Sessió 2. Per què Europa va dominar el món

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

L’any 1914, en vigílies de la Primera Guerra Mundial, un continent petit i fragmentat en desenes d’estats rivals controlava directament o indirectament al voltant del 84% de la superfície terrestre del planeta. Un segle abans, cap al 1800, aquesta xifra era només del 35%. En poc més de cent anys, Europa havia passat de dominar un terç del món a dominar-ne més de quatre cinquenes parts. La pregunta que obre aquesta sessió és tan senzilla d’enunciar com difícil de respondre: per què? Com és que van ser els europeus, i no els xinesos, els otomansotomansImperi de dinastia turca que, des del segle XIV, dominava Anatòlia, els Balcans i gran part de l'Orient Mitjà i el nord d'Àfrica. El 1914 encara existia, però molt afeblit; va desaparèixer el 1922. o els inques, els qui van sotmetre la resta?

La resposta fàcil, la que es donava a l’època, apel·lava a una suposada superioritat natural dels europeus. La resposta rigorosa és una altra: Europa va dominar perquè, durant un segle concret, va acumular un avantatge material que la resta no tenia. Aquest avantatge tenia un nom i una data d’inici. El nom és Revolució Industrial; la data, el darrer terç del segle XVIII, quan a Anglaterra la màquina de vapormàquina de vaporMotor que transforma la calor del carbó en moviment. Perfeccionada per James Watt cap al 1769, va permetre moure màquines, trens i vaixells sense dependre de la força humana, animal o del vent. de James Watt (patentada cap al 1769) va començar a substituir la força dels braços i dels animals per la del carbó.

Però abans que hi hagués fàbriques hi havia un altre món. Fins ben entrat el segle XVIII, Europa vivia sota l’Antic RègimAntic RègimOrdre social i polític anterior a les revolucions liberals: economia sobretot agrària, societat dividida en estaments (noblesa, clergat i tercer estat) i poder concentrat en monarquies absolutes. La posició de cadascú la fixava el naixement, no allò que feia.: una economia bàsicament agrària, una societat d’estaments on el lloc de cadascú venia fixat pel naixement, i un poder concentrat en monarquies absolutes. El gran gir que ho canvia tot és el pas d’aquell món al del capitalisme industrial i financer. Quan la riquesa deixa de dependre sobretot de la terra i passa a dependre de la producció mecanitzada, del capital i del comerç, Europa es dota d’una màquina de generar poder que l’Antic Règim mai no havia tingut. Aquest gir —i no cap qualitat innata dels europeus— és l’arrel de tot el que ve després.

Val la pena resseguir el procés pas a pas, perquè cada baula porta a la següent. Primer, les fàbriques mecanitzades multipliquen la producció de teixits, ferro i, més tard, acer. Segon, aquella producció massiva necessita dues coses que Europa no té en quantitat suficient: matèries primeres barates (cotó, cautxú, minerals) i mercats on vendre l’excedentexcedentPart de la producció que sobra un cop cobertes les necessitats internes i que cal col·locar fora. La indústria europea en generava tant que necessitava mercats nous constantment.. Tercer, els beneficis del comerç i de la indústria s’acumulen en forma de capital, i el capitalisme financercapitalisme financerSistema econòmic en què grans quantitats de diners (capital) es presten i s'inverteixen buscant benefici. A finals del segle XIX, els bancs europeus finançaven ferrocarrils, mines i ports arreu del món. busca on invertir aquell diner amb el màxim rendiment: sovint, a les colònies. Quart, hi ha un factor que sovint queda fora del relat: la gent. Entre el 1800 i el 1900 la població europea passa aproximadament de 190 a 420 milions d’habitants, i això sense comptar els prop de 50 milions que emigren a ultramarultramarTerres a l'altra banda del mar, sobretot Amèrica. «Emigrar a ultramar» volia dir travessar l'oceà per anar a viure en un altre continent. durant el segle. La expansió demogràficaexpansió demogràficaCreixement ràpid de la població europea al segle XIX, provocat per la caiguda de la mortalitat (alimentació més regular, millores sanitàries) mentre la natalitat encara es mantenia alta. proporciona alhora els braços per a les fàbriques, els soldats per als exèrcits i els colons que ocupen territori a l’altra punta del món. I cinquè, la mateixa tecnologia que fabrica teixits fabrica també armes. El vaixell de vapor amb casc de ferro, la canoneracanoneraVaixell de guerra de poc calat, armat amb canons, capaç de remuntar rius. Va permetre als europeus projectar la seva força cap a l'interior de continents com Àsia i Àfrica., el ferrocarril i, sobretot, la metralladora, van obrir una distància militar abismal entre Europa i la resta.

Aquesta és la baula que la font de L’Arxiu il·lustra amb una cruesa memorable. El 1898, el mateix any en què a la batalla d’Omdurman, al Sudan, unes poques metralladores britàniques van matar milers de guerrers en poques hores, l’escriptor Hilaire Belloc resumia tota l’època en dos versos irònics: «Passi el que passi, nosaltres tenim la metralladora Maxim, i ells no.» Aquella frase, dita en to de broma, deia una veritat que ben pocs s’atrevien a admetre en veu alta: la conquesta no era fruit de cap virtut moral ni de cap missió civilitzadora, sinó d’un avantatge tècnic que es podia mesurar en trets per minut.

Europa, a més, no s’expandia només perquè podia, sinó perquè li convenia. La competència entre potències era ferotge: si Gran Bretanya ocupava un territori, França i Alemanya volien el seu tros abans que fos massa tard. Aquesta rivalitat va accelerar l’expansió, sobretot a partir de la Conferència de Berlín de 1884-1885, que va donar el tret de sortida al repartiment d’Àfrica. Fites com l’obertura del Canal de Suez el 1869, que escurçava dràsticament la ruta cap a l’Índia, mostren fins a quin punt tecnologia, comerç i domini polític avançaven junts. Per això la corba del control europeu sobre el món no puja de manera regular: es dispara justament en aquestes dècades finals del segle, quan la indústria, el capital i les armes conflueixen.

Convé insistir en una idea, perquè és el cor de la sessió: aquest domini era construït, no natural. Res no garantia que hagués de ser Europa la potència dominant. De fet, durant bona part de la història, no ho havia estat. Fins al segle XVIII, les economies més riques i poblades del món eren la Xina i l’Índia, no pas les europees. El que anomenem Gran DivergènciaGran DivergènciaExpressió que designa el moment, cap al segle XIX, en què el nivell de vida i la producció d'Europa van superar clarament els de les grans civilitzacions asiàtiques, després de segles d'anar més o menys iguals. és precisament el moment, relativament tardà, en què Europa avança i deixa enrere aquelles civilitzacions. L’avantatge, doncs, no venia de lluny ni era per sempre: era recent, es basava en la tecnologia i l’organització econòmica, i el segle XX demostraria com de fràgil podia arribar a ser.

Entendre això canvia la mirada sobre tot el que ve a continuació. Si el domini europeu no era una llei de la naturalesa sinó el resultat d’unes causes concretes, aleshores es pot explicar i, sobretot, es pot revertir. Les sessions següents examinaran com es va justificar aquell domini amb idees, com es va executar sobre el terreny i com, finalment, els pobles sotmesos el van fer caure.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🧭 Situar-se · Línia del temps 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

L'avantatge europeu, pas a pas

Observa la imatge que obre la sessió, el gravat del Crystal Palace: la Gran Exposició de Londres del 1851, on Gran Bretanya va exhibir la seva potència industrial davant del món. Situa-la en una línia del temps del 1750 al 1914 que dibuixaràs a la llibreta, juntament amb aquestes cinc fites més: la màquina de vapor de Watt (1769), la metralladora Maxim (1884), la quota britànica de producció industrial del 1870, la del 1910 i el 84% de superfície controlada (1914). Reparteix els anys de manera proporcional a l'eix, no a distàncies iguals. A sota, escriu en 60-90 paraules quin tram concentra més fites i què indica això.

Una línia del temps del 1750 al 1914 amb sis fites situades i una frase de tancament (60-90 paraules).

💡 Pista: Un eix proporcional vol dir que la distància entre 1769 i 1884 ha de ser més gran que entre 1884 i 1914. Comença el comentari així: «Les fites es concentren sobretot entre… i…, cosa que indica que…».

2.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La confessió de Belloc

Treballa la cita de Hilaire Belloc a L'Arxiu en tres passos, a la llibreta (60-90 paraules en total): (1) copia el vers exacte entre cometes i indica l'obra i l'any; (2) explica quina explicació del domini europeu proposa Belloc, i quina en descarta; (3) digues per què el fet que sigui un poema satíric, i no un informe oficial, no li treu valor com a font històrica.

La cita copiada amb obra i any, i els tres passos resolts (60-90 paraules).

💡 Pista: Per al pas 2, comença: «Belloc atribueix el domini europeu a…, i no pas a…». Per al pas 3, pensa què revela una broma sobre el que la gent d'aquella època donava per descomptat. Fes servir el terme metralladora Maxim.

2.3 🧭 Situar-se · Gràfic viu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La corba del domini

Amb les quotes de producció industrial mundial de la Fitxa de dades, representa a la llibreta l'evolució del 1870 al 1910 de Gran Bretanya, els Estats Units i Alemanya. Fes servir una línia per país, amb els dos anys a l'eix horitzontal i el percentatge al vertical, i posa-hi llegenda. A sota, en 60-90 paraules, respon: quin país perd posició, quin la guanya i què li passa a l'avantatge britànic.

Un gràfic de tres corbes (1870-1910) amb llegenda, i la resposta a sota (60-90 paraules).

💡 Pista: Fixa't que les tres línies no fan el mateix recorregut: dues es creuen. Comença el comentari així: «Entre 1870 i 1910, Gran Bretanya…, mentre que els Estats Units…».

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 ✍️ Explicar · Diagrama de Venn 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Europa i Àsia abans de la Gran Divergència

Compara la posició d'Europa amb la de la Xina i l'Índia ABANS del segle XIX, a partir del que has llegit. A la llibreta i en 90-125 paraules: escriu DUES semblances, DUES diferències i un CONTEXT breu que expliqui per què la comparació canvia radicalment durant el segle XIX. Presenta les quatre primeres en un diagrama de Venn —dos cercles que es toquen, «Europa» i «Xina i Índia»—: les semblances van a la zona d'intersecció i les diferències, cadascuna al cercle que li toca. El context va en un paràgraf a part, a sota. Fes servir obligatòriament tres termes de la Fitxa de dades.

Un diagrama de Venn amb dues semblances a la intersecció i dues diferències als cercles exteriors, més un paràgraf de context (90-125 paraules).

💡 Pista: Bastida completa del format. Semblances: «Tant Europa com la Xina i l'Índia…». Diferències: «Mentre que a Europa…, a la Xina i l'Índia…». Context: «La comparació canvia durant el segle XIX perquè…». Termes exigits: Gran Divergència, Revolució Industrial i capitalisme financer. A la PAU es puntua que semblances i diferències no es barregin: no posis una diferència disfressada de semblança.

2.5 🔍 Investigar · Anàlisi crítica de dues fonts 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Belloc i Hobson: dues veus europees, un mateix desmentiment

A L'Arxiu hi ha dues fonts britàniques gairebé contemporànies: el vers de Belloc (1898) i la frase de Hobson (1902). Feu-ne la corroboració a la llibreta en 90-125 paraules: (1) digueu en què coincideixen les dues sobre l'origen del domini europeu; (2) digueu en què es diferencien pel to i per la intenció de qui escriu; (3) expliqueu per què el fet que dues veus tan distintes apuntin en la mateixa direcció reforça la conclusió.

La corroboració de les dues fonts: en què coincideixen, en què difereixen i què en dedueixes (90-125 paraules).

💡 Pista: Un és un vers irònic, l'altre una anàlisi econòmica; el terratrèmol de Hobson és una imatge que ell mateix rebutja. Connectors del gènere: «totes dues fonts coincideixen que…», «en canvi», «el fet que dues fonts independents…».

2.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

«La superioritat natural»

Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Escriu a la llibreta una refutació estructurada del tòpic segons el qual Europa va dominar perquè els europeus eren per naturalesa superiors, en 90-125 paraules i amb aquest ordre: (1) enuncia el tòpic en una frase; (2) dona dues proves que el contradiguin, una d'anterior al segle XIX i una de posterior al 1870; (3) tanca amb una frase que expliqui per què l'avantatge va ser temporal.

La refutació en tres parts: tòpic, dues proves i matís final (90-125 paraules).

💡 Pista: La prova anterior la trobaràs en el pes econòmic de la Xina i l'Índia; la posterior, en què passa quan els Estats Units i el Japó s'industrialitzen. Connectors: «tanmateix», «tan bon punt…», «per tant».

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura ✏️ Individual

La cadena de l'hegemonia

La lectura presenta cinc baules encadenades: producció mecanitzada, necessitat de matèries primeres i mercats, acumulació de capital, expansió demogràfica i superioritat militar. Reconstrueix la cadena causa-efecte a la llibreta (mínim 125 paraules) explicant, per a cada baula, per què fa possible la següent. Acaba distingint quina d'aquestes causes consideres estructural i quina conjuntural, i justifica la distinció.

La cadena de cinc baules, explicant per què cadascuna fa possible la següent (mínim 125 paraules).

💡 Pista: Una cadena no és una llista: si pots canviar l'ordre dels teus paràgrafs sense que es noti, encara no has explicat les connexions.

2.8 🌍 Participar · Carta des d'un rol 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

La carta de l'analista, 1900

Ets analista d'un diari econòmic de Londres i, l'any 1900, el director et demana una carta oberta al lector que respongui a la pregunta: «Durarà l'avantatge britànic?». Escriu la carta a la llibreta (mínim 125 paraules) amb les dades que un analista de 1900 podria tenir a la mà —la quota de producció industrial del 1870, la metralladora Maxim (1884), el creixement de la població europea fins al 1900 i el 35% de superfície controlada cap al 1800— i sense fer servir res del que va passar després. ⚠️ La Fitxa de dades també et dona la columna del 1910: aquella és el futur i queda prohibida. Ha de contenir una previsió explícita i els indicis concrets en què la fonamentes. Al final, i ja fora de la carta, afegeix una frase que digui si la teva previsió va encertar.

La carta de l'analista de 1900, escrita només amb les dades d'aleshores (mínim 125 paraules).

💡 Pista: La dificultat és no fer trampa amb el que saps: un analista de 1900 té les xifres de producció industrial i el que veu al seu voltant, però no coneix el 1914.

2.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Quan l'avantatge canvia de mans

Hobson va escriure el 1902 que l'expansió imperial no era cap fenomen natural, sinó una política. Avui la conversa sobre qui domina el món ha canviat de protagonistes: es parla de semiconductors, d'intel·ligència artificial i de control de minerals crítics. Escriu a la llibreta (mínim 125 paraules) un text que expliqui quin mecanisme del segle XIX reconeixes en aquesta competició actual, quina diferència de fons hi trobes, i què en dedueixes sobre la durada de qualsevol hegemonia. Recolza't en almenys una dada de la Fitxa de dades.

El mecanisme del segle XIX que reconeixes avui, la diferència de fons i què en dedueixes (mínim 125 paraules).

💡 Pista: La pregunta no és si la història es repeteix, sinó quin mecanisme concret reapareix i quin no.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Europa no va dominar el món per cap superioritat natural, sinó per un avantatge material concret (la Revolució Industrial, el capital i la tecnologia militar) que va acumular durant un segle i que va fer servir per sotmetre la resta del planeta.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. A quina proporció de la superfície terrestre havia arribat el control europeu cap al 1914?

   A. Al voltant del 50% B. Al voltant del 67% C. Al voltant del 84% D. Pràcticament el 100%

2. 2. Segons la sessió, quin va ser el factor decisiu de l'avantatge militar europeu?

   A. Una superioritat racial dels europeus B. La tecnologia industrial: vaixells de vapor, ferrocarrils i metralladores C. El nombre molt més gran de soldats europeus D. La unitat política del continent europeu

3. 3. Què afirma la idea de la «Gran Divergència»?

   A. Que Europa ha estat sempre la regió més rica del món B. Que Europa va superar la Xina i l'Índia només a partir del segle XIX C. Que Àsia no es va desenvolupar mai D. Que Amèrica va superar Europa al segle XVIII

💭 Per pensar fins demà

Si l'avantatge que va permetre a Europa dominar el món era tecnològic i temporal, què passa quan altres països assoleixen o superen aquesta tecnologia?