Sessió 6. La rereguarda franquista

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Mentre el bàndol republicà s’esquinçava en faccions internes cada cop més rivals entre si, com ja has vist detalladament, el bàndol sollevat avançava en una direcció exactament oposada: cap a un comandament únic, militar i polític alhora, sense marge per a la dissensió interna ni per al debat obert entre corrents diferents. Ja el setembre de 1936, només dos mesos després d’esclatar la guerra, els generals sollevats, reunits en un aeròdrom prop de Salamanca, havien nomenat Francisco Franco Generalísimo i cap de l’Estatcap de l’EstatCap de l'Estat: el decret del 29 de setembre de 1936 nomenava Franco «Jefe del Gobierno del Estado Español»; ell mateix el va fer publicar com a «Jefe del Estado», i va instal·lar la seva seu al palau episcopal de Salamanca, que va ser la capital política dels sollevats fins al 1938., concentrant en una sola persona tot el poder militar i civil de cop, en un contrast total i evident amb l’organisme col·legiat de set militars, la Junta de Defensa Nacional, que l’havia governat només inicialment des de Burgos. Els altres generals de la Junta, alguns amb més antiguitat i prestigi militar que el mateix Franco, van acceptar cedir-li aquell poder sense resistència real, potser convençuts que la disciplina militar exigia un únic comandament clar davant d’una guerra que s’anunciava llarga, o potser també perquè Franco, com a cap de l’Exèrcit d’Àfrica (la unitat més ben entrenada i decisiva de tot el conflicte, que ja coneixes) i com a interlocutor preferit d’Alemanya i Itàlia, es trobava, ja aleshores, en una posició de força pràctica difícil de discutir obertament davant dels seus companys generals.

El 19 d’abril de 1937, mig any després de convertir-se en Generalísimo, Franco va fer un pas més enllà amb el decret que llegiràs a L’Arxiu, redactat en bona part pel seu cunyat i conseller polític Serrano SuñerSerrano SuñerRamón Serrano Suñer (1901-2003): advocat i cunyat de Franco, arribat a Salamanca el febrer de 1937 després de fugir de la zona republicana; va dissenyar l'estructura legal del nou Estat i seria ministre de Governació i d'Afers Exteriors.: la fusió obligatòria de la FalangeFalangeFalange Española: partit d'ideologia feixista fundat el 1933 per José Antonio Primo de Rivera. (el partit feixista, jove i revolucionari en la forma) i els RequetèsRequetèsRequetès: milícia i moviment tradicionalista i monàrquic vinculat al carlisme, fidel a una branca dinàstica pròpia i a un catolicisme molt conservador. carlins (un moviment tradicionalista i monàrquic, molt més antic i profundament conservador, ideològicament molt diferent dels falangistes en gairebé tot excepte l’anticomunisme compartit) en una sola organització, la FET y de las JONS, sota la seva pròpia i única prefectura personal i indiscutible. D’un sol cop, Franco eliminava qualsevol pluralitat política, fins i tot dins del seu propi bàndol: no quedava ja cap partit legal a tota la zona sollevada que no fos aquella nova organització única, dirigida per ell mateix com a «Cap Nacional» amb poders gairebé del tot il·limitats sobre tot el seu funcionament intern. El nom mateix, provisional segons el text del decret («que, de moment, es denominarà»), s’acabaria fent permanent i seria l’única força política reconeguda a Espanya durant els següents trenta-vuit anys de règim, fins a molt més enllà que acabés la guerra mateixa.

Aquest comandament únic es va sostenir sobre tres pilars que es reforçaven mútuament de manera molt eficaç. El primer era l’exèrcit, que proporcionava la disciplina, l’obediència jeràrquica i la força bruta necessàries per mantenir l’ordre a la rereguarda. El segon era l’Església catòlica, que des dels primers mesos de guerra va donar al conflicte una legitimitat moral inqüestionable, presentant-lo com una «croada» religiosa contra l’ateisme, el comunisme i la revolució social, una etiqueta que molts bisbes van repetir des dels seus púlpits arreu del territori, i que la mateixa jerarquia eclesiàstica espanyola va acabar de consolidar amb la carta col·lectivacarta col·lectivaCarta col·lectiva dels bisbes espanyols (1 de juliol de 1937): document redactat pel cardenal Gomà, arquebisbe de Toledo, i signat per 43 bisbes (dos s'hi van negar: els de Tarragona i Vitòria), que presentava la guerra al món catòlic com una defensa de la civilització cristiana contra el comunisme. de l’1 de juliol de 1937, adreçada als bisbes de tot el món, que defensava obertament la causa dels sollevats com una guerra justa, sagrada i necessària. La paraula croadacroadaCroada: nom de les guerres medievals dels regnes cristians per conquerir Jerusalem; aplicada a la Guerra Civil, convertia una guerra política en una guerra religiosa i els adversaris en enemics de Déu. feia una feina precisa: si la guerra era santa, els vençuts no eren adversaris polítics sinó pecadors, i castigar-los no era venjança sinó deure. El tercer pilar era la noblesa i els grans propietaris agraris, que hi veien la garantia de mantenir intactes uns privilegis (sobre la terra, sobre els jornalers, sobre l’ordre social tradicional) que la Segona República primer, i encara més la revolució social del bàndol contrari després, amenaçaven directament de desaparèixer per sempre. Molts d’aquests grans propietaris van finançar generosament, i des del primer dia, l’esforç de guerra dels sollevats, convençuts, amb bons motius, que hi anava en joc la seva pròpia supervivència econòmica i social sencera. Aquesta aliança de tres peces, ben greixada i sense fissures visibles cap enfora des del primer dia de guerra, contrastava obertament amb la divisió interna, cada cop més violenta, que ja has vist en detall al bàndol contrari en les dues sessions anteriors. Fissures n’hi havia, però es tancaven per la força i en silenci: el cas de Manuel Hedilla, que trobaràs al Desmuntant, ho mostra prou bé. La diferència entre les dues rereguardes no era que en una hi hagués desacords i a l’altra no: era que en una els desacords es dirimien a trets pels carrers i a l’altra els resolia un sol home amb un decret i un tribunal militar.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Franco fusiona dos partits en un.

Llegeix el Decret d'Unificació a L'Arxiu i identifica-hi el fet, el parer i el senyal. FET: què s'integra, en què i sota qui? PARER: el decret ho presenta com un acord o com una ordre? SENYAL: quina paraula delata qui mana de debò?

Tres frases, una per pas (40-60 paraules).

💡 Pista: Comença així: «El decret integra... en... sota... (fet). Ho presenta com... (parer). Ho delata la paraula... (senyal)». Fixa't en la majúscula d'una paraula del text original. Pots fer servir «comandament únic» de la Fitxa de dades.

6.2 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 🖼️ La imatge ✏️ Individual

La taula dels tres pilars.

Classifica en una taula de tres files (exèrcit / Església / noblesa i grans propietaris) què aportava cada pilar al bàndol de Franco, segons el darrer paràgraf de la lectura. Sota la taula, escriu quin dels tres pilars surt a la fotografia del cos de la lectura i com ho saps.

La taula de tres files, amb tres o quatre paraules a cada casella, i una frase sobre la fotografia.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Omple cada fila així: «L'exèrcit hi aportava...». Els tres pilars són al darrer paràgraf de la lectura. Per a la fotografia, llegeix-ne el peu i comença: «A la fotografia surt... perquè...».

6.3 ✍️ Explicar · titular periodístic 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Dos titulars per al decret.

Escriu dos titulars de màxim 12 paraules sobre el Decret d'Unificació del 19 d'abril de 1937: un tal com l'hauria escrit un diari de la zona sollevada l'endemà, i un tal com l'escriuria avui un llibre d'història. Sota cada un, una frase que digui quina paraula el fa diferent de l'altre.

Els dos titulars de màxim dotze paraules, amb una frase sota cada un.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Comença així: «Titular de 1937: ... Titular d'avui: ...». Pots fer servir «unifica», «imposa» o «partit únic»; el que va passar de debò és al Desmuntant.

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura 🗣️ En parella

El comentari de la imatge: Franco sortint de l'església.

Observeu la fotografia del cos de la lectura (Franco i Carmen Polo sortint d'una cerimònia religiosa a Sant Sebastià). Descriviu què hi veieu (roba, gestos, qui els envolta), identifiqueu quin dels tres pilars de la lectura hi apareix retratat i deduïu per què al règim li convenia que aquesta escena es fotografiés i es publiqués.

El comentari en tres passos (descrivim, identifiquem, deduïm), de 60 a 80 paraules.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Connectors: «a la imatge veiem...», «això representa el pilar de...», «al règim li convenia perquè...». El que l'Església aportava al règim és al darrer paràgraf.

6.5 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'esquema 1-3-1 del comandament únic.

Construeix un esquema 1-3-1. Idea central: el setembre de 1937 no quedava a la zona sollevada cap poder que no depengués de Franco. Tres proves tretes de la lectura (una sobre l'exèrcit, una sobre el partit únic, una sobre l'Església). Una conclusió que digui què va guanyar el bàndol sollevat amb això respecte del republicà.

L'esquema: la idea central, tres proves i una conclusió d'una frase.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Connectors: «una primera prova és que...», «a més...», «finalment...», «per tant...». Pots fer servir «Generalísimo» i «FET y de las JONS».

6.6 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La cadena de la unificació.

Encadena en quatre baules com es passa del nomenament de Franco com a Generalísimo (setembre de 1936) a un partit únic sense oposició interna (abril-maig de 1937). A cada fletxa, explica per què una cosa porta a la següent, no només l'ordre.

La cadena de quatre baules, amb una frase a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors a les fletxes: «això li permet...», «com que..., aleshores...», «i per acabar amb la resistència...». El cas de Hedilla és a la Fitxa de dades i al Desmuntant.

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmuntant «la unió pacífica».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què la unificació de 1937 no va ser un acord entre iguals sinó una imposició, i què li va passar a qui s'hi va resistir.

L'explicació, de 40 a 60 paraules.

💡 Pista: Busca al Desmuntant el nom, les dates i la condemna abans d'escriure: «va ser imposada» sense el cas concret és només una opinió.

6.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Decisió raonada: series Hedilla?

Ets Manuel Hedilla la nit del 19 d'abril de 1937: Franco et comunica el decret d'unificació i t'ofereix un càrrec dins la nova organització. Tria entre les opcions reals que tenia (acceptar el càrrec, negar-t'hi en públic o marxar en silenci) i defensa la tria amb dues raons de la lectura i un risc que assumeixes, sabent només el que ell podia saber aquella nit.

La decisió, les dues raons i el risc assumit (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Escriu primer el risc de l'opció que NO tries.

6.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura ✏️ Individual

Ahir i avui: quan un líder elimina la pluralitat del seu propi bàndol.

Franco va eliminar la pluralitat del seu propi bàndol amb un decret i presó per als discrepants. Pensa en un líder o un partit que coneguis, d'avui o d'un altre moment, que hagi fet callar els discrepants del seu propi moviment, i argumenta com ho va fer i en què s'assembla al cas de 1937.

L'exemple i l'argument, de 40 a 60 paraules.

💡 Pista: Tria l'exemple abans d'escriure res: tot el text en depèn.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Mentre el bàndol republicà es fracturava internament, el bàndol sollevat avançava cap a un comandament únic: Franco Generalísimo des del setembre de 1936, i el Decret d'Unificació de l'abril de 1937, que va fusionar per la força Falange i Requetès en un partit únic, empresonant els falangistes, com Manuel Hedilla, que s'hi van oposar.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, què va canviar a la zona sollevada el setembre de 1936?

   A. La Falange i els Requetès es van fusionar en un sol partit, amb Franco com a cap nacional B. Els generals més antics es van negar a obeir Franco, que va haver de compartir el poder C. Tot el poder militar i civil va passar d'una junta de set militars a un sol home, Franco D. Els bisbes van publicar la carta col·lectiva que presentava la guerra com una croada

2. 2. Què va sortir del Decret d'Unificació del 19 d'abril de 1937?

   A. Una aliança voluntària entre falangistes i carlins, que ja compartien la mateixa ideologia B. Un partit provisional, que es va dissoldre en acabar la guerra, com anunciava el decret C. Un repartiment del poder: el partit per a la Falange i l'exèrcit per als generals carlins D. Un sol partit legal a tota la zona sollevada, sota la prefectura personal de Franco

3. 3. Què mostra el cas de Manuel Hedilla, segons el Desmuntant?

   A. Que la unificació va ser una imposició, i que qui s'hi va resistir va acabar a la presó B. Que la unificació es va negociar, i que la Falange en va treure els millors càrrecs C. Que els carlins s'hi van oposar, i que sis-cents requetès van acabar davant d'un tribunal D. Que Franco tolerava la crítica interna, i que per això li va commutar la pena de mort

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si Manuel Hedilla hagués aconseguit imposar-se com a líder de la Falange en comptes de Franco, creus que el règim resultant hauria estat gaire diferent?