Càpsula 4 · PER QUÈ EL MÓN VA ACCELERAR? · #GiH3
El Romanticisme com a reacció contra la Il·lustració racional. Delacroix, Goya tardà, Friedrich. El Realisme i la crítica social: Courbet, Millet. La pintura com a denúncia.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE3
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Mentre fàbriques i ferrocarrils transformaven el paisatge material d’Europa (aquesta càpsula sencera), l’art també vivia la seva pròpia revolució. Al començament del segle, el RomanticismeRomanticismeRomanticisme: moviment artístic i cultural que exaltava l'emoció, la imaginació i la individualitat per damunt de la raó freda i les normes clàssiques. havia trencat amb la fredor de la raó il·lustrada per exaltar l’emoció, els paisatges tempestuosos i els herois individuals que lluitaven contra un destí més gran que ells. Però cap a mitjan segle, un altre gir estava a punt de sacsejar l’art encara més fort.
El 1855, el pintor francès Gustave Courbet va viure un rebuig que li canviaria la carrera. El jurat oficial de l’Exposició Universal de París li va rebutjar diverses obres, entre elles un quadre monumental que retratava, a mida gairebé real, un enterrament senzill al seu poble natal, Ornans. Sense herois, sense escenes bíbliques, sense paisatges idealitzats: només vilatans reals, alguns vestits amb roba de dol, davant d’una tomba.
Courbet no es va rendir. Va aixecar amb els seus propis diners un pavelló al costat mateix de l’Exposició Universal, que va batejar «El Pavelló del Realisme», i hi va penjar quaranta quadres seus. Al catàleg, hi va escriure el que avui es coneix com el manifest del RealismeRealismeRealisme: moviment artístic que rebutjava els temes idealitzats i pretenia representar la vida contemporània, sovint la de la gent corrent, tal com era en realitat.: «Conèixer per poder fer, aquesta era la meva idea. Poder traduir els costums, les idees, l’aparença del meu temps, segons la meva pròpia estimació; ser no només un pintor, sinó també un home; en definitiva, crear art viu: aquest és el meu objectiu.»
Aquell «art viu» era, precisament, el món que aquesta càpsula ha anat descrivint: pagesos que marxaven del camp, ciutats que creixien sense pla, obrers que treballaven catorze hores en una fàbrica tèxtil. El Romanticisme havia mirat cap endins (l’emoció) o cap enrere (la història i la llegenda); el Realisme mirava, per primer cop amb aquesta ambició, cap al present tal com era, sense embellir-lo.
Ordena en una línia del temps aquests fets amb la data o el període: naixement del Romanticisme (començament del s. XIX), pintura d'«Un enterrament a Ornans», rebuig del jurat de l'Exposició Universal, creació del Pavelló del Realisme.
💡 Pista: El Romanticisme és anterior; Courbet pinta l'enterrament cap al 1849-1850; el rebuig i el pavelló són tots dos el 1855.
Copia la frase de L'Arxiu. Subratlla la part on Courbet diu que vol ser «no només un pintor, sinó també un home». Respon en dues línies: què creus que vol dir amb això, en relació amb el seu objectiu de retratar «el seu temps»?
💡 Pista: Vol dir que la seva pintura no és només una tècnica aïllada de la vida: és una manera de viure i de mirar el món del seu temps, com qualsevol altra persona que hi participa.
Explica en tres frases què volia aconseguir Courbet amb el Realisme, sense fer servir mai la paraula «art» ni «pintura». Has de descriure la seva intenció fent servir altres paraules (representar, mostrar, retratar...).
💡 Pista: Centra't en la idea que volia mostrar el seu temps tal com era, sense idealitzar-lo ni copiar models antics.
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu dues dades del text que demostrin que l'art de mitjan XIX SÍ que es va fixar en la vida quotidiana i les seves conseqüències socials. Acabeu amb una frase que comenci: «L'art del Realisme no vivia d'esquena a la industrialització perquè...».
💡 Pista: Dades possibles: Courbet pintava gent corrent, no herois; el Realisme es proposava retratar «els costums, les idees, l'aparença» del seu temps.
Amb aquestes quatre paraules (rebuig, pavelló, quotidià, real), escriu una sola frase que expliqui per què va néixer el Realisme de Courbet. Has de fer-les servir totes quatre.
💡 Pista: Una possible frase: «Després del rebuig del jurat, Courbet va crear el seu propi pavelló per mostrar la vida quotidiana i real de la gent».
Fes una cronologia amb dues columnes: una per al Romanticisme (temes principals, quan va sorgir) i una altra per al Realisme (temes principals, quan va sorgir). Marca amb una fletxa el pas d'un moviment a l'altre.
💡 Pista: Romanticisme: emoció, individu, principis del segle XIX. Realisme: vida quotidiana, gent corrent, mitjan segle XIX.
Alguns crítics de l'època van acusar Courbet de crear el Pavelló del Realisme només per fer-se notar i provocar escàndol, no per conviccions artístiques reals. Escriu un desmentiment periodístic breu que respongui a aquesta acusació amb el que diu el mateix manifest de Courbet.
💡 Pista: Un bon desmentiment recorda que el manifest explica un objectiu artístic concret i argumentat (retratar el seu temps amb honestedat), no una simple provocació buida.
Escriu un telegrama (frases curtes, sense connectors) com si l'enviessis el dia de la inauguració del Pavelló del Realisme, anunciant a un amic pintor que Courbet ha exposat pel seu compte després del rebuig oficial.
💡 Pista: Exemple d'estil telegràfic: «JURAT REBUTJA COURBET STOP ELL AIXECA PAVELLÓ PROPI STOP QUARANTA QUADRES EXPOSATS STOP EL REALISME HA NASCUT STOP».
En grup, debateu i preneu una decisió raonada. Courbet va haver de finançar-se el seu propi espai perquè les institucions oficials li rebutjaven l'obra. Avui, encara passa que un art o una idea incòmoda queda fora dels espais oficials? Escriviu la conclusió en quatre línies amb un argument, i tanqueu la reflexió sobre tota la càpsula: per què el món va començar a anar de pressa.
💡 Pista: Penseu en exemples actuals de creadors que han hagut de buscar-se el seu propi espai (xarxes, autoedició) perquè els circuits oficials no els acceptaven.
📌 Per emportar-se
Mentre la Revolució Industrial transformava el paisatge material d'Europa, l'art vivia el seu propi gir. El Romanticisme, que exaltava l'emoció i l'individu, va donar pas cap a mitjan segle XIX al Realisme, que es proposava retratar la vida quotidiana de la gent corrent sense idealitzar-la. Gustave Courbet en va ser la figura central: quan el jurat de l'Exposició Universal de 1855 li va rebutjar diverses obres, entre elles «Un enterrament a Ornans», va finançar-se el seu propi Pavelló del Realisme, on va exposar un manifest que reclamava «crear art viu», reflex honest del seu temps. Aquell «art viu» retratava, precisament, el món d'aquesta càpsula: pagesos que marxaven del camp, ciutats desordenades, obrers de fàbrica.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Quina diferència principal hi ha entre el Romanticisme i el Realisme, segons el text?
2. Per què Courbet va crear el Pavelló del Realisme el 1855?
3. Com connecta l'art del Realisme amb la resta d'aquesta càpsula sobre la Revolució Industrial?
💭 Per pensar fins demà
Si l'art del Realisme volia ser un mirall honest del seu temps, què hauria de retratar avui un «Realisme» del segle XXI per fer la mateixa funció?
