Sessió 5. Els Fets de Maig de 1937 a Barcelona

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Deu mesos abans que esclatessin els fets concrets, ja havies vist com tot el bàndol republicà arrossegava un desacord profund i no resolt sobre si calia fer la revolució social durant la mateixa guerra o ajornar-la fins després de guanyar-la. Aquell desacord va esclatar obertament el 3 de maig de 1937, quan la policia de la Generalitat, amb el suport del PSUCPSUCPSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya): partit fundat el 23 de juliol de 1936 per la fusió de quatre partits d'esquerra; va ser l'únic partit no soviètic admès a la Internacional Comunista i va créixer de pressa gràcies al prestigi de l'ajuda soviètica. comunista, va intentar prendre el control de l’edifici de la Telefónica a la plaça Catalunya, en mans de milicians de la CNT des del juliol de 1936. Per al govern central i el mateix PSUC, aquell control obrer d’un edifici tan estratègic (des d’on es podien interceptar totes les comunicacions telefòniques de la ciutat sencera) resultava ja intolerable un any després de començada la guerra; per a la CNT, en canvi, era un símbol viu de tot allò que la revolució obrera havia conquerit amb sang un any abans i que no estava disposada a cedir ara sense lluitar-hi de nou, carrer per carrer si calia. L’intent va desencadenar combats espontanis pels carrers de Barcelona entre, d’una banda, la CNT-FAI i el POUMPOUMPOUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista): partit marxista revolucionari català, no-alineat amb Moscou, que Stalin considerava «trotskista» i, per tant, un enemic ideològic tan perillós com el feixisme., i de l’altra, la Generalitat i el PSUC. Durant cinc dies (fins al 7 de maig), Barcelona va viure una petita guerra dins de la guerra: carrers sencers tallats amb barricades, tirotejos entre edificis, i uns cinc-cents morts i més de mil ferits, tot enmig d’una ciutat que, només deu mesos abans, havia derrotat unida el mateix cop d’estat feixista. Molts barcelonins corrents, aliens a les picabaralles polítiques dels partits, es van tancar a casa durant dies, sense saber ben bé qui lluitava contra qui ni per quin motiu exacte, fins que un cessament el foc negociat entre les diverses faccions hi va posar fi, deixant la ciutat commocionada i profundament dividida.

Les conseqüències polítiques van ser molt més profundes i duradores que els combats mateixos. La primera va caure a València, al mateix govern: el cap del govern, el socialista Largo CaballeroLargo CaballeroFrancisco Largo Caballero (1869-1946): dirigent de la UGT i cap del govern republicà des del setembre de 1936; s'hi va negar a il·legalitzar el POUM després dels Fets de Maig i els ministres comunistes van abandonar el consell, cosa que el va fer caure el 17 de maig de 1937., es va negar a dissoldre el POUM tal com li exigien els comunistes, els seus ministres van abandonar el govern i el president Azaña va encarregar formar-ne un de nou a Juan NegrínJuan NegrínJuan Negrín (1892-1956): metge i catedràtic de fisiologia, socialista, ministre d'Hisenda i cap del govern des del 17 de maig de 1937 fins al final de la guerra; el seu programa es resumia en una paraula, «resistir», i en tretze punts publicats el maig de 1938., un socialista disposat a entendre’s amb el Partit Comunista. El govern central de la República, ara presidit per Negrín, va aprofitar l’episodi per retirar a la Generalitat el control de l’ordre públic a Catalunya i assumir-ne la gestió directament des de València, un pas decisiu cap a la centralització total del poder republicà que la CNT i el POUM havien intentat evitar des del primer dia de la guerra. Negrín, amb el suport creixent del Partit Comunista (que rebia l’única ajuda militar significativa a gran escala, la soviètica, i n’aprofitava la influència política), va defensar sempre que aquella disciplina centralitzada era imprescindible per guanyar la guerra, encara que el preu fos sacrificar bona part de l’experiment revolucionari català. Aquesta és l’ortodòxia comunistaortodòxia comunistaOrtodòxia comunista: la línia política fixada per Moscou i seguida sense discussió pels partits comunistes; el 1937 volia dir guerra primer i revolució després, exèrcit regular en comptes de milícies i cap tolerància amb els marxistes que criticaven Stalin. del moment: primer es guanya la guerra, després es parla de revolució; les milícies es dissolen dins d’un exèrcit regular amb graus i disciplina; i qui posa en dubte la política de Stalin (com feia el POUM) és tractat com un enemic. Per als comunistes, això era realisme; per als anarquistes i el POUM, era la fi de tot allò pel qual havien començat a lluitar el juliol de 1936. El POUM va ser declarat il·legal i perseguit com si fos una organització «feixista encoberta», seguint fil per randa l’argumentari amb què l’URSS de Stalin liquidava els seus propis rivals interns. El seu líder, Andreu Nin, exministre de Justícia de la Generalitat, va ser detingut el 16 de juny fora del local del partit, i pocs dies després, cap al 20 de juny, en una presó clandestina d’Alcalá de Henares, va ser torturat i assassinat per agents soviètics sense cap judici ni procés, sota les ordres directes del representant a Espanya de l’NKVDNKVDNKVD: policia política de la Unió Soviètica, responsable de les purgues de Stalin; a Espanya va actuar amb presons pròpies, fora del control del govern republicà, i el seu cap, Aleksandr Orlov, va dirigir el segrest de Nin., la temuda policia política soviètica. El seu cos mai no va ser trobat, en un episodi que el mateix govern republicà mai no va voler aclarir públicament del tot, per no haver-se d’enfrontar obertament amb els seus aliats soviètics. George Orwell, l’escriptor britànic que havia lluitat com a voluntari en una milícia del POUM al front d’Aragó i havia presenciat els combats des de dins de Barcelona mateix, va haver de fugir precipitadament d’Espanya per no acabar també empresonat o pitjor, tal com denuncia amb indignació continguda en el text que llegiràs a L’Arxiu. Uns quants anys després, aquella experiència directa li serviria per escriure el seu llibre més personal i sincer, Homenatge a Catalunya, i marcaria per sempre la seva profunda desconfiança envers tots els règims que es diuen d’esquerres però reprimeixen brutalment altres esquerres que no els obeeixen del tot.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

5.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Orwell: les presons plenes de revolucionaris.

Llegeix el text d'Orwell a L'Arxiu i identifica-hi el fet, el parer i el senyal. FET: què diu que va veure a les presons de Barcelona? PARER: per què diu que hi són, els presos? SENYAL: quina expressió avisa que el que ve després és la seva opinió?

Tres frases, una per pas (40-60 paraules).

💡 Pista: Comença així: «Orwell diu que va veure... (fet). Opina que hi són perquè... (parer). Ho delata l'expressió... (senyal)». Per al senyal, mira el començament de la segona frase. Qui és Orwell i on va lluitar ho diuen l'autor i el context de L'Arxiu.

5.2 🧭 Situar-se · línia del temps 📖 La lectura 🖼️ La imatge ✏️ Individual

La línia del temps dels cinc dies, i del que va venir després.

Ordena i data en una línia del temps cinc fets del 1937: l'intent de prendre la Telefónica, la fi dels combats a Barcelona, el nomenament de Negrín, la detenció d'Andreu Nin i la seva mort. Sota cada fet, escriu qui hi actua. Marca amb una estrella el fet que va començar a l'edifici de la fotografia.

La línia del temps amb cinc fets datats, qui hi actua i l'estrella.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença cada línia amb «El [dia i mes], ...». Les dates són al primer i al segon paràgraf de la lectura; el peu de la fotografia et diu quin edifici és.

5.3 ✍️ Explicar · reescriptura 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Explica la baralla sense dir «comunista» ni «anarquista».

Explica amb paraules pròpies per què dos grups que lluitaven junts contra Franco es van acabar disparant pels carrers de Barcelona el maig de 1937, sense fer servir les paraules «comunista», «anarquista» ni cap sigla de partit. Digues què volia cada un i què no estava disposat a cedir.

Dues o tres frases, sense les paraules prohibides.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Comença així: «Un grup volia... mentre que l'altre...». El que volia cada un és al primer paràgraf de la lectura; pots fer servir «centralització» i «revolució».

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

5.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

La taula dels dos bàndols dins del bàndol.

Classifiqueu en una taula de tres columnes (només PSUC i govern / només POUM i CNT / tots dos) aquests sis elements: guanyar la guerra contra Franco, mantenir la revolució a les fàbriques, un exèrcit centralitzat amb disciplina, el control obrer de la Telefónica, l'ajuda militar soviètica, derrotar el cop d'estat del juliol de 1936. Sota la taula, expliqueu quin criteri heu seguit per al cas més dubtós.

La taula amb els sis elements i una frase sobre el cas més dubtós.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Connectors: «tots dos volien...», «en canvi, el PSUC...», «mentre que el POUM i la CNT...», «el cas dubtós és... perquè...».

5.5 🌍 Participar · desmentit 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Desmenteix «Nin va ser jutjat legalment».

Algú afirma: «Andreu Nin va ser detingut i jutjat legalment per les autoritats republicanes, com correspon en un Estat de dret.» Desmunta-ho amb dues dades de la lectura i una frase d'Orwell de L'Arxiu, i digues què hi ha de cert en l'afirmació perquè el desmentit sigui honest.

El desmentit, de 60 a 80 paraules.

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Connectors: «l'afirmació diu que..., però els fets mostren que...», «Orwell escriu que...», «el que sí que és cert és que...». Pots fer servir «NKVD».

5.6 🌍 Participar · manifest 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El manifest dels qui van perdre la Telefónica.

Ets militant de la CNT el 8 de maig de 1937, l'endemà de la fi dels combats. Proposa en un manifest de cinc punts què exigeixes al govern i per què consideres injusta la pèrdua de la Telefónica. Cada punt ha de ser una exigència concreta, no un desig, i almenys dos han de fer servir una dada de la lectura.

El manifest: cinc punts numerats, d'una frase cada un.

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Connectors per als punts: «primer, exigim... perquè...», «segon, ...». Pots fer servir «Telefónica» i «centralització».

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

5.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmuntant «el cop d'estat del POUM».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què la versió del «cop d'estat planificat» no es correspon amb el que va passar, i a qui convenia aquella versió.

L'explicació, de 40 a 60 paraules.

💡 Pista: Busca al Desmuntant el detonant concret i qui va difondre la versió oficial abans d'escriure: «no és cert» sol no desmunta res.

5.8 ✍️ Explicar · titular periodístic 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Dos titulars per al 8 de maig de 1937.

Escriu dos titulars de màxim 12 paraules sobre la fi dels combats del 7 de maig de 1937, tal com els haurien publicat Treball (del PSUC) i Solidaridad Obrera (de la CNT). Sota cada titular, una frase: quin fet destaca i quin amaga. Després, digues quin dels dos s'assembla més a la versió d'Orwell a L'Arxiu, i per què.

Els dos titulars, una frase sota cada un i dues línies de comparació amb Orwell.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Pregunta't primer què hi guanyava cada diari amb la seva versió; el titular surt després.

5.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura ✏️ Individual

Ahir i avui: quan un moviment reprimeix els seus propis aliats.

Els Fets de Maig mostren un govern antifeixista reprimint els seus propis aliats d'esquerra. Pensa en un moviment o un govern que coneguis, d'avui o d'un altre moment, que hagi reprimit els seus aliats interns, i argumenta quines conseqüències va tenir per al conjunt del moviment i si s'assembla al cas de 1937.

L'exemple i l'argument, de 80 a 100 paraules.

💡 Pista: Tria l'exemple abans d'escriure res: tot el text en depèn.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 3 de maig de 1937, un intent del govern de prendre la Telefónica va desencadenar cinc dies de combats interns a Barcelona entre la CNT-FAI/POUM i la Generalitat/PSUC; les conseqüències polítiques (centralització del poder, il·legalització del POUM, assassinat d'Andreu Nin) van ser molt més profundes que els combats mateixos.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què va desencadenar els combats del 3 de maig de 1937 a Barcelona, segons la sessió?

   A. Un cop d'estat planificat pel POUM i la CNT contra el govern legítim de la República B. L'intent de la policia de la Generalitat de prendre la Telefónica, en mans de la CNT C. La il·legalització del POUM i la detenció a Barcelona del seu líder, Andreu Nin D. L'ordre del govern de Negrín de dissoldre les milícies dins d'un exèrcit regular

2. 2. Quina conseqüència van tenir els Fets de Maig per a la Generalitat?

   A. Va perdre el control de l'ordre públic, que el govern central va assumir directament B. Va recuperar el poder que tenia la CNT i va governar sense comptar amb el govern central C. Va quedar suspesa fins al final de la guerra, i el president Companys va haver de dimitir D. Va haver d'acceptar consellers del POUM al seu govern, com exigia Largo Caballero

3. 3. Què diu la lectura de la mort d'Andreu Nin, el líder del POUM?

   A. Que el va condemnar un tribunal republicà, acusat de ser un feixista encobert B. Que va morir als combats de la Telefónica, al capdavant dels milicians del POUM C. Que va morir a l'exili, després de fugir d'Espanya com el seu company George Orwell D. Que el van torturar i matar agents soviètics, sense judici, en una presó clandestina

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si els Fets de Maig no haguessin passat, creus que el desacord intern republicà s'hauria resolt d'una altra manera, o hauria esclatat igualment tard o d'hora?