La font de L'Arxiu amb lupa.
Llegeix el decret de la Junta de Defensa Nacional a L'Arxiu. En 40-70 paraules, explica quins poders concrets s'atribueix.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «La Junta s'atribueix...». Usa 2 termes de la Fitxa de dades.
Càpsula 4 · PER QUÈ ESPANYA ES VA MATAR A SI MATEIXA? · #GiH4
Sessió 2. Geografia inicial de la guerra: dues Espanyes
Mapa del fracàs parcial del cop (juliol 1936): què queda en mans franquistes (sud-oest, nord, Marroc) i què queda en mans republicanes (Madrid, Catalunya, llevant, nord industrial). La geografia inicial com a explicació de tot el conflicte: indústria republicana vs. agricultura franquista, capitals enfrontades.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6CE7
Pas 01
⏱ 7 min
Arrencar la classe
📋 Dinàmica ✕ Tanca
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
- Dues capitals rivals, cadascuna dient-se legítima. Com es decideix qui té raó?
- Un territori amb molta indústria però poc menjar, i un altre amb poca indústria però molt de menjar. Quin creus que té l'avantatge en una guerra llarga?
- El mapa dels resultats electorals i el mapa dels fronts de guerra s'assemblen molt. Per què creus que passa això?
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
- Explicar com el fracàs parcial del cop d'estat va crear dos territoris amb capitals pròpies (Madrid i Burgos).
- Analitzar la geografia econòmica inicial de la guerra: indústria republicana vs. autoabastament agrari sollevat.
- Relacionar el mapa dels fronts de 1936 amb la geografia electoral que ja coneixes de la Segona República.
Pas 02
⏱ 6 min
Mira el vídeo
📋 Dinàmica ✕ Tanca
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Pas 03
⏱ 17 min
Llegeix
📋 Dinàmica ✕ Tanca
El fracàs parcial del cop d’estat, que ja coneixes, va deixar Espanya partida en dos territoris amb capitals pròpies des dels primers dies. Als territoris sollevats, els generals van constituir a Burgos, ciutat castellana sense cap tradició de capitalitat política, la Junta de Defensa Nacional, tal com llegiràs a L’Arxiu: un òrgan col·legiat format per set militars, presidit pel general Miguel Cabanellas, que s’atribuïa «tots els Poders de l’Estat» i el dret a representar el país davant les potències estrangeres, sense que ningú els hagués votat ni elegit per fer-ho: la legitimitat que es proclamaven a si mateixos naixia únicament de tenir el control militar del territori, no de cap procés democràtic. Madrid, en canvi, continuava sent la capital legítima de la República, amb el seu govern i el seu Parlament intactes, encara que assetjada des de les primeres setmanes de guerra i obligada, mesos després, a traslladar el govern cap a València per seguretat.
El mapa d’aquell juliol de 1936 no era arbitrari, i tampoc no va sortir només de la sort d’un cop d’estat: coincidia, en bona part, amb el mapa econòmic i social d’Espanya que ja havies vist a la càpsula anterior, sobretot amb la geografia electoral de 1933 i 1936, on el sud agrari i el nord industrial votaven de manera oposada: ja el 1936, el mapa dels fronts militars no feia més que confirmar sobre el terreny, amb exèrcits, allò que el mapa electoral ja havia mostrat abans amb vots. El bàndol sollevat controlava des del primer moment la major part de l’Espanya agrària: la meseta castellana, Galícia, Navarra, bona part d’Aragó, a més del protectorat del Marroc i les illes Canàries i Balears. Era un territori extens però amb poca capacitat industrial pròpia. El bàndol republicà, en canvi, controlava les zones més industrialitzades i urbanes del país: Madrid, amb el gruix de l’administració central de l’Estat i una important indústria auxiliar de construcció i metal·lúrgia lleugera; Catalunya, amb el gruix de la indústria tèxtil i metal·lúrgica catalana i el port de Barcelona, per on entraven bona part de les importacions i l’ajuda exterior que arribava a la República; el llevant valencià, amb la seva rica agricultura d’exportació (taronges, arròs, hortalisses) que generava divises estrangeres imprescindibles per comprar armament a l’estranger; i, durant el primer any de guerra, tota la cornisa cantàbricacornisa cantàbricaCornisa Cantàbrica: franja costanera del nord d'Espanya (Astúries, Cantàbria, País Basc) amb una forta indústria siderúrgica i miner-carbonífera, controlada per la República fins a la seva caiguda l'any 1937., amb la indústria siderúrgica basca (fonaments de vaixells i material bèl·lic) i les mines de carbó asturianes, ja explotades des de feia dècades. Aquesta franja del nord, però, va quedar aïllada de la resta del territori republicà des dels primers mesos, envoltada per terra de tropes sollevades, cosa que en limitava molt la capacitat real d’aprofitar-ne els recursos.
Aquesta divisió econòmica explica bona part del que passaria després. La República tenia la indústria, la població més nombrosa i les reserves d’or de l’Estat, però depenia molt més del comerç exterior (matèries primeres per fabricar armes, combustible per moure-les) per convertir aquell potencial en capacitat militar real, i el bloqueig del Comitè de No-Intervenció que ja coneixes l’hi va fer molt difícil: podia tenir fàbriques, però li faltaven les matèries primeres i la maquinària especialitzada per fer-les funcionar a ple rendiment durant una guerra llarga. El bàndol sollevat, amb menys indústria pròpia, va compensar aquesta feblesa amb l’ajuda exterior massiva d’Alemanya i Itàlia (avions, tancs, artilleria moderna que la seva pròpia indústria no hauria pogut produir) i, sobretot, amb el control directe de les grans zones cerealístiques del país, que li asseguraven l’autoabastament alimentari. En una guerra que s’allargaria gairebé tres anys, aquest darrer avantatge (no passar fam mentre l’enemic sí) es revelaria decisiu: cap exèrcit, per ben armat que estigui, pot combatre gaire temps si la població civil que l’alimenta comença a passar fam, i aquesta fam creixent va acabar afeblint la moral de tota la rereguarda republicana molt abans que qualsevol derrota militar concreta al front de combat.
Pas 04
⏱ 18 min
Activitats
📋 Dinàmica ✕ Tanca
Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
El comentari del mapa de l'Espanya dividida.
Observa el mapa de la imatge de la sessió. En 40-70 paraules, digues quines 4 zones geogràfiques identifiques (per exemple, Madrid, Catalunya, la meseta, el nord) i a quin bàndol pertanyien.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Al mapa distingeixo...». Usa 2 termes de la Fitxa de dades.
La taula de les dues Espanyes.
Fes una taula de 2 files (zona republicana / zona sollevada) i 2 columnes (recurs principal / feblesa principal).
💡 Pista: BASTIDA: comença cada fila així: «La zona..., tenia com a recurs principal..., però com a feblesa...».
Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
El croquis de les dues capitals.
Dibuixeu un croquis molt senzill d'Espanya amb 6 elements: Madrid i Burgos (les dues capitals), i 4 regions més (Catalunya, la meseta castellana, la cornisa cantàbrica, el Marroc) amb el bàndol corresponent.
💡 Pista: Connectors per a la llegenda: «capital de...», «zona de...».
Contrasta: la legitimitat de dues autoritats.
Contrasta, en 70-110 paraules, com es proclama legítima la Junta de Defensa Nacional (per decret propi) i com ho era el govern de la República (per elecció democràtica el 1936).
💡 Pista: Connectors: «la Junta basa la seva legitimitat en...», «en canvi, el govern de la República...».
El gràfic viu de l'avantatge canviant.
Dibuixa una corba de «l'avantatge material» de cada bàndol sobre la línia del temps 1936-1939, amb almenys 3 punts d'inflexió justificats (per exemple: ajuda exterior inicial, caiguda del nord industrial el 1937, esgotament de les reserves d'or).
💡 Pista: Connectors: «puja perquè...», «baixa perquè...».
Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
Desmuntant «l'equilibri de forces».
Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què els dos bàndols no tenien capacitats similars, i acaba amb una frase que comenci: «Cada bàndol tenia un avantatge diferent, no un equilibri, perquè...».
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal citar l'avantatge concret de cada bàndol (indústria vs autoabastament), no només dir que «eren diferents».
Decisió raonada: on t'hauries quedat?
Imagina que ets un enginyer industrial català el juliol de 1936. Decideix i raona, en 110-160 paraules, si t'hauries quedat a la teva fàbrica de Barcelona o hauries intentat fugir, sabent els avantatges i els riscos de cada zona.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal fer servir almenys una dada concreta de la lectura (per exemple, el bloqueig o la manca de matèries primeres) per justificar la decisió.
Ahir i avui: quan la geografia econòmica decideix un conflicte.
El 1936, qui controlava la indústria i qui controlava l'aliment va decidir bona part del resultat de la guerra. Escriu, entre 110 i 160 paraules, un exemple (d'avui o d'un altre moment) d'un conflicte on la geografia econòmica (recursos, indústria, aliments) hagi tingut un paper decisiu.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal un exemple concret, no una afirmació abstracta.
Pas 05
⏱ 2 min
Tancament
📋 Dinàmica ✕ Tanca
📌 Per emportar-se
El fracàs parcial del cop d'estat va crear dues Espanyes amb capitals pròpies (Madrid i Burgos) i economies molt diferents: la República amb més indústria i població però depenent del comerç exterior bloquejat, el bàndol sollevat amb menys indústria però amb autoabastament agrari i ajuda exterior massiva.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
-
1. On es va constituir la Junta de Defensa Nacional dels militars sollevats?
-
2. Quin avantatge econòmic tenia el bàndol republicà a l'inici de la guerra?
-
3. Quin avantatge tenia el bàndol sollevat que va resultar decisiu en una guerra llarga?
💭 Per pensar fins demà
Si la cornisa cantàbrica industrial no hagués quedat aïllada per terra des dels primers mesos, creus que la guerra hauria acabat diferent?
