La font de L'Arxiu amb lupa.
Llegeix el discurs d'Ibárruri a L'Arxiu. En 40-70 paraules, explica a qui es dirigeix i què els demana.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Ibárruri es dirigeix a...; els demana que...». Usa 2 termes de la Fitxa de dades.
Càpsula 4 · PER QUÈ ESPANYA ES VA MATAR A SI MATEIXA? · #GiH4
Sessió 1. La internacionalització del conflicte
La farsa del Comitè de No Intervenció. Ajuda alemanya i italiana al bàndol franquista (avions, tancs, Legió Còndor). Ajuda soviètica i Brigades Internacionals a la República.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6CE7
Pas 01
⏱ 7 min
Arrencar la classe
📋 Dinàmica ✕ Tanca
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
- Un acord internacional que gairebé ningú compleix, encara serveix per a alguna cosa?
- Per què creus que 35.000 persones de 54 països diferents decidirien anar a lluitar i morir en una guerra que no era la seva?
- Un govern retira les seves tropes esperant que l'altre bàndol faci el mateix. Creus que aquesta estratègia sol funcionar?
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
- Explicar per què el Comitè de No-Intervenció va ser, a la pràctica, una farsa diplomàtica.
- Comparar en xifres reals l'ajuda alemanya, italiana i soviètica/internacional a cada bàndol.
- Analitzar la retirada de les Brigades Internacionals (1938) com un gest polític calculat i finalment infructuós.
Pas 02
⏱ 6 min
Mira el vídeo
📋 Dinàmica ✕ Tanca
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Pas 03
⏱ 17 min
Llegeix
📋 Dinàmica ✕ Tanca
Pocs dies després que esclatés la Guerra Civil, els governs de Gran Bretanya i França, temorosos que el conflicte espanyol arrossegués tota Europa cap a una guerra general només divuit anys després de la fi de l’anterior, van proposar de seguida un Comitè de No-Intervenció: vint-i-set països europeus s’hi van adherir, comprometent-se a no enviar armes ni tropes a cap dels dos bàndols. Mai no es va arribar a firmar cap tractat formal (l’acord es va quedar en un simple compromís verbal, sense text jurídic vinculant), i des del primer moment va ser paper mullat.
Alemanya i Itàlia, totes dues signants del pacte, van decidir de seguida ajudar obertament el bàndol franquista, sense ni tan sols amagar-ho gaire davant la resta d’Europa, que sabia perfectament què passava i va preferir mirar cap a una altra banda per no haver-hi de respondre. Itàlia hi va enviar el Corpo Truppe VolontarieCorpo Truppe VolontarieCorpo Truppe Volontarie (CTV): cos expedicionari italià enviat a Espanya per Mussolini, format oficialment per «voluntaris» però organitzat, equipat i finançat directament per l'Estat italià., que al llarg de tota la guerra hi va allistar 78.000 homes (mai més de 50.000 alhora), amb artilleria, carros de combat i suport aeri de sobres, malgrat el nom que en volia dissimular el caràcter estatal. Alemanya hi va enviar una unitat més petita, però tecnològicament més avançada, la Legió Còndor: uns 5.000 aviadors i tècnics que hi van anar rotant al llarg de tota la guerra, amb els avions més moderns de l’exèrcit alemany, que Hitler feia servir, de pas, com un banc de proves real per a la guerra que ja preparava a Europa: noves tàctiques de bombardeig, nous models d’avió, tot assajat sobre territori i població espanyols abans de fer-ho servir contra altres països.
La Unió Soviètica, l’únic gran estat que va ajudar obertament la República, hi va enviar assessors militars, tancs i avions, però per una via molt més complicada (a través de vaixells que havien de burlar el bloqueig naval del mateix Comitè de No-Intervenció, sovint amenaçats per submarins italians que actuaven amb total impunitat) i en quantitats sempre inferiors a l’ajuda italoalemanya. Aquesta ajuda soviètica tampoc no va ser gratuïta: Stalin la va condicionar a un control polític creixent sobre el govern republicà, exercit sobretot a través del Partit Comunista, i part de les reserves d’or de l’Estat espanyol (un dels tresors més grans d’Europa en aquell moment) van acabar a Moscou com a pagament, en un episodi que encara avui genera controvèrsia historiogràfica.
Paral·lelament, la Internacional Comunista va organitzar les Brigades Internacionals: prop de 35.000 voluntaris de 54 països diferents (el contingent més nombrós, gairebé 10.000, era francès, seguit de prop per alemanys, italians i polonesos que fugien dels seus propis règims autoritaris), moguts per conviccions antifeixistes més que per cap interès material, que mai no van superar els 15.000 combatents simultanis al front. Molts hi van morir sense conèixer ni una paraula de castellà, en batalles de noms que encara avui recorden desenes de monuments per tot Europa: el Jarama, Guadalajara, l’Ebre, la mateixa defensa de Madrid.
El 1938, amb la guerra ja pràcticament perduda per a la República, el govern de Juan Negrín va anunciar la retirada unilateral de totes les Brigades des de la mateixa Societat de Nacions, a Ginebra, el 21 de setembre. Era un gest calculat i, en certa manera, desesperat: si la República retirava els seus voluntaris estrangers de bona fe, esperava que la pressió diplomàtica internacional acabés obligant Alemanya i Itàlia a fer el mateix amb les seves tropes regulars. La resposta internacional va ser tèbia i, a la pràctica, res no va canviar en el bàndol contrari: ni Alemanya ni Itàlia van retirar cap soldat, i el mateix Comitè de No-Intervenció, que mai havia arribat a fer complir res a ningú, tampoc no en va exigir ara la reciprocitat. El 28 d’octubre d’aquell any, als carrers de Barcelona, plens de gent en una desfilada d’emoció continguda, la dirigent comunista Dolores Ibárruri els va acomiadar amb el discurs que llegiràs a L’Arxiu, un dels moments més recordats i citats de tota la guerra, encara avui.
Pas 04
⏱ 18 min
Activitats
📋 Dinàmica ✕ Tanca
Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
La cronologia de la internacionalització.
Fes una línia del temps amb 6 dates i el fet corresponent: agost de 1936 (Comitè de No-Intervenció), tardor de 1936 (primeres Brigades Internacionals), 1936-1937 (Legió Còndor i CTV), 21 de setembre de 1938 (anunci de Negrín), 28 d'octubre de 1938 (discurs d'Ibárruri) i 1939 (fi de la guerra).
💡 Pista: BASTIDA: comença cada frase així: «El [data], ...». Usa els termes «Comitè de No-Intervenció» i «Brigades Internacionals» almenys una vegada al conjunt.
El peu de foto del jurament.
Escriu un peu de foto de màxim 2 frases per a la imatge de la sessió, que expliqui qui hi apareix i per què hi presten jurament.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Aquesta imatge mostra...», «hi presten jurament perquè...».
Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
El gràfic de les tres ajudes.
Amb aquestes xifres reals (Itàlia: 78.000 soldats al llarg de la guerra · Alemanya: 5.000 rotant · Brigades Internacionals: 35.000 voluntaris), feu un gràfic de barres amb els 3 elements. Escriviu una frase que digui quina ajuda era més gran en nombre total.
💡 Pista: Connectors: «el gràfic mostra que...», «en canvi...».
Localitza i cita: la promesa als voluntaris.
A L'Arxiu, localitza i copia textualment la frase on Ibárruri promet que no els oblidaran. En 70-110 paraules, explica per què aquesta promesa resulta agredolça sabent que la guerra s'acabaria perdent pocs mesos després.
💡 Pista: Connectors: «la font diu literalment...», «resulta agredolç perquè...».
El biaix del nom «Comitè de No-Intervenció».
En 70-110 paraules, explica per què el mateix nom «Comitè de No-Intervenció» amaga un biaix: quina imatge dona d'ell mateix, i què amagava a la pràctica?
💡 Pista: Connectors: «el nom suggereix que...», «però a la pràctica...».
Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
Desmuntant «l'aïllament del conflicte».
Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què el Comitè de No-Intervenció no va aïllar el conflicte, i acaba amb una frase que comenci: «El Comitè no va evitar la internacionalització, sinó que...».
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal citar almenys 2 països que el van violar, no només dir que «no va funcionar».
Veredicte ètic: els països que van mirar cap a una altra banda.
Escriu, entre 110 i 160 paraules, un veredicte ètic sobre els països (com Gran Bretanya i França) que van signar el Comitè de No-Intervenció sabent que Alemanya i Itàlia el violaven, sense fer-hi res.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal distingir la responsabilitat de qui viola activament un acord de la de qui el deixa violar sense actuar-hi.
Ahir i avui: quan un acord internacional és paper mullat.
El Comitè de No-Intervenció es va incomplir sistemàticament sense conseqüències reals. Escriu, entre 110 i 160 paraules, un exemple (d'avui o d'un altre moment) d'un acord o tractat internacional que s'hagi incomplert de manera similar, i explica per què no es va poder fer complir.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal un exemple concret, no una afirmació abstracta.
Pas 05
⏱ 2 min
Tancament
📋 Dinàmica ✕ Tanca
📌 Per emportar-se
El Comitè de No-Intervenció (1936) va ser una farsa diplomàtica des del primer moment: Alemanya i Itàlia hi van enviar tropes i material obertament (Legió Còndor, CTV) mentre la Unió Soviètica i les Brigades Internacionals ajudaven la República amb més dificultats; el 1938, la retirada unilateral de les Brigades no va aconseguir cap reciprocitat de l'altre bàndol.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
-
1. Quins dos països van violar obertament el Comitè de No-Intervenció ajudant Franco?
-
2. Per què el govern de Negrín va retirar unilateralment les Brigades Internacionals el 1938?
-
3. Quina va ser la principal dificultat de l'ajuda soviètica a la República, comparada amb l'ajuda italoalemanya als sollevats?
💭 Per pensar fins demà
Si el Comitè de No-Intervenció hagués tingut mecanismes reals per fer-lo complir, creus que la Guerra Civil hauria durat menys?
