Les dues fonts de L'Arxiu.
Llegeix les dues cites de L'Arxiu. En 40-70 paraules, explica què diu cadascuna sobre com combatien els soldats republicans.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «La primera font diu que... i la segona...».
Càpsula 4 · PER QUÈ ESPANYA ES VA MATAR A SI MATEIXA? · #GiH4
Sessió 7. Operacions militars i geografia de la derrota republicana
Evolució territorial mes a mes: l'avenç cap a Madrid, la caiguda del Nord (1937), la batalla de Terol, l'arribada al Mediterrani per Vinaròs (abril 1938) com a punt clau. La Batalla de l'Ebre (juliol-novembre 1938). L'ofensiva sobre Catalunya. La caiguda de Madrid (1 d'abril de 1939).
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6CE7
Pas 01
⏱ 7 min
Arrencar la classe
📋 Dinàmica ✕ Tanca
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
- Creus que el valor i la disciplina d'un exèrcit basten per guanyar una guerra, o hi ha altres factors més decisius?
- Per què creus que Franco va triar una guerra lenta de desgast en comptes d'un contraatac immediat?
- Coneixes algun altre conflicte on el bàndol amb més recursos materials hagi acabat guanyant tot i una resistència aferrissada de l'altre?
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
- Explicar el context estratègic i geogràfic de la Batalla de l'Ebre (juliol-novembre 1938).
- Analitzar per què la superioritat material franquista (artilleria, aviació, subministraments) va decidir el resultat final.
- Contrastar el testimoni de Mussolini sobre la qualitat combativa republicana amb el resultat final de la batalla.
Pas 02
⏱ 6 min
Mira el vídeo
📋 Dinàmica ✕ Tanca
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Pas 03
⏱ 17 min
Llegeix
📋 Dinàmica ✕ Tanca
L’abril de 1938, l’exèrcit franquista havia arribat a la costa mediterrània prop de Vinaròs, tallant en dos la zona republicana: Catalunya, d’una banda, i la resta d’Espanya (València, Madrid, el centre-sud), de l’altra, separades ja sense cap connexió terrestre directa. Per revertir aquella divisió i, alhora, allargar la guerra prou temps perquè una intervenció internacional (una guerra europea general contra Hitler i Mussolini que semblava cada cop més probable) capgirés l’equilibri de forces, el general Juan Modesto va llançar, la matinada del 25 de juliol de 1938, una ofensiva sorpresa: uns vuitanta mil soldats republicans van creuar el riu Ebre en foscor total, sense preparació d’artilleria prèvia que n’avisés l’enemic, i van ocupar en poques hores un territori extens a la riba dreta, a la comarca de la Terra AltaTerra AltaTerra Alta: comarca de l'Ebre català, escenari principal dels combats de la batalla, avui plena de trinxeres i cementiris conservats com a memòria històrica.. Va ser, durant els primers dies, l’única gran victòria tàctica republicana de tota la segona meitat de la guerra, i va sorprendre fins i tot els mateixos aliats de Franco. L’exèrcit republicà que va executar l’ofensiva, conegut com l’Exèrcit de l’Ebre, havia estat reorganitzat mesos abans amb un objectiu doble i complicat de compatibilitzar: mantenir prou disciplina militar per plantar cara a un exèrcit franquista millor proveït, i alhora conservar la moral d’uns soldats que ja portaven dos anys de guerra sense treva ni descans real. Negrín, cap del govern republicà, apostava obertament per allargar el conflicte fins que esclatés a Europa una guerra general contra Hitler, convençut que, en aquell escenari, les potències democràtiques haurien d’acabar ajudant la República contra el feixisme; l’Ebre era, en aquest sentit, tant una operació militar com una jugada política de resistència.
Aquella victòria inicial, però, no es va poder mantenir. Franco, en comptes de contraatacar de seguida amb tota la força, va optar per una guerra de desgast lenta i metòdica: bombardeigs constants de la Legió CòndorLegió CòndorLegió Còndor: unitat aèria alemanya enviada per Hitler en suport de Franco, decisiva en nombrosos episodis de la guerra pel seu domini aeri absolut. alemanya sobre les posicions republicanes, superioritat aclaparadora d’artilleria (més de tres-cents canons a finals d’agost, davant els setanta o vuitanta republicans) i un avantatge aeri que la República, aïllada del comerç internacional per l’acord de no-intervenció i amb la frontera francesa tancada des de mitjan 1938, no podia igualar de cap manera. Els comandants republicans Enrique Líster i Manuel Tagüeña, conscients que ja no podien avançar més, van donar a les seves tropes una consigna que resumia tota l’estratègia que quedava: «vigilància, fortificació i resistència», repetida setmana rere setmana mentre el front s’estancava. Els soldats republicans van resistir posició rere posició, durant mesos, en un terreny de serres i barrancs que feia cada metre de terreny costós de conquerir i encara més costós de defensar, però sense subministraments suficients de municions, avions ni recanvis, la resistència tenia una data de caducitat inevitable. El 16 de novembre de 1938, cent quinze dies després de començar, els últims combatents republicans van tornar a creuar l’Ebre cap a la riba esquerra, derrotats, deixant enrere desenes de milers de morts i ferits dels dos bàndols. Poc més de dos mesos després, sense reserves ni exèrcit prou fort per defensar-la, Barcelona va caure en mans franquistes el 26 de gener de 1939, i amb ella, pràcticament, tota Catalunya.
El cost humà d’aquells cent quinze dies encara costa de xifrar amb precisió: els historiadors calculen entre set mil i trenta mil morts republicans, uns vint mil ferits i gairebé vint mil capturats, mentre que el bàndol franquista, tot i guanyar, també va perdre entre cinc mil i sis mil cinc-cents homes i en va tenir trenta mil més de ferits. Cap dels dos bàndols havia patit, en tota la guerra, un desgast tan concentrat en un espai tan reduït: la comarca de la Terra Alta, amb prou feines uns quants centenars de quilòmetres quadrats de serres i barrancs, on cada turó (com el que els combatents van batejar amb el nom escarit de «Cota 705», a la serra de Pàndols) va canviar de mans diverses vegades en qüestió de setmanes. Avui, aquell mateix territori conserva trinxeres, refugis antiaeris i cementiris de campanya oberts al públic com a espais de memòria, i cada estiu hi arriben visitants (historiadors, familiars de combatents, escolars) que recorren a peu els mateixos camins que, l’estiu de 1938, van costar tantes vides per avançar només uns quants centenars de metres.
Pas 04
⏱ 18 min
Activitats
📋 Dinàmica ✕ Tanca
Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
L'eix a escala de la batalla.
Fes un eix a escala amb 4 dates (25 juliol 1938 · 29 agost 1938 · 16 novembre 1938 · 26 gener 1939) i escriu sota cada data una frase que expliqui què hi va passar.
💡 Pista: BASTIDA: usa aquest format sota cada data: «El [data], va passar...».
El croquis del front de l'Ebre.
Dibuixeu un croquis senzill amb el riu Ebre, la Terra Alta i una fletxa que mostri per on van avançar els soldats republicans el 25 de juliol. Afegiu-hi 3 elements (riu, comarca, fletxa d'avanç).
💡 Pista: BASTIDA: comença dient «El croquis mostra...» i usa els 3 elements demanats.
Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
El gràfic viu dels recursos.
Amb les xifres de la lectura (artilleria republicana: 70-80 canons · artilleria franquista: 300+ canons a finals d'agost), col·loqueu-vos físicament en dos grups proporcionals a les xifres i feu-ne una foto o un dibuix. Escriviu una frase que expliqui què es veu.
💡 Pista: Connectors: «la diferència es veu perquè...».
Corroboració de dues fonts.
Compara la cita de Mussolini amb la consigna de Líster i Tagüeña de L'Arxiu: què diuen totes dues, juntes, sobre l'actitud dels soldats republicans durant la batalla?
💡 Pista: Connectors: «totes dues fonts coincideixen a dir que...».
El contrast entre l'estiu i l'avui.
Contrasta el que descriu la imatge de la sessió (el paisatge del front el 1938) amb el que se sap del mateix territori avui (rutes de memòria històrica, trinxeres obertes al públic). Escriu-ho en 3 frases: 2 de diferència i 1 de semblança.
💡 Pista: Connectors: «l'any 1938... mentre que avui...».
Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
Desmuntant «els soldats no volien lluitar».
Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què la derrota republicana no es pot atribuir a manca de valor, i acaba amb una frase que comenci: «El resultat de la batalla es va decidir per...».
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal citar almenys una xifra concreta de recursos (artilleria, aviació) per justificar l'explicació.
La cadena causa-efecte de la derrota.
Construeix una cadena causa-efecte de 5 baules que expliqui com es va arribar de l'ofensiva inicial victoriosa a la caiguda de Barcelona: ofensiva sorpresa → ? → ? → ? → caiguda de Barcelona.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cada baula ha de ser una causa real de la següent, no només una llista de fets en ordre.
Ahir i avui: quan els recursos decideixen més que el valor.
La Batalla de l'Ebre mostra que la superioritat material pot decidir un conflicte per damunt del valor dels combatents. Escriu, entre 110 i 160 paraules, un exemple (d'avui o d'un altre moment) on la desigualtat de recursos hagi estat més determinant que la voluntat de lluitar.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal un exemple concret i una explicació de per què els recursos hi van pesar més.
Pas 05
⏱ 2 min
Tancament
📋 Dinàmica ✕ Tanca
📌 Per emportar-se
La Batalla de l'Ebre (25 juliol - 16 novembre 1938) va ser l'última gran ofensiva republicana de la guerra: una victòria tàctica inicial que es va convertir, després de cent quinze dies de guerra de desgast, en una derrota decisiva que va obrir el camí a la caiguda de Barcelona el gener de 1939. Ni el mateix Mussolini dubtava de la qualitat combativa dels soldats republicans, però la superioritat material franquista, sostinguda per Alemanya i Itàlia, va acabar decidint el resultat.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
-
1. Per què l'exèrcit republicà va llançar l'ofensiva de l'Ebre el juliol de 1938?
-
2. Segons la font de Mussolini a L'Arxiu, com combatien els soldats republicans?
-
3. Quin factor va decidir finalment la derrota republicana a l'Ebre?
💭 Per pensar fins demà
Si la República hagués tingut accés als mateixos recursos militars que Franco, creus que el resultat final de la guerra hauria estat diferent?
