Sessió 4. La rereguarda republicana i la revolució social

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Quan els treballadors armats de Barcelona, la majoria militants de sindicats i partits d’esquerra sense cap experiència militar prèvia, van derrotar les tropes sollevades el 19 de juliol de 1936 en combats de carrer improvisats, l’Estat, en la pràctica, es va esfondrar a Catalunya durant unes quantes setmanes. El poder real no el tenia el govern oficial de la Generalitat, sinó el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, un organisme improvisat de sindicats i partits (amb la CNT anarcosindicalista com a força de referència més poderosa, seguida de prop pel PSUC comunista i Esquerra Republicana) que va assumir funcions de govern: organitzar l’ordre públic als carrers, controlar l’economia de guerra i fins i tot enviar un exèrcit voluntari de milíciesmilíciesMilícies: columnes de voluntaris armats organitzades per sindicats i partits, sense graus, sense uniforme i amb les decisions preses en assemblea; la primera, la Columna Durruti, va sortir de Barcelona cap a Saragossa el 24 de juliol de 1936 amb uns tres mil homes i dones. al front d’Aragó. Durant setmanes, el president CompanysCompanysLluís Companys (1882-1940): president de la Generalitat des del 1934; el 20 de juliol de 1936 va rebre els dirigents anarquistes al Palau i els va dir que, si el volien, seguia sent president, i si no, un soldat més. Afusellat a Montjuïc el 1940. va mantenir el càrrec de manera només nominal: era, de fet i sobre el terreny, un poder paral·lel al mateix govern legal que exercia l’autoritat real sobre el territori, una situació anòmala i inestable que no podia durar gaire temps sense generar friccions greus entre els mateixos que havien guanyat junts el carrer aquell 19 de juliol.

Les milícies són la imatge més coneguda d’aquell estiu: obrers amb granota blava i fusell, dones armades a les barricades, camions pintats amb les sigles del sindicat sortint cap a l’Aragó entre aplaudiments. Van aturar l’avanç sollevat a les portes de Saragossa i Osca, però no van poder prendre cap de les dues ciutats: contra un exèrcit regular amb artilleria i oficials professionals, l’entusiasme i l’assemblea no bastaven, i el front d’Aragó va quedar gairebé immòbil durant més d’un any. Aquell fracàs militar seria, mesos després, l’argument principal dels qui demanaven dissoldre les milícies dins d’un exèrcit regular amb disciplina i comandament únic.

En aquest buit de poder, va esclatar una autèntica revolució social. Els obrers, sobretot els afiliats a la CNT-FAICNT-FAICNT-FAI: Confederació Nacional del Treball (sindicat) i Federació Anarquista Ibèrica (organització política), els dos pilars del moviment anarcosindicalista català, que van liderar les col·lectivitzacions de 1936., van prendre el control directe de milers de fàbriques, tallers, línies de tramvia i autobús, hotels, teatres i terres agrícoles senceres abandonades pels seus antics propietaris, moltes vegades fugits cap a la zona sollevada o simplement detinguts per haver-hi col·laborat activament. En qüestió de setmanes, bona part de tota l’economia productiva de Catalunya havia canviat de mans, de propietaris privats a consells obrers col·lectius, sense que cap llei ho hagués decretat encara. No sempre va ser un caos: en molts casos, els mateixos treballadors van organitzar consells d’empresaconsells d’empresaConsell d'empresa: òrgan elegit pels treballadors d'una empresa col·lectivitzada per dirigir-la; el decret d'octubre en va regular la composició (entre 5 i 15 membres, amb representació de tots els oficis) i hi va afegir un interventor de la Generalitat. que van mantenir la producció en marxa, de vegades amb resultats sorprenentment eficients, com en el cas de la xarxa de tramvies i autobusos de Barcelona, que va continuar funcionant amb regularitat sota gestió obrera. Fins i tot alguns observadors estrangers de pas per Barcelona en aquells mesos, sense cap simpatia particular per l’anarquisme, van reconèixer per escrit que certes col·lectivitzacions industrials funcionaven amb una disciplina i una eficàcia notables, ben lluny de la imatge de desordre generalitzat que la propaganda contrària en donava des de fora. Paral·lelament, un moviment anticlericalanticlericalAnticlericalisme: hostilitat contra l'Església i el clergat com a institució de poder; a Espanya tenia arrels al segle XIX i havia esclatat ja el 1909 (Setmana Tràgica) i el 1931 amb crema de convents. violent, alimentat per dècades de ressentiment contra una Església que la població treballadora identificava amb els propietaris i el vell ordre social, va cremar centenars d’esglésies i convents. Va costar la vida a milers de religiosos, sobretot durant els primers mesos i setmanes del conflicte, quan el caos general era més gran i el control dels comitès sobre les seves pròpies bases populars encara era molt més feble. Cap partit ni sindicat va reivindicar oficialment aquesta violència, però tampoc cap dels organismes revolucionaris del moment no va fer gaire per aturar-la a temps, ocupats com estaven a organitzar el front, l’ordre públic i l’economia de guerra alhora, amb mitjans i experiència molt limitats.

El 24 d’octubre de 1936, la Generalitat va intentar posar ordre legal a aquest procés espontani amb el decret que llegiràs a L’Arxiu: la col·lectivització obligatòria de totes les empreses de més de cent treballadors, i també d’aquelles els propietaris de les quals haguessin fugit o fossin considerats «faccioses», sota consells d’empresa amb participació obrera directa en la gestió. Les empreses més petites, per sota d’aquell llindar de cent treballadors, podien seguir en mans dels seus propietaris privats de sempre, però sempre sota un control obrer permanent que en fiscalitzava tota la gestió econòmica. El decret no creava la revolució, que ja portava mesos en marxa als carrers i les fàbriques abans que cap llei l’avalés: intentava, més aviat, ordenar-la i encaixar-la dins d’un marc legal reconegut per l’Estat, en un intent de conciliar el desig revolucionari dels sindicats amb la necessitat, cada cop més urgent, de mantenir una economia de guerra mínimament funcional.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La Generalitat busca un culpable.

Llegeix el preàmbul del decret de col·lectivització a L'Arxiu i identifica-hi el fet, el parer i el senyal. FET: qui el firma i quan? PARER: de qui diu que és la culpa del trastorn econòmic? SENYAL: quin adjectiu delata que és una acusació i no una descripció neutra?

Tres frases, una per pas (40-60 paraules).

💡 Pista: Comença així: «El decret el firma... el... (fet). Diu que la culpa és de... (parer). Ho delata l'adjectiu... (senyal)». Qui firma i quan ho diuen l'autor i la data de L'Arxiu. Pots fer servir «col·lectivització».

4.2 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Vertader o fals: la revolució de 1936.

Decideix si cada afirmació és vertadera o falsa i justifica-la amb un fet de la lectura o de L'Arxiu: (1) El decret del 24 d'octubre va posar en marxa les col·lectivitzacions. (2) El Comitè Central de Milícies Antifeixistes era el govern legal de Catalunya. (3) Totes les empreses, grans i petites, van quedar col·lectivitzades.

Les tres afirmacions, amb el veredicte i una frase de prova per a cada una.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Comença cada resposta així: «És vertader/fals perquè la lectura diu que...». La data del decret i la mida de les empreses són al darrer paràgraf. Pots fer servir «poder paral·lel».

4.3 ✍️ Explicar · reescriptura 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Explica l'autobús sense dir «propietari».

Observa la imatge del cos de la lectura (el primer autobús fabricat a la General Autobús Company el 1936). Explica amb paraules pròpies què vol dir que aquell autobús el va fer una empresa col·lectivitzada, sense fer servir la paraula «propietari» ni cap derivat.

Dues o tres frases, sense la paraula prohibida.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Comença així: «Aquest autobús el van fabricar uns treballadors que...». Pots fer servir «consell d'empresa» de la Fitxa de dades; el que passava a les fàbriques és al tercer paràgraf de la lectura.

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 🧭 Situar-se · línia del temps 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

La línia del temps del poder paral·lel.

Ordeneu i dateu en una línia del temps cinc fets del 1936 a Catalunya: el cop d'estat derrotat al carrer, la creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, la sortida de la Columna Durruti cap a l'Aragó, les primeres col·lectivitzacions i el decret de col·lectivització. Sota cada fet, escriviu qui mana en aquell moment.

La línia del temps amb cinc fets datats i, sota cada un, qui mana.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Connectors: «primer...», «després...», «finalment...». Les dates són a la lectura i a la Fitxa de dades; si un fet no té dia, poseu-hi el mes.

4.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La cadena d'una fàbrica col·lectivitzada.

Encadena en quatre baules com una fàbrica de Barcelona passa de mans privades a mans d'un consell d'empresa entre el juliol i l'octubre de 1936. La primera baula és el 19 de juliol; l'última, el decret. A cada fletxa, escriu per què una cosa porta a la següent, no només l'ordre.

La cadena de quatre baules, amb una frase a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors a les fletxes: «això provoca que...», «cosa que permet...», «i per legalitzar-ho...». Pots fer servir «consell d'empresa» i «col·lectivització».

4.6 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La taula: revolució de fet, revolució legal.

Classifica en una taula de dues columnes (fet al carrer abans de cap llei / ordenat pel decret del 24 d'octubre) aquests sis elements: les milícies cap a l'Aragó, la col·lectivització obligatòria de les empreses de més de cent treballadors, la crema d'esglésies, la presa de la xarxa de tramvies, els consells d'empresa amb participació obrera i la creació del Comitè de Milícies. Sota la taula, explica el cas més dubtós.

La taula amb els sis elements i una frase sobre el cas més dubtós.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Connectors: «va passar al carrer perquè...», «en canvi, el decret ordena...», «el cas dubtós és... perquè...». El que diu el decret és a L'Arxiu i al darrer paràgraf.

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmuntant «tots volien el mateix».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què dins del bàndol republicà no hi havia un sol pla sinó dos ordres de prioritats, qui defensava cada un i per què.

L'explicació, de 40 a 60 paraules.

💡 Pista: Busca al Desmuntant qui defensava cada prioritat i per quin motiu abans d'escriure: sense els noms, «estaven dividits» no explica res.

4.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Decisió raonada: ets al govern de la Generalitat, octubre de 1936.

Ets conseller o consellera de la Generalitat l'octubre de 1936. Les fàbriques ja fa tres mesos que són en mans dels treballadors. Tria entre les opcions reals que hi havia: legalitzar-ho amb un decret com el de L'Arxiu, intentar tornar les empreses als amos o deixar-ho tal com està sense cap llei. Decideix i defensa-ho amb dues raons de la lectura i un risc que assumeixes.

La decisió, les dues raons i el risc assumit (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Escriu primer el risc de les dues opcions que NO tries.

4.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura ✏️ Individual

Ahir i avui: quan un moviment social pren el control sense esperar cap llei.

Els treballadors catalans de 1936 van prendre el control de fàbriques i terres abans que cap llei ho autoritzés. Pensa en un moviment social que coneguis, d'avui o d'un altre moment, que hagi actuat abans que la llei el reconegués, i argumenta com es va resoldre (la llei ho va acceptar, ho va revertir o ho va reprimir) i per què.

L'exemple i l'argument, de 40 a 60 paraules.

💡 Pista: Tria l'exemple abans d'escriure res: tot el text en depèn.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El fracàs del cop d'estat a Catalunya va crear un poder paral·lel (el Comitè Central de Milícies Antifeixistes) i va obrir una revolució social espontània: col·lectivitzacions obreres, violència anticlerical, un decret que ho va intentar ordenar l'octubre de 1936; tot això enmig d'un desacord intern entre revolucionaris i moderats sobre si calia fer la revolució ara o ajornar-la.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, quina era la situació del president Companys les setmanes després del 19 de juliol de 1936?

   A. Governava amb plens poders, i el Comitè de Milícies només organitzava el front d'Aragó B. Havia cedit la presidència a la CNT, que dirigia la Generalitat des del Comitè de Milícies C. Havia marxat a València amb el govern de la República, i el Comitè de Milícies el suplia D. Conservava el càrrec només de nom, perquè el poder real el tenia el Comitè de Milícies

2. 2. Què va fer el decret del 24 d'octubre de 1936 amb les col·lectivitzacions?

   A. Va posar en marxa un procés que encara no havia començat, limitat a les fàbriques d'armes B. Va ordenar per llei un procés que ja durava tres mesos, obligatori amb més de cent treballadors C. Va tornar als amos les empreses de menys de cent treballadors, sense cap control obrer D. Va passar a l'Estat central totes les empreses ocupades, amb un interventor de Madrid

3. 3. Quin era, segons el Desmuntant, el desacord de fons dins del bàndol republicà?

   A. Els comunistes volien fer la revolució durant la guerra, i els anarquistes, ajornar-la B. Els anarquistes volien negociar la pau amb Franco, i els comunistes, resistir fins al final C. Els anarquistes volien fer la revolució durant la guerra, i els comunistes, ajornar-la D. Els moderats volien dissoldre les milícies, i els comunistes, mantenir-les al front d'Aragó

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si el bàndol republicà hagués aconseguit posar-se d'acord des del principi sobre revolució o guerra primer, creus que el resultat final del conflicte hauria estat diferent?