Sessió 4. La Conferència de Berlín i el repartiment d'Àfrica

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Hi ha imatges que resumeixen una època sencera. Una d’elles és la d’un grup d’homes amb levitalevitaAbric masculí llarg i ajustat, símbol de l'alta burgesia i la diplomàcia del segle XIX. Que els qui repartien Àfrica anessin de levita recorda que ho feien com un tràmit elegant, no com una guerra., drets al voltant d’un gran mapa d’Àfrica penjat a la paret, en un saló de Berlín. Entre el 15 de novembre de 1884 i el 26 de febrer de 1885, els representants de catorze estats, gairebé tots europeus, es van reunir a la capital alemanya per posar ordre a la cursa colonial que ja havia començat. La trobada es coneix com la Conferència de Berlín. El detall més revelador no és qui hi era, sinó qui no hi era: no s’hi va convidar ni un sol africà. Es decidia el futur d’un continent com qui reparteix una herència entre parents.

La conferència no va dibuixar fronteres: en va fixar les regles del joc. La més important era el principi d’ocupació efectivaocupació efectivaPrincipi acordat a Berlín (articles 34 i 35 de l'Acta): per quedar-se un tros de costa africana, una potència havia d'establir-hi una autoritat real i notificar-ho a les altres. L'Acta només el va aplicar a les costes, però a la pràctica la mateixa lògica es va estendre a l'interior i va accelerar l'ocupació física del continent.: per quedar-se un tros de costa no n’hi havia prou de reclamar-lo sobre el paper, calia establir-hi una autoritat real i notificar-ho a les altres potències. L’Acta només ho exigia a les costes, però a la pràctica la mateixa lògica es va estendre a l’interior. Aquell principi va accelerar una cursa que ja era frenètica. Entre el 1870 i el 1914, el mapa d’Àfrica es va transformar per complet: cap al 1870, les potències europees en controlaven aproximadament una desena part; cap al 1914, en dominaven al voltant del 90%, i només Etiòpia i Libèria van resistir com a estats independents.

Per què es van molestar a reunir-se, si ja s’estaven repartint el continent pel seu compte? Sobretot, per no barallar-se entre ells. La cursa colonial havia generat friccions perilloses entre unes potències que, a Europa, eren rivals armades fins a les dents. Berlín va ser, en el fons, una mena de pacte per repartir-se el botí sense arribar a les mans: es tractava de regular la competència entre europeus, no pas d’atendre els interessos dels africans, que ni tan sols hi tenien veu. Aquesta lògica, la de tractar un continent poblat com si fos un territori buit a ocupar, és la clau per entendre tot el que va venir després.

Aquelles fronteres es van traçar, com ja saps, amb regle sobre el mapa, sense atenció a on vivia cada poble. Rectes que tallaven en dos un mateix grup humà, o que tancaven dins d’un sol territori comunitats que no havien compartit mai govern. Aquesta és una de les herències més pesades del repartiment: molts dels conflictes que avui s’atribueixen a «odis ancestrals» tenen l’origen, en realitat, en aquelles línies decidides a Europa. Un exemple clàssic és el del poble somali, que va quedar repartit entre cinc territoris diferents, quatre colònies europees i l’Etiòpia imperial; encara avui, aquella fragmentació pesa sobre tota la regió de la Banya d’Àfrica.

Per què no es van corregir quan els països africans es van independitzar? La resposta és en una segona decisió sobre aquestes línies, presa aquesta vegada per africans. El 1964, reunits al Caire, els caps d’Estat de l’Organització de la Unitat Africana (OUA) es van comprometre solemnement a respectar les fronteres que cada estat tenia el dia de la seva independència: és el principi de la intangibilitat de les fronteresintangibilitat de les fronteresPrincipi segons el qual les fronteres heretades de la colonització no es toquen: cada estat respecta les que tenia el dia de la independència. L'OUA el va aprovar al Caire el 1964., i la resolució la llegiràs a L’Arxiu. No tots hi estaven d’acord: Somàlia i el Marroc, que reclamaven territoris dels veïns, s’hi van oposar. No era una manera d’aprovar el repartiment, sinó de témer el que vindria si es discutia: si es revisava una frontera, calia revisar-les totes, i el continent podia caure en una cadena de guerres entre veïns. El preu va ser conservar el mapa que s’havia dibuixat a Europa.

Però el cas que millor mostra què amagava el llenguatge amable de la «missió civilitzadora» és el del Congo. Abans i durant la conferència, les potències van reconèixer, en tractats a part, el domini d’una associació del rei Leopold II dels belgues sobre una immensa regió del centre d’Àfrica, unes vuitanta vegades més gran que Bèlgica. Pocs mesos després, Leopold la va proclamar propietat personal seva i la va batejar, amb ironia tràgica, «Estat Lliure del Congo». Sobre el paper, tot es feia pel bé dels seus habitants. L’article VI de l’Acta de Berlín comprometia solemnement les potències a «vetllar per la preservació de les poblacions indígenes» i a millorar el seu «benestar moral i material».

La realitat va ser l’oposada. Per extreure cautxúcautxúSubstància elàstica que s'obté d'uns arbres tropicals. A finals del segle XIX la demanda va disparar-se (pneumàtics, aïllants elèctrics), i el Congo en tenia en abundància: d'aquí la brutalitat de l'extracció. i ivori amb el màxim benefici, l’administració de Leopold va imposar un règim de treball forçat brutal: als pobles que no lliuraven la seva quota de cautxú, se’ls cremaven els llogarets, se’ls prenien ostatges i se’ls aplicaven càstigs atroços, com el tall de mans. Un dels primers a denunciar-ho va ser George Washington WilliamsGeorge Washington WilliamsHistoriador i pastor afroamericà (1849-1891). Va viatjar pel Congo el 1890 i va escriure una carta oberta a Leopold II documentant els abusos. Va contribuir a popularitzar l'expressió «crims contra la humanitat»., que el 1890 va escriure una carta oberta a Leopold II acusant el seu govern de «engany, frau, robatoris, incendis, assassinats» i d’una «política general de crueltat» contra els nadius. La seva veu, i les de missioners i diplomàtics que la van seguir, van acabar obligant Bèlgica a arrabassar la colònia al rei el 1908. Les estimacions sobre les víctimes són molt debatudes, però totes parlen de milions de morts.

Els historiadors d’avui fan servir tres conceptes per anomenar amb precisió el que va passar al Congo, perquè la paraula «abusos» es queda curta. El primer és el genocidigenocidiDestrucció deliberada, total o parcial, d'un grup humà. Al Congo, les estimacions de mortalitat per la violència, la fam i les malalties associades al règim de Leopold parlen de milions de persones.: milions de persones mortes per la violència, la fam i la malaltia. El segon és l’ecocidiecocidiDestrucció greu del medi natural. L'extracció massiva de cautxú i ivori va arrasar boscos i va delmar la fauna de regions senceres de la conca del Congo.: l’extracció frenètica de cautxú i ivori va devastar boscos i fauna de regions senceres. I el tercer, més subtil però igual de profund, és l’epistemicidiepistemicidiDestrucció dels sabers, les llengües i les maneres d'entendre el món d'un poble. El colonitzador tractava el coneixement local com si no valgués res i l'anava esborrant.: la destrucció dels sabers, les llengües i les formes d’entendre el món dels pobles sotmesos, que l’ocupant considerava sense cap valor. Els tres noms assenyalen una mateixa idea: la violència colonial no va matar només persones, també va arrasar un entorn i una cultura.

El Congo va ser el cas extrem, però no una excepció aïllada. Arreu del continent es va repetir el mateix esquema amb intensitats diferents: una potència europea ocupava un territori, en fixava les fronteres segons la seva conveniència i n’explotava els recursos i la gent. El que canviava era el grau de violència, no la lògica de fons. Per això la Conferència de Berlín no és només una data per memoritzar: és el moment en què el repartiment del món que estudiem en aquesta càpsula va quedar formalitzat sobre el paper, amb la firma de catorze estats i l’absència de tots els pobles afectats. Entendre-la és entendre com una injustícia a escala continental es va poder presentar, davant del món, com un exercici d’ordre i de legalitat.

Mapa: Kinshasa i Brazzaville, cara a cara. Consultable a ideorum.cat.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Què es va prometre al Caire

Llegeix la primera font de L'Arxiu, la resolució de l'OUA del 1964, i respon a la llibreta en tres passos numerats. FET — Copia entre cometes la frase on els estats es comprometen a alguna cosa, i digues qui es compromet. PARER — Què pensen els caps d'Estat dels problemes de fronteres, i d'on creuen que ve el perill? SENYAL — Amb quina expressió anomena el text les fronteres per no haver de dir d'on venien?

Els tres passos numerats, amb la frase copiada entre cometes al primer (60-90 paraules).

💡 Pista: Al pas SENYAL, busca com diu el text «les fronteres»: no hi surten ni la paraula «colonials» ni Berlín. Pots començar així: «Els caps d'Estat pensen que…».

4.2 🧭 Situar-se · Comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Àfrica el 1880 i el 1913

Comenta el mapa d'Àfrica de la lectura (1880 i 1913) a la llibreta, en tres passos. DESCRIC EL PATRÓ: què hi ha de diferent entre els dos mapes i quins dos països europeus s'emporten les taques més grans. EXPLICO: quina regla acordada a Berlín va accelerar aquesta ocupació, segons la Fitxa. VALORO: mira la forma de les fronteres del mapa de 1913 i digues què tenen d'estrany.

El comentari amb els tres passos retolats (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Al pas EXPLICO, la regla és a la Fitxa i et servirà el terme «ocupació efectiva». Al pas VALORO, compara aquestes fronteres amb les d'Europa. Pots començar així: «El 1913, les fronteres…».

4.3 🧭 Situar-se · Gràfic de dades 📊 La fitxa de dades 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Quatre dècades

Amb les xifres de l'escala del repartiment de la Fitxa, dibuixa a la llibreta un gràfic de dues barres: la proporció d'Àfrica sota control europeu al principi del període i al final. Posa-hi títol, escala i els anys. Sota el gràfic, escriu dues frases: quants punts guanya Europa i en quants anys, i per què aquest ritme fa que se'n digui «repartiment» i no una expansió lenta.

El gràfic de dues barres retolat i les dues frases de sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Les xifres i els anys són a la línia de la Fitxa sobre l'escala del repartiment; resta'ls. Per a la segona frase, rellegeix el peu del mapa d'Àfrica del 1880 i el 1913. Pots començar així: «Se'n diu repartiment perquè…».

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 🔍 Investigar · Anàlisi crítica de dues fonts 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El testimoni i la decisió

Les dues fonts de L'Arxiu miren el mateix repartiment: la decisió dels estats africans independents sobre les fronteres heretades (1964) i el testimoni de qui va anar al Congo (1890). Compara-les a la llibreta en tres parts retolades. COMENTARI DE LA RESOLUCIÓ (breu: qui la signa, què decideix i amb quines paraules). COMENTARI DE WILLIAMS (breu: qui és, on va anar i què hi va documentar). EL CONTRAST (la part llarga: què denuncia l'un i què accepta l'altre del mateix repartiment, per què uns governs africans van preferir conservar-ne les línies i quin preu tenia fer-ho), fent servir el terme «intangibilitat de les fronteres» de la Fitxa.

L'anàlisi amb les tres parts retolades i el contrast més llarg que els dos comentaris (90-125 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Pregunta't què temien els governs del 1964 si obrien la discussió d'una sola frontera.

4.5 ✍️ Explicar · Taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Què es va decidir i què es va deixar fora

Fes a la llibreta una taula de dues columnes: DECIDIT A BERLÍN i NO TRACTAT A BERLÍN. Classifica-hi sis elements de la lectura i de la Fitxa, tres a cada columna. Sota la taula, explica en una frase què tenen en comú tots els elements de la segona columna.

La taula amb sis elements repartits en dues columnes i la frase de sota.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: El gravat de la conferència que hi ha a la lectura et dona el criteri: mira qui hi és i qui no.

4.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 🖼️ La imatge ✏️ Individual

El tòpic de les fronteres naturals

Treballa el bloc «Desmuntant un tòpic» d'aquesta sessió i respon a la llibreta (90-125 paraules): (1) enuncia el tòpic amb les teves paraules; (2) assenyala al mapa de la lectura una frontera concreta que el desmenteixi i explica per què, fent servir el terme «Conferència de Berlín» de la Fitxa; (3) digues quines fronteres africanes sí que són anteriors al repartiment, perquè el desmentit no sigui una altra generalització.

Els tres punts numerats, amb una frontera concreta assenyalada al segon (90-125 paraules).

💡 Pista: Al punt 3, pensa en els accidents geogràfics i en els estats que ja existien abans del repartiment.

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Els que no són a la sala

Observa el gravat de la Conferència de Berlín de la lectura i comenta'l a la llibreta en tres passos. DESCRIC: qui hi surt, com van vestits, què tenen a la paret i com estan col·locats. IDENTIFICO: quants estats hi havia representats i quants africans. DEDUEIXO: què significa, per a les decisions que en van sortir, que la sala fos exactament així; i quina d'aquelles decisions hauria estat impossible amb els habitants del continent asseguts a la taula.

El comentari amb els tres passos retolats (80-100 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

4.8 🌍 Participar · Decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La carta que Williams no va poder escriure el 1885

Ets diplomàtic d'un dels catorze estats de Berlín i, el 1885, has de decidir si el teu govern signa el tractat que reconeix el domini de l'associació de Leopold II sobre el Congo. Tens sobre la taula la promesa de l'article VI que explica la lectura i el que ja se sabia del comerç de l'ivori (el gran negoci del cautxú arribaria als anys noranta). Decideix si el signes i defensa-ho amb dues raons i la condició que hauries exigit perquè fos possible, fent servir el terme «ocupació efectiva» de la Fitxa. No pots fer servir res del que Williams va documentar el 1890. Mínim 125 paraules.

La decisió amb dues raons i la condició exigida (mínim 125 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

4.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Fronteres que encara hi són

Completa i argumenta a la llibreta (70-90 paraules): «Les fronteres que van sortir del repartiment que Berlín va posar en marxa continuen sent, en bona part, les d'avui. Que un conflicte actual del continent africà tingui l'arrel en aquell traçat em sembla [posició], i el cas que m'ho fa pensar és [quin]. Dir que la culpa és de Berlín seria excessiu perquè [límit], però ignorar-ho seria [conseqüència].»

El text complet amb les quatre parts resoltes (70-90 paraules).

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

A la Conferència de Berlín (1884-1885), les potències europees van fixar les regles per repartir-se Àfrica, que després es va dividir amb regle sense cap africà present, i van justificar-ho amb promeses de protecció que el cas del Congo de Leopold II va desmentir de la manera més brutal.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Quin efecte va tenir el principi d'«ocupació efectiva» acordat a Berlín?

   A. Va frenar l'ocupació, perquè exigia tenir el consentiment dels pobles afectats B. Va accelerar la cursa per ocupar de debò el continent C. Va prohibir als europeus entrar a l'interior del continent D. Va obligar a respectar les fronteres que cada territori tenia abans de 1884

2. 2. Què prometia l'article VI de l'Acta de Berlín, que el Congo de Leopold II va desmentir?

   A. Vetllar per la preservació de les poblacions indígenes i millorar-ne el benestar B. Respectar els límits dels territoris on vivia cada poble abans de l'ocupació C. Repartir entre els catorze estats els beneficis del cautxú i de l'ivori D. Deixar el Congo sota l'administració de Bèlgica, i no del rei, fins al 1908

3. 3. Per què els estats africans van decidir el 1964 conservar les fronteres heretades?

   A. Perquè consideraven que el repartiment de Berlín havia respectat els pobles del continent B. Perquè les antigues metròpolis ho exigien com a condició per reconèixer les independències C. Perquè temien que revisar-ne una obligués a revisar-les totes i portés guerres entre veïns D. Perquè l'Acta de Berlín prohibia de modificar-les sense l'acord dels catorze estats

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si les fronteres d'Àfrica es van decidir a Europa fa més d'un segle, qui hauria de tenir avui l'autoritat per decidir si es mantenen o es canvien?