Sessió 8. Neocolonialisme i nou colonialisme

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Quan una antiga colònia hissava per fi la seva bandera, semblava que la història d’opressió que has seguit en aquesta càpsula arribava al final. Però molts dirigents africans i asiàtics van descobrir de seguida una veritat amarga: es podia ser independent sobre el paper i, alhora, continuar sotmès econòmicament. Aquesta situació té un nom, i el va popularitzar un dels grans líders de la descolonització.

Kwame Nkrumah, primer president de Ghana, va escriure el 1965 un llibre titulat «Neocolonialisme, l’última etapa de l’imperialisme». La seva definició, que llegiràs a L’Arxiu, és molt clara: un estat neocolonial és, en teoria, independent i té tots els símbols de la sobiraniasobiraniaPoder suprem d'un estat per governar-se sense dependre de ningú altre. Un estat neocolonial en té els símbols (bandera, himne, govern) però no el control real de la seva economia., però en realitat la seva economia, i per tant la seva política, es dirigeixen des de fora. És a dir: la dominació ja no necessita exèrcits ni governadors; li basten el control dels diners, del comerç i dels recursos.

Com funciona aquest mecanisme? De diverses maneres alhora. La primera és el deute externdeute externDiners que un país deu a bancs, altres estats o organismes internacionals. Quan és molt alt, obliga a dedicar bona part dels ingressos a pagar interessos en lloc d'invertir en el propi desenvolupament.: molts països van néixer endeutats o s’hi van endeutar aviat, i pagar els interessos els deixa sense recursos per a escoles o hospitals. La segona són les fronteres heretades de Berlín, que segueixen provocant conflictes i divisions internes. I la tercera, potser la més important, és l’extracció de matèries primeres.

Mapa: Rubaya, el mateix lloc des de dalt. Consultable a ideorum.cat.

Aquí apareix una de les grans paradoxes del món actual, el que de vegades s’anomena la maledicció dels recursosmaledicció dels recursosSituació en què un país ric en recursos naturals valuosos (petroli, minerals) acaba sent més pobre, corrupte o inestable que països sense aquests recursos, perquè la riquesa es concentra en poques mans o marxa a l'estranger.. La República Democràtica del Congo produeix al voltant del 74% del cobalt del món, un mineral imprescindible per a les bateries dels mòbils i els cotxes elèctrics. Nigèria és un dels grans exportadors de petroli d’Àfrica, però al delta del Níger, d’on surt el crucruPetroli sense refinar, tal com surt del pou. Nigèria n'exporta molt, però la contaminació de l'extracció ha arruïnat la pesca i l'agricultura del delta del Níger., la contaminació ha arruïnat la pesca i l’agricultura de què vivien milions de persones. El Níger té urani, bona part del qual ha alimentat durant dècades les centrals nuclears europees. I tanmateix, les poblacions d’aquests països es troben entre les més pobres del planeta. La riquesa hi és, però surt cap enfora, sovint a mans d’empreses estrangeres, mentre la gent que l’extreu amb prou feines en veu res.

El deute mereix una explicació a part, perquè és una de les cadenes més eficaces. Molts països van demanar préstecs per desenvolupar-se, però els interessos van créixer fins a fer-se gairebé impagables. Per obtenir nous crèdits, sovint han hagut d’acceptar condicions dures imposades des de fora: retallar la despesa pública, privatitzar empreses o obrir els mercats a la competència estrangera. El resultat és que dediquen bona part dels seus ingressos a pagar deute en lloc d’invertir en escoles, hospitals o indústria pròpia. Així, la dependència es perpetua gairebé sola, sense necessitat de cap exèrcit.

En les últimes dècades, a l’antic joc s’hi ha sumat un actor nou i poderós: la Xina. El comerç entre la Xina i Àfrica va assolir els 282.000 milions de dòlars el 2023. La Xina compra grans quantitats de matèries primeres africanes i, a canvi, hi construeix infraestructures: carreteres, ports, ferrocarrils i estadis. Bona part d’aquesta activitat s’emmarca en un gran programa d’inversió mundial que Pequín va batejar la Nova Ruta de la SedaNova Ruta de la SedaPrograma d'inversió global llançat per la Xina el 2013 per construir ports, carreteres i ferrocarrils que connectin Àsia, Àfrica i Europa. En anglès, «Belt and Road Initiative». (Belt and Road, en anglès). Com valorar-ho? Aquí cal ser prudent i honest, perquè hi ha opinions enfrontades i totes dues tenen arguments. Per a uns, es tracta d’una associació beneficiosa que porta a Àfrica les inversions que Occident li havia negat. Per a altres, és una nova forma de dependència: els préstecs xinesos generen deute, i alguns parlen fins i tot d’una «deute-trampa»«deute-trampa»Sospita que la Xina concediria préstecs impossibles de tornar per quedar-se després infraestructures estratègiques (un port, per exemple). És una tesi molt discutida: diversos estudis recents la matisen o la rebaten.. Convé dir, però, que aquesta tesi de la «deute-trampa» és discutida: diversos estudis recents mostren que la major part del deute africà és amb creditors occidentals i privats, no amb la Xina. El que sí que és un patró de fons (matèries primeres a canvi de manufactures i infraestructures) recorda el vell esquema colonial. El que és un fet, més enllà de les interpretacions, és que Àfrica continua exportant sobretot recursos i important sobretot productes acabats, i que el 2023 va tenir un dèficit comercialdèficit comercialDiferència negativa entre el que un país ven a fora i el que hi compra: importa més del que exporta. Àfrica en té un de gran amb la Xina. de 64.000 milions de dòlars amb la Xina. Uns números que, més enllà del debat sobre les intencions, dibuixen una relació que continua sent desigual.

Val la pena comparar aquest «nou colonialisme» amb el vell per no confondre’ls. Hi ha diferències importants: els països africans d’avui són estats sobirans, amb governs propis que negocien i, de vegades, poden triar; ja no hi ha governadors europeus ni ordres d’extermini. Però també hi ha continuïtats inquietants: la mateixa posició de perifèria que aporta recursos barats al centre, la mateixa dependència, la mateixa dificultat per decidir el propi destí econòmic. El domini directe ha desaparegut; el domini econòmic, en bona mesura, continua.

Amb això tanquem gairebé el cercle. Recordes la pregunta amb què obríem la càpsula, davant de la tanca de Melilla? Preguntàvem per què tanta gent fuig d’un continent tan ric. Ara tenim els elements per respondre-hi: perquè aquella riquesa, durant més d’un segle, s’ha organitzat per beneficiar sobretot els altres. El neocolonialisme és el fil que uneix el repartiment de Berlín amb les pasteres del Mediterrani. A la darrera sessió tornarem al cas per mirar-lo, ara sí, amb tot el coneixement a la mà.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

8.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📄 El document de L'Arxiu ✏️ Individual

La definició de Nkrumah

Llegeix la cita de Nkrumah a L'Arxiu. A la llibreta (60-90 paraules): (1) copia la frase on defineix l'essència del neocolonialisme; (2) explica amb paraules teves la diferència entre ser independent «en teoria» i «en realitat»; (3) digues qui, segons ell, dirigeix de debò l'economia d'un estat neocolonial.

La definició copiada i els tres punts resolts (60-90 paraules).

💡 Pista: Comença el pas 2 així: «Per a Nkrumah, un país neocolonial té… però no…». Fes servir el terme sobirania.

8.2 🧭 Situar-se · Gràfic viu 📄 La fitxa de dades ✏️ Individual

La corba del comerç Xina-Àfrica

Dibuixa a la llibreta un gràfic viu: una corba sobre una línia del temps que mostri el creixement del comerç entre la Xina i l'Àfrica, d'uns 10.000 milions de dòlars cap a l'any 2000 a uns 282.000 milions el 2023. Posa-hi títol, escala i els dos punts. A sota, escriu una frase (60-90 paraules amb les dues parts) sobre què indica un creixement tan ràpid.

Una corba del comerç Xina-Àfrica amb títol, escala i els dos punts, i una frase a sota (60-90 paraules).

💡 Pista: Una corba «viva» ensenya la velocitat del canvi: fixa't en el pendent. Comença la frase: «Que el comerç es multipliqui per gairebé trenta en vint anys indica que…».

8.3 🔍 Investigar · Enigma 📄 La lectura de la sessió ✏️ Individual

La maledicció dels recursos

Un enigma econòmic: com pot ser que el país que produeix el 74% del cobalt del món (la RDC), un mineral caríssim, sigui alhora un dels més pobres del planeta? A partir d'aquestes pistes (empreses estrangeres extreuen el mineral · es refina fora · la riquesa surt del país · deute i mala governança), construeix a la llibreta una explicació raonada (60-90 paraules). No hi ha una única resposta: es valora que connectis les pistes.

L'explicació raonada que connecta les quatre pistes (60-90 paraules).

💡 Pista: Aquesta paradoxa té un nom a la lectura (la «maledicció dels recursos»). No enumeris les pistes: mostra com una porta a l'altra.

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

8.4 🧭 Situar-se · Cadena d'interpretació de document 📄 La fitxa de dades ✏️ Individual

Les dades del comerç Xina-Àfrica

Interpreta les dades del comerç Xina-Àfrica de la Fitxa de dades, imaginant-les com un gràfic de barres (exportacions · importacions · dèficit), en tres passos, a la llibreta (90-125 paraules). PAS 1 — DESCRIU EL PATRÓ que mostra el gràfic de dades: què exporta l'Àfrica, què importa i quin dèficit té (uns 64.000 milions el 2023). PAS 2 — EXPLICA: per què aquest patró (recursos a canvi de manufactures) recorda l'esquema colonial. PAS 3 — VALORA: què hi hauria de canviar perquè la relació fos menys desigual. Fes servir dos termes de la Fitxa de dades.

La interpretació de les dades en tres passos: patró, explicació i valoració (90-125 paraules).

💡 Pista: Bastida completa. Pas 1: «L'Àfrica exporta sobretot… i importa…». Pas 2: «Aquest patró recorda el colonial perquè…». Pas 3: «Perquè fos més just, caldria…». A la PAU es valora que els tres passos es distingeixin.

8.5 🌍 Participar · Desmentit (fact-check) 📄 La lectura de la sessió 🗣️ En parella

La «trampa del deute» xinesa

Circula molt aquesta afirmació: «La Xina ha atrapat l'Àfrica en una trampa de deute per quedar-se'n les infraestructures». Feu-ne un desmentit o fact-check (90-125 paraules) a partir de la lectura: digueu què hi ha de cert i què de matisable, i aporteu el fet que la major part del deute africà és amb creditors occidentals i privats, no amb la Xina. Acabeu amb una conclusió prudent.

El desmentit: què hi ha de cert, què de matisable i amb quina dada (90-125 paraules).

💡 Pista: Un bon fact-check no diu només «fals»: separa la part certa (hi ha deute i dependència) de l'exagerada (la «trampa» deliberada, molt discutida). Fugiu tant de defensar la Xina com de demonitzar-la.

8.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics 📄 La lectura de la sessió ✏️ Individual

«El colonialisme es va acabar»

Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Redacta a la llibreta (90-125 paraules) una refutació estructurada del tòpic «el que passa avui a Àfrica ja no té res a veure amb l'exterior»: (1) enuncia el tòpic; (2) aporta dos arguments de la lectura que el contradiguin (recorda el cobalt); (3) tanca amb un matís honest sobre les responsabilitats internes, sense que anul·lin el marc extern.

La refutació en tres parts, amb el cobalt com a prova i un matís final (90-125 paraules).

💡 Pista: El pas 3 és el que fa seriosa la refutació: reconèixer la corrupció o la mala gestió internes no elimina el pes de les relacions econòmiques desiguals.

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

8.7 🌍 Participar · Manifest o decàleg 📄 La lectura de la sessió ✏️ Individual

Decàleg per a un comerç just

Redacta un manifest o decàleg (mínim 125 paraules; 5 punts, no cal que siguin deu) amb propostes concretes perquè la relació econòmica entre els països rics i els països rics en recursos sigui més justa. Cada punt ha de ser una mesura clara i argumentada en una frase.

Un decàleg de cinc punts, cada mesura argumentada en una frase (mínim 125 paraules).

💡 Pista: Pensa en mesures reals: transformar els recursos al país d'origen, condicions laborals dignes a les mines, transparència dels contractes, reducció del deute injust.

8.8 🌍 Participar · Rellevància històrica (top 3) 📄 La imatge de la sessió i la lectura de la sessió ✏️ Individual

El top 3 de la mina (imatge del banner)

Observa la imatge de la mina de coltan que encapçala la sessió. Tria, de tota la sessió, els TRES fets o mecanismes més rellevants per entendre per què una imatge com aquesta resumeix el neocolonialisme, i ordena'ls del més al menys important. Justifica en un text (mínim 125 paraules) per què has triat aquests tres i aquest ordre.

Els tres fets triats i ordenats, amb la justificació de la tria i de l'ordre (mínim 125 paraules).

💡 Pista: Rellevància vol dir triar i jerarquitzar: no valen deu coses, en valen tres, i has de defensar per què aquestes i no altres. Relaciona la imatge amb el deute, l'extracció i la dependència.

8.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📄 La lectura de la sessió i tota la càpsula ✏️ Individual

El mòbil que tens a la mà

Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «El cobalt del meu mòbil pot venir de mines com la de la sessió. Això em connecta, sense saber-ho, amb la història d'extracció que hem estudiat en aquesta càpsula. Davant d'això, com a consumidor puc [acció realista], tot i que la solució de fons depèn de [nivell]. Em sembla important perquè [raó].»

El text completat i raonat sobre el cobalt del teu mòbil (mínim 125 paraules).

💡 Pista: Evita els extrems del «no puc fer res» i del «si reciclo, ho arreglo tot»: la responsabilitat individual existeix, però el problema és sobretot estructural.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El colonialisme formal es va acabar, però moltes antigues colònies van continuar depenent econòmicament de l'exterior: és el neocolonialisme que va descriure Nkrumah. El deute, l'extracció de recursos i la dependència comercial (amb actors com la Xina afegits als antics) mantenen la perifèria com a perifèria, i expliquen bona part de les migracions actuals.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què és el neocolonialisme segons Nkrumah?

   A. El retorn dels governadors europeus a les colònies B. Un estat formalment independent però amb l'economia i la política dirigides des de fora C. Una aliança militar entre països africans D. El comerç just entre països iguals

2. 2. Quina proporció del cobalt mundial produeix la República Democràtica del Congo?

   A. Al voltant del 10% B. Al voltant del 30% C. Al voltant del 74% D. Pràcticament el 100%

3. 3. Per què es parla de «maledicció dels recursos»?

   A. Perquè tenir recursos naturals porta sempre prosperitat B. Perquè països molt rics en recursos sovint continuen sent pobres, ja que la riquesa marxa a fora o es concentra en poques mans C. Perquè a l'Àfrica no hi ha recursos naturals D. Perquè extreure recursos és il·legal

💭 Per pensar fins demà

Si els recursos que fan funcionar la nostra vida quotidiana surten de països empobrits, quina part de responsabilitat ens toca, com a societats consumidores?