Sessió 6. La rereguarda franquista

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Mentre el bàndol republicà s’esquinçava en faccions internes cada cop més rivals entre si, com ja has vist detalladament, el bàndol sollevat avançava en una direcció exactament oposada: cap a un comandament únic, militar i polític alhora, sense marge per a la dissensió interna ni per al debat obert entre corrents diferents. Ja el setembre de 1936, només dos mesos després d’esclatar la guerra, els generals sollevats havien nomenat Francisco Franco Generalísimo i cap de l’Estat, concentrant en una sola persona tot el poder militar i civil de cop, en un contrast total i evident amb l’organisme col·legiat de set militars, la Junta de Defensa Nacional, que l’havia governat només inicialment des de Burgos. Els altres generals de la Junta, alguns amb més antiguitat i prestigi militar que el mateix Franco, van acceptar cedir-li aquell poder sense resistència real, potser convençuts que la disciplina militar exigia un únic comandament clar davant d’una guerra que s’anunciava llarga, o potser també perquè Franco, com a cap de l’Exèrcit d’Àfrica (la unitat més ben entrenada i decisiva de tot el conflicte, que ja coneixes) i com a interlocutor preferit d’Alemanya i Itàlia, es trobava, ja aleshores, en una posició de força pràctica difícil de discutir obertament davant dels seus companys generals.

El 19 d’abril de 1937, mig any després de convertir-se en Generalísimo, Franco va fer un pas més enllà amb el decret que llegiràs a L’Arxiu: la fusió obligatòria de la FalangeFalangeFalange Española: partit d'ideologia feixista fundat el 1933 per José Antonio Primo de Rivera. (el partit feixista, jove i revolucionari en la forma) i els RequetèsRequetèsRequetès: milícia i moviment tradicionalista i monàrquic vinculat al carlisme, fidel a una branca dinàstica pròpia i a un catolicisme molt conservador. carlins (un moviment tradicionalista i monàrquic, molt més antic i profundament conservador, ideològicament molt diferent dels falangistes en gairebé tot excepte l’anticomunisme compartit) en una sola organització, la FET y de las JONS, sota la seva pròpia i única prefectura personal i indiscutible. D’un sol cop, Franco eliminava qualsevol pluralitat política, fins i tot dins del seu propi bàndol: no quedava ja cap partit legal a tota la zona sollevada que no fos aquella nova organització única, dirigida per ell mateix com a «Cap Nacional» amb poders gairebé del tot il·limitats sobre tot el seu funcionament intern. El nom mateix, provisional segons el text del decret («que, de moment, es denominarà»), s’acabaria fent permanent i seria l’única força política reconeguda a Espanya durant els següents trenta-vuit anys de règim, fins a molt més enllà que acabés la guerra mateixa.

Aquest comandament únic es va sostenir sobre tres pilars que es reforçaven mútuament de manera molt eficaç. El primer era l’exèrcit, que proporcionava la disciplina, l’obediència jeràrquica i la força bruta necessàries per mantenir l’ordre a la rereguarda. El segon era l’Església catòlica, que des dels primers mesos de guerra va donar al conflicte una legitimitat moral inqüestionable, presentant-lo com una «croada» religiosa contra l’ateisme, el comunisme i la revolució social, una etiqueta que molts bisbes van repetir des dels seus púlpits arreu del territori, i que la mateixa jerarquia eclesiàstica espanyola va acabar de consolidar amb una carta col·lectiva signada per la gran majoria dels bisbes espanyols, adreçada als bisbes de tot el món, defensant obertament la causa dels sollevats davant del món sencer com una guerra justa, sagrada i necessària. El tercer pilar era la noblesa i els grans propietaris agraris, que hi veien la garantia de mantenir intactes uns privilegis (sobre la terra, sobre els jornalers, sobre l’ordre social tradicional) que la Segona República primer, i encara més la revolució social del bàndol contrari després, amenaçaven directament de desaparèixer per sempre. Molts d’aquests grans propietaris van finançar generosament, i des del primer dia, l’esforç de guerra dels sollevats, convençuts, amb bons motius, que hi anava en joc la seva pròpia supervivència econòmica i social sencera. Aquesta aliança de tres peces, ben greixada i sense fissures visibles cap enfora des del primer dia de guerra, contrastava obertament amb la divisió interna, cada cop més violenta, que ja has vist en detall al bàndol contrari en les dues sessions anteriors.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

La font de L'Arxiu amb lupa.

Llegeix el decret d'unificació a L'Arxiu. En 40-70 paraules, explica en què s'integren Falange i Requetès i sota quina autoritat.

💡 Pista: BASTIDA: comença així: «El decret integra...». Usa 2 termes de la Fitxa de dades.

6.2 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

La taula dels tres pilars.

Fes una taula de 3 files (exèrcit / Església / noblesa i propietaris) i 1 columna: què hi aportava cadascun al règim sollevat. Per a la fila de l'Església, basa't en la imatge de la sessió.

💡 Pista: BASTIDA: comença cada fila així: «El pilar de... hi aportava...».

6.3 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

El titular del decret.

Escriu un titular de màxim 12 paraules que resumeixi el Decret d'Unificació del 19 d'abril de 1937.

💡 Pista: BASTIDA: pots fer servir «Franco», «unifica» o «partit únic».

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 🧭 Situar-se · Cronologies i mapes 🗣️ En parella

El gràfic de les dues rereguardes.

Amb aquestes xifres (Fets de Maig 1937: uns 500 morts en cinc dies de combats interns republicans · unificació franquista: cap combat intern obert registrat), feu un gràfic de barres amb els 2 elements. Escriviu una frase que digui què suggereix aquest contrast sobre cada bàndol.

💡 Pista: Connectors: «el gràfic mostra que...».

6.5 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

El mapa conceptual del comandament únic.

Fes un mapa conceptual amb un node central («Franco, Generalísimo») i 3 branques: exèrcit, FET y de las JONS, Església. Per a cada branca, afegeix un exemple concret de la lectura.

💡 Pista: Connectors a les branques: «inclou...», «per exemple...».

6.6 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

El diagrama de flux de la unificació.

Dibuixa un diagrama de flux amb 4 elements en ordre: Franco és nomenat Generalísimo (setembre de 1936) → decret d'unificació (abril de 1937) → detenció de Hedilla i altres falangistes → FET y de las JONS com a partit únic. A cada fletxa, escriu la relació amb l'element següent.

💡 Pista: Connectors a les fletxes: «que porta a...», «que permet...».

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

Desmuntant «la unió pacífica».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què la unificació de 1937 no va ser un acord pacífic, i acaba amb una frase que comenci: «La unificació no va néixer d'un acord, sinó de...».

💡 Pista: Criteri d'èxit: cal citar el cas concret de Hedilla (detenció, condemna), no només dir que «va ser imposada».

6.8 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Decisió raonada: series Hedilla?

Imagina que ets Manuel Hedilla la nit del 19 d'abril de 1937, quan Franco et comunica el decret d'unificació i t'ofereix un càrrec dins la nova organització. Decideix i raona, en 110-160 paraules, si l'acceptaries o t'hi oposaries, sabent el risc real que corries.

💡 Pista: Criteri d'èxit: cal fer servir almenys una dada concreta de la lectura per justificar la decisió.

6.9 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Ahir i avui: quan un líder elimina la pluralitat del seu propi bàndol.

Franco va eliminar qualsevol pluralitat política dins del seu propi bàndol amb un decret i presó per als discrepants. Escriu, entre 110 i 160 paraules, un exemple (d'avui o d'un altre moment) d'un líder que hagi eliminat la pluralitat interna del seu propi moviment, i explica quines conseqüències va tenir.

💡 Pista: Criteri d'èxit: cal un exemple concret, no una afirmació abstracta.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Mentre el bàndol republicà es fracturava internament, el bàndol sollevat avançava cap a un comandament únic: Franco Generalísimo des del setembre de 1936, i el Decret d'Unificació de l'abril de 1937, que va fusionar per la força Falange i Requetès en un partit únic, empresonant els falangistes, com Manuel Hedilla, que s'hi van oposar.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Quan va ser nomenat Franco Generalísimo i cap de l'Estat?

   A. Al començament de la guerra, el juliol de 1936 B. Setembre de 1936, per decisió dels altres generals sollevats C. Amb el Decret d'Unificació, l'abril de 1937 D. En acabar la guerra, el 1939

2. 2. Què establia el Decret d'Unificació del 19 d'abril de 1937?

   A. La legalització de tots els partits polítics B. La fusió obligatòria de Falange i Requetès en un partit únic (FET y de las JONS) sota Franco C. La independència de Catalunya D. La restauració de la monarquia

3. 3. Què li va passar a Manuel Hedilla per oposar-se a la unificació?

   A. Va ser nomenat ministre B. Va ser detingut, jutjat i condemnat, primer a mort i després a presó C. Va exiliar-se voluntàriament sense conseqüències D. No li va passar res

💭 Per pensar fins demà

Si Manuel Hedilla hagués aconseguit imposar-se com a líder de la Falange en comptes de Franco, creus que el règim resultant hauria estat gaire diferent?