Sessió 5. La revolució dels transports

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Fins al 1800, el que més de pressa es movia per terra era un cavall. Una diligència de Londres a Edimburg trigava dos dies i mig, i una tona de carbó doblava el preu al cap d’uns quinze quilòmetres de carro. Els anglesos ja havien intentat resoldre-ho excavant canalscanalsCanals: vies d'aigua artificials per a barcasses tirades per cavalls. El canal de Bridgewater (1761) va abaratir a la meitat el carbó a Manchester; entre 1760 i 1830 Gran Bretanya en va construir més de 6.000 quilòmetres.: el del duc de Bridgewater, el 1761, va abaratir a la meitat el carbó a Manchester. Però una barcassa va a pas de cavall i un canal es glaça a l’hivern. El vapor, que ja movia les fàbriques, es va posar sobre l’aigua i sobre rodes.

Primer l’aigua, després els rails

El primer va ser el vaixell de vaporvaixell de vaporVaixell de vapor: embarcació moguda per una màquina de vapor que fa girar rodes de pales o, més tard, una hèlice. El Clermont de Fulton (1807) va fer el servei Nova York-Albany; el Savannah (1819) va ser el primer a creuar l'Atlàntic, encara ajudat per veles; el 1838 el Great Western ho va fer només amb vapor en quinze dies.. El 1807 l’americà Robert Fulton va posar en servei el Clermont al riu Hudson, i el 1838 el Great Western va creuar l’Atlàntic només amb vapor en quinze dies, la meitat que un veler. El vapor feia el que la vela no podia: anar contra el vent i arribar el dia previst.

A terra, el vapor va necessitar rails. Les mines ja feien servir vagonetes sobre rails tirades per cavalls; el 1804 Richard Trevithick hi va posar una locomotora, però pesava tant que trencava les vies. Qui ho va resoldre va ser George StephensonGeorge StephensonGeorge Stephenson (1781-1848): enginyer anglès fill d'un miner, constructor de locomotores. Va dirigir la línia Stockton-Darlington (1825) i la Liverpool-Manchester (1830), i va fixar l'amplada de via que encara fa servir mig món.. El 27 de setembre de 1825 la seva Locomotion No. 1 va inaugurar la línia Stockton-DarlingtonStockton-DarlingtonStockton-Darlington (1825): primera línia de ferrocarril pública del món moguda per locomotores de vapor, de quaranta quilòmetres, construïda per treure carbó de les mines de Durham fins al port de Stockton.: quaranta quilòmetres de via pensats per treure carbó de les mines de Durham fins al mar, i que per primer cop també van portar passatgers. El gravat de la capçalera en recorda la inauguració.

Liverpool-Manchester, 1830: el tren canvia d’ofici

Cinc anys després, Stephenson tenia a punt una línia d’una altra mena: la que uniria el port on entrava el cotó, Liverpool, amb la ciutat que el filava, Manchester. Cinquanta quilòmetres pensats per a persones i mercaderies, amb horari, bitllets i dues classes de vagons. Abans de la inauguració va convidar diverses persones a fer-hi un viatge de prova, entre elles una jove actriu anomenada Fanny KembleFanny KembleFrances «Fanny» Kemble (1809-1893): actriu britànica que va viure una de les primeres experiències documentades de viatjar en tren, i la va descriure en una carta a una amiga.. Kemble no era enginyera ni periodista: era una actriu de vint anys que va tenir la sort d’asseure’s al costat de Stephenson mateix durant tot el trajecte. Ell li va explicar com havia fet flotar la via sobre un aiguamoll amb una base de fusta i molsa, i com havia aixecat un viaducte de nou arcs sobre una vall.

Després va arribar el moment que Kemble recordaria tota la vida. Van llançar la locomotora a tota velocitat: trenta-cinc milles per hora, uns cinquanta-sis quilòmetres, més ràpid que un ocell (ho van comprovar fent una cursa amb una becadella). Kemble ho va explicar en una carta a una amiga pocs dies després: «No us podeu imaginar quina sensació era, la de tallar l’aire. El moviment és tan suau com sigui possible». Quan tancava els ulls, deia, «aquesta sensació de volar era del tot deliciosa i estranya més enllà de qualsevol descripció». Aquesta carta no és un relat escrit anys després, sabent com acabaria la història: és l’apunt fresc d’algú que encara no sap si aquell invent triomfarà.

El dia de la inauguració oficial, el 15 de setembre de 1830, el prodigi va ensenyar l’altra cara: el diputat William Huskisson va baixar del vagó en una parada, no va calcular la velocitat de la Rocket que venia per l’altra via i va morir atropellat. Va ser la primera víctima famosa del ferrocarril, i la notícia va fer la volta al país.

Menys hores, menys diners, un sol mercat

El que Kemble va viure com una emoció personal es va convertir en pocs anys en una xarxa. El 1830 Gran Bretanya tenia uns 160 quilòmetres de via; el 1840, uns 2.400; el 1850, prop de 10.000. Un viatge de Londres a Edimburg va passar de dos dies i mig a dotze hores. El transport d’una tona de mercaderies costava una fracció del que costava en carro, i el tren no es glaçava ni s’encallava al fang. Això va tenir tres efectes que van molt més enllà dels viatgers. El carbó i el ferro van poder viatjar barats cap a les fàbriques i les ciutats, i la llet i la carn cap a les taules dels obrers. Els preus es van igualar: una peça de roba valia gairebé el mateix a Manchester que a Londres, perquè portar-la ja no costava gairebé res. I el país es va cosir en un sol mercat nacionalmercat nacionalMercat nacional: espai econòmic on les mercaderies circulen lliurement i a preus semblants a tot el país. El ferrocarril el va fer possible en abaratir el transport; fins i tot va obligar a unificar l'hora (el «temps del ferrocarril», anys 1840).: fins i tot l’hora, que fins aleshores cada ciutat posava pel sol, es va haver d’unificar perquè els horaris dels trens quadressin.

Divuit anys després de la prova de Kemble, el 28 d’octubre de 1848, la primera línia de ferrocarril de la península Ibèrica va unir Barcelona i MataróBarcelona i MataróBarcelona-Mataró (1848): primera línia ferroviària de la península Ibèrica, de 28 quilòmetres, promoguda per Miquel Biada, un comerciant de Mataró que havia vist els trens a Cuba. Va trigar 35 minuts en un trajecte que en diligència durava més de dues hores.: vint-i-vuit quilòmetres en trenta-cinc minuts, en lloc de les dues hores i mitja de la diligència. La va promoure Miquel Biada, un comerciant de Mataró que havia vist funcionar el tren a Cuba. La revolució dels transports arribava, amb divuit anys de retard però amb la mateixa lògica: unir el port i la ciutat que fabricava.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

5.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La carta de Kemble amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix la carta de Kemble a L'Arxiu i el seu context. Identifica el FET (a quina velocitat anava el tren, segons el context i la Fitxa), el PARER (què sent ella en aquell moment) i el SENYAL (la paraula o expressió de la cita que delata que és una emoció i no una mesura). Explica-ho en 40-60 paraules.

Les tres frases (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «El tren anava a... (fet). Kemble sent que... (parer). Ho delata... (senyal)». La velocitat en milles i en quilòmetres és a la Fitxa de dades; a qui escriu i quan, a L'Arxiu.

5.2 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Del canal al tren de Mataró.

Situa en una línia del temps, datats, aquests sis fets: el canal de Bridgewater, el Clermont de Fulton, la línia Stockton-Darlington, la inauguració de la Liverpool-Manchester, el Great Western que creua l'Atlàntic i la línia Barcelona-Mataró. Sota cada fet, una frase que digui si mou carbó, persones o totes dues coses.

La línia del temps amb els sis fets datats i una frase a cada un.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença cada frase amb «El [any], ...». Les sis dates són a la Fitxa de dades; què transportava cada un, a la lectura.

5.3 ✍️ Explicar · telegrama 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Els set vehicles de Bury, en vint paraules.

Mira la làmina dels vehicles del ferrocarril Liverpool-Manchester al cos de la lectura. Resumeix en un telegrama de 20 paraules exactes què hi viatja (tres tipus de càrrega diferents que hi vegis), quin any és i què diu això de qui feia servir el tren.

El telegrama de 20 paraules exactes, comptades.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Comença així: «Liverpool-Manchester, 1831. Locomotora... vagons de... ». Els set vehicles i el que porta cada un són al peu de la imatge.

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

5.4 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura 🗣️ En parella

El gràfic de la xarxa que es multiplica.

Amb els tres quilometratges de via britànica de la Fitxa de dades (1830, 1840, 1850), dibuixeu un gràfic de barres amb títol i eixos. Sota el gràfic, descriviu el patró en una frase i, en una altra, expliqueu quin efecte va tenir sobre el preu d'una peça de roba a Londres.

El gràfic de barres amb títol i tres barres, i dues frases a sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Connectors: «el gràfic mostra que entre... i... la xarxa...», «això va fer que el transport...», «per tant, els preus...». L'efecte sobre els preus és al tercer epígraf de la lectura.

5.5 ✍️ Explicar · titular periodístic 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Dos titulars per al 15 de setembre de 1830.

El mateix dia s'inaugura la línia Liverpool-Manchester i mor atropellat el diputat Huskisson. Escriu dos titulars de màxim 12 paraules per a l'endemà: un d'un diari entusiasta del progrés i un d'un diari que en desconfia. Sota cada titular, una frase que digui quin fet del dia destaca i quin amaga.

Els dos titulars de màxim dotze paraules, cada un amb la frase que en diu la tria.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Connectors per a les frases: «aquest titular destaca... i deixa de banda...», «en canvi, aquest altre...». Els dos fets del dia són a la Fitxa de dades i al segon epígraf de la lectura.

5.6 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Esquema 1-3-1: el tren cus un país.

Explica amb un esquema 1-3-1 com el ferrocarril va crear un mercat nacional: UNA idea central (què vol dir «mercat nacional»), TRES proves de tres menes tretes de la lectura (temps, preus i hora) i UNA conclusió que digui què va canviar per a un obrer de Manchester.

L'esquema amb la idea, les tres proves i la conclusió, una frase cada una.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Connectors: «la idea central és que...», «una prova n'és...», «per tant, per a un obrer...». Les tres proves són al tercer epígraf de la lectura; la definició, a la Fitxa.

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

5.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Desmuntant «el tren ja era quotidià».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics i la carta de Kemble. Explica com vivien el tren els contemporanis de Stephenson, amb dues expressions exactes de Kemble i el que va passar a Huskisson.

L'explicació amb les dues expressions de Kemble i el cas de Huskisson (40-60 paraules).

💡 Pista: Compara primer el que sent Kemble amb el que sents tu en un tren: la distància entre les dues sensacions és l'argument.

5.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Decisió raonada: Mataró, 1845.

Ets un comerciant de Mataró el 1845 i Miquel Biada et demana diners per construir un ferrocarril fins a Barcelona. Tens tres opcions reals: posar-hi els diners, invertir en una companyia de diligències que ja funciona, o guardar-los. Decideix i defensa la tria amb dues raons tretes del que la lectura explica que havia passat a Anglaterra i un risc que assumeixes.

La decisió, les dues raons i el risc assumit (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Escriu primer el que un mataroní de 1845 podia saber d'Anglaterra i el que no: pensa en el que havia passat el 1830 i en com havia crescut la xarxa fins al 1840.

5.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura ✏️ Individual

Ahir i avui: què vol dir «lluny».

El 1848 el tren va deixar Mataró a trenta-cinc minuts de Barcelona, en lloc de les dues hores i mitja de la diligència. Pensa en un lloc que coneguis que hagi quedat més a prop gràcies a un tren, una carretera o un túnel, o un que continuï lluny perquè no en té. Argumenta qui hi guanya i qui hi perd, com a Mataró el 1848.

L'argument amb el lloc, qui hi guanya i qui hi perd (40-60 paraules).

💡 Pista: Pensa primer què es mou més de pressa: les persones que hi van a treballar, les que hi van a comprar o les mercaderies.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El vapor es va posar sobre l'aigua (Fulton, 1807; Great Western, 1838) i sobre rails: Stephenson va inaugurar la primera línia pública del món, Stockton-Darlington, el 1825, i el 1830 la Liverpool-Manchester, la primera pensada per a persones i mercaderies, que Fanny Kemble va viure com «volar» a 56 km/h. En vint anys la xarxa britànica va passar de 160 a prop de 10.000 quilòmetres: el transport es va abaratir, els preus es van igualar i el país es va cosir en un mercat nacional amb una hora única. El 1848 la línia Barcelona-Mataró va portar la mateixa lògica a la península.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què va tenir de nou la línia Liverpool-Manchester (1830) respecte de la Stockton-Darlington (1825)?

   A. Que va ser la primera línia pública del món moguda per locomotores de vapor B. Que es va construir per treure el carbó de les mines de Durham fins al mar C. Que la va dirigir Trevithick, amb una locomotora que ja no trencava les vies D. Que es va pensar per a persones i mercaderies, amb horari, bitllets i classes

2. 2. Segons la lectura, què fa valuosa la carta de Fanny Kemble com a font?

   A. Que l'escriu pocs dies després, sense saber encara si el tren triomfarà B. Que l'escriu una enginyera que va mesurar la velocitat de la locomotora C. Que explica de primera mà la mort de Huskisson el dia de la inauguració D. Que va sortir als diaris de 1830 i va convèncer la gent de pujar al tren

3. 3. Quin efecte va tenir el ferrocarril sobre els preus, segons la lectura?

   A. Van pujar: calia pagar les vies, i el tren sortia més car que una barcassa de canal B. Es van separar: cada ciutat va fixar els seus, com abans fixava la seva hora pel sol C. Es van igualar: una peça de roba valia gairebé el mateix a Manchester que a Londres D. Van baixar només per al carbó: la roba i el menjar continuaven viatjant en carro

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si el tren va fer que una peça de roba valgués gairebé el mateix a Manchester que a Londres, què va guanyar i què va perdre una botiga de poble?