Sessió 4. La revolució del tèxtil

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Fins ben entrat el segle XVIII, filar i teixir era una feina de casa: una família sencera hi dedicava les hores mortes de l’hivern, amb una filosa i un teler manual, i un comerciant passava a recollir les peces. Aquest sistema tenia un coll d’ampolla. Des que John Kay havia inventat la llançadora volant (1733), un teixidor consumia el fil més de pressa del que el podien filar diverses filadores. Calia filar més ràpid. I entre 1764 i 1779 van aparèixer, l’una darrere l’altra, tres màquines que ho van resoldre i ho van capgirar tot.

Tres màquines de filar i un teler

La Spinning JennySpinning JennySpinning Jenny: màquina de filar inventada per James Hargreaves cap al 1764, que permetia a una sola persona filar diversos fils alhora (vuit al principi, després fins a vuitanta) en lloc d'un de sol. de James Hargreaves permetia a una persona filar vuit fils alhora en lloc d’un, i encara cabia en una casa. El water framewater frameWater frame (1769): màquina de filar de Richard Arkwright moguda per una roda hidràulica. Feia un fil fort però bast, i com que necessitava un riu, va obligar a construir edificis expressos: les primeres fàbriques. de Richard Arkwright hi va afegir força motriu, primer d’aigua i després de vapor, i ja no cabia enlloc que no fos un edifici fet a mida: el 1771 Arkwright va obrir a Cromford la primera filatura moguda per un riu, amb centenars de treballadors i torns de dotze hores. La Spinning MuleSpinning MuleSpinning Mule (1779): màquina de Samuel Crompton que combinava la Jenny i el water frame per produir un fil fi i resistent alhora. El 1825 se'n va fer una versió automàtica, el «self-acting mule», que és la de la capçalera. de Samuel Crompton va combinar els avantatges de les altres dues i va donar un fil fi i fort. Aleshores el coll d’ampolla es va girar: ara sobrava fil i faltaven teixidors. El teler mecànicteler mecànicTeler mecànic (power loom, 1785): teler d'Edmund Cartwright mogut per vapor. Va tardar dècades a perfeccionar-se, però cap a 1830 ja n'hi havia desenes de milers al Lancashire i els teixidors manuals es van arruïnar. d’Edmund Cartwright (1785) va tancar el cercle: filar i teixir, tot a màquina.

La fàbrica: una manera nova de treballar

Cap d’aquestes màquines cabia ja en una cuina. Calien edificis sencers, moguts primer per l’aigua d’un riu i després per la màquina de Watt (sessió 3), amb centenars de fusos treballant alhora sota el mateix sostre. Havia nascut la fàbricafàbricaFàbrica (factory system): edifici on es concentren màquines, energia i treballadors sota una mateixa direcció, amb horari fix i feina dividida en tasques. Substitueix el treball a domicili, on cada família controlava el seu ritme.: no un taller més gran, sinó una manera nova d’organitzar la feina. L’horari el marcava una campana, i el ritme, la màquina. I la feina es va partir en tasques: el filador vigilava la mule; els nuadors, sovint nens, lligaven els fils que es trencaven; els escombradors, més petits, es ficaven sota la màquina en marxa per recollir el cotó caigut. Cadascú feia una sola cosa, moltes vegades al dia. És el que els economistes anomenen especialització del treball, i és el que fa la fàbrica tan productiva i tan dura.

Lancashire: el comtat del cotó

Tot això va passar sobretot en un lloc. El LancashireLancashireLancashire: comtat del nord-oest d'Anglaterra. Reunia clima humit (bo per al fil de cotó, que es trenca si s'asseca), rius de muntanya, carbó a sota i el port de Liverpool a tocar. Cap a 1830 hi havia més de la meitat de la indústria cotonera del món., al nord-oest d’Anglaterra, tenia el que el cotó necessitava: un clima humit que impedia que el fil es trenqués, rius ràpids per moure rodes, carbó a sota i, a quaranta quilòmetres, el port de Liverpool per on entrava el cotó cru de les plantacions americanes. Les importacions britàniques de cotó cru van passar d’uns dos milions i mig de lliures cap a 1760 a gairebé sis-cents milions el 1840. Al centre de tot hi havia Manchester, que la gent va batejar «Cottonopolis»: la primera ciutat del món feta de fàbriques, amb xemeneies en lloc de campanars. La sessió 6 hi torna.

Les mans petites

Els infants hi van entrar per centenars: cabien sota les màquines, tenien els dits fins per nuar i cobraven una fracció del jornal d’un adult. El 1832, un comitè del Parlament britànic, presidit per Michael Sadler, va escoltar treballadors del sector. Matthew Crabtree, que havia entrat a treballar en una fàbrica de mantes a vuit anys, va explicar sota jurament el seu horari habitual: «de sis del matí a les vuit del vespre». I quan la feina anava de valent, «de les cinc del matí a les nou del vespre». Catorze hores en temps normal. Setze quan hi havia més feina. Amb prou feines una hora per dinar, i cops si s’adormia.

No tothom ho veia igual. Tres anys després, el químic Andrew Ure va publicar un llibre en defensa del sistema de fàbrica on assegurava haver visitat moltes filatures de Manchester sense veure mai castigar un infant: els nens li semblaven «alegres i desperts», i la seva feina, «un joc». Les dues veus són a L’Arxiu, i la sessió et demanarà que les confrontis: què deia cadascú, des d’on parlava i qui hi guanyava.

Els testimonis del comitè van acabar empenyent el Parlament a aprovar la primera Llei de FàbriquesLlei de FàbriquesLlei de Fàbriques (Factory Act) de 1833: prohibia treballar als menors de nou anys a les fàbriques tèxtils, limitava a nou hores diàries la jornada dels de nou a tretze i a dotze la dels de tretze a divuit, i creava els primers inspectors. Limitava el treball infantil; no l'eliminava., el 1833. No va ser la indústria qui va corregir els seus propis excessos: va caldre que un comitè polític, forçat per l’opinió pública, hi posés fre per llei. El tèxtil, doncs, no és només la primera indústria moderna. També és el primer lloc on una societat es va veure obligada a preguntar-se fins on podia arribar l’explotació d’una mà d’obra, encara que fos rendible.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Crabtree amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix el testimoni de Crabtree (primer document de L'Arxiu) i el seu context. Identifica el FET (quin horari feia i a quina edat), el PARER (qui li pregunta i què vol) i el SENYAL (què fa que aquest testimoni pesi més que un rumor). Explica-ho en 40-60 paraules.

Les tres frases (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «Crabtree treballava de... a..., des dels... anys (fet). Li pregunta..., que vol... (parer). Ho fa fiable que... (senyal)». Qui pregunta i com declara Crabtree, al context de L'Arxiu; l'any, a la Fitxa de dades.

4.2 🧭 Situar-se · línia del temps 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Cent anys de cotó en una línia.

Ordena i data en una línia del temps sis fets: la llançadora volant, la Spinning Jenny, la primera fàbrica de Cromford, la Spinning Mule, el teler mecànic i la Llei de Fàbriques. Sota cada fet, una frase que digui qui hi actua i què resol.

La línia del temps amb els sis fets datats i una frase a cada un.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença cada frase amb «El [any], [nom] ...». Les sis dates i els noms són a la Fitxa de dades; el que resol cada màquina, al primer epígraf de la lectura.

4.3 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La Jenny del gravat: descric, identifico, dedueixo.

Mira el gravat de la Spinning Jenny al cos de la lectura. DESCRIU què hi veus (compta els fusos i digues qui la fa funcionar). IDENTIFICA quina màquina és, qui la va inventar i de quin any és. DEDUEIX, per com es mou, per què encara cabia en una casa.

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), 40-60 paraules en total.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «Al gravat hi veig... fusos i una...». El nom, l'any i l'inventor són a la Fitxa de dades; per deduir, mira què fa girar la roda.

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 📖 La lectura 🗣️ En parella

Crabtree contra Ure: dues veus sobre els mateixos nens.

Llegiu els dos documents de L'Arxiu i feu una taula de dues columnes (Crabtree 1832 · Ure 1835) amb tres files: el FET (què diu que passa als infants), el PARER (què en pensa) i el SENYAL (des d'on parla i com ho ha vist). Sota la taula, justifiqueu quina font és més fiable per saber l'horari d'un nen.

La taula de dues columnes i tres files, i dues frases amb la font més fiable justificada.

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Connectors: «segons Crabtree... en canvi Ure afirma...», «la font més fiable per a l'horari és... perquè...». El que volia el comitè Sadler i qui va aplaudir el llibre d'Ure és al context de cada document.

4.5 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Les quatre màquines, classificades.

Classifica les quatre màquines del tèxtil (Jenny, water frame, mule, teler mecànic) en una taula amb quatre columnes: inventor i any, energia que la mou (braç, aigua, vapor), on cap (casa o fàbrica) i quin coll d'ampolla resol (falta de fil o falta de teixidors).

La taula de quatre files i quatre columnes.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Els inventors i els anys són a la Fitxa de dades; l'energia i el lloc de cada màquina, al primer epígraf de la lectura. Si dubtes on cap, pregunta't si necessita un riu.

4.6 ✍️ Explicar · reescriptura 📖 La lectura ✏️ Individual

Defineix «fàbrica» sense dir «màquina» ni «edifici».

Explica amb paraules pròpies què és una fàbrica com a manera nova d'organitzar la feina i en què es diferencia del treball a casa que hi havia abans. Regla: no pots escriure «màquina» ni «edifici»; has de parlar del que canvia per a la persona que hi treballa (l'horari, el ritme, la tasca, qui mana).

L'explicació en quatre o cinc frases, sense les dues paraules prohibides.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Connectors: «abans, a casa... en canvi, a la fàbrica...», «és a dir...», «per tant...».

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Desmuntant «al camp ja feien el mateix».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics i el testimoni de Crabtree. Explica en què es diferenciava de debò la feina d'un infant a la fàbrica de la del camp, amb dues diferències concretes i les hores exactes que Crabtree declara.

L'explicació amb les dues diferències i les hores de Crabtree (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, busca a la lectura qui marcava el ritme al camp i qui el marcava a la fàbrica: l'argument és aquest.

4.8 🌍 Participar · carta des d'un rol 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Carta d'una filadora de Manchester, 1833.

Ets una filadora de disset anys en una fàbrica de Manchester i acabes de sentir que el Parlament ha aprovat la Llei de Fàbriques de 1833. Escriu a la teva germana petita, de vuit anys, que viu al poble i ha de venir a treballar amb tu. Explica-li què diu la llei per a la seva edat, què fa cada dia una nena a la fàbrica i què li aconselles. Res del que se sap després de 1833.

La carta amb una dada de la llei, una de la teva feina i el consell (80-100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Abans d'escriure, mira quants anys té la germana i què diu la llei d'aquella edat exacta.

4.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Ahir i avui: qui fila la roba que portes.

El 1832 un comitè del Parlament va escoltar els treballadors del cotó, i el 1833 va arribar una llei. Mira l'etiqueta d'una peça de roba que portis i fixa't on s'ha fet. Argumenta qui hauria de fer avui el paper del comitè Sadler per a aquella peça, i a qui hauria d'escoltar.

L'argument amb qui faria de comitè i a qui escoltaria (40-60 paraules).

💡 Pista: Recorda que el comitè Sadler triava qui declarava: pensa qui tindria interès a parlar i qui a callar.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Entre 1764 i 1785 quatre màquines (Jenny, water frame, mule i teler mecànic) van treure la filatura i el teixit de la cuina i els van posar en un edifici nou, la fàbrica, on l'horari el marcava una campana, el ritme la màquina i la feina es partia en tasques. Va passar sobretot al Lancashire, al voltant de Manchester, on entrava el cotó pel port de Liverpool. Els infants hi van treballar per centenars: Crabtree va declarar el 1832 jornades de catorze i setze hores, Ure va escriure el 1835 que els nens hi jugaven, i el Parlament va aprovar el 1833 la primera Llei de Fàbriques.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, per què el water frame d'Arkwright va obligar a construir la primera fàbrica, a Cromford?

   A. Perquè el movia una roda d'aigua i necessitava un edifici fet a mida vora un riu B. Perquè filava vuit fils alhora i calia una sala per a cada filadora i la seva roda C. Perquè el movia el vapor i calia tenir-lo a prop de les mines de carbó del comtat D. Perquè teixia tan de pressa que calia ajuntar totes les filadores sota un sol sostre

2. 2. Què tenia el Lancashire que el va convertir en el comtat del cotó?

   A. Llana dels ramats, rius ràpids i el mercat de Londres ben a prop B. Clima sec, que conservava el fil, i un canal que el duia fins a Liverpool C. Clima humit, rius ràpids, carbó a sota i el port de Liverpool a tocar D. Les mines de ferro de Cromford, carbó a sota i el port de Bristol a tocar

3. 3. Des d'on parla cadascuna de les dues fonts de L'Arxiu sobre els infants de les fàbriques?

   A. Crabtree era un amo que es defensava davant el comitè; Ure, un inspector de la llei de 1833 B. Crabtree escriu un llibre en defensa de la fàbrica; Ure declara sota jurament contra els amos C. Crabtree parla de quan ja era adult i filador; Ure, dels nens que tenia a la seva fàbrica D. Crabtree declara sota jurament el que va viure de nen; Ure defensa les fàbriques que ha visitat

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si Crabtree i Ure parlaven dels mateixos nens i deien coses oposades, com decideix un historiador a qui creure?