Sessió 9. L'art del Romanticisme i el Realisme

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Mentre fàbriques i ferrocarrils transformaven el paisatge material d’Europa, l’art vivia la seva pròpia revolució, i en dues onades que semblen contràries. La primera va mirar cap endins i cap enrere; la segona, cap a la gent del carrer. Totes dues, però, van trencar amb el mateix: la idea que un quadre havia de ser bell, ordenat i raonable.

El Romanticisme: contra la raó freda

Al començament del segle XIX, una generació d’artistes es va rebel·lar contra la Il·lustracióIl·lustracióIl·lustració: moviment intel·lectual del segle XVIII que confiava en la raó, la ciència i l'ordre per millorar la societat (càpsula 1). En art va produir el Neoclassicisme: línies netes, temes grecs i romans, emocions contingudes. i el seu art de línies netes i emocions contingudes. La raó, deien, no ho explica tot: hi ha la passió, el somni, la por, la nit. El RomanticismeRomanticismeRomanticisme: moviment artístic i cultural de finals del segle XVIII i primera meitat del XIX que exaltava l'emoció, la imaginació, la natura salvatge, la història nacional i l'individu enfront de la raó il·lustrada. va pintar tempestes, ruïnes medievals, herois que moren i paisatges immensos davant dels quals l’home és petit. El 1846 el poeta Charles Baudelaire en va donar la definició més exacta: «El Romanticisme no és precisament ni en la tria dels temes ni en la veritat exacta, sinó en la manera de sentir.» És el primer document de L’Arxiu.

Tres pintors en marquen els extrems. A França, Eugène DelacroixEugène DelacroixEugène Delacroix (1798-1863): pintor romàntic francès. «La Llibertat guiant el poble» (1830) converteix la revolució d'aquell juliol en una al·legoria: una dona amb la bandera tricolor passa per damunt dels morts de les barricades. va pintar el 1830 «La Llibertat guiant el poble»: una revolució de carrer convertida en al·legoria, amb la bandera al vent i els morts a primer pla. A Espanya, el Goya tardàGoya tardàFrancisco de Goya (1746-1828): pintor aragonès. Després de retratar la cort, va pintar la guerra del Francès («El 3 de maig de 1808», 1814) i, ja vell i sord, les «Pintures negres» (1819-1823) a les parets de casa seva: Saturn devorant el seu fill, dos homes apallissant-se enfonsats fins als genolls., vell i sord, va cobrir les parets de casa seva amb les «Pintures negres»: un Saturn que devora el seu fill, dos homes que s’apallissen amb els peus enfonsats a la terra. Cap raó il·lustrada hi cap. I a Alemanya, Caspar David FriedrichCaspar David FriedrichCaspar David Friedrich (1774-1840): pintor romàntic alemany. Els seus paisatges («El caminant sobre el mar de boira», 1818; «El mar de gel», 1824) posen figures minúscules d'esquena davant d'una natura immensa i muda. va posar homes minúsculs, d’esquena, davant d’un mar de boira o d’un mar de gel que trenca un vaixell. La capçalera d’aquesta sessió és el punt on el Romanticisme troba la Revolució Industrial: el 1844 el britànic William Turner va pintar un tren de la Great Western que travessa un pont sota la pluja, i el va convertir en una tempesta de llum.

El Romanticisme també va ser polític. En exaltar les llengües, les llegendes i la història de cada poble contra la raó universal de la Il·lustració, va donar arguments als nacionalismes del segle XIX: els germans Grimm recollien contes alemanys, Delacroix pintava la revolució i, a Catalunya, l’oda «La pàtria» d’Aribau (1833) obria la Renaixença, que estudiaràs a la càpsula 9.

El Realisme: pintar el que fa nosa

La segona onada va arribar amb la revolució de 1848, i va girar la mirada cap a la gent que ningú havia pintat mai en gran. El 1849 Gustave CourbetGustave CourbetGustave Courbet (1819-1877): pintor francès, cap del Realisme. «Els picapedrers» (1849) i «Un enterrament a Ornans» (1850) pinten gent corrent a mida d'heroi. El 1855, rebutjat pel jurat de l'Exposició Universal, va muntar el seu propi «Pavelló del Realisme» i hi va escriure el manifest del moviment: «fer art viu». va pintar «Els picapedrers»: un vell i un noi que trenquen pedres a la vora d’un camí, amb la roba estripada i la cara amagada. Ni herois, ni déus, ni bellesa. L’any següent, «Un enterrament a Ornans»: el funeral d’un veí del seu poble, pintat a mida gairebé real, l’escala que fins aleshores es reservava a reis i batalles. El 1855 el jurat de l’Exposició Universal de París li va rebutjar diverses obres, i Courbet va aixecar amb els seus propis diners un pavelló al costat mateix de l’Exposició, «El Pavelló del Realisme», hi va penjar quaranta quadres i va escriure al catàleg el que avui es coneix com el manifest del moviment: pintar els costums, les idees i l’aspecte del seu temps; ser «no només un pintor, sinó també un home»; en una paraula, «fer art viu». Havia nascut el RealismeRealismeRealisme: moviment artístic de mitjan segle XIX (c. 1848-1870) que pinta la vida quotidiana de la gent corrent, sobretot pagesos i obrers, sense idealitzar-la i a l'escala reservada abans a la pintura d'història. Courbet, Millet i Daumier en són els noms principals..

Millet i l’escàndol de les espigoladores

Un altre pintor, Jean-François MilletJean-François MilletJean-François Millet (1814-1875): pintor francès fill de pagesos. «Les espigoladores» (1857) i «L'Àngelus» (1859) pinten el treball del camp amb dignitat i sense idealitzar-lo. Els crítics conservadors hi van veure propaganda socialista., fill de pagesos, va pintar el 1857 «Les espigoladores»: tres dones ajupides que recullen les espigues caigudes després de la sega, el dret dels més pobres que la sessió 7 explicava i que les enclosures anaven esborrant. Al fons, la collita abundant dels propietaris; a primer pla, l’esquena doblegada de qui no en té. La crítica conservadora va reaccionar amb fúria: un diari les va anomenar «les tres Parques del pauperisme», és a dir, les deesses de la misèria. Un quadre de dones treballant s’havia convertit en una acusació política.

Els mateixos contemporanis ho van veure així. El 1865 el filòsof Pierre-Joseph Proudhon, un dels pares del socialisme, va escriure un llibre sobre l’art i els picapedrers de Courbet, i és el segon document de L’Arxiu: reproduir la realitat, deia, no és res; «cal fer pensar», i aquells dos homes esparracats eren «una ironia contra la nostra civilització». La pintura s’havia convertit en denúncia. Aquell «art viu» era, precisament, el món que aquesta càpsula ha anat descrivint: pagesos expulsats del camp, ciutats que creixien sense pla, infants que treballaven catorze hores. El Romanticisme havia mirat cap endins (l’emoció) o cap enrere (la història i la llegenda); el Realisme mirava el present a la cara, i el present no era bonic.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

9.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Proudhon amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix el segon document de L'Arxiu (Proudhon) i el seu context. Identifica el FET (de quin quadre parla i què hi ha pintat, segons la Fitxa), el PARER (què diu ell que és aquell quadre) i el SENYAL (què explica el context sobre qui era Proudhon, que fa que llegeixi el quadre com una acusació). Explica-ho en 40-60 paraules.

Les tres frases (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «Proudhon parla dels Picapedrers, on hi ha... (fet). Ell diu que el quadre és... (parer). El context avisa que ell era... i per això... (senyal)». L'any del quadre i el del llibre són a la Fitxa de dades.

9.2 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Els picapedrers: descric, identifico, dedueixo.

Mira «Els picapedrers» al cos de la lectura. DESCRIU les dues figures (edat, roba, què fan, què no ensenyen). IDENTIFICA el pintor, l'any i el moviment. DEDUEIX per què un quadre així va escandalitzar el públic de 1849, segons el que la lectura diu que es pintava abans a mida gran.

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), 40-60 paraules en total.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «Al quadre hi veig un... i un... que...». El pintor i l'any són al peu de la imatge; el que es pintava abans en gran, a l'epígraf del Realisme.

9.3 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Romanticisme i Realisme, en una taula.

Classifica en una taula de dues columnes (Romanticisme · Realisme) i quatre files: anys aproximats, què pinta (temes), dos pintors amb un quadre cada un, i cap a on mira (endins i enrere, o al present).

La taula de quatre files i dues columnes.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Els anys, els noms i els quadres són a la Fitxa de dades; cap a on mira cada un, a l'últim paràgraf de la lectura. A cada casella n'hi ha prou amb poques paraules.

🎠 Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

9.4 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Esquema 1-3-1: per què el Realisme feia nosa.

Expliqueu amb un esquema 1-3-1 per què els quadres de Courbet i Millet van escandalitzar: UNA idea central, TRES proves tretes de la lectura (una sobre la mida dels quadres, una sobre qui hi surt i una sobre com va reaccionar la crítica a Millet) i UNA conclusió que digui què hi va veure Proudhon, amb les seves paraules de L'Arxiu.

L'esquema amb la idea, les tres proves i la conclusió amb la cita, una frase cada una.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Connectors: «la idea central és que...», «una prova n'és...», «per això Proudhon va dir que...». La reacció de la crítica a Millet és a l'epígraf de les espigoladores.

9.5 ✍️ Explicar · reescriptura 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Defineix «Romanticisme» sense dir «emoció» ni «sentiment».

Explica amb paraules pròpies què és el Romanticisme i per què Baudelaire diu que no és als temes sinó en «la manera de sentir». Regla: no pots escriure «emoció» ni «sentiment» (ni «sentir»); has de dir-ho amb altres paraules, i amb un exemple d'un dels tres pintors de la lectura que ho demostri.

L'explicació en quatre o cinc frases, sense les paraules prohibides i amb l'exemple d'un pintor.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Connectors: «és a dir...», «no es tracta de... sinó de...», «per exemple, quan Friedrich/Goya/Delacroix...».

9.6 🌍 Participar · manifest 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El manifest del Pavelló del Realisme, reescrit per a avui.

Courbet va escriure el 1855 que volia pintar «els costums, les idees i l'aspecte» del seu temps i «fer art viu». Escriu el manifest de tres punts d'un pavelló del Realisme d'avui: cada punt, una frase que digui què s'hi hauria de mostrar del nostre temps (una feina, un lloc, una gent que ningú no pinta) i per què faria nosa, com els picapedrers. Títol de màxim vuit paraules.

El títol i els tres punts, cada un amb el què i el per què (60-80 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Connectors: «mostrarem... perquè...», «no pintarem... sinó...». Busca a la lectura què va fer nosa el 1849 i el 1857: la mida, qui hi surt, què s'hi veu al fons.

🎢 Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

9.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmuntant «l'art allunyat de la indústria».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica per què l'art del segle XIX no va viure d'esquena a la industrialització, amb un exemple realista (un quadre i la sessió de la càpsula on surt aquella gent) i un de romàntic (el tren de Turner).

L'explicació amb els dos exemples (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, apunta a quina sessió de la càpsula pertany la gent de cada quadre realista: és el que lliga l'art amb la resta del tema.

9.8 🌍 Participar · rellevància històrica 📚 Tota la càpsula 📖 La lectura 👥 En grup

Rellevància històrica: les tres coses que entren al llibre. Tanca la càpsula.

Un llibre de text del 2126 només té un paràgraf per a la pregunta d'aquesta càpsula, «per què el món va accelerar?». En grup, trieu TRES fets de les nou sessions que mereixin el lloc i defenseu-los amb un criteri (a quanta gent va afectar, durant quant de temps o què va fer possible). Digueu també quin fet descarteu a contracor i per què.

Els tres fets triats amb la seva data, el criteri i el descart argumentat (80-100 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: Escriviu primer el millor argument a favor del fet que descarteu: si el rebateu, la tria aguanta.

9.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura ✏️ Individual

Ahir i avui: la imatge que fa nosa.

El 1855 un jurat va rebutjar quadres de Courbet, i el 1857 la crítica conservadora va veure en les espigoladores de Millet una acusació política. Pensa en una imatge d'avui que hagis vist i que molesti algú (una foto, un mural, un grafit). Argumenta qui hauria de decidir si es pot mostrar, i per què.

L'argument amb la imatge triada i qui hauria de decidir (40-60 paraules).

💡 Pista: Pensa qui es queixava el 1855 i el 1857, i qui es queixaria avui de la teva imatge.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

L'art del segle XIX va trencar dues vegades amb l'ordre raonable de la Il·lustració. El Romanticisme (Delacroix, Goya tardà, Friedrich, Turner) va pintar l'emoció, la natura immensa i la història: «la manera de sentir», deia Baudelaire el 1846. El Realisme, nascut amb la revolució de 1848, va girar la mirada al present: els picapedrers (1849) i l'enterrament d'Ornans (1850) de Courbet, el Pavelló del Realisme de 1855, les espigoladores de Millet (1857). Pintar gent corrent a mida d'heroi va escandalitzar, i Proudhon ho va llegir com el que era: una denúncia.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Contra què es va rebel·lar el Romanticisme, segons la lectura?

   A. Contra el Realisme de Courbet, que pintava gent corrent sense idealitzar-la B. Contra la Il·lustració i el seu art de línies netes i emocions contingudes C. Contra els nacionalismes, que defensaven la llengua i la història de cada poble D. Contra la pintura d'història, que reservava els quadres grans a reis i batalles

2. 2. Què va fer Courbet a «Un enterrament a Ornans» (1850) que fins aleshores no es feia?

   A. Pintar un vell i un noi trencant pedres, amb la roba estripada i sense cara B. Pintar un funeral de poble en un quadre petit, perquè no fes nosa al jurat C. Pintar el funeral d'un veí del poble a l'escala reservada a reis i batalles D. Pintar la mort d'un heroi de la revolució de 1848 entre la gent del seu poble

3. 3. Què va fer Courbet quan el jurat de l'Exposició Universal de 1855 li va rebutjar diverses obres?

   A. Va retirar tots els quadres de París i els va exposar al seu poble, a Ornans B. Va demanar a Proudhon un llibre que defensés els picapedrers davant del jurat C. Va pintar «Les espigoladores» com a resposta, i la crítica s'hi va acarnissar D. Va aixecar amb els seus diners un pavelló al costat i hi va penjar quaranta quadres

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si un quadre de dos picapedrers va fer més nosa el 1849 que els picapedrers de carn i ossos que tothom veia a la carretera, què fa l'art que la realitat no fa?