Sessió 5. L'ocupació d'Àsia

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Amb Àsia, la ideologia de la «missió civilitzadora» topava amb un problema evident. A Àfrica, els europeus podien fingir que portaven la civilització a terres «sense història». Però a l’Àsia hi havia imperis mil·lenaris: la Xina, que havia inventat el paper, la impremta i la pólvora; l’Índia, amb ciutats, universitats i xarxes comercials molt anteriors a les europees. Aquí ningú no podia sostenir seriosament que anava a «civilitzar» ningú. I malgrat això, Àsia també va acabar dominada. El que canvia és la forma: no sempre colònies directes, sinó sovint una xarxa d’imposicions més subtils.

El cas de l’Índia és el més complet. Durant més d’un segle, la va governar de fet una empresa privada, la Companyia Britànica de les Índies Orientals, que hi tenia exèrcit propi. Després d’una gran revolta el 1857, la Corona britànica va assumir el control directe del territori: naixia el RajRajNom que rep el domini directe de la Corona britànica sobre l'Índia entre 1858 i 1947. La reina Victòria va ser proclamada emperadriu de l'Índia el 1876. britànic. L’Índia va ser la «joia de la corona»: proporcionava matèries primeres, un mercat enorme per als teixits britànics i soldats per als exèrcits de l’Imperi. Mentre l’artesania tèxtil índia, abans famosa a tot el món, s’enfonsava davant de la competència de les fàbriques de Manchester, la riquesa fluïa cap a Londres.

Els efectes d’aquell domini sobre l’Índia van ser profunds. Un país que durant segles havia estat un dels grans exportadors de teixits del planeta va acabar important els teixits britànics i exportant sobretot matèries primeres, en un procés de desindustrialitzaciódesindustrialitzacióProcés pel qual un país perd la seva indústria. L'Índia, gran exportadora de teixits, va acabar comprant-los a Gran Bretanya: la seva artesania no va poder competir amb les fàbriques mecanitzades de Manchester. forçada. Els impostos i les polítiques comercials afavorien sempre la metròpolimetròpoliPaís que domina i explota una colònia (per oposició a la colònia mateixa). La riquesa i les decisions fluïen sempre cap a la metròpoli., i en diversos episodis de fam, la gestió colonial va contribuir a agreujar la mortaldat en lloc d’alleujar-la. La «joia de la corona» brillava, sobretot, per a qui la portava al cap.

A la Xina, el mètode va ser diferent i encara més cínic. Els britànics volien te, seda i porcellana xinesos, però la Xina gairebé no comprava res a canvi, i això buidava les arques britàniques de plata. La «solució» va ser vendre als xinesos una droga produïda a l’Índia: l’opi. El comerç va crear milions d’addictes i va reequilibrar la balança a favor de Gran Bretanya. Quan el govern xinès va intentar aturar-ho, va esclatar la guerra.

L’home que va intentar aturar el comerç d’opi va ser el comissaricomissariAlt funcionari amb poders especials per a una missió concreta. L'emperador va nomenar Lin Zexu comissari imperial amb l'encàrrec d'acabar amb el comerç d'opi. Lin Zexu, que el 1839 va escriure a la reina Victòria la carta que llegiràs a L’Arxiu. En un to sorprenentment mesurat, li recorda que a la mateixa Gran Bretanya l’opi està prohibit, i li pregunta amb quin dret, doncs, l’aboquen sobre la Xina. La resposta britànica no va ser moral, sinó militar. En les dues Guerres de l’OpiGuerres de l’OpiDos conflictes (1839-1842 i 1856-1860) en què Gran Bretanya, i després també França, van derrotar la Xina per forçar-la a obrir-se al comerç, inclòs el d'opi., els vaixells de vapor britànics van humiliar la flota xinesa i van imposar els anomenats tractats desigualstractats desigualsTractats que les potències van imposar a la Xina després de derrotar-la: obrien ports al comerç estranger, cedien territoris com Hong Kong i concedien privilegis als europeus, tot sense reciprocitat.. La Xina va haver de cedir Hong Kong, obrir ports i acceptar que els europeus visquessin al seu territori sota les seves pròpies lleis. No va ser convertida en colònia, però sí retallada en esferes d’influència, com mostra la caricatura d’aquesta sessió, on les potències es reparteixen la Xina com un pastís. Els xinesos ho recorden com «el segle de la humiliació».

Mapa: El port de Hong Kong, avui. Consultable a ideorum.cat.

França, per la seva banda, va ocupar la península d’Indoxina (els actuals Vietnam, Laos i Cambodja), amb el mateix patró d’extracció de recursos i imposició administrativa: plantacions de cautxú i arròs per a l’exportació, monopolis estatals i una administració colonial que reservava els càrrecs importants als francesos. Arreu d’Àsia, l’esquema es repetia amb variacions locals, però amb una constant: qui manava i qui es beneficiava era sempre la potència europea.

Hi ha, però, una excepció decisiva: el Japó. A mitjan segle XIX, el Japó també va ser forçat a obrir-se, quan una flota nord-americana va aparèixer a les seves costes el 1853. Però la reacció japonesa va ser radicalment diferent. En lloc de resistir amb mètodes antics i ser derrotat, el país va emprendre una transformació accelerada coneguda com la Restauració MeijiRestauració MeijiProcés de modernització del Japó iniciat el 1868. En poques dècades, el país va adoptar la indústria, l'exèrcit i les institucions d'estil occidental, i va passar de possible víctima a potència imperialista. (1868). En poques dècades, el Japó va industrialitzar-se, va crear un exèrcit i una marina moderns i va reformar les seves institucions. El resultat va ser espectacular: cap al 1900, el Japó no només havia evitat ser colonitzat, sinó que s’havia convertit ell mateix en una potència imperialista, capaç de derrotar la Xina (1895) i, encara més sorprenent per als europeus, Rússia (1905).

Val la pena posar els tres casos de costat, perquè expliquen la càpsula sencera millor que cap altra comparació. L’Índia, la Xina i el Japó van rebre el mateix xoc, el d’una Europa industrialitzada i amb pressa, i en van sortir per tres portes diferents. L’Índia va acabar convertida en colònia, amb un governador i una bandera estrangera. La Xina no va ser colònia de ningú i tanmateix va quedar a la perifèria: ports oberts per obligació, aranzels fixats des de fora i la plata marxant. El Japó va fer el camí contrari i es va instal·lar al centre, fins al punt de tenir colònies pròpies. El que separa aquestes tres portes no és l’antiguitat de cada imperi ni la seva cultura: és si l’estat va conservar prou marge polític per industrialitzar-se abans que algú altre l’hi impedís. La desigualtat entre territoris no es va decidir en una sola sala: es va anar fixant en bifurcacions com aquesta.

El cas japonès és la millor refutació de tota la ideologia que vam veure a la sessió anterior. Si els asiàtics fossin «per naturalesa» incapaços de modernitzar-se, el Japó no ho hauria pogut fer. El que separava una potència d’una víctima no era la «raça» ni la cultura, sinó circumstàncies històriques concretes: qui aconseguia industrialitzar-se a temps i qui no. L’avantatge europeu, un cop més, es revela com una cosa apresa, i per tant transferible, no com un destí escrit a la sang.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

5.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

L'argument de Lin Zexu

Llegeix la font de Lin Zexu a L'Arxiu i respon a la llibreta, en tres passos numerats. PAS 1 — Copia, amb les cometes, la frase on Lin Zexu diu què fan els britànics amb l'opi al seu propi país. PAS 2 — Digues a qui va dirigida la carta i quin càrrec tenia qui l'escriu. PAS 3 — Escriu quina acusació concreta fa als britànics, en una frase teva.

Els tres passos numerats, amb la citació copiada literalment (60-90 paraules).

💡 Pista: Al pas 3, compara el que els britànics fan a casa seva amb el que fan a la Xina. Pots començar així: «Lin Zexu acusa els britànics de…».

5.2 🧭 Situar-se · Comentari de mapa 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Per què precisament Hong Kong

Mira el mapa de satèl·lit del port de Hong Kong de la lectura i comenta'l a la llibreta en tres passos. DESCRIC EL PATRÓ: què s'hi veu (la badia, la península, l'illa, les terminals de contenidors). EXPLICO: què hi va passar el 1842 i fins a quin any va ser britànic. VALORO: per què una potència comercial volia exactament aquest lloc i no un altre punt de la costa xinesa.

El comentari amb els tres passos retolats (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Al pas EXPLICO, les dates són al peu del mapa i a la Fitxa, i et servirà el terme «tractats desiguals». Al pas VALORO, pregunta't què necessita un imperi que viu del comerç marítim. Pots començar així: «Una potència comercial volia aquest lloc perquè…».

5.3 🔍 Investigar · Enigma 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Qui seu a la taula

Mira la caricatura del pastís xinès de la lectura: cinc potències es reparteixen un pastís on hi diu «Chine». Amb aquestes quatre pistes, dedueix quina de les cinc figures no és europea. Pista 1: aquell país també havia estat obligat a obrir-se per la força. Pista 2: el 1868 va copiar la indústria i l'exèrcit occidentals. Pista 3: el 1895 va derrotar la Xina. Pista 4: el 1905 va derrotar Rússia. Escriu quin país és i explica per què el dibuixant el va posar a la taula.

El país identificat i dues o tres frases que justifiquin per què seu a la taula.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: La lectura parla d'aquest país i de l'any 1868. Per a la justificació, pregunta't què havia canviat en aquell país perquè deixés de ser una possible víctima. Pots començar així: «El dibuixant el posa a la taula perquè…».

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

5.4 🔍 Investigar · Comentari de font 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Lin Zexu, comentat com un analista

Comenta la font de L'Arxiu a la llibreta (90-125 paraules), amb aquests quatre apartats retolats. QUI: qui era Lin Zexu i amb quin encàrrec escriu. A QUI: a qui va dirigida i per què tria aquell destinatari. QUÈ DIU: el seu argument, amb les teves paraules, separant el fet que denuncia del parer que en té. PER QUÈ NO VA FUNCIONAR: quina mena d'argument feia servir i quina resposta va rebre, fent servir el terme «Guerres de l'Opi» de la Fitxa.

El comentari amb els quatre apartats retolats (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: A l'últim apartat, compara la mena d'argument de la carta amb la mena de resposta que explica el context.

5.5 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De la plata als tractats

Construeix a la llibreta una cadena de cinc baules amb fletxes que expliqui com es passa de «els britànics volen te i seda xinesos» a «la Xina obre els ports i cedeix Hong Kong». Sota cada fletxa, explica en una frase per què una baula porta a la següent.

La cadena de cinc baules, amb una frase sota cada una de les quatre fletxes.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Les baules del mig, busca-les a la lectura: què anava de Gran Bretanya a la Xina i què en tornava. A l'última fletxa et servirà «tractats desiguals».

5.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura ✏️ Individual

El tòpic de les cultures endarrerides

Treballa el bloc «Desmuntant un tòpic» d'aquesta sessió i respon a la llibreta (90-125 paraules): (1) enuncia el tòpic amb les teves paraules; (2) tria de la lectura el fet que més el desmenteix i explica per què; (3) explica per què el cas del Japó és la prova més forta contra aquest tòpic, fent servir el terme «Restauració Meiji» de la Fitxa.

Els tres punts numerats (90-125 paraules).

💡 Pista: Al punt 3, pregunta't quina de les dues proves parla del present d'aleshores i quina del passat.

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

5.7 ✍️ Explicar · Taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tres portes, un mateix xoc

L'Índia, la Xina i el Japó van rebre el mateix xoc, el d'una Europa industrialitzada i armada, i en van sortir per tres portes diferents. Construeix a la llibreta una taula de tres columnes (Índia · Xina · Japó) amb quatre files que has de triar tu, de manera que la taula deixi veure què els separa. Sota la taula, explica en tres frases què decidia per quina porta sortia cada país.

La taula de tres columnes i quatre files triades per tu, i les tres frases de sota.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

5.8 🌍 Participar · Manifest 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El decàleg de la modernització

Ets conseller a la cort japonesa el 1868 i has de presentar en cinc punts el pla per evitar el destí de la Xina. Cada punt ha de ser una mesura concreta i comprovable, no un desig, i ha d'anar acompanyat d'una frase que digui quin risc assumeix. Al final, afegeix un sisè punt amb el preu que caldrà pagar: què perd el Japó fent això. Fes servir el terme «tractats desiguals» de la Fitxa. Mínim 125 paraules.

Els cinc punts amb el risc de cadascun i el sisè punt sobre el preu (mínim 125 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

5.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

El segle de la humiliació, avui

Argumenta a la llibreta completant aquest text (80-100 paraules): «A la Xina, el període que va del 1839 al 1949 es recorda com el segle de la humiliació. Que un país basi part de la seva política exterior d'avui en un greuge tan antic em sembla [posició], perquè [raó]. Un exemple actual que ho fa visible és [quin]. El límit d'aquesta explicació és que [límit].»

El text complet amb les quatre parts resoltes (80-100 paraules).

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Àsia, tot i tenir civilitzacions mil·lenàries, també va caure sota el domini europeu: l'Índia com a colònia, la Xina sotmesa per les Guerres de l'Opi i els tractats desiguals, Indoxina ocupada per França. El Japó, en canvi, va evitar-ho modernitzant-se de pressa, cosa que demostra que l'avantatge europeu era après, no natural.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, per què Gran Bretanya va introduir l'opi a la Xina?

   A. Perquè la Xina l'havia prohibit i el contraban donava més benefici que el te i la seda B. Perquè volia afeblir l'exèrcit xinès abans d'ocupar el port de Hong Kong C. Perquè l'Índia en produïa massa i a Gran Bretanya ja no s'hi podia vendre D. Perquè comprava te i seda a la Xina i, com que no hi venia res, hi perdia plata

2. 2. Com va quedar la Xina després de les Guerres de l'Opi, segons la sessió?

   A. A la perifèria sense ser colònia: ports oberts per força i aranzels fixats des de fora B. Convertida en colònia britànica, amb un governador i sota el domini directe de la Corona C. Repartida entre cinc potències, que hi van posar cadascuna una administració colonial D. Independent i gairebé intacta: només va haver de cedir Hong Kong, i fins al 1997

3. 3. Què separa, segons la lectura, el desenllaç del Japó del de l'Índia i la Xina?

   A. Que tenia una cultura més oberta que les altres a la tècnica i a les idees d'Occident B. Que va conservar prou marge polític per industrialitzar-se abans que l'hi impedissin C. Que era un imperi més antic i més poblat, i cap potència no es va atrevir a atacar-lo D. Que cap flota occidental no l'havia obligat mai per la força a obrir-se al comerç

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si el que va salvar el Japó va ser copiar els mètodes dels països que l'amenaçaven, val sempre la pena assemblar-se al més fort per sobreviure? Quin preu pot tenir?