Sessió 8. La repressió i el terror

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

L’1 d’abril de 1939, Franco va signar l’últim comunicat de guerra: «la guerra ha terminado». Per a centenars de milers de persones del bàndol derrotat, però, aquella data no va significar el final de res, sinó l’inici d’una nova fase de càstig, ara ja no militar sinó legal i administrativa. El 9 de febrer d’aquell mateix any, encara amb la guerra en marxa, el govern de Franco havia promulgat la Llei de Responsabilitats Polítiques, que declarava culpables no només els qui havien combatut contra el bàndol sollevat, sinó també qualsevol persona que, «des de l’1 d’octubre de 1934», hagués contribuït «a crear o a agreujar la subversió» d’Espanya. Aquesta data retroactiva incloïa la revolució d’Astúries de 1934, dos anys abans que comencés la guerra mateixa: haver participat en un sindicat, haver votat el Front Popular o haver ocupat un càrrec municipal durant la República podia bastar per rebre una sanció. Els casos es jutjaven en un Tribunal NacionalTribunal NacionalTribunal Nacional de Responsabilidades Políticas: òrgan creat per la mateixa llei, compost per dos militars, dos membres de FET y de las JONS (el partit únic) i dos magistrats civils. format, en part, per membres del mateix partit únic que ja havies vist a la sessió anterior, cosa que convertia el judici en un instrument polític abans que en un procés judicial independent. Les sancions es dividien en tres grups segons la gravetat: el primer comportava inhabilitacions professionals o polítiques; el segon, l’extrañamiento o el confinament lluny de casa; i el tercer, el més dur, la pèrdua total dels béns i el pagament de quantitats fixades pel tribunal, unes multes que, en la pràctica real de cada dia, podien arruïnar una família sencera durant diverses generacions.

L’aparell repressiu no era només legal, també era físic: uns tres-cents camps de concentració es van escampar per tot el territori conquerit, alguns en edificis que abans no tenien res a veure amb la guerra. El monestir renaixentista de San Marcos, a Lleó, en va ser un exemple extrem: obert com a camp el 25 de juliol de 1936, hi van passar, segons els càlculs dels historiadors, entre quinze mil i trenta mil presoners fins que va tancar el novembre de 1939, amb una xifra de morts (per fam, malaltia, afusellament o «passeig», és a dir, assassinat sense cap procés) que els investigadors situen entre els mil cinc-cents i els tres mil, sense poder-ne concretar més perquè bona part dels registres del camp van desaparèixer deliberadament. Les condicions dins del recinte eren extremes: cel·les massificades, racionament insuficient d’aliments i epidèmies de tifus que es propagaven amb facilitat entre milers de persones amuntegades en un espai pensat originalment per a monjos, no per a presoners de guerra. Avui, la mateixa façana que veus a la fotografia acull turistes que hi passen la nit sense saber, moltes vegades, què va passar entre aquelles parets sis o set dècades enrere. En total, la Llei de Responsabilitats Polítiques va investigar unes quatre-centes mil persones i en va sancionar unes dues-centes mil, amb multes, confiscació de béns, inhabilitacions professionals i condemnes de destierro, i va estar vigent, increïble com sembli, fins al 1966, gairebé trenta anys després d’acabar la guerra que suposadament l’havia originat.

La violència contra civils no va ser cosa d’un sol bàndol, però no va tenir la mateixa forma als dos costats. A la zona republicana, l’esfondrament de l’Estat de l’estiu de 1936 va obrir mesos de terror «calent»terror «calent»Terror «calent»: nom que els historiadors donen a la violència dels primers mesos a la zona republicana, exercida per comitès i milícies fora del control del govern, contra religiosos, propietaris, militars i persones de dretes; es calcula en unes 50.000 víctimes, la majoria entre juliol i desembre de 1936.: comitès i patrulles que treien gent de casa a la nit i l’afusellaven a les cunetes (el «passeig»), amb episodis tan greus com els afusellaments massius de presos de ParacuellosParacuellosParacuellos del Jarama (novembre 1936): afusellament d'entre dos mil i quatre mil presos de les presons de Madrid, evacuats quan les tropes franquistes eren a les portes de la ciutat; el crim més gran de la rereguarda republicana., prop de Madrid. El govern republicà va anar recuperant el control i, a partir de 1937, aquella violència va baixar molt. A la zona franquista, en canvi, la violència va ser des del primer dia una política dirigida des de dalt, i no es va aturar amb la victòria: va continuar durant anys, ara ja amb lleis, tribunals i papers. La víctima més coneguda d’aquell primer estiu va ser el poeta Federico García LorcaFederico García LorcaFederico García Lorca (1898-1936): poeta i dramaturg, l'escriptor espanyol més llegit del segle XX; detingut a Granada i afusellat la matinada del 18 d'agost de 1936 en un barranc entre Víznar i Alfacar, on encara avui es busca el seu cos., afusellat a prop de Granada l’agost de 1936 sense cap judici: la seva mort va anunciar el que passaria amb bona part del teixit intel·lectual del país, mort, empresonat o a l’exili. I la geografia d’aquella violència encara és visible: milers de fosses comunesfosses comunesFosses comunes: enterraments col·lectius i sense nom de persones executades; se n'han comptat més de dues mil a tot Espanya, i les exhumacions per identificar-ne les víctimes van començar de manera sistemàtica només a partir de l'any 2000. repartides per cunetes, cementiris i barrancs, moltes de les quals no s’han obert mai.

La repressió no es limitava als camps ni als tribunals: també arribava a les feines i a les aules. Mestres, funcionaris i professionals de tota mena van passar per processos de depuraciódepuracióDepuració: procediment administratiu franquista per revisar la conducta política d'un treballador públic abans de permetre-li continuar en el seu càrrec., en què havien de demostrar la seva «adhesió al Movimiento» per conservar la feina; molts van ser expulsats, traslladats lluny de casa o directament inhabilitats de per vida només per haver ensenyat, votat o militat d’una manera que ara resultava sospitosa. Les denúncies de veïns, sovint motivades per rancúnies personals antigues o per pur oportunisme més que per una convicció política real, alimentaven un sistema on qualsevol persona es podia convertir en sospitosa d’un dia per l’altre, sense necessitat de proves sòlides. Per a moltes famílies senceres, l’única sortida real davant d’aquell clima de sospita permanent i por constant va ser fugir del país cap a França o cap a l’Amèrica Llatina, tal com veuràs amb molt més detall a la sessió següent.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

8.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Una llei que castiga el passat.

Llegeix l'article primer de la llei a L'Arxiu i identifica-hi el fet, el parer i el senyal. FET: qui la firma i des de quina data castiga? PARER: a qui declara culpables? SENYAL: quina paraula delata que és el judici del vencedor i no una descripció neutra?

Tres frases, una per pas (40-60 paraules).

💡 Pista: Comença així: «La llei la firma... i castiga fets des de... (fet). Declara culpables els qui... (parer). Ho delata la paraula... (senyal)». Qui firma és a l'autor de L'Arxiu. Pots fer servir «retroactivitat» de la Fitxa de dades.

8.2 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Vertader o fals, justificat.

Decideix si cada afirmació és vertadera o falsa i justifica-la amb una dada de la lectura o de L'Arxiu: (1) La llei només castigava fets de després de la guerra. (2) El tribunal que l'aplicava incloïa membres del partit únic. (3) La violència contra civils va ser cosa d'un sol bàndol.

Les tres afirmacions, amb el veredicte i una frase de prova per a cada una.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Comença cada justificació així: «És vertader/fals perquè la lectura diu que...». La resposta a la tercera és al paràgraf sobre el terror a la zona republicana.

8.3 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

El comentari de la imatge: el monestir de San Marcos.

Observa la fotografia del cos de la lectura (la façana de San Marcos, a Lleó). Descriu què hi veus (l'edifici, l'estil, què sembla avui), identifica què va ser entre 1936 i 1939 amb dues dades de la lectura, i dedueix per què molts turistes que hi dormen no ho saben.

El comentari en tres passos (descric, identifico, dedueixo), de 40 a 60 paraules.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A la imatge veig... Entre 1936 i 1939 va ser... Molts no ho saben perquè...». Les dues dades són al segon paràgraf de la lectura. Pots fer servir «camp de concentració».

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

8.4 ✍️ Explicar · titular periodístic 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Dos titulars per a una mateixa llei.

Escriu dos titulars de màxim 12 paraules sobre la Llei de Responsabilitats Polítiques: un tal com l'hauria publicat un diari de la zona franquista el febrer de 1939 (fent servir el vocabulari del preàmbul, que parla de «subversión roja») i un tal com l'escriuria avui un diari democràtic. Sota cada un, una frase que expliqui quina paraula canvia el sentit de tot el titular.

Els dos titulars de màxim dotze paraules, amb una frase sota cada un.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Connectors: «el titular de 1939 presenta els castigats com...», «en canvi, el d'avui...». El vocabulari del preàmbul és al context de L'Arxiu.

8.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La cadena causa-efecte de la depuració.

Encadena en quatre baules com una denúncia d'un veí podia acabar en la pèrdua de la feina d'un mestre el 1939: denúncia → ? → ? → pèrdua de la feina. A cada fletxa, explica per què una cosa porta a la següent, no només l'ordre.

La cadena de quatre baules, amb una frase a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors a cada fletxa: «que provoca que...», «que obliga a...», «i si no ho demostra...». El procediment és al darrer paràgraf de la lectura. Pots fer servir «depuració».

8.6 🌍 Participar · desmentit 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Desmentit: «a San Marcos no hi va morir gairebé ningú».

Algú afirma que «a San Marcos de Lleó no hi va morir gairebé ningú; era una presó com qualsevol altra». Desmunteu-ho amb dues dades concretes de la lectura, digueu per què les xifres exactes no es coneixen i acabeu amb el que hi ha de cert (què era l'edifici abans) perquè el desmentit sigui honest.

El desmentit, de 60 a 80 paraules.

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Connectors: «això és fals perquè...», «no se sap exactament perquè...», «el que sí que és cert és que...».

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

8.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmuntant «els excessos puntuals».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què la repressió franquista es defineix millor com un sistema d'Estat que com uns excessos puntuals, amb dues xifres concretes, i en què es diferencia del terror «calent» de la zona republicana dels primers mesos.

L'explicació, de 40 a 60 paraules.

💡 Pista: Busca al Desmuntant què fa que una violència sigui «sistema» (papers, tribunals, durada) abans d'escriure.

8.8 🌍 Participar · carta des d'un rol 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Carta d'un mestre depurat, 1939.

Ets mestre o mestra en un poble el setembre de 1939 i t'acaben d'obrir un expedient de depuració. Escriu una carta a un familiar que expliqui de què t'acusen, qui ho decidirà, què pots perdre i què faràs, amb les dades que tindries aleshores i cap de posterior.

La carta, amb la data i el destinatari (80-100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Abans d'escriure, decideix què sap una persona el 1939 del que li pot passar, i què encara no.

8.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura ✏️ Individual

Ahir i avui: quan la denúncia es converteix en arma.

Les denúncies de veïns van alimentar el sistema repressiu franquista. Pensa en un cas que coneguis en què una acusació pública (a les xarxes o als mitjans) s'hagi fet servir com a arma sense proves sòlides, i argumenta en què s'assembla al cas d'aquesta sessió, en què no, i què hauria d'aturar-ho.

L'exemple i l'argument, de 40 a 60 paraules.

💡 Pista: Tria l'exemple abans d'escriure res: tot el text en depèn.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El final oficial de la guerra, l'1 d'abril de 1939, no va aturar la violència contra els vençuts: la Llei de Responsabilitats Polítiques (9 febrer 1939), amb caràcter retroactiu fins al 1934, i una xarxa de tres-cents camps de concentració com el de San Marcos de Lleó, van convertir la repressió en un sistema d'Estat legal i durador, vigent fins al 1966.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Fins on arribava enrere la Llei de Responsabilitats Polítiques de 1939?

   A. Fins al juliol de 1936: hi entrava l'oposició al cop d'estat, però cap fet d'abans de la guerra B. Fins al febrer de 1936: hi entrava haver votat el Front Popular, però cap fet d'abans C. Fins a l'abril de 1931: hi entrava qualsevol càrrec ocupat des que es va proclamar la República D. Fins a l'octubre de 1934: hi entrava la revolució d'Astúries, dos anys abans de la guerra

2. 2. Per què diu la lectura que el Tribunal Nacional era un instrument polític més que un tribunal independent?

   A. Perquè el formaven només oficials de l'exèrcit, que jutjaven els vençuts com a enemics B. Perquè les sentències les decidia Franco en persona, i el tribunal es limitava a signar-les C. Perquè hi seien membres del partit únic, al costat de militars i de magistrats civils D. Perquè el formaven veïns de cada poble, que jutjaven a partir de les denúncies rebudes

3. 3. Què diu la lectura del camp de concentració de San Marcos, a Lleó?

   A. Que es va construir expressament el 1939 per tancar-hi els investigats per la nova llei B. Que no se'n sap la xifra exacta de morts, perquè es van fer desaparèixer molts registres C. Que hi van passar uns tres-cents presoners, gairebé tots oficials de l'exèrcit republicà D. Que va funcionar com a camp fins al 1966, l'any en què la llei va deixar d'estar vigent

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si tu haguessis viscut a Espanya el 1939 sense haver combatut en cap bàndol, creus que t'hauries pogut sentir segur davant d'una llei que castigava «passivitat greu»?