Càpsula 4 · PER QUÈ ESPANYA ES VA MATAR A SI MATEIXA? · #GiH4
Evolució territorial mes a mes: l'avenç cap a Madrid, la caiguda del Nord (1937), la batalla de Terol, l'arribada al Mediterrani per Vinaròs (abril 1938) com a punt clau. La Batalla de l'Ebre (juliol-novembre 1938). L'ofensiva sobre Catalunya. La caiguda de Madrid (1 d'abril de 1939).
⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE3CE4CE9
El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🧠 De la sessió anterior:cap de l'Estat · Serrano Suñer · Falange · Requetès. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.
Quatre minuts d'imatges d'època acolorides: l'entrada de les tropes franquistes a Madrid, la ciutat que havia resistit des del novembre de 1936. És l'últim punt del mapa que recorrerem en aquesta sessió.
El mapa de la guerra es va anar movent gairebé sempre en la mateixa direcció. La tardor de 1936, Franco va llançar tot el seu exèrcit contra MadridMadridBatalla de Madrid (novembre 1936): l'assalt franquista a la capital, aturat als afores de la Ciutat Universitària per les milícies, la població civil i les primeres Brigades Internacionals; Madrid va resistir assetjada fins al final de la guerra., convençut que la guerra s’acabaria amb la presa de la capital; la ciutat va resistir, i la guerra es va fer llarga. Fracassat aquell cop, Franco va canviar d’estratègia: el 1937 va dirigir l’esforç cap al NordNordCaiguda del Nord (1937): la conquesta de Bilbao (juny), Santander (agost) i Astúries (octubre), que va donar als sollevats les mines, la siderúrgia i les drassanes que a la República li faltarien la resta de la guerra. republicà, aïllat de la resta del territori, i entre juny i octubre va conquerir Bilbao, Santander i Astúries, amb tota la indústria pesant que ja coneixes. La República va respondre el desembre de 1937 amb l’única conquesta d’una ciutat en tota la guerra, TerolTerolBatalla de Terol (desembre 1937 - febrer 1938): la República va prendre la ciutat el 8 de gener de 1938, enmig d'una de les onades de fred més dures del segle (fins a vint graus sota zero), i la va perdre el 22 de febrer; hi van morir o van ser ferits més de cent mil homes dels dos bàndols., que va perdre dos mesos després amb un desgast enorme. L’abril de 1938, l’exèrcit franquista havia arribat a la costa mediterrània prop de VinaròsVinaròsVinaròs (15 d'abril de 1938): l'arribada de les tropes navarreses al Mediterrani va partir la zona republicana en dues meitats sense connexió terrestre; les fotografies dels soldats banyant-se al mar van fer la volta a la premsa internacional., tallant en dos la zona republicana: Catalunya, d’una banda, i la resta d’Espanya (València, Madrid, el centre-sud), de l’altra, separades ja sense cap connexió terrestre directa. Per revertir aquella divisió i, alhora, allargar la guerra prou temps perquè una intervenció internacional (una guerra europea general contra Hitler i Mussolini que semblava cada cop més probable) capgirés l’equilibri de forces, el general Juan Modesto va llançar, la matinada del 25 de juliol de 1938, una ofensiva sorpresa: uns vuitanta mil soldats republicans van creuar el riu Ebre en foscor total, sense preparació d’artilleria prèvia que n’avisés l’enemic, i van ocupar en poques hores un territori extens a la riba dreta, a la comarca de la Terra AltaTerra AltaTerra Alta: comarca de l'Ebre català, escenari principal dels combats de la batalla, avui plena de trinxeres i cementiris conservats com a memòria històrica.. Va ser, durant els primers dies, l’única gran victòria tàctica republicana de tota la segona meitat de la guerra, i va sorprendre fins i tot els mateixos aliats de Franco. L’exèrcit republicà que va executar l’ofensiva, conegut com l’Exèrcit de l’Ebre, havia estat reorganitzat mesos abans amb soldats que ja portaven dos anys de guerra sense treva. Negrín, cap del govern republicà, apostava obertament per allargar el conflicte fins que esclatés a Europa una guerra general contra Hitler, convençut que, en aquell escenari, les potències democràtiques haurien d’acabar ajudant la República contra el feixisme; l’Ebre era, en aquest sentit, tant una operació militar com una jugada política de resistència.
Aquella victòria inicial, però, no es va poder mantenir. Franco, en comptes de contraatacar de seguida amb tota la força, va optar per una guerra de desgast lenta i metòdica: bombardeigs constants de la Legió CòndorLegió CòndorLegió Còndor: unitat aèria alemanya enviada per Hitler en suport de Franco, decisiva en nombrosos episodis de la guerra pel seu domini aeri absolut. alemanya sobre les posicions republicanes, superioritat aclaparadora d’artilleria (més de tres-cents canons a finals d’agost, davant els setanta o vuitanta republicans) i un avantatge aeri que la República, aïllada del comerç internacional per l’acord de no-intervenció i amb la frontera francesa tancada des de mitjan 1938, no podia igualar de cap manera. Els comandants republicans Enrique Líster i Manuel Tagüeña, conscients que ja no podien avançar més, van donar a les seves tropes una consigna que resumia tota l’estratègia que quedava: vigilància, fortificació i resistència, repetida setmana rere setmana mentre el front s’estancava. El mateix Mussolini, segons va anotar el seu gendre i ministre Galeazzo Ciano al diari el 29 d’agost, es va irritar tant amb la lentitud de Franco que va profetitzar-ne la derrota: els «rojos», va dir, eren combatents de debò, i Franco no. Els soldats republicans van resistir posició rere posició, durant mesos, però sense municions, avions ni recanvis suficients, la resistència tenia una data de caducitat. El 16 de novembre de 1938, cent quinze dies després de començar, els últims combatents republicans van tornar a creuar l’Ebre cap a la riba esquerra, derrotats, deixant enrere desenes de milers de morts i ferits dels dos bàndols. Poc més d’un mes després, el 23 de desembre, va començar l’ofensiva sobre Catalunya, i sense reserves ni exèrcit prou fort per defensar-la, Barcelona va caure en mans franquistes el 26 de gener de 1939, i amb ella, pràcticament, tota Catalunya. El 27 de febrer, França i la Gran Bretanya van reconèixer el govern de Franco, i aquell mateix dia Azaña va dimitir des de l’exili amb la carta que llegiràs a L’Arxiu. A la zona centre-sud encara quedava un terç d’Espanya en mans republicanes, però ja sense sortida: el 28 de març les tropes franquistes van entrar a Madrid sense combatre, i l’1 d’abril de 1939 Franco va signar l’últim comunicat de guerra, vint-i-quatre paraules que també trobaràs a L’Arxiu.
El cost humà d’aquells cent quinze dies encara costa de xifrar amb precisió: els historiadors calculen entre set mil i trenta mil morts republicans, uns vint mil ferits i gairebé vint mil capturats, mentre que el bàndol franquista, tot i guanyar, també va perdre entre cinc mil i sis mil cinc-cents homes i en va tenir trenta mil més de ferits. Cap dels dos bàndols havia patit, en tota la guerra, un desgast tan concentrat en un espai tan reduït: la comarca de la Terra Alta, amb prou feines uns quants centenars de quilòmetres quadrats de serres i barrancs, on cada turó (com el que els combatents van batejar amb el nom escarit de «Cota 705», a la serra de Pàndols) va canviar de mans diverses vegades en qüestió de setmanes. Avui, aquell mateix territori conserva trinxeres i cementiris de campanya oberts al públic com a espais de memòria.
✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.
Llegeix la carta d'Azaña a L'Arxiu i identifica-hi el fet, el parer i el senyal. FET: què li han comunicat? PARER: què creu que caldria fer? SENYAL: quina expressió delata que és el seu desig i no una dada?
Tres frases, una per pas (40-60 paraules).
💡 Pista: Comença així: «A Azaña li han dit que... (fet). Creu que caldria... (parer). Ho delata l'expressió... (senyal)». Des d'on escriu i quan ho diu la data de L'Arxiu. Pots fer servir «reconeixement diplomàtic».
Ordena i data en una línia del temps cinc fets (mes i any): la batalla de Terol, l'arribada a Vinaròs, la batalla de l'Ebre, la caiguda de Barcelona i l'últim comunicat de guerra. Sota cada fet, tres o quatre paraules sobre el territori que canvia de mans. Marca amb una estrella el fet de la fotografia.
La línia del temps amb cinc fets datats i retolats, i l'estrella.
Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.
💡 Pista: Les dates són al primer i al segon paràgraf de la lectura i a la Fitxa de dades; el peu de la fotografia et diu el lloc i l'any.
D'aquests cinc fets, quatre són victòries franquistes i un no: la caiguda de Bilbao, la conquesta de Terol pels republicans, l'arribada a Vinaròs, la retirada republicana de l'Ebre el 16 de novembre de 1938 i l'entrada a Barcelona. Identifica l'intrús, justifica per què ho és i explica què va passar després amb aquella ciutat.
L'intrús, per què ho és i què va passar després, en dues o tres frases.
Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.
💡 Pista: Comença així: «L'intrús és... perquè els altres quatre... En canvi...». El que va passar després és a la Fitxa de dades.
Amb les xifres de la lectura (artilleria republicana: 70-80 canons · artilleria franquista: més de 300 a finals d'agost de 1938), dibuixeu un gràfic de barres a escala (un quadre = 10 canons) i descriviu-ne el patró en dues frases: quantes vegades més artilleria tenia un bàndol i per què la República no podia igualar-ho.
El gràfic de barres a escala, amb un títol, i les dues frases.
Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.
💡 Pista: Connectors: «el gràfic mostra que...», «per tant...», «la República no podia... perquè...». El motiu és al segon paràgraf de la lectura i a la sessió 1 (la no-intervenció).
Compara les dues fonts de L'Arxiu en tres passos. FET: què diuen totes dues de la guerra? PARER: què demana Azaña que el comunicat de Franco no esmenta? SENYAL: com anomena Franco l'exèrcit vençut, i què delata aquest nom?
Les tres respostes, de 60 a 80 paraules.
Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.
💡 Pista: Connectors: «totes dues diuen que...», «en canvi, Azaña... mentre que Franco...», «el nom... mostra que...».
Mira la fotografia del cos de la lectura (el front de l'Ebre, 1938). El comunicat de Franco té vint-i-quatre paraules. Resumeix en un telegrama de 24 paraules exactes el que un soldat republicà hauria enviat a casa la nit del 16 de novembre de 1938 des d'aquell paisatge: on és, què ha passat i què tem. Després, en una frase, digues què hi ha al telegrama que no hi ha al comunicat de Franco.
El telegrama de 24 paraules exactes i la frase de comparació.
Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.
💡 Pista: Connectors per a la frase final: «el telegrama diu... mentre que el comunicat...». El que va passar aquell dia és al segon paràgraf de la lectura.
Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què la derrota republicana no es pot atribuir a manca de valor i què la va decidir de debò, amb una xifra concreta de recursos de la lectura.
L'explicació, de 40 a 60 paraules.
💡 Pista: Busca al Desmuntant qui ho va reconèixer i quan abans d'escriure: el testimoni val més si ve de l'altre bàndol.
Encadena en cinc baules com es passa de l'arribada franquista a Vinaròs (abril de 1938) a la carta de dimissió d'Azaña (febrer de 1939): Vinaròs → ? → ? → ? → dimissió. Cada fletxa ha de portar una causa real de la baula següent, no només l'ordre; almenys una baula ha de venir d'una altra sessió de la càpsula (la no-intervenció, la rereguarda).
La cadena de cinc baules, amb una frase a cada fletxa i la baula d'una altra sessió marcada.
Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.
💡 Pista: Comprova cada fletxa preguntant-te: «sense això, hauria passat el següent?».
La batalla de l'Ebre mostra que la superioritat material pot decidir un conflicte per damunt del valor dels combatents. Pensa en un conflicte que coneguis, d'avui o d'un altre moment, en què la desigualtat de recursos hagi pesat més que la voluntat de lluitar, i argumenta quins recursos hi van pesar i per què l'altre bàndol no els podia igualar.
L'exemple i l'argument, de 80 a 100 paraules.
💡 Pista: Tria l'exemple abans d'escriure res: tot el text en depèn.
📌 Per emportar-se
La Batalla de l'Ebre (25 juliol - 16 novembre 1938) va ser l'última gran ofensiva republicana de la guerra: una victòria tàctica inicial que es va convertir, després de cent quinze dies de guerra de desgast, en una derrota decisiva que va obrir el camí a la caiguda de Barcelona el gener de 1939. Ni el mateix Mussolini dubtava de la qualitat combativa dels soldats republicans, però la superioritat material franquista, sostinguda per Alemanya i Itàlia, va acabar decidint el resultat.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Què buscava la República amb l'ofensiva de l'Ebre del juliol de 1938?
2. Què diu Azaña a la carta de dimissió del 27 de febrer de 1939, a L'Arxiu?
3. Segons la sessió, per què la República no va poder mantenir el terreny guanyat a l'Ebre?
✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps
Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.
💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps
Si la República hagués tingut accés als mateixos recursos militars que Franco, creus que el resultat final de la guerra hauria estat diferent?
