Sessió 2. Geografia inicial de la guerra: dues Espanyes

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El fracàs parcial del cop d’estat, que ja coneixes, va deixar Espanya partida en dos territoris amb capitals pròpies des dels primers dies. Als territoris sollevats, els generals van constituir a Burgos, ciutat castellana sense cap tradició de capitalitat política, la Junta de Defensa NacionalJunta de Defensa NacionalJunta de Defensa Nacional: govern col·legiat de set generals constituït a Burgos el 24 de juliol de 1936; va durar només dos mesos, fins que el 29 de setembre va cedir tot el poder a Franco., tal com llegiràs a L’Arxiu: un òrgan col·legiat format per set militars, presidit pel general Miguel Cabanellas, que s’atribuïa «tots els Poders de l’Estat» i el dret a representar el país davant les potències estrangeres, sense que ningú els hagués votat ni elegit per fer-ho: la legitimitat que es proclamaven a si mateixos naixia únicament de tenir el control militar del territori, no de cap procés democràtic. Madrid, en canvi, continuava sent la capital legítima de la República, amb el seu govern i el seu Parlament intactes, encara que assetjada des de les primeres setmanes de guerra i obligada, el 6 de novembre de 1936, amb les tropes franquistes a les portes de la ciutat, a traslladar el govern a ValènciaValènciaValència, capital de la República (novembre 1936 - octubre 1937): el govern de Largo Caballero s'hi va instal·lar quan Madrid semblava a punt de caure; després passaria a Barcelona (octubre 1937) i, a la fi, a Figueres (febrer 1939).. Espanya va tenir, doncs, capitals enfrontades i canviants: la República, sempre a la fugida, va governar des de Madrid, València, Barcelona i Figueres; els sollevats, des de Burgos i Salamanca. Cada trasllat republicà era un mapa que s’encongia.

El mapa d’aquell juliol de 1936 no era arbitrari, i tampoc no va sortir només de la sort d’un cop d’estat: coincidia, en bona part, amb el mapa econòmic i social d’Espanya que ja havies vist a la càpsula anterior, sobretot amb la geografia electoral de 1933 i 1936, on el sud agrari i el nord industrial votaven de manera oposada: ja el 1936, el mapa dels fronts militars no feia més que confirmar sobre el terreny, amb exèrcits, allò que el mapa electoral ja havia mostrat abans amb vots. El bàndol sollevat controlava des del primer moment la major part de l’Espanya agrària: la mesetamesetaMeseta: l'altiplà central de la península, terra de cereal i de grans propietats (latifundis) on el cop d'estat va triomfar gairebé sense resistència. castellana, Galícia, Navarra, bona part d’Aragó, a més del protectorat del Marrocprotectorat del MarrocProtectorat del Marroc: territori del nord del Marroc administrat per Espanya des del 1912; hi tenia la seu l'Exèrcit d'Àfrica, la unitat més professional de tot l'exèrcit espanyol, que va ser la punta de llança del cop. i les illes Canàries i Balears. Era un territori extens però amb poca capacitat industrial pròpia. El bàndol republicà, en canvi, controlava les zones més industrialitzades i urbanes del país: Madrid, amb el gruix de l’administració central de l’Estat i una important indústria auxiliar de construcció i metal·lúrgia lleugera; Catalunya, amb el gruix de la indústria tèxtil i metal·lúrgica catalana i el port de Barcelona, per on entraven bona part de les importacions i l’ajuda exterior que arribava a la República; el llevant valencià, amb la seva rica agricultura d’exportació (taronges, arròs, hortalisses) que generava divisesdivisesDivises: moneda estrangera (lliures, dòlars, francs) que un país obté exportant i que necessita per comprar a fora; sense divises, la República no podia pagar armes a l'estranger. imprescindibles per comprar armament a l’estranger; i, durant el primer any de guerra, tota la cornisa cantàbricacornisa cantàbricaCornisa Cantàbrica: franja costanera del nord d'Espanya (Astúries, Cantàbria, País Basc) amb una forta indústria siderúrgica i miner-carbonífera, controlada per la República fins a la seva caiguda l'any 1937., amb la indústria siderúrgica basca (fonaments de vaixells i material bèl·lic) i les mines de carbó asturianes, ja explotades des de feia dècades. Aquesta franja del nord, però, va quedar aïllada de la resta del territori republicà des dels primers mesos, envoltada per terra de tropes sollevades, cosa que en limitava molt la capacitat real d’aprofitar-ne els recursos.

Aquesta divisió econòmica explica bona part del que passaria després. La República tenia la indústria, la població més nombrosa i les reserves d’or de l’Estat, però depenia molt més del comerç exterior (matèries primeres per fabricar armes, combustible per moure-les) per convertir aquell potencial en capacitat militar real, i el bloqueig del Comitè de No-Intervenció que ja coneixes l’hi va fer molt difícil: podia tenir fàbriques, però li faltaven les matèries primeres i la maquinària especialitzada per fer-les funcionar a ple rendiment durant una guerra llarga. El bàndol sollevat, amb menys indústria pròpia, va compensar aquesta feblesa amb l’ajuda exterior massiva d’Alemanya i Itàlia (avions, tancs, artilleria moderna que la seva pròpia indústria no hauria pogut produir) i, sobretot, amb el control directe de les grans zones cerealístiques del país, que li asseguraven l’autoabastament alimentari. En una guerra que s’allargaria gairebé tres anys, aquest darrer avantatge (no passar fam mentre l’enemic sí) es revelaria decisiu: cap exèrcit, per ben armat que estigui, pot combatre gaire temps si la població civil que l’alimenta comença a passar fam, i aquesta fam creixent va acabar afeblint la moral de tota la rereguarda republicana molt abans que qualsevol derrota militar concreta al front de combat. I el mapa no es va quedar quiet: quan el 1937 va caure la cornisa cantàbrica, la República va perdre d’un cop les mines, els alts forns i les drassanes del nord, i el desequilibri que el juliol de 1936 encara es podia compensar es va fer, a partir d’aleshores, gairebé impossible de remuntar.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La Junta es dona tot el poder.

Llegeix el decret de la Junta de Defensa Nacional a L'Arxiu i identifica-hi el fet, el parer i el senyal. FET: quins poders pren la Junta? PARER: com es presenta davant dels altres països? SENYAL: quina paraula delata que és una afirmació seva i no una dada comprovada?

Tres frases, una per pas (40-60 paraules).

💡 Pista: Comença així: «La Junta pren... (fet). Diu que representa... (parer). Ho delata la paraula... (senyal)». Qui firma i on ho diuen l'autor i la data de L'Arxiu. Pots fer servir «legitimitat democràtica» de la Fitxa de dades.

2.2 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El comentari del mapa de l'Espanya dividida.

Observa el mapa del cos de la lectura (Espanya l'agost-setembre de 1936). Localitza quatre zones (Madrid, Catalunya, la meseta i el Marroc) i digues de quin bàndol era cada una. Després, explica en una frase què aportava la meseta als sollevats.

Les quatre zones amb el seu bàndol, i una frase sobre la meseta.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «Al mapa, Madrid era de... ». El color de cada bàndol és al mapa; el que aportava cada zona, al segon paràgraf de la lectura. Pots fer servir «autoabastament».

2.3 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La taula de les dues Espanyes.

Classifica en una taula de dues files (zona republicana / zona sollevada) i tres columnes (territoris / recurs principal / feblesa principal) el que diu la lectura de cada bàndol el 1936.

La taula de dues files i tres columnes, amb dues o tres paraules a cada casella.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Omple cada fila així: «La zona... tenia..., el seu recurs era... i la seva feblesa...». Els recursos i les febleses són al segon i al tercer paràgraf de la lectura; hi trobaràs «autoabastament» i «comerç exterior».

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 🔍 Investigar · intrús justificat 📖 La lectura 🖼️ La imatge 🗣️ En parella

L'intrús del mapa.

D'aquestes sis zones, cinc eren en mans del mateix bàndol l'agost de 1936 i una no: Galícia, Navarra, València, la meseta castellana, el protectorat del Marroc i les illes Canàries. Identifiqueu l'intrús, justifiqueu de quin bàndol era de debò i expliqueu què hi aportava; no val dir només que «no hi surt».

L'intrús, el bàndol al qual pertanyia de debò i el que hi aportava, en dues frases.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Connectors: «l'intrús és... perquè les altres cinc...», «en canvi, aquesta zona...». Comproveu-ho al mapa del cos de la lectura.

2.5 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Dues legitimitats, amb paraules pròpies.

Defineix amb paraules pròpies en què es basava el poder que la Junta de Defensa Nacional es dona a si mateixa a L'Arxiu, i en què es basava el del govern de la República el 1936, sense fer servir les paraules «legítim» ni «legitimitat».

Dues o tres frases, sense les paraules prohibides.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Connectors: «la Junta manava perquè...», «en canvi, el govern de la República...», «la diferència clau és...». Pots fer servir «vot», «eleccions» i «control militar».

2.6 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'esquema 1-3-1: el mapa ja contenia la guerra.

Construeix un esquema 1-3-1. Idea central: el mapa del juliol de 1936 ja explicava bona part del que passaria després. Tres proves tretes de la lectura (una sobre indústria, una sobre aliments, una sobre ajuda exterior). Una conclusió que digui què hauria hagut de passar perquè el mapa no decidís la guerra.

L'esquema: la idea central, tres proves i una conclusió d'una frase.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Connectors: «una primera prova és que...», «a més...», «per tant...». Les tres proves són al darrer paràgraf de la lectura.

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmuntant «l'equilibri de forces».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què els dos bàndols no tenien capacitats similars el 1936 i com compensava cada un la seva mancança.

L'explicació, de 40 a 60 paraules.

💡 Pista: Busca al Desmuntant l'avantatge concret de cada bàndol abans d'escriure: «eren diferents» no explica res.

2.8 🌍 Participar · carta des d'un rol 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Carta d'un enginyer de Barcelona, agost de 1936.

Ets enginyer o enginyera en una fàbrica metal·lúrgica de Barcelona l'agost de 1936 i escrius a un germà que viu a Burgos. Explica-li què veus a la teva ciutat (qui mana, què passa a la fàbrica, què arriba pel port) i què creus que li passarà a la teva feina si la guerra dura, amb les dades que tindries aleshores i cap de posterior.

La carta, amb la data i el destinatari (80-100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Abans d'escriure, decideix què sap i què no pot saber encara una persona l'agost de 1936.

2.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura ✏️ Individual

Ahir i avui: quan la geografia econòmica decideix un conflicte.

El 1936, qui controlava la indústria i qui controlava l'aliment va pesar molt en el resultat de la guerra. Pensa en un conflicte que coneguis, d'avui o d'un altre moment, en què els recursos (indústria, aliments, ports) hagin pesat de manera decisiva, i argumenta què controlava cada bàndol i per què això va inclinar el resultat.

L'exemple i l'argument, de 40 a 60 paraules.

💡 Pista: Tria l'exemple abans d'escriure res: tot el text en depèn.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El fracàs parcial del cop d'estat va crear dues Espanyes amb capitals pròpies (Madrid i Burgos) i economies molt diferents: la República amb més indústria i població però depenent del comerç exterior bloquejat, el bàndol sollevat amb menys indústria però amb autoabastament agrari i ajuda exterior massiva.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, d'on treia la Junta de Defensa Nacional la legitimitat que es proclamava a Burgos?

   A. Del reconeixement de les potències estrangeres, davant les quals ja representava el país B. Del control militar del territori, sense que ningú l'hagués votat ni elegit per fer-ho C. Del nomenament del general Franco, que la presidia des del primer dia amb plens poders D. Del vot dels ajuntaments de la zona sollevada, reunits a Burgos el 24 de juliol de 1936

2. 2. Segons la lectura, per què la República no va poder convertir la seva indústria en capacitat militar real?

   A. Perquè Madrid, on hi havia el gruix de la indústria pesant, va quedar assetjada de seguida B. Perquè no tenia reserves d'or per pagar el combustible i la maquinària que venien de fora C. Perquè la seva indústria era sobretot tèxtil i no es podia adaptar a la producció d'armes D. Perquè li calien matèries primeres i combustible de fora, i el bloqueig ho feia difícil

3. 3. Quin avantatge del bàndol sollevat es va revelar decisiu, segons la lectura, en una guerra de gairebé tres anys?

   A. El control de les zones cerealístiques, que li assegurava l'aliment mentre l'enemic passava fam B. El control de les reserves d'or de l'Estat, amb què pagava l'ajuda d'Alemanya i d'Itàlia C. El control dels ports de l'Atlàntic, per on exportava cereal a canvi de divises i armament D. El control de la siderúrgia basca i de les mines asturianes, que tenia des del primer mes

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si la cornisa cantàbrica industrial no hagués quedat aïllada per terra des dels primers mesos, creus que la guerra hauria acabat diferent?