La font de L'Arxiu amb lupa.
Llegeix la declaració de Picasso a L'Arxiu. En 40-70 paraules, explica com hi defineix la funció de l'art.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Picasso diu que l'art...». Usa 2 termes de la Fitxa de dades.
Càpsula 4 · PER QUÈ ESPANYA ES VA MATAR A SI MATEIXA? · #GiH4
Sessió 3. El Guernica de Picasso
El bombardeig de Gernika (1937) com a símbol universal de la guerra contra la població civil. L'encàrrec republicà a Picasso. El quadre com a denúncia. Anàlisi iconogràfica i context. L'art com a arma política.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE6CE7
Pas 01
⏱ 7 min
Arrencar la classe
📋 Dinàmica ✕ Tanca
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
- Un quadre pot canviar com recordem una guerra, encara que no en canviï el resultat. Et sembla poc, per a una obra d'art?
- Per què creus que Picasso va decidir no pintar cap avió ni cap bomba en un quadre sobre un bombardeig?
- Coneixes alguna altra obra d'art (cançó, pel·lícula, quadre) que hagi denunciat una guerra o una injustícia sense mostrar-la directament?
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
- Explicar el bombardeig de Guernica (26 d'abril de 1937) com un dels primers atacs deliberats sobre població civil.
- Analitzar la iconografia simbòlica del quadre de Picasso, sense representació literal del fet.
- Valorar el Guernica com a exemple d'art amb funció política, des de l'encàrrec fins a la seva arribada tardana a Espanya (1981).
Pas 02
⏱ 6 min
Mira el vídeo
📋 Dinàmica ✕ Tanca
Un quadre en blanc i negre de gairebé vuit metres. Aquest breu reportatge n'explica el significat en menys de tres minuts.
Pas 03
⏱ 17 min
Llegeix
📋 Dinàmica ✕ Tanca
El 26 d’abril de 1937, un dilluns de mercat, avions de la Legió Còndor alemanya i de l’aviació italiana van bombardejar Guernica, una petita ciutat basca sense cap valor militar directe però simbòlicament important per als bascos. Va ser un dels primers bombardejos deliberats de tota la història militar moderna sobre una població civil totalment indefensa amb l’objectiu explícit de sembrar-hi el terror, un assaig macabre de les tàctiques que l’aviació alemanya faria servir massivament pocs anys després a la Segona Guerra Mundial. El govern franquista ho va negar fins a la mort del mateix Franco, atribuint la destrucció a «incendis provocats pels mateixos bascos»; no seria fins al 1977, ja iniciada la transició democràtica, que es reconeixeria oficialment que la responsabilitat havia estat de la Legió Còndor, i no de l’exèrcit republicà.
Pablo Picasso, nascut a Màlaga però format artísticament a Barcelona i ja consagrat internacionalment com a pintor, establert a París des de feia dècades, havia rebut de la Segona República, a principis del mateix 1937, l’encàrrec de pintar un mural per al Pavelló Espanyol de l’Exposició Universal de 1937, que s’havia de celebrar aquell mateix estiu a la mateixa ciutat. Fins llavors havia pensat en una al·legoriaal·legoriaAl·legoria: representació d'una idea abstracta (com la llibertat) a través de figures o símbols concrets, un gènere pictòric molt anterior a Picasso. genèrica sobre la llibertat de l’artista al seu propi estudi, un tema abstracte i personal que no tenia res a veure amb la guerra que s’estava lliurant al seu propi país. La notícia del bombardeig li va arribar, com a la resta d’Europa, gràcies als reportatges que en van fer periodistes estrangers presents a la zona, especialment el britànic George Steer, del diari conservador The Times, que va poder visitar les ruïnes poques hores després de l’atac i en va enviar una crònica detallada que desmuntava, des del primer dia, la versió franquista dels fets. Picasso, en llegir-la, va abandonar de seguida el projecte inicial i, en poques setmanes de treball frenètic al seu estudi parisenc, va pintar el quadre de gran format que avui coneixem com a Guernica.
El quadre, de gairebé vuit metres d’amplada, es va exposar per primer cop al mateix Pavelló Espanyol de l’Exposició Universal de París, aquell estiu de 1937, al costat d’obres d’altres artistes simpatitzants amb la causa republicana com Joan Miró i l’escultor nord-americà Alexander Calder. No va rebre, en aquell moment, una acollida especialment entusiasta: alguns crítics el trobaven massa fosc i massa poc «útil» com a propaganda directa a favor de la República, que necessitava, deien, imatges més clares i esperançadores. Amb els anys, però, aquella mateixa ambigüitat simbòlica seria precisament el que en faria una obra universal, capaç de parlar de qualsevol guerra i no només d’una.
El quadre no representa directament el bombardeig: no hi ha avions ni bombes. Hi apareixen, en canvi, figures simbòliques (un brau, un cavall ferit que dringa, una dona amb un fill mort als braços, un guerrer caigut amb l’espasa trencada, una bombeta que il·lumina com un ull cec) pintades exclusivament en blanc, negre i grisos, com si es tractés d’una fotografia de premsa ampliada a mida de mural. Picasso mateix es va negar sistemàticament a explicar-ne el significat exacte de cada figura, deixant la interpretació oberta a qui el mirava: quan periodistes o crítics li demanaven què representava exactament el brau o el cavall, es limitava a respondre que un quadre ja parla per si sol, i que no li corresponia a ell reduir-lo a una llista d’equivalències fixes. El quadre va fer una gira internacional durant anys per recaptar fons i consciència sobre la causa republicana, i Picasso hi va posar una condició pròpia: no tornaria mai a Espanya mentre no hi hagués democràcia. El Guernica no va arribar a Madrid fins al 10 de setembre de 1981, sis anys després de la mort de Franco, sota una fortíssima mesura de seguretat i darrere d’un vidre blindat contra bombes i bales al Casón del Buen Retiro, com si encara calgués protegir-lo físicament d’algun perill polític real.
Pas 04
⏱ 18 min
Activitats
📋 Dinàmica ✕ Tanca
Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
El comentari de la imatge de la sessió.
Observa la imatge de la sessió (la reproducció mural del Guernica). En 40-70 paraules, descriu 3 figures que hi distingeixis i digues quina sensació et transmet el fet que tot estigui pintat en blanc, negre i grisos.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «A la imatge distingeixo...». Usa el terme «simbòlic» de la Fitxa de dades.
L'esquema 1-3-1 del quadre.
Fes un esquema 1-3-1: 1 fet (el bombardeig de Guernica, 26 d'abril de 1937), 3 elements del quadre que en són conseqüència, 1 conclusió en una frase.
💡 Pista: BASTIDA: per a la conclusió, omple aquest marc: «Picasso va convertir aquest fet en...».
Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
Enigma: quina figura sóc?
A partir d'aquestes 4 pistes, endevineu quina figura del quadre es descriu i justifiqueu la resposta en 70-110 paraules: 1) Estic ferit i dringo de dolor. 2) Alguns hi han vist el poble espanyol patint. 3) Sóc un animal, no una persona. 4) Apareixo al centre mateix de la composició.
💡 Pista: Connectors: «la pista X indica que...», «per tant, es tracta de...».
Microassaig: per què en blanc i negre?
Escriu un microassaig de 3 frases (tesi, prova i conclusió) que respongui: per què creus que Picasso va triar pintar el quadre sense cap color?
💡 Pista: Connectors: frase 1 «La meva tesi és que...»; frase 2 «Ho confirma el fet que...»; frase 3 «Per tant...».
L'intrús justificat.
D'aquesta llista de 4 elements relacionats amb el Guernica, un no hi encaixa: 1) La Legió Còndor. 2) L'Exposició Universal de París de 1937. 3) El Tractat de Versalles. 4) George Steer. Explica en 70-110 paraules quin és l'intrús i per què.
💡 Pista: Connectors: «l'intrús és...», «perquè els altres tres...».
Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
Desmuntant «la crònica il·lustrada».
Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què el Guernica no és una representació literal del bombardeig, i acaba amb una frase que comenci: «El quadre no documenta Guernica, sinó que...».
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal citar almenys 2 elements que hi falten (avions, bombes, edificis reconeixibles) per demostrar que no és literal.
Carta d'un visitant del Pavelló Espanyol, 1937.
Ets un visitant estranger a l'Exposició Universal de París, l'estiu de 1937, i acabes de veure el Guernica per primer cop. Escriu, entre 110 i 160 paraules, una carta a un amic explicant-li què has vist i com t'ha fet sentir.
💡 Pista: Criteri d'èxit: el text ha de reflectir el context real de 1937 (la guerra encara en curs), no una opinió atemporal sobre art.
Ahir i avui: quan l'art denuncia una guerra.
El Guernica es va convertir en un símbol universal contra la guerra sense representar-ne els fets literals. Escriu, entre 110 i 160 paraules, un exemple (d'avui o d'un altre moment) d'una obra d'art, cançó o imatge que hagi denunciat un conflicte de manera simbòlica, i explica per què creus que aquell format (no literal) hi va funcionar.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal un exemple concret, no una afirmació abstracta.
Pas 05
⏱ 2 min
Tancament
📋 Dinàmica ✕ Tanca
📌 Per emportar-se
El bombardeig de Guernica (26 d'abril de 1937) va commoure Picasso, que va abandonar el projecte inicial per al Pavelló Espanyol de París i va pintar en poques setmanes un quadre simbòlic, no literal, que es convertiria en denúncia universal de la guerra; Picasso no en va permetre el retorn a Espanya fins que hi hagués democràcia, i el quadre no hi va arribar fins al 1981.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
-
1. Per què va canviar Picasso el tema del mural que havia de pintar per al Pavelló Espanyol de 1937?
-
2. Quina condició va posar Picasso perquè el Guernica tornés a Espanya?
-
3. Com representa el quadre el bombardeig de Guernica?
💭 Per pensar fins demà
Si Picasso hagués decidit representar el bombardeig de manera literal (amb avions i bombes), creus que el quadre seria igual de recordat avui?
