Sessió 1. La internacionalització del conflicte

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Pocs dies després que esclatés la Guerra Civil, els governs de Gran Bretanya i França, temorosos que el conflicte espanyol arrossegués tota Europa cap a una guerra general només divuit anys després de la fi de l’anterior, van proposar de seguida un Comitè de No-Intervenció: vint-i-set països europeus s’hi van adherir, comprometent-se a no enviar armes ni tropes a cap dels dos bàndols. Mai no es va arribar a firmar cap tractat formal (l’acord es va quedar en un simple compromís verbal, sense text jurídic vinculant), i des del primer moment va ser paper mullat. La República, que era el govern legítim sorgit de les eleccions del febrer de 1936, tenia dret segons el dret internacionaldret internacionalDret internacional: conjunt de normes que regulen les relacions entre estats; el 1936 reconeixia a un govern legítim el dret de comprar armes per defensar-se, un dret que la no-intervenció li va negar a la pràctica. a comprar armes per defensar-se d’una rebel·lió militar; el Comitè la va posar al mateix nivell que els generals que s’hi havien alçat en contra, i li va tancar el mercat legal d’armament.

Alemanya i Itàlia, totes dues signants del pacte, van decidir de seguida ajudar obertament el bàndol franquista, sense ni tan sols amagar-ho gaire davant la resta d’Europa, que sabia perfectament què passava i va preferir mirar cap a una altra banda per no haver-hi de respondre. Itàlia hi va enviar el Corpo Truppe VolontarieCorpo Truppe VolontarieCorpo Truppe Volontarie (CTV): cos expedicionari italià enviat a Espanya per Mussolini, format oficialment per «voluntaris» però organitzat, equipat i finançat directament per l'Estat italià., que al llarg de tota la guerra hi va allistar 78.000 homes (mai més de 50.000 alhora), amb artilleria, carros de combat i suport aeri de sobres, malgrat el nom que en volia dissimular el caràcter estatal. Alemanya hi va enviar una unitat més petita, però tecnològicament més avançada, la Legió Còndor: uns 5.000 aviadors i tècnics que hi van anar rotant al llarg de tota la guerra, amb els avions més moderns de l’exèrcit alemany, que Hitler feia servir, de pas, com un banc de proves real per a la guerra que ja preparava a Europa: noves tàctiques de bombardeig, nous models d’avió, tot assajat sobre territori i població espanyols abans de fer-ho servir contra altres països.

Per què Londres i París ho van tolerar? La resposta té un nom, l’apaivagamentapaivagamentApaivagament (appeasement): política britànica i francesa dels anys trenta de cedir davant de les exigències de Hitler i Mussolini per evitar una nova guerra europea; la no-intervenció a Espanya en va ser el primer assaig.: els governs conservadors britànics preferien un Franco victoriós a una Espanya on manessin sindicats i comunistes, i el govern francès del Front Popular, que hauria volgut ajudar la República, no gosava fer-ho sense el suport de Londres. No tothom hi estava d’acord. El 15 de juliol de 1937, quan el govern britànic va proposar concedir a Franco els drets de bel·ligerantdrets de bel·ligerantDrets de bel·ligerant: reconeixement legal que permet a un bàndol en guerra aturar i registrar els vaixells neutrals que naveguin cap a l'enemic; concedir-los a Franco volia dir tractar-lo com un Estat i deixar-li bloquejar els ports republicans., el cap de l’oposició laborista, Clement Attlee, va pronunciar a la Cambra dels ComunsCambra dels ComunsCambra dels Comuns: la cambra baixa del Parlament britànic, elegida per sufragi; les seves actes (Hansard) es publiquen íntegres des del segle XIX i són la font de L'Arxiu d'aquesta sessió. el discurs que llegiràs a L’Arxiu: la no-intervenció, va dir, era només una pantalla darrere de la qual les potències feixistes intervenien tranquil·lament, i tothom ho sabia.

La Unió Soviètica, l’únic gran estat que va ajudar obertament la República, hi va enviar assessors militars, tancs i avions, però per una via molt més complicada (a través de vaixells que havien de burlar el bloqueig naval del mateix Comitè de No-Intervenció, sovint amenaçats per submarins italians que actuaven amb total impunitat) i en quantitats sempre inferiors a l’ajuda italoalemanya. Aquesta ajuda soviètica tampoc no va ser gratuïta: Stalin la va condicionar a un control polític creixent sobre el govern republicà, exercit sobretot a través del Partit Comunista, i part de les reserves d’or de l’Estat espanyol (un dels tresors més grans d’Europa en aquell moment) van acabar a Moscou com a pagament, en un episodi que encara avui genera controvèrsia historiogràfica.

Paral·lelament, la Internacional ComunistaInternacional ComunistaInternacional Comunista (Komintern): organització fundada a Moscou el 1919 que coordinava els partits comunistes de tot el món sota la direcció soviètica; va ser la que va reclutar i organitzar els voluntaris de les Brigades. va organitzar les Brigades Internacionals: prop de 35.000 voluntaris de 54 països diferents (el contingent més nombrós, gairebé 10.000, era francès, seguit de prop per alemanys, italians i polonesos que fugien dels seus propis règims autoritaris), moguts per conviccions antifeixistes més que per cap interès material, que mai no van superar els 15.000 combatents simultanis al front. Molts hi van morir sense conèixer ni una paraula de castellà, en batalles de noms que encara avui recorden desenes de monuments per tot Europa: el Jarama, Guadalajara, l’Ebre, la mateixa defensa de Madrid.

El 1938, amb la guerra ja pràcticament perduda per a la República, el govern de Juan Negrín va anunciar la retirada unilateral de totes les Brigades des de la mateixa Societat de Nacions, a Ginebra, el 21 de setembre. Era un gest calculat i, en certa manera, desesperat: si la República retirava els seus voluntaris estrangers de bona fe, esperava que la pressió diplomàtica internacional acabés obligant Alemanya i Itàlia a fer el mateix amb les seves tropes regulars. La resposta internacional va ser tèbia i, a la pràctica, res no va canviar en el bàndol contrari: ni Alemanya ni Itàlia van retirar cap soldat, i el mateix Comitè de No-Intervenció, que mai havia arribat a fer complir res a ningú, tampoc no en va exigir ara la reciprocitat. El 28 d’octubre d’aquell any, als carrers de Barcelona, plens de gent en una desfilada d’emoció continguda, la dirigent comunista Dolores IbárruriDolores IbárruriDolores Ibárruri, «la Pasionaria» (1895-1989): dirigent del Partit Comunista d'Espanya i diputada; els seus discursos radiats durant la guerra («No passaran!») la van convertir en la veu més coneguda de la República. els va acomiadar amb un discurs que encara avui es cita: els va prometre que no els oblidarien i els va demanar que tornessin quan floris l’olivera de la pau. Cinc mesos després, la pau que va arribar no era la seva.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Attlee acusa el seu propi govern.

Llegeix el discurs d'Attlee a L'Arxiu i identifica-hi el fet, el parer i el senyal. FET: què diu que han fet els governs feixistes amb l'acord de no-intervenció? PARER: per a què diu que el volen? SENYAL: quina expressió delata que és una opinió i no una dada?

Tres frases, una per pas (40-60 paraules).

💡 Pista: Comença així: «Attlee diu que els governs feixistes... (fet). Opina que volen la no-intervenció per... (parer). Ho delata l'expressió... (senyal)». Qui parla, on i quan ho diuen l'autor i la data de L'Arxiu. Pots fer servir «Comitè de No-Intervenció».

1.2 🧭 Situar-se · línia del temps 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La línia del temps de la internacionalització.

Ordena i data en una línia del temps quatre fets: la creació del Comitè de No-Intervenció, el debat d'Attlee als Comuns, l'anunci de Negrín a Ginebra i el comiat de les Brigades a Barcelona. Sota cada fet, escriu qui hi actua i de quin país és.

La línia del temps amb quatre fets datats i, sota cada un, qui hi actua.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: L'any del Comitè és a la Fitxa de dades; la data del debat, a L'Arxiu; les altres dues, a l'últim paràgraf de la lectura. Comença cada línia amb la data: «El [mes i any], ...».

1.3 ✍️ Explicar · telegrama 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El peu de foto del jurament, en telegrama.

Mira la fotografia del cos de la lectura (els voluntaris polonesos de la Brigada Dąbrowski). Resumeix-la en un telegrama de 20 paraules exactes que digui qui són, què fan i en quin moment de la guerra passa.

El telegrama de 20 paraules exactes, comptades.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Comença així: «Voluntaris... juren... ». El nom de la brigada és al peu de la imatge; l'any de la retirada, a la Fitxa de dades.

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura 🗣️ En parella

El gràfic de les tres ajudes.

Amb les xifres de la Fitxa de dades (els 78.000 del CTV, els 5.000 de la Legió Còndor, els 35.000 de les Brigades Internacionals), dibuixeu un gràfic de barres a escala amb les tres forces i descriviu-ne el patró en dues frases: quina ajuda era més gran en nombre, i per què la Legió Còndor, la més petita, pesava tant a la guerra.

El gràfic de barres amb les tres forces i un títol, i dues frases que el llegeixin.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Connectors: «el gràfic mostra que...», «en canvi...», «tot i ser la més petita...». El motiu del pes de la Legió Còndor és al segon paràgraf de la lectura.

1.5 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Vertader o fals: la no-intervenció.

Decideix si cada afirmació és vertadera o falsa i justifica-la amb un fet concret de la lectura o de L'Arxiu: (1) El Comitè de No-Intervenció va ser un tractat firmat amb text jurídic. (2) La Unió Soviètica va poder ajudar la República amb la mateixa facilitat que Alemanya ajudava Franco. (3) El juliol de 1937 el govern britànic proposava concedir a Franco els drets de bel·ligerant.

Les tres afirmacions, amb el veredicte i una frase de prova per a cada una.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Connectors: «és vertader/fals perquè...», «la lectura diu que...», «segons Attlee...». Un sí o un no sense prova no compta.

1.6 ✍️ Explicar · titular periodístic 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Dos titulars per a un mateix debat.

Escriu dos titulars de màxim 12 paraules sobre el debat del 15 de juliol de 1937 a Londres: un tal com l'hauria escrit un diari partidari del govern britànic (que defensava mantenir la no-intervenció) i un altre tal com l'hauria escrit un diari partidari d'Attlee. Sota cada titular, una frase que expliqui què vol que pensi el lector.

Els dos titulars de màxim dotze paraules, amb una frase sota cada un sobre el que vol que pensi el lector.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Connectors per a les frases: «aquest titular presenta la no-intervenció com...», «en canvi, aquest altre...». Les paraules exactes d'Attlee són a L'Arxiu.

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmuntant «l'aïllament del conflicte».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què el Comitè de No-Intervenció no va aïllar el conflicte, sinó que va perjudicar més un bàndol que l'altre: quins països el van trencar i per què la República en va sortir més perjudicada.

L'explicació, de 40 a 60 paraules.

💡 Pista: Busca al Desmuntant els països concrets i el que feia cada un abans d'escriure: sense noms, «no va funcionar» és només una opinió.

1.8 🌍 Participar · decisió raonada 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Decisió raonada: el vot del 15 de juliol de 1937.

Ets diputat o diputada a la Cambra dels Comuns el 15 de juliol de 1937 i has de votar: mantens la no-intervenció i concedeixes a Franco els drets de bel·ligerant, com proposa el govern, o la trenques i deixes vendre armes a la República, com demana Attlee? Decideix i defensa la tria amb dues raons tretes de la lectura o de L'Arxiu i un risc que assumeixes.

La decisió, les dues raons i el risc assumit (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Escriu primer el risc de l'opció que NO tries.

1.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura ✏️ Individual

Ahir i avui: quan un acord internacional és paper mullat.

El Comitè de No-Intervenció es va incomplir sense conseqüències. Pensa en un acord internacional que coneguis, d'avui o d'un altre moment, que s'hagi incomplert d'una manera semblant, i argumenta per què no es va poder fer complir: qui hi guanyava incomplint-lo i qui hauria hagut d'aturar-ho.

L'exemple i l'argument, de 40 a 60 paraules.

💡 Pista: Tria l'exemple abans d'escriure res: tot el text en depèn.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El Comitè de No-Intervenció (1936) va ser una farsa diplomàtica des del primer moment: Alemanya i Itàlia hi van enviar tropes i material obertament (Legió Còndor, CTV) mentre la Unió Soviètica i les Brigades Internacionals ajudaven la República amb més dificultats; el 1938, la retirada unilateral de les Brigades no va aconseguir cap reciprocitat de l'altre bàndol.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la sessió, per què el Comitè de No-Intervenció va perjudicar més la República que els sollevats?

   A. Perquè va fer complir el pacte a tothom, i la República depenia més de les armes de fora B. Perquè els vint-i-set països signants van reconèixer Franco com a govern legítim d'Espanya C. Perquè li va tancar el mercat legal d'armes, mentre Alemanya i Itàlia ignoraven el pacte D. Perquè va obligar la República a fer fora els assessors soviètics abans d'acabar el 1936

2. 2. Què esperava aconseguir el govern de Negrín quan va anunciar, el 1938, la retirada de les Brigades Internacionals?

   A. Que la pressió diplomàtica obligués Alemanya i Itàlia a retirar també les seves tropes B. Que la Societat de Nacions enviés a Espanya una força pròpia per substituir els voluntaris C. Que Franco acceptés negociar una pau sense represàlies a canvi de fer fora els estrangers D. Que el Comitè de No-Intervenció li tornés, a canvi, el dret de comprar armes a fora

3. 3. Què diu la lectura de l'ajuda soviètica a la República?

   A. Que va ser gratuïta i sense condicions, a diferència de la que rebia el bàndol de Franco B. Que es va pagar amb les reserves d'or i va superar en quantitat la d'Alemanya i Itàlia C. Que arribava per terra, a través de França, fins que el Comitè va fer tancar la frontera D. Que arribava en vaixells que havien de burlar el bloqueig, i sempre en menys quantitat

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si el Comitè de No-Intervenció hagués tingut mecanismes reals per fer-lo complir, creus que la Guerra Civil hauria durat menys?