Sessió 7. La descolonització com a procés històric

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

L’any 1945, els imperis colonials semblaven sòlids com mai. Vint anys després, la major part havien desaparegut. Entre finals dels anys quaranta i mitjan dels seixanta, desenes de països d’Àsia i Àfrica van accedir a la independència, i el mapa del món es va transformar gairebé tant com s’havia transformat durant el repartiment. Aquest procés és el que anomenem descolonització. No va ser un fet únic ni sobtat, sinó una successió d’independències, cadascuna amb la seva història, que en conjunt van desmuntar l’ordre colonial.

Per què justament aleshores? Hi van confluir diverses causes. La Segona Guerra MundialSegona Guerra MundialLa Segona Guerra Mundial (1939-1945). Va deixar les potències europees exhaustes econòmicament i militarment, i va afeblir el seu domini sobre les colònies. havia deixat les potències europees arruïnades i esgotades: els costava molt mantenir exèrcits a l’altra punta del món. A més, havien lluitat contra el nazisme en nom de la llibertat i contra la idea de «raça superior», i resultava cada cop més difícil justificar que, alhora, tinguessin pobles sencers sotmesos. Les dues noves superpotències, els Estats Units i la Unió Soviètica, per raons diferents, tampoc no veien amb bons ulls els vells imperis europeus. I, sobretot, els pobles colonitzats ja no acceptaven esperar: les resistències que vas veure a la sessió anterior havien madurat en moviments d’independència amb líders, partits i milions de persones al darrere.

Hi ha un factor especialment revelador. Durant les dues guerres mundials, milions de soldats de les colònies (indis, africans, magrebins, indoxinesos) havien lluitat i mort als exèrcits europeus, sovint en nom de la llibertat i contra la tirania. Quan tornaven a casa i comprovaven que aquella llibertat no era per a ells, la contradicció es feia insuportable. Havien vist de prop que els europeus no eren invencibles, i havien sentit de primera mà els discursos sobre els drets dels pobles. Molts d’aquells veterans van acabar engrossint les files dels moviments d’independència: havien defensat la llibertat d’altri i ara la reclamaven, amb tota la raó, per a ells mateixos.

Aquest nou clima va acabar arribant a l’ONU. El 1960, l’Assemblea General de l’ONU va aprovar la Resolució 1514, que proclamava que «tots els pobles tenen el dret a l’autodeterminacióautodeterminacióDret d'un poble a decidir per si mateix el seu estatus polític, inclosa la independència. La Resolució 1514 de l'ONU (1960) el va reconèixer per a tots els pobles colonitzats.» i que el domini d’uns pobles sobre altres era una violació dels drets humans. És important entendre bé aquest text: l’ONU no «regalava» la llibertat, sinó que reconeixia, ja tard, un principi que els pobles colonitzats reclamaven des de feia dècades, sovint amb les armes a la mà.

Un moment simbòlic d’aquest despertar va ser la Conferència de Bandung, celebrada a Indonèsia el 1955. Hi van participar líders de països asiàtics i africans, molts recentment independitzats, com Nehru (Índia), Sukarno (Indonèsia), Nasser (Egipte) o Zhou Enlai (Xina). Per primera vegada, l’antic món colonitzat parlava en nom propi, sense Europa a la sala. El seu comunicat final, que llegiràs a L’Arxiu, declarava que el colonialisme «en totes les seves manifestacions» era «un mal» al qual calia posar fi ràpidament; cinc anys després, la Resolució 1514 de l’ONU en va copiar gairebé paraula per paraula la condemna. D’aquella trobada en va sorgir la idea del moviment de no alineatsmoviment de no alineatsGrup de països que, durant la Guerra Freda, van decidir no alinear-se ni amb el bloc dels Estats Units ni amb el de la Unió Soviètica. També se'ls anomena «Tercer Món»., o «Tercer Món»: nacions que no volien sotmetre’s ni al bloc nord-americà ni al soviètic.

Ara bé, la descolonització no va seguir un únic camí. En alguns casos va ser relativament negociada, com a l’Índia, que va assolir la independència el 1947; però fins i tot allà, la particióparticióDivisió d'un territori en dos estats. La de l'Índia britànica (1947), en l'Índia i el Pakistan, va desfermar migracions massives i una violència religiosa que va costar centenars de milers de vides. entre l’Índia i el Pakistan va provocar migracions massives i una violència que va costar centenars de milers de vides. En altres casos va caldre una guerra llarga i cruenta. A l’Algèria, la lluita contra França (1954-1962) va ser especialment sagnant. I a Indoxina, la derrota francesa a Dien Bien PhuDien Bien PhuBatalla de 1954 en què les forces vietnamites van derrotar l'exèrcit francès. Va marcar el final del domini colonial francès a Indoxina. (1954) va anunciar el final del domini francès a la regió. A l’Àfrica, el ritme es va accelerar tant que només el 1960, conegut com «l’any de l’Àfrica», disset països van accedir a la independència en qüestió de mesos. La independència, doncs, gairebé mai va ser un regal: es va negociar sota pressió o es va guanyar lluitant.

I aquí apareix la gran trampa que estudiarem a la propera sessió. Aconseguir la bandera pròpia, l’himne i un seient a l’ONU no sempre volia dir ser realment independent. Molts països nous van heretar les fronteres absurdes traçades a Berlín, economies dissenyades per servir la metròpoli i deutes que els encadenaven. La independència política era real i importantíssima, però sovint convivia amb una dependència econòmica que continuava lligant les antigues colònies als seus antics amos. A aquesta situació l’anomenarem neocolonialismeneocolonialismeSituació en què un estat és formalment independent (té bandera, govern i seient a l'ONU) però la seva economia, i sovint la seva política, es dirigeixen des de fora. El va definir així Kwame Nkrumah, primer president de Ghana, el 1965..

Malgrat tot, la descolonització va ser una de les transformacions més grans del segle XX. En poques dècades, centenars de milions de persones van deixar de ser súbditessúbditesPersona sotmesa a l'autoritat d'un rei o un imperi, sense els drets d'un ciutadà. La descolonització va convertir milions de súbdits colonials en ciutadans d'estats propis. d’un imperi per convertir-se, almenys sobre el paper, en ciutadans de països propis. El món que Europa havia construït començava, finalment, a ser desmuntat pels mateixos que l’havien patit. Quedava, però, una feina més difícil que arriar una bandera: aconseguir que la independència del paper es convertís en independència de debò.

Val la pena aturar-se a mirar què va canviar exactament i què no. El que va canviar va ser qui governa: els despatxos, l’himne, el passaport, el seient a les Nacions Unides. El que no va canviar va ser la posició de cada territori dins de l’economia mundial. Els països nous seguien exportant les mateixes matèries primeres a preus que es fixaven fora, comprant els mateixos productes industrials i arrossegant unes fronteres que no havien triat. La independència va repartir de nou el poder polític, però gairebé no va tocar el poder econòmic. Això explica una cosa que d’entrada sorprèn: que seixanta anys després de les independències, el mapa de la riquesa mundial s’assembli tant al de 1914. La desigualtat entre territoris havia arrelat prou avall perquè marxar-ne els governadors no la desfés, i és per això que la propera sessió necessita un nom nou per al que va venir després.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

7.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Què condemna Bandung

Llegeix la font de L'Arxiu, el comunicat final de Bandung, i respon a la llibreta en tres passos numerats. FET — Copia entre cometes el punt on es condemna el colonialisme, i digues qui el signa i en quin any. PARER — Què en pensen aquests països, del sotmetiment de pobles: només el descriuen o el jutgen? SENYAL — Quina paraula del primer punt t'ho delata?

Els tres passos numerats, amb la frase copiada entre cometes al primer (60-90 paraules).

💡 Pista: L'any és a la data de la font. Per al senyal, busca al primer punt el nom amb què anomenen el colonialisme. Pots començar així: «Els països de Bandung pensen que el colonialisme…».

7.2 🧭 Situar-se · Línia del temps 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Vint anys que canvien el mapa

Ordena a la llibreta, en una línia del temps, aquestes cinc fites de la Fitxa i de la lectura: el final de la Segona Guerra Mundial, la independència de l'Índia, Dien Bien Phu, la Conferència de Bandung i la Resolució 1514. Posa l'any a cadascuna i, sota la línia, escriu una frase que digui quina d'aquestes cinc demostra que les colònies podien guanyar militarment.

La línia del temps amb les cinc fites datades i una frase a sota.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Els anys són a la Fitxa i a la lectura. Per a la frase, rellegeix a la Fitxa què va passar a cada fita. Pots començar així: «La fita que ho demostra és…, perquè…».

7.3 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

Dues sales, setanta anys de diferència

Mira la fotografia de la Conferència de Bandung de la lectura i compara-la amb el gravat de la Conferència de Berlín de la sessió 4. Comenta-les a la llibreta en tres passos. PAS 1 — DESCRIC: qui hi ha a cada sala i com estan col·locats. PAS 2 — IDENTIFICO: qui decideix sobre qui, en cada cas. PAS 3 — DEDUEIXO: què ha canviat entre les dues imatges i què no ha canviat, tot i el canvi de sala.

El comentari comparat amb els tres passos retolats (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Al pas 1, mira qui seu a cada sala. Al pas 3, la primera part es veu a les imatges; per a la segona, rellegeix la línia de la Fitxa sobre la independència formal i la real. Pots començar així: «Entre les dues sales ha canviat…, però no…».

🎠 Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

7.4 🔍 Investigar · Comentari de font 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Un text que obliga o un text que declara

Comenta la font de L'Arxiu a la llibreta (90-125 paraules), amb aquests quatre apartats retolats. QUI: quins països el signen i qui no era a la sala. QUAN: en quin any i què estava passant al món colonial en aquell moment. QUÈ DIU: el dret que defensa, amb les teves paraules i fent servir el terme «autodeterminació» de la Fitxa. QUÈ LI FALTA: quin mecanisme necessitaria un text com aquest per obligar de debò una potència que no el vulgui complir.

El comentari amb els quatre apartats retolats (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: L'últim apartat és el que separa el dret proclamat del dret aplicat. Pensa qui podia obligar França o Portugal a complir-lo el 1955, i amb què.

7.5 ✍️ Explicar · Taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'Índia i Algèria

Construeix a la llibreta una taula de dues columnes (Índia · Algèria) amb quatre files que has de triar tu, de manera que quedi clar per què dos camins cap a la independència van ser tan diferents. Sota la taula, explica en una frase què feia que una metròpoli negociés en un cas i lluités en l'altre.

La taula de dues columnes i quatre files triades per tu, i la frase de sota.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Tria files que es puguin omplir amb dades de la lectura per als dos casos i que expliquin la diferència, no només que la descriguin.

7.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El tòpic de la independència concedida

Treballa el bloc «Desmuntant un tòpic» d'aquesta sessió i respon a la llibreta (90-125 paraules): (1) enuncia el tòpic amb les teves paraules; (2) tria de la Fitxa el fet que més el desmenteix i explica per què, fent servir el terme «descolonització»; (3) digues què hi ha de cert en la idea que Europa va cedir, perquè el desmentit sigui honest.

Els tres punts numerats, amb el fet de la Fitxa citat al segon (90-125 paraules).

💡 Pista: Al punt 3, pregunta't en quin estat estava Europa el 1945 i qui pressionava per obrir els mercats colonials.

🎢 Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7.7 ✍️ Explicar · Esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Per què just aleshores

Fes a la llibreta un esquema 1-3-1 amb aquesta idea central: «La descolonització no arriba quan les colònies estan preparades, sinó quan canvia la relació de forces». Sosté-la amb tres proves de mena diferent (una sobre l'estat de les metròpolis, una sobre els moviments d'independència i una sobre el context internacional) i tanca amb una conclusió d'una frase.

L'esquema amb la idea central, les tres proves etiquetades i la conclusió d'una frase.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

7.8 🌍 Participar · Decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El primer pressupost

Ets al primer govern d'un país africà acabat d'independitzar-se i has de decidir on va la partida més gran del primer pressupost: a nacionalitzar la mina que sosté l'economia, o a construir escoles i carreteres amb un préstec estranger. Decideix i defensa la teva decisió amb dues raons i l'objecció més forta que et farien, fent servir el terme «independència formal» de la Fitxa. Mínim 125 paraules.

La decisió amb dues raons i l'objecció més forta, amb la teva resposta (mínim 125 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

7.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Pobles que encara esperen

Completa i argumenta a la llibreta (80-100 paraules): «La Resolució 1514 va proclamar el 1960 el dret de tots els pobles a l'autodeterminació. Que encara hi hagi territoris que no l'hagin pogut exercir em sembla [posició], i el motiu principal que ho explica és [quin]. Un text que proclama un dret sense mecanisme per fer-lo complir serveix per [què], i no serveix per [què].»

El text complet amb les quatre parts resoltes (80-100 paraules).

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Després de 1945, en poques dècades, la major part dels imperis colonials es van desfer, empesos per l'afebliment europeu, la pressió de les superpotències, el principi d'autodeterminació i, sobretot, la lluita dels mateixos pobles colonitzats. Però la independència formal no sempre va significar independència real.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què els costava a les potències europees justificar els seus imperis després de 1945?

   A. Perquè havien lluitat contra el nazisme en nom de la llibertat i contra la idea de «raça superior» B. Perquè l'ONU havia prohibit les colònies el mateix any de la seva fundació, el 1945 C. Perquè els Estats Units i la Unió Soviètica els havien declarat una guerra econòmica D. Perquè les colònies ja no produïen matèries primeres que interessessin a Europa

2. 2. Què va tenir de nou la Conferència de Bandung (1955)?

   A. Que les potències europees hi van acceptar per escrit la independència de l'Àfrica B. Que hi va néixer la resolució de l'ONU sobre el dret a l'autodeterminació C. Que l'antic món colonitzat hi parlava en nom propi, sense Europa a la sala D. Que els països assistents s'hi van alinear amb el bloc soviètic contra Occident

3. 3. Segons la lectura, què va quedar igual després de les independències?

   A. Qui governava: els despatxos, l'himne i el passaport van continuar sent els d'abans B. La posició de cada territori dins de l'economia mundial: què exportava i a quin preu C. L'administració colonial directa, que va continuar amb governadors europeus al davant D. El reconeixement internacional: l'ONU no va admetre els països nous fins al 1960

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si el dret a l'autodeterminació és universal des de 1960, per què encara avui hi ha pobles que no el poden exercir?