Càpsula 4 · PER QUÈ EL MÓN VA ACCELERAR? · #GiH3
Spinning Jenny, mule, telers mecànics. La fàbrica com a nova unitat productiva. Especialització del treball. Lancashire i Manchester com a metròpolis cotoneres.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE3
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Fins ben entrat el segle XVIII, filar i teixir era una feina de casa: una família sencera hi dedicava les hores mortes de l’hivern, amb una filosa i un teler manual. Entre 1764 i 1779 van aparèixer, l’una darrere l’altra, tres màquines que ho van capgirar tot. La Spinning JennySpinning JennySpinning Jenny: màquina de filar inventada per James Hargreaves cap al 1764, que permetia a una sola persona filar diversos fils alhora en lloc d'un de sol. permetia a una persona filar vuit fils alhora en lloc d’un. El «water frame» de Richard Arkwright hi va afegir força motriu (primer d’aigua, després de vapor). I la Spinning MuleSpinning MuleSpinning Mule: màquina inventada per Samuel Crompton el 1779, que combinava els avantatges de la Jenny i el water frame per produir un fil més fi i resistent. de Samuel Crompton va combinar els avantatges de les altres dues.
Cap d’aquestes màquines cabia ja en una cuina. Calien edificis sencers, moguts primer per l’aigua d’un riu i després per la màquina de Watt (sessió 3), amb desenes de fils treballant alhora sota el mateix sostre. Havia nascut la fàbrica: no com un simple taller més gran, sinó com una manera nova d’organitzar la feina, amb horaris fixos, supervisors i un ritme que marcava la màquina, no la persona.
Aquelles mans petites i àgils, sovint literalment, eren les d’infants. Els van contractar per centenars perquè cabien sota les màquines per netejar-les sense aturar-les, i perquè cobraven menys que un adult. El 1832, un comitè del Parlament britànic, presidit per Michael Sadler, va escoltar el testimoni de treballadors del sector. Matthew Crabtree, que havia entrat a treballar en una fàbrica de mantes a vuit anys, va explicar sota jurament el seu horari habitual: «de sis del matí a les vuit del vespre». I quan la feina anava de valent, encara pitjor: «de les cinc del matí a les nou del vespre».
Catorze hores en temps normal. Setze quan hi havia més feina. Amb prou feines una hora per dinar. Aquest testimoni, i molts d’altres com el seu, van acabar empenyent el Parlament a aprovar la primera Llei de Fàbriques del 1833, que limitava (no eliminava) l’edat mínima i les hores de treball infantil. No va ser la indústria qui va corregir els seus propis excessos: va caldre que un comitè polític, forçat per l’opinió pública, hi posés fre per llei.
El tèxtil, doncs, no és només la primera indústria moderna. També és el primer lloc on la societat es va veure obligada a preguntar-se fins on podia arribar l’explotació d’una mà d’obra, encara que fos «rendible».
Ordena en una línia del temps aquests fets amb la data o el període. Invenció de la Spinning Jenny. Invenció de la Spinning Mule. Testimoni de Crabtree davant el comitè Sadler. Aprovació de la Llei de Fàbriques.
💡 Pista: La Jenny és cap al 1764; la Mule, el 1779; el testimoni de Crabtree, el 1832; la llei, el 1833: gairebé seixanta anys separen la primera màquina de la primera llei protectora.
Copia la frase de L'Arxiu. Calcula quantes hores treballava Crabtree en un dia normal i quantes en temporada alta. Respon en dues línies: per què creus que el comitè li va fer confirmar el nombre exacte d'hores («catorze hores?», «setze hores?») en lloc de deixar-ho estar amb la seva resposta inicial?
💡 Pista: Catorze hores en temps ordinari; setze quan hi havia més feina. Fer confirmar la xifra exacta deixa constància oficial i difícil de rebatre després.
Explica en tres frases exactes per què les noves màquines de filar no cabien ja en una llar familiar i van obligar a construir fàbriques senceres.
💡 Pista: Pensa en la mida de les màquines, la necessitat de força motriu (aigua o vapor) i la necessitat de vigilar-ne moltes alhora sota un mateix sostre.
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu dues diferències concretes entre el treball infantil al camp i el treball infantil a la fàbrica tèxtil. Acabeu amb una frase que comenci: «La fàbrica no era com el camp perquè...».
💡 Pista: Diferències possibles: al camp el ritme el marca l'estació, no un rellotge; a la fàbrica l'horari és constant i el marca la màquina, no la família.
Construeix una cadena amb fletxes (mínim quatre baules) que vagi de «les noves màquines de filar necessiten mans petites i barates» fins a «el Parlament aprova la Llei de Fàbriques de 1833». Explica cada pas intermedi amb les teves paraules.
💡 Pista: Un possible camí: es contracten infants perquè cobren menys i caben sota les màquines. Els horaris s'allarguen fins a setze hores. Testimonis com el de Crabtree fan públiques les condicions. L'opinió pública i el Parlament reaccionen.
Dibuixa un croquis senzill de la planta d'una fàbrica tèxtil de cotó. Marca-hi la sala de les màquines de filar, l'espai on treballarien els infants (netejant sota les màquines) i la font d'energia (una roda d'aigua o una màquina de vapor). Posa-hi una llegenda.
💡 Pista: No cal precisió tècnica: el que importa és mostrar que màquines, força motriu i mà d'obra infantil compartien el mateix espai tancat.
Moltes famílies pobres depenien del jornal dels seus fills per sobreviure, i per això no sempre es van oposar al treball infantil. Escriu un veredicte breu (quatre línies): fins a quin punt la necessitat econòmica d'una família justifica que un infant de vuit anys treballi setze hores diàries? Argumenta la teva resposta.
💡 Pista: Pots distingir entre «entendre per què passava» (la pobresa forçava les famílies) i «considerar-ho just» (dues coses diferents).
Escriu una carta breu (sis o set línies), com si fossis un altre treballador de fàbrica del 1832, adreçada al comitè Sadler. Explica la teva pròpia jornada (pots inventar-ne els detalls concrets, però amb un horari versemblant segons el text) i demana una llei que la limiti.
💡 Pista: Fixa't en com parla Crabtree: fets concrets i xifres, no adjectius exagerats. Un testimoni convincent explica dades, no només queixes.
En grup, debateu i preneu una decisió raonada. Avui, en molts països, hi ha infants que treballen perquè les seves famílies ho necessiten, tot i que la llei ho prohibeixi. És diferent, moralment, d'allò que va viure Crabtree el 1832? Escriviu la conclusió en quatre línies amb un argument.
💡 Pista: Penseu en què ha canviat (les lleis existeixen) i què no (la pobresa que empeny algunes famílies a infringir-les).
📌 Per emportar-se
Entre 1764 i 1779 van aparèixer tres màquines (la Spinning Jenny, el water frame i la Spinning Mule) que van multiplicar la producció de fil i van fer néixer la fàbrica com a nova manera d'organitzar el treball. Aquelles màquines necessitaven mans petites i barates per a moltes tasques auxiliars, i milers d'infants hi van treballar jornades de catorze o setze hores. El testimoni de Matthew Crabtree davant el comitè Sadler (1832), pres sota jurament, va fer visibles aquestes condicions i va contribuir a la primera Llei de Fàbriques (1833), que va començar a limitar-les per llei.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Quines tres màquines van transformar la producció tèxtil entre 1764 i 1779?
2. Per què el testimoni de Matthew Crabtree té un valor especial com a font històrica?
3. Quina va ser una de les conseqüències directes de testimonis com el de Crabtree?
💭 Per pensar fins demà
Si calen testimonis com el de Crabtree perquè una societat es decideixi a posar límits legals a l'explotació laboral, què diu això sobre com funcionen els canvis socials: només amb bona voluntat, o també amb pressió i evidència pública?
