Sessió 2. Per què Europa va dominar el món

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

L’any 1914, en vigílies de la Primera Guerra Mundial, un continent petit i fragmentat en desenes d’estats rivals controlava directament o indirectament al voltant del 84% de la superfície terrestre del planeta. Un segle abans, cap al 1800, aquesta xifra era només del 35%. En poc més de cent anys, Europa havia passat de dominar un terç del món a dominar-ne més de quatre cinquenes parts. La pregunta que obre aquesta sessió és tan senzilla d’enunciar com difícil de respondre: per què? Com és que van ser els europeus, i no els xinesos, els otomansotomansImperi de dinastia turca que, des del segle XIV, dominava Anatòlia, els Balcans i gran part de l'Orient Mitjà i el nord d'Àfrica. El 1914 encara existia, però molt afeblit; va desaparèixer el 1922. o els inques, els qui van sotmetre la resta?

La resposta fàcil, la que es donava a l’època, apel·lava a una suposada superioritat natural dels europeus. La resposta rigorosa és una altra: Europa va dominar perquè, durant un segle concret, va acumular un avantatge material que la resta no tenia. Aquest avantatge tenia un nom i una data d’inici. El nom és Revolució Industrial; la data, el darrer terç del segle XVIII, quan a Anglaterra la màquina de vapormàquina de vaporMotor que transforma la calor del carbó en moviment. Perfeccionada per James Watt cap al 1769, va permetre moure màquines, trens i vaixells sense dependre de la força humana, animal o del vent. de James Watt (patentada cap al 1769) va començar a substituir la força dels braços i dels animals per la del carbó.

Però abans que hi hagués fàbriques hi havia un altre món. Fins ben entrat el segle XVIII, Europa vivia sota l’Antic RègimAntic RègimOrdre social i polític anterior a les revolucions liberals: economia sobretot agrària, societat dividida en estaments (noblesa, clergat i tercer estat) i poder concentrat en monarquies absolutes. La posició de cadascú la fixava el naixement, no allò que feia.: una economia bàsicament agrària, una societat d’estaments on el lloc de cadascú venia fixat pel naixement, i un poder concentrat en monarquies absolutes. El gran gir que ho canvia tot és el pas d’aquell món al del capitalisme industrial i financer. Quan la riquesa deixa de dependre sobretot de la terra i passa a dependre de la producció mecanitzada, del capital i del comerç, Europa es dota d’una màquina de generar poder que l’Antic Règim mai no havia tingut. Aquest gir —i no cap qualitat innata dels europeus— és l’arrel de tot el que ve després.

Val la pena resseguir el procés pas a pas, perquè cada baula porta a la següent. Primer, les fàbriques mecanitzades multipliquen la producció de teixits, ferro i, més tard, acer. Segon, aquella producció massiva necessita dues coses que Europa no té en quantitat suficient: matèries primeres barates (cotó, cautxú, minerals) i mercats on vendre l’excedentexcedentPart de la producció que sobra un cop cobertes les necessitats internes i que cal col·locar fora. La indústria europea en generava tant que necessitava mercats nous constantment.. Tercer, els beneficis del comerç i de la indústria s’acumulen en forma de capital, i el capitalisme financercapitalisme financerSistema econòmic en què grans quantitats de diners (capital) es presten i s'inverteixen buscant benefici. A finals del segle XIX, els bancs europeus finançaven ferrocarrils, mines i ports arreu del món. busca on invertir aquell diner amb el màxim rendiment: sovint, a les colònies. Quart, hi ha un factor que sovint queda fora del relat: la gent. Entre el 1800 i el 1900 la població europea passa aproximadament de 190 a 420 milions d’habitants, i això sense comptar els prop de 50 milions que emigren a ultramar durant el segle. La expansió demogràficaexpansió demogràficaCreixement ràpid de la població europea al segle XIX, provocat per la caiguda de la mortalitat (alimentació més regular, millores sanitàries) mentre la natalitat encara es mantenia alta. proporciona alhora els braços per a les fàbriques, els soldats per als exèrcits i els colons que ocupen territori a l’altra punta del món. I cinquè, la mateixa tecnologia que fabrica teixits fabrica també armes. El vaixell de vapor amb casc de ferro, la canoneracanoneraVaixell de guerra de poc calat, armat amb canons, capaç de remuntar rius. Va permetre als europeus projectar la seva força cap a l'interior de continents com Àsia i Àfrica., el ferrocarril i, sobretot, la metralladora, van obrir una distància militar abismal entre Europa i la resta.

Aquesta és la baula que la font de L’Arxiu il·lustra amb una cruesa memorable. El 1898, el mateix any en què a la batalla d’Omdurman, al Sudan, unes poques metralladores britàniques van matar milers de guerrers en poques hores, l’escriptor Hilaire Belloc resumia tota l’època en dos versos irònics: «Passi el que passi, nosaltres tenim la metralladora Maxim, i ells no.» Aquella frase, dita en to de broma, deia una veritat que ben pocs s’atrevien a admetre en veu alta: la conquesta no era fruit de cap virtut moral ni de cap missió civilitzadora, sinó d’un avantatge tècnic que es podia mesurar en trets per minut.

Europa, a més, no s’expandia només perquè podia, sinó perquè li convenia. La competència entre potències era ferotge: si Gran Bretanya ocupava un territori, França i Alemanya volien el seu tros abans que fos massa tard. Aquesta rivalitat va accelerar l’expansió, sobretot a partir de la Conferència de Berlín de 1884-1885, que va donar el tret de sortida al repartiment d’Àfrica. Fites com l’obertura del Canal de Suez el 1869, que escurçava dràsticament la ruta cap a l’Índia, mostren fins a quin punt tecnologia, comerç i domini polític avançaven junts. Per això la corba del control europeu sobre el món no puja de manera regular: es dispara justament en aquestes dècades finals del segle, quan la indústria, el capital i les armes conflueixen.

Convé insistir en una idea, perquè és el cor de la sessió: aquest domini era construït, no natural. Res no garantia que hagués de ser Europa la potència dominant. De fet, durant bona part de la història, no ho havia estat. Fins al segle XVIII, les economies més riques i poblades del món eren la Xina i l’Índia, no pas les europees. El que anomenem Gran DivergènciaGran DivergènciaExpressió que designa el moment, cap al segle XIX, en què el nivell de vida i la producció d'Europa van superar clarament els de les grans civilitzacions asiàtiques, després de segles d'anar més o menys iguals. és precisament el moment, relativament tardà, en què Europa avança i deixa enrere aquelles civilitzacions. L’avantatge, doncs, no venia de lluny ni era per sempre: era recent, es basava en la tecnologia i l’organització econòmica, i el segle XX demostraria com de fràgil podia arribar a ser.

Entendre això canvia la mirada sobre tot el que ve a continuació. Si el domini europeu no era una llei de la naturalesa sinó el resultat d’unes causes concretes, aleshores es pot explicar i, sobretot, es pot revertir. Les sessions següents examinaran com es va justificar aquell domini amb idees, com es va executar sobre el terreny i com, finalment, els pobles sotmesos el van fer caure.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Els dos versos de Belloc

Llegeix la font de Belloc a L'Arxiu i respon a la llibreta en tres passos numerats. FET — Segons el context, quin fet va passar el mateix any que Belloc va escriure aquests versos, i qui hi tenia les metralladores? PARER — Què en pensa Belloc: per què manen «nosaltres» i no «ells»? SENYAL — Copia entre cometes la part de la cita que t'ho delata.

Els tres passos numerats, amb la part de la cita copiada entre cometes al tercer (60-90 paraules).

💡 Pista: El fet és a la primera frase del context de la font. Per al parer, pregunta't qui és «nosaltres» i qui és «ells». Pots començar així: «Belloc pensa que manen perquè…».

2.2 🧭 Situar-se · Línia del temps 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Com es construeix un avantatge

Observa el gravat del Crystal Palace de la lectura: la Gran Exposició de 1851 va ser l'aparador de la potència industrial britànica. Ordena a la llibreta, en una línia del temps, aquestes cinc fites: la màquina de vapor de Watt, la Gran Exposició de Londres, la metralladora Maxim, la batalla d'Omdurman i el moment en què Europa controla el 84% del planeta. Posa l'any a cada fita i, sota la línia, escriu una frase que digui quina d'aquestes cinc fa possible totes les altres.

La línia del temps amb les cinc fites datades i una frase a sota.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Els anys els tens a la lectura i a la Fitxa. Per a la frase: pregunta't quina d'aquestes coses, si no hagués passat, hauria impedit les altres quatre.

2.3 🧭 Situar-se · Gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Qui puja i qui baixa entre 1870 i 1910

Amb les quotes de producció industrial mundial de la Fitxa, dibuixa a la llibreta un gràfic de barres dobles (1870 i 1910) per a Gran Bretanya, els Estats Units i Alemanya. Posa-hi títol, escala i llegenda. Sota el gràfic, escriu dues frases: quants punts perd Gran Bretanya i quants en guanyen els Estats Units, i per què aquest canvi entre el 1870 i el 1910 desmenteix que l'avantatge fos una superioritat natural.

El gràfic de barres dobles retolat i les dues frases de sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Per als punts, resta les dues xifres de cada país. Per a la segona frase, mira qui té més quota el 1910 i rellegeix la línia de la Fitxa sobre la «Gran Divergència». Pots començar així: «Si el 1910…».

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 🔍 Investigar · Anàlisi crítica de dues fonts 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Belloc i Hobson, cara a cara

Les dues fonts de L'Arxiu són de britànics que escriuen amb quatre anys de diferència i que neguen, tots dos, que el domini europeu fos natural. Compara-les a la llibreta en tres parts retolades i amb aquest pes: COMENTARI DE BELLOC (breu: qui és, què diu i amb quin to). COMENTARI DE HOBSON (breu: qui és, què diu i amb quin to). EL CONTRAST (la part llarga: en què coincideixen exactament, en què no s'assemblen gens, i quina de les dues obliga més a actuar). 90-125 paraules.

L'anàlisi amb les tres parts retolades, i el contrast més llarg que els dos comentaris (90-125 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Fixa't en el to de cada un: què hi ha darrere de la manera de dir-ho.

2.5 ✍️ Explicar · Esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Un avantatge, tres causes

Fes a la llibreta un esquema 1-3-1 amb aquesta idea central: «L'hegemonia europea del segle XIX es va construir, no es va heretar». Sosté-la amb tres proves de la lectura, cadascuna d'una mena diferent (una econòmica, una militar i una demogràfica), i tanca amb una conclusió d'una frase.

L'esquema amb la idea central, les tres proves etiquetades i la conclusió d'una frase.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Busca a la lectura una prova de cada mena. Per a la conclusió et poden servir «Antic Règim» i «capitalisme financer», de la Fitxa.

2.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El tòpic de la intel·ligència superior

Treballa el bloc «Desmuntant un tòpic» d'aquesta sessió i respon a la llibreta (90-125 paraules): (1) enuncia el tòpic amb les teves paraules; (2) tria de la Fitxa la dada que més el desmenteix i explica per què, fent servir el terme «Gran Divergència»; (3) digues per què aquell tòpic resultava tan còmode a qui el sostenia.

Els tres punts numerats, amb la dada de la Fitxa citada al segon (90-125 paraules).

💡 Pista: Pregunta't quina dada de la Fitxa mostra que l'avantatge no era una qualitat de qui el tenia.

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 ✍️ Explicar · Reescriptura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Hobson sense la metàfora

Hobson diu que protestar contra l'expansió imperial, si fos un fenomen natural, seria tan inútil com discutir amb un terratrèmol. Reescriu la seva idea amb les teves paraules, en dues o tres frases i sense fer servir cap d'aquestes: «terratrèmol», «natural», «història natural». Després, en dues frases més, explica per què va triar aquesta comparació i què hi guanyava dient-ho amb ironia.

La reescriptura en dues o tres frases, sense les tres paraules prohibides, i les dues frases sobre la ironia.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

2.8 🌍 Participar · Resposta amb cinc termes 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

La carta de l'analista, 1900

Ets analista d'un diari econòmic de Londres l'any 1900 i escrius una carta oberta que respongui: «Durarà l'avantatge britànic?». Fes una previsió i fonamenta-la en indicis de la Fitxa, només amb el que se sabia el 1900: la xifra del 1910 és el futur i queda prohibida. Encasta-hi aquests cinc termes de la Fitxa, ben usats: «capitalisme financer», «Revolució Industrial», «quota de producció industrial», «metralladora Maxim» i «expansió demogràfica». Mínim 125 paraules.

La carta amb la previsió fonamentada i els cinc termes encastats (mínim 125 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

2.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📜 L'Arxiu 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Quina és la Maxim d'avui

Copia el text a la llibreta, completa'l i argumenta'l fent servir el terme «Revolució Industrial» (80-100 paraules): «El 1898, Belloc deia que el que separava els que manaven dels que obeïen era tenir la metralladora Maxim. Si hagués d'assenyalar què ho separa avui, diria que és [què], perquè [raó]. La diferència amb la Maxim és que [diferència], i això fa que l'avantatge d'avui sigui [més o menys durador], perquè [motiu].»

El text complet amb les cinc parts resoltes (80-100 paraules).

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Europa no va dominar el món per cap superioritat natural, sinó per un avantatge material concret (la Revolució Industrial, el capital i la tecnologia militar) que va acumular durant un segle i que va fer servir per sotmetre la resta del planeta.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què mesura la xifra del 84% que la sessió dona per al 1914?

   A. La part de la producció industrial mundial que sortia de les fàbriques europees B. La part de la població mundial que vivia sota el govern directe d'un país europeu C. La part de la superfície terrestre que controlaven Europa i les seves colònies D. La part del comerç entre Europa i l'Índia que passava pel Canal de Suez

2. 2. Segons la sessió, què revelen els dos versos de Belloc sobre la metralladora Maxim?

   A. Que la conquesta es devia a un avantatge tècnic, i no a cap virtut moral dels europeus B. Que a Omdurman els britànics van guanyar perquè tenien més soldats que els sudanesos C. Que l'imperi era una missió civilitzadora que calia defensar amb les armes si convenia D. Que l'expansió imperial era un fenomen natural, tan inevitable com un terratrèmol

3. 3. Què afirma la idea de la «Gran Divergència»?

   A. Que Europa ja era més rica que la Xina i l'Índia molt abans de la Revolució Industrial B. Que els Estats Units van avançar Gran Bretanya en producció industrial entre 1870 i 1910 C. Que la Xina i l'Índia es van empobrir al segle XVIII perquè no tenien màquina de vapor D. Que Europa va deixar enrere la Xina i l'Índia al segle XIX, després de segles d'igualtat

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si l'avantatge que va permetre a Europa dominar el món era tecnològic i temporal, què passa quan altres països assoleixen o superen aquesta tecnologia?