Sessió 8. Neocolonialisme i nou colonialisme

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Quan una antiga colònia hissava per fi la seva bandera, semblava que la història d’opressió que has seguit en aquesta càpsula arribava al final. Però molts dirigents africans i asiàtics van descobrir de seguida una veritat amarga: es podia ser independent sobre el paper i, alhora, continuar sotmès econòmicament. Aquesta situació té un nom, i el va popularitzar un dels grans líders de la descolonització.

Kwame Nkrumah, primer president de Ghana, va escriure el 1965 un llibre titulat «Neocolonialisme, l’última etapa de l’imperialisme». La seva definició, que llegiràs a L’Arxiu, és molt clara: un estat neocolonial és, en teoria, independent i té tots els símbols de la sobiraniasobiraniaPoder suprem d'un estat per governar-se sense dependre de ningú altre. Un estat neocolonial en té els símbols (bandera, himne, govern) però no el control real de la seva economia., però en realitat la seva economia, i per tant la seva política, es dirigeixen des de fora. És a dir: la dominació ja no necessita exèrcits ni governadors; li basten el control dels diners, del comerç i dels recursos.

Com funciona aquest mecanisme? De diverses maneres alhora. La primera és el deute externdeute externDiners que un país deu a bancs, altres estats o organismes internacionals. Quan és molt alt, obliga a dedicar bona part dels ingressos a pagar interessos en lloc d'invertir en el propi desenvolupament.: molts països van néixer endeutats o s’hi van endeutar aviat, i pagar els interessos els deixa sense recursos per a escoles o hospitals. La segona són les fronteres heretades de Berlín, que segueixen provocant conflictes i divisions internes. I la tercera, potser la més important, és l’extracció de matèries primeres.

Mapa: Rubaya, el mateix lloc des de dalt. Consultable a ideorum.cat.

Aquí apareix una de les grans paradoxes del món actual, el que de vegades s’anomena la maledicció dels recursosmaledicció dels recursosSituació en què un país ric en recursos naturals valuosos (petroli, minerals) acaba sent més pobre, corrupte o inestable que països sense aquests recursos, perquè la riquesa es concentra en poques mans o marxa a l'estranger.. La República Democràtica del Congo produeix al voltant del 74% del cobalt del món, un mineral imprescindible per a les bateries dels mòbils i els cotxes elèctrics. Nigèria és un dels grans exportadors de petroli d’Àfrica, però al delta del Níger, d’on surt el crucruPetroli sense refinar, tal com surt del pou. Nigèria n'exporta molt, però la contaminació de l'extracció ha arruïnat la pesca i l'agricultura del delta del Níger., la contaminació ha arruïnat la pesca i l’agricultura de què vivien milions de persones. El Níger té urani, bona part del qual ha alimentat durant dècades les centrals nuclears europees. I tanmateix, les poblacions d’aquests països es troben entre les més pobres del planeta. La riquesa hi és, però surt cap enfora, sovint a mans d’empreses estrangeres, mentre la gent que l’extreu amb prou feines en veu res.

El deute mereix una explicació a part, perquè és una de les cadenes més eficaces. Molts països van demanar préstecs per desenvolupar-se, però els interessos van créixer fins a fer-se gairebé impagables. Per obtenir nous crèdits, sovint han hagut d’acceptar condicions dures imposades des de fora: retallar la despesa pública, privatitzar empreses o obrir els mercats a la competència estrangera. El resultat és que dediquen bona part dels seus ingressos a pagar deute en lloc d’invertir en escoles, hospitals o indústria pròpia. Així, la dependència es perpetua gairebé sola, sense necessitat de cap exèrcit.

En les últimes dècades, a l’antic joc s’hi ha sumat un actor nou i poderós: la Xina. El comerç entre la Xina i Àfrica va assolir els 282.000 milions de dòlars el 2023. La Xina compra grans quantitats de matèries primeres africanes i, a canvi, hi construeix infraestructures: carreteres, ports, ferrocarrils i estadis. Bona part d’aquesta activitat s’emmarca en un gran programa d’inversió mundial que Pequín va batejar la Nova Ruta de la SedaNova Ruta de la SedaPrograma d'inversió global llançat per la Xina el 2013 per construir ports, carreteres i ferrocarrils que connectin Àsia, Àfrica i Europa. En anglès, «Belt and Road Initiative». (Belt and Road, en anglès). Com valorar-ho? Aquí cal ser prudent i honest, perquè hi ha opinions enfrontades i totes dues tenen arguments. Per a uns, es tracta d’una associació beneficiosa que porta a Àfrica les inversions que Occident li havia negat. Per a altres, és una nova forma de dependència: els préstecs xinesos generen deute, i alguns parlen fins i tot d’una «deute-trampa»«deute-trampa»Sospita que la Xina concediria préstecs impossibles de tornar per quedar-se després infraestructures estratègiques (un port, per exemple). És una tesi molt discutida: diversos estudis recents la matisen o la rebaten.. Convé dir, però, que aquesta tesi de la «deute-trampa» és discutida: diversos estudis recents mostren que la major part del deute africà és amb creditors occidentals i privats, no amb la Xina. El que sí que és un patró de fons (matèries primeres a canvi de manufactures i infraestructures) recorda el vell esquema colonial. El que és un fet, més enllà de les interpretacions, és que Àfrica continua exportant sobretot recursos i important sobretot productes acabats, i que el 2023 va tenir un dèficit comercialdèficit comercialDiferència negativa entre el que un país ven a fora i el que hi compra: importa més del que exporta. Àfrica en té un de gran amb la Xina. de 64.000 milions de dòlars amb la Xina. Uns números que, més enllà del debat sobre les intencions, dibuixen una relació que continua sent desigual.

Val la pena comparar aquest «nou colonialisme» amb el vell per no confondre’ls. Hi ha diferències importants: els països africans d’avui són estats sobirans, amb governs propis que negocien i, de vegades, poden triar; ja no hi ha governadors europeus ni ordres d’extermini. Però també hi ha continuïtats inquietants: la mateixa posició de perifèria que aporta recursos barats al centre, la mateixa dependència, la mateixa dificultat per decidir el propi destí econòmic. El domini directe ha desaparegut; el domini econòmic, en bona mesura, continua.

Amb això tanquem gairebé el cercle. Recordes la pregunta amb què obríem la càpsula, davant de la tanca de Melilla? Preguntàvem per què tanta gent fuig d’un continent tan ric. Ara tenim els elements per respondre-hi: perquè aquella riquesa, durant més d’un segle, s’ha organitzat per beneficiar sobretot els altres. El neocolonialisme és el fil que uneix el repartiment de Berlín amb les pasteres del Mediterrani. A la darrera sessió tornarem al cas per mirar-lo, ara sí, amb tot el coneixement a la mà.

Abans, però, val la pena una última observació sobre la Xina, perquè tanca una volta que has anat resseguint sense adonar-te’n. La Xina que avui finança ports i ferrocarrils a l’Àfrica és el mateix país que a la sessió 5 vas veure humiliat per les Guerres de l’Opi, amb els ports oberts a la força i els aranzels fixats des de fora. En poc més d’un segle ha passat de perifèria a centre. Això confirma la tesi de la càpsula i la complica alhora. La confirma perquè demostra, un cop més, que la posició d’un territori no està escrita enlloc i es pot canviar. La complica perquè el país que ha fet el camí està reproduint amb altres alguns dels mecanismes que va patir: préstecs, concessions i matèries primeres que viatgen en una sola direcció. La desigualtat entre territoris no és cosa d’un continent ni d’una època: és una manera d’organitzar l’economia mundial que canvia de protagonistes sense canviar d’estructura.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

8.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La definició de Nkrumah

Llegeix la font de L'Arxiu, la definició de neocolonialisme de Kwame Nkrumah, i respon a la llibreta en tres passos numerats. PAS 1 — Copia la primera frase sencera de la definició, amb les cometes. PAS 2 — Digues qui era Nkrumah i de quin país, segons el context de la font. PAS 3 — Escriu quines dues coses separa la definició: què té l'estat i què no té.

Els tres passos numerats, amb la citació copiada literalment (60-90 paraules).

💡 Pista: Al pas 3, la frase de Nkrumah està construïda sobre un contrast: «en teoria… en realitat». Copia el que hi ha a cada banda.

8.2 🧭 Situar-se · Gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Vint-i-tres anys de comerç

Amb les xifres del comerç Xina-Àfrica de la Fitxa, dibuixa a la llibreta un gràfic de dues barres (l'any 2000 i el 2023). Posa-hi títol, escala i la font al peu. Sota el gràfic, escriu dues frases: per quant s'ha multiplicat el comerç, si divideixes una xifra per l'altra, i què significa que Àfrica hi tingui un dèficit comercial de 64.000 milions.

El gràfic de dues barres retolat i les dues frases de sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Les dues xifres són a les línies de la Fitxa sobre el comerç Xina-Àfrica: divideix la gran per la petita. Per a la segona frase, mira a la Fitxa què exporta Àfrica; et servirà el terme «patró perifèric». Pots començar així: «Que Àfrica hi tingui dèficit vol dir que…».

8.3 ✍️ Explicar · Telegrama 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Neocolonialisme en quinze paraules

Un diari et demana que expliquis què és el neocolonialisme en un titular de quinze paraules exactes, ni una més ni una menys, que s'entengui sense haver llegit Nkrumah. No pots fer servir la paraula «neocolonialisme». Escriu-lo a la llibreta i, a sota, explica en una frase quina paraula t'ha costat més de deixar fora i per què.

El titular de quinze paraules exactes i la frase sobre la paraula descartada.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Compta les paraules amb el dit. La dificultat del format és que t'obliga a triar entre dir «independent» i dir «però»: si t'has de quedar amb una de les dues, què perds en cada cas?

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

8.4 🔍 Investigar · Comentari de font 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Nkrumah, comentat des d'on parla

A la llibreta, comenta la font de L'Arxiu (90-125 paraules) amb aquests quatre apartats retolats. QUI: qui era Nkrumah i quin càrrec tenia quan ho va escriure. QUAN: en quin any i quant feia que el seu país era independent. QUÈ DIU: la seva definició, amb les teves paraules, separant el que descriu (fet) del que en pensa (parer). DES D'ON PARLA: si el fet que ho digui un cap d'estat africà que va acabar enderrocat fa la font més fiable, menys, o simplement obliga a saber-ho.

El comentari amb els quatre apartats retolats (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: L'últim apartat no té una resposta única. Un president que denuncia el sistema hi té interès, i alhora és qui el veu de més a prop. Totes dues coses són certes alhora.

8.5 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Com un país ric acaba pobre

Construeix a la llibreta una cadena de cinc baules que expliqui com un país que té el 74% del cobalt del món pot acabar amb menys recursos públics que abans de descobrir-lo. Sota cada fletxa, explica en una frase per què una baula porta a la següent.

La cadena de cinc baules, amb una frase sota cada una de les quatre fletxes.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Les baules del mig, busca-les a la lectura: qui extreu, on s'afegeix el valor, on van les divises. Et poden servir «maledicció dels recursos» i «patró perifèric».

8.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El tòpic del país ric en recursos

Treballa el bloc «Desmuntant un tòpic» d'aquesta sessió. Explica per què un país amb molts recursos naturals pot continuar sent pobre: tria de la Fitxa la dada que millor ho mostra i fes servir el terme «neocolonialisme».

L'explicació, amb la dada de la Fitxa citada (90-125 paraules).

💡 Pista: Pregunta't tres coses de la dada que triïs: qui extreu el recurs, on es transforma i on van a parar els diners.

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

8.7 🔍 Investigar · Contrast amb el present 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Nkrumah llegit el 2023

Fes a la llibreta dues columnes: EL QUE DESCRIU NKRUMAH (1965) i EL QUE PASSA AVUI. Reparteix-hi quatre elements a cada banda, agafant els d'avui de la Fitxa i de la lectura (comerç, deute, extracció, infraestructures). Sota les columnes, escriu un paràgraf que respongui dues preguntes, fent servir el terme «patró perifèric» de la Fitxa: quins mecanismes de la seva definició es reconeixen encara, i quin element d'avui la seva definició no preveia.

Les dues columnes amb quatre elements cadascuna i el paràgraf que respon les dues preguntes (70-90 paraules).

Com es fa · Contrast amb el present

1. Escriu en una frase què deia la font i quan.
2. Dues columnes: aleshores / avui.
3. Marca què ha canviat i què continua igual, i posa un exemple d'avui a cada cosa que continua.
4. Explica per què el que ha canviat ha canviat.

Està bé si distingeixes el canvi de la continuïtat, sense barrejar-los · l'exemple d'avui és concret (un lloc, un any, una xifra), no una generalitat.

8.8 🌍 Participar · Desmentit 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

«Xina construeix el que Europa no va construir mai»

Aquesta frase circula i té una part certa: «La Xina està construint a l'Àfrica els ports i els ferrocarrils que Europa no va construir mai; parlar de deute-trampa és propaganda occidental». Desmunta-la a la llibreta en tres moviments: (1) què hi ha de cert, amb una dada; (2) què hi falta, fent servir el terme «dèficit comercial» de la Fitxa; (3) quina pregunta caldria poder respondre per decidir-ho de debò, i quina informació faria falta. Mínim 125 paraules.

El desmentit amb els tres moviments (mínim 125 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

8.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🖼️ La imatge 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

El mòbil que tens a la mà

Mira la fotografia de la mina de coltan de la lectura i completa i argumenta a la llibreta (80-100 paraules): «El mineral que fa vibrar el meu telèfon surt de mines com aquesta. Que jo en sigui responsable em sembla [posició], perquè [raó]. La responsabilitat que sí que veig clara és la de [qui], perquè [raó]. Una cosa que es podria exigir i que seria comprovable és [quina].»

El text complet amb les quatre parts resoltes (80-100 paraules).

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El colonialisme formal es va acabar, però moltes antigues colònies van continuar depenent econòmicament de l'exterior: és el neocolonialisme que va descriure Nkrumah. El deute, l'extracció de recursos i la dependència comercial (amb actors com la Xina afegits als antics) mantenen la perifèria com a perifèria, i expliquen bona part de les migracions actuals.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què defineix un estat neocolonial, segons Nkrumah?

   A. Que té els símbols de la sobirania, però l'economia i la política s'hi dirigeixen des de fora B. Que conserva governadors i tropes de l'antiga metròpoli, encara que tingui bandera i himne C. Que ha perdut la independència perquè una potència nova n'ha ocupat els ports i les mines D. Que dirigeix la seva economia, però no té reconeixement ni veu als organismes internacionals

2. 2. Per què la RDC, que produeix prop del 74% del cobalt del món, és un dels països més pobres?

   A. Perquè el cobalt s'ha abaratit des que les bateries es fabriquen amb altres minerals B. Perquè el país ha vetat les empreses estrangeres i no té mitjans per extreure'l sol C. Perquè el deute amb la Xina, el seu creditor principal, n'absorbeix tots els ingressos D. Perquè la riquesa surt cap enfora, sovint a mans d'empreses estrangeres que l'extreuen

3. 3. Què diu la sessió de la tesi de la «deute-trampa» xinesa a l'Àfrica?

   A. Que està demostrada: la Xina ja s'ha quedat ports de països africans que no podien pagar B. Que és falsa: l'Àfrica ven a la Xina més del que li compra i no li deu gairebé res C. Que és discutida: la major part del deute africà és amb creditors occidentals i privats D. Que és propaganda: la Xina regala les infraestructures a canvi de suport diplomàtic

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si els recursos que fan funcionar la nostra vida quotidiana surten de països empobrits, quina part de responsabilitat ens toca, com a societats consumidores?