units i Alemanya

3. 3. Què va canviar la cadena de muntatge de Highland Park (1913), segons la lectura?

   A. El temps de muntar un xassís va caure de dotze hores a hora i mitja B. El sou dels obrers va caure a la meitat, perquè la feina era més senzilla C. El cotxe va deixar de tenir tres rodes i va passar a cremar gasolina D. Cada obrer va passar a muntar un cotxe sencer, de la primera peça a l'última

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si la primera revolució la va fer un país amb carbó i la segona la van guanyar els països amb laboratoris i bancs, què decidirà qui guanya la tercera?